A veure si la compartim d'aquí a unes hores al blog.
MTB, MTB, MTB.
De mentre avui a les 4 ben tocades començava la preparació del Vol.
dijous, de setembre 08, 2016
dimecres, de setembre 07, 2016
Dins del tram
De la foscor hi ha molt color.
Un inici de jornada lent motivat pel fