dilluns, de novembre 28, 2016
Numerem la intensitat? :-)
Amb una breu llapiçada, val?
Us aporto una serie d'intervencions que porten a una sensació de no comprendre, la realitat però, la realitat és aquesta.
MTB, MTB, MTB
diumenge, de novembre 27, 2016
Fall
Love this time of the year when the chromatic scale turns to reds, yellows, oranges ....
From Paris Mt, Greenville SC, Javi Paricio
From Paris Mt, Greenville SC, Javi Paricio
Motivació
Per un temps de tardor a on cal ser prudent perquè no fa fred, però 14°C és una temperatura perfecte per agafar un bon refredat.
MTB, MTB, MTB.
També podem quedar-nos a casa com ahir esperar pausadament el migdia de demà, oi? :-)
dissabte, de novembre 26, 2016
Preparava :-)
Les properes intervencions al blog dels nous equipaments, i sincerament els equips vells actuals que han de donar pas a aquests nous han de ser nombrosos perquè són moltes les novetats que hi ha per presentar.
Cauran les Fury de Mavic de la Reina, cauran també diferents mallots de Pearl Izumi, com els pirates de tardor i estiu, el casc Cratoni de la Betty, en el meu cas el casc també, com els mallots d'estiu Pearl Izumi, els pirates Assos, el de tardor ja ha caigut, el més dens, i el menys dens també, han d'entrar encara així dos pirates, un casc, també un culot d'hivern per fred i prou, d'aquest darrer un per cada un, crec que d'entrada no faltaria res més.
Però d'entrada amb els equipaments arribats fins avui ja comporta d'una filera ben llarga d'imatges per compartir al blog, i de temps per gaudir dels detalls de cada un d'aquests.
Us els vaig presentar com a candidats, i és a on sóc, valorant quan encara no he rodat amb els Alp-X 2in1, costa decidir-se per una versió tan diferent de culot, oi?
Quin detall, el de la bossa posterior, quin detall, els meus Alp-X 2in1 no tenen aquests detalls :-)
MTB, MTB, MTB.
Aprofitant les oportunitats cercant els equipaments que em falten venen cap a casa un culot llarg de pluja, i uns peucs també de pluja. No estaven a la llista de pendents, no creia que els necessités, ara sí, es veu que sí, perquè ha sigut veure'ls, i decidir que havien de venir cap a casa.
També venen uns peucs pel fred per la Reina, necessaris, i que tampoc estaven a la llista.
Comentava:-)
Així que donada l'oportunitat, el proper estiu també podré gaudir d'aquests colors perquè m'he decidit a fer venir aquesta combinació de color ara amb l'Alp-X Pro, del que ja us en vaig fer cinc cèntims fa res fent venir el PRO en color vermell, blanc i negre per fer equip amb el culot Alp-X 2in1 negre i vermell.
MTB, MTB, MTB.
Estic preparant les cròniques dels darrers nous equipaments arribats a casa :-)
divendres, de novembre 25, 2016
dijous, de novembre 24, 2016
dimecres, de novembre 23, 2016
Tempestes dins la nit :-)
Tan intensa que en començar a pujar per Santa Mònica creia que m'havia equivocat de camí, com sona, com sona.
Tres aspectes em van confondre, en primer terme la força de la pluja, vull dir que la cortina d'aigua era tan intensa que em costava de veure més enllà dels primers metres, agafada de la mà d'aquesta pluja una lleugera boira baixa, i en darrer terme que la pista estreta i revirada del primer tram dels Tintoreres ha desaparagut, ara és una pista per on hi passarien perfectament dos 4x4 de costat sobradament, aquesta destroça de l'antic camí segueix pel Tintorer llarg, i ara per ara no pel curt, sort encara perquè conservem un breu tram encantat. De fet ja hi havia trams amples pujant des de Santa Mònica, i tant, però és que ara tot el tram és així.
Res perdura en la seva totalitat, ni en el pensament més obert dins de l'estret ampla de banda de la prudència, cert, cert, però al pensament les imatges virtuals que aquest crea són en si mateixes o poden ser millors dit motors de les millors sensacions, avui sense anar més lluny evocar els instants viscuts ahir sota una tempesta clàssica de tardor, llampecs, trons, pluja, vent, mil fulles navegant, mil fulles volant totes elles de costat amb la nostra navegació, amb el nostre Vol, fa que ampliar concretant detalls a aquesta aportació sigui quasi un únic propòsit, escrivia després de la breu crònica a la meva agenda de treball diari, introduir un breu text pel sentiment que em desperta de la coincidència entre Fades i cavallers sota la pluja més intensa i a l'hora carinyosa dels darrers anys, i aquí estic portant a terme aquest propòsit amb l'origen reposant a l'epicentre de la pensada.
Una baixada lenta i perillosa per aquesta desconeguda vella pista, a on un saulò descompactat pel pas de les màquines, i la posterior pluja torrencial va fer que la baixada fos germana d'un pas navegant per un torrent, i no d'un corriol, també va ser així la pujada a on rodar pel sender transformat sobtadament en un torrent emocionat em portava a rememorar els millors banys entre Vols.
Un cop baixant per la pista de ciment de l'hípica no veia per on seguia aquesta perquè un tel d'aigua i fulles d'uns centímetres tapava el terra, i feia invisible per on havia de circular. Per aquest motiu per la manca de visibilitat vaig decidir mirar d'evitar de circular entre cotxes, evitant de passar pel Passeig dels Anglesos, ni tampoc per la riera de Caldetes quan vaig direcció a la pista de terra de Milans, pujant per les voreres del carrer del Regadiu, i tant, coincidint aquesta decisió amb la marxa de la tempesta, que bé, que bé, que bé.
Arribada en la foscor al Mirador, dutxa totalment equipat al peu del Mirador, aprofitant que rentava amb aquesta la bike, per mirar d'enretirar abans d'entrar a la rentadora de l'equipament el sauló enganxat a aquest. Després la logística va ser laboriosa, molt, ara passades les hores tot aquest equipament ja reposa a punt per la propera aventura, excepte les Giro Privateer que miren de recuperar-se lentament del bany, així tant la jaqueta de Gore l'Alp-X GT, com els guants curts i els mitjons també Alp-X, com el culot Power curt, com la tèrmica d'estiu de màniga curta de Gore, com els camals Sportful, i la gorra Spok tots guardats ja a lloc esperant impacients per un possible proper Vol de ser com ahir de primavera si parlem de temperatures, perquè 17°C a les cinc tocades del matí al 22 de novembre així ho indiquen, i avui de ser el Vol així rodaré si el pronòstic es compleix, veurem, veurem.
Amb llums sempre a mitja potència, amb eines, amb aigua, sense beure, sí consumida part d'aquesta en marxa per mirar de netejar el mòbil totalment vestit de saulò, per poder fer les fotos al darrer tram del Vol, un cop però la pluja ja no estava per a mi, abans fer-ho no em va ser impossible.
Sense incidències, sense coincidències, fora dels majestuosos gripaus fixats amb les potetes davanteres estirades i kes posteriors flexionades sempre contra corrent dels torrents, o en el seu defecte a les pistes ara fetes torrents per la pluja, sense menjar durant el Vol, sense gana durant aquest, amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage.
Ara esperant al proper Vol, des del Mirador, amb un Drac que em mira i no sé si em demana aventura o prudència, o les dues coses a la vegada, el pronòstic divertit ho és, un bany de tardor no sé si serà, clar que yes?
MTB, MTB, MTB.
Tots els equipaments nous ja són a casa, i per tant tindrem un nombre d'aportacions important d'ara fins acabar aquest mes de novembre, crec, crec.
dimarts, de novembre 22, 2016
Morning Ride with Bob and Betty
I've spent most of the past two years off the bike due to work commitments, but now I am finally rediscovering the sport I love during my holidays. I'm also living in a new part of Aus, on the Sapphire Coast in far south NSW. I'm loving it here and am constantly surprised by how much it reminds me of the Mediterranean. I think it is the climate and the rocky coastline. Honestly, today there were moments when I felt like I was riding the Finale Ligure course, or that the town I was dropping into was one of those quaint villages I visited in Catalonia last year.
The ride today had a very specific purpose: explore the dirt trails to the Pueblo (or Pub) de Tathra. I see this as a high priority as I will need to know the best routes for taking my Catalan SS buddies into town when they visit, and who knows, that might be tomorrow?
I checked a few maps, examined the Strava segments through the National Park, and took off on my trusty steed. First stop was Games Bay, a secluded beach that I had been to once before. From there it was uncharted territory until I linked into the MTB trails on the south side of town.
I knew the trails into Games Bay were fine, it was the climb back out the other side that worried me. Sure enough, it was a classic hike-a-bike with steps and rocks up the trail. As I teetered on rocks and kept an eye out for snakes I realised the oversights in my ride. I had worn my Sidi Dragons, which aren't much chop walking around town, let alone clambering through the bush. I'd also neglected to spray myself with insect repellant, which meant I was easy prey for the myriad of bitey bugs in the Australian bush. Oh well, too far in now, I had to plough on ahead.
This little critter is what we call a "tick", they burrow into your skin, feed on your blood and pump toxins into your body. I'm not kidding - No es broma! This is not another Drop Bear myth. But don't panic, if you use the right insect repellent you won't have a problem.
While the trail was a challenge, it was doable, and it landed me out on to some magnificent sections of coastline. I can't wait to show it all to B&B!! Eventually I found my way back onto rideable sections of track and finally onto the fire roads that link into the MTB trails I already know. The temperature was by now in the mid to high 20s and I was in need of bottle refills. I smashed through the single track and popped out into town to buy some ice cold drinks at the supermarket and take a breather admiring the view.
Then, with the sun still gaining influence on the day, I set out to return by the fire road option to Games Bay. I also discovered a new section of single track on the way :-)
The fire road has seen little traffic and kept me on my toes with the swift decent over loose rocks and fallen timber. However, it didn't quite link into the road I was hoping, so I found myself walking back down the last section of stairs to Games Bay.
Once back on the other side though, I was in familiar territory again. My only pause was for one of our dragon friends the Goanna. Once this young Goanna (only 80-100cm long) had waddled off the trail I was home free.
Looking back at the stats for the ride, it's the furthest I've ridden in well over 12 months, and the elevation gain was certainly more akin to the riding in the Mediterranean! So now I think it is time for a siesta. Time to dream up the next adventure. Perhaps it will be SSWC 2017 in NZ with Betty and Bob?
Rideon!
dilluns, de novembre 21, 2016
Sorpreses :-)
Sense Vol avui, jornada de descans, sí, però no de pensades, motivades per l'emoció dels propers equipaments, segur que el mot més encertat seria interrogants i no emoció que també, perquè les talles de Gore per la Reina les desconec, perquè l'Alp-X 2in1 el culot m'intriga força el seu funcionament, tot i que les opinions dels usuaris i revistes especialitzades confirmen que després de rodar-hi no surt cap més culot, renoi, renoi, renoi.
Ara un segon culot el Power 2in1 és el més proper a ser un nou candidat, i les opinions tornen a ser molt bones, fins i tot millors que les de l'Alp-X :-)
Ara un cop l'Alp-X 2ib1 ja és a casa la sensació un cop posat és rara, la imatge sobretot, el sobre pantaló és d'un material molt fi, sense cos, de caiguda desordenada, cert que jo sóc de licra, i segur que amb el pas dels dies això canviarà, però avui la percepció és de disfressa :-)
Ja en posaré la crònica properament, ara gaudint de l'aportació darrera de la Bec.
MTB, MTB, MTB.
Lady
A casa des del 2015 hi ha aturat un mallot d'estiu Gore per estrenar, concretament el Xenon, concretament perquè porta dues bosses posteriors i no tres, queda clar que Pear Izumi pesa molt, sí, però no per marca, que també, segur, si no per la seva elevada funcionalitat. De cara al proper estiu però els posarem tots dos en marxa, tant el Xenon com el Power, per rodar i prou, crec, crec, tot i així els dos mallots Gore no tindran masses oportunitats perquè els mallots Pearl Izumi són nombrosos a casa, i tenen la posició ara per ara guanyada, motivat per unes badanes per a mi properes a la perfecció si parlem de les Pro, i molt bones si fem referència a les Elite, i uns mallots a on el tallatge, el material amb que estan fabricats, la funcionalitat de les bosses posteriors, la comoditat de les mànigues, dels colls, de la cremallera frontal, de la faldilla sota bosses posteriors, de l'ajust al cos, de la sensació d'inexistència del teixit en contacte amb el cos a elevades temperatures, fa que quan vas a sortir ens decidim, bé jo ja no, la Betty es decideix per sortir equipada amb Pearl Izumi, així que veurem a on anem a parar amb les noves arribades dels equipaments de Gore Bike Wear :-)
Un altre punt que afavoreix Pearl Izumi a casa vers a d'altres marques són les talles estables del primer, fins avui jo sóc sempre S i S/M, i quan demano aquesta talla, una de les dues vull dir, el tallatge any darrera any es manté invariable, també a totes les gammes, no em passa així amb d'altres marques, a on segons la temporada passo de S a L, sense anar més lluny hi ha mallots Alp-X que porto una S i d'altres mallots Alp-X que si no és una L no hi entro, aquest punt dificulta molt poder decidir-te a canviar de marca, un altre exemple, la jaqueta Gore per la Reina, la Phantom l'he demanat amb una talla superior a la que porta actualment la Betty també de Gore, un cop a casa la talla 34 que porta actualment la Reina és idèntica a la 36 que va arribar ahir, com? vaig demanar una talla més gràcies a les opinions de les usuaries a la valoració del producte. El mateix em passa amb les Oxygen, tot i que aquesta vegada no l'he encertat, jo de mallots i jaquetes porto S de Gore amb la Fusion, amb l'Alp-X, amb la Xenon, fins i tot amb els mallots Alo-X WS germans de l'Oxygen, amb aquesta darrera hauria de portar una L, una L! perquè tot i haver demanat per prudència una talla més és a dir una M aquesta em va justíssima, a les opinions dels usuaris de la gamma Oxygen aquests indicaven que calia decidir-se per una talla superior vers la normal que utilitzis amb Gore, el fet és que el mallot de màniga llarga hauria d'haver-lo demanat en la talla L, a la M i entro com si fos un frankfurt :-)
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)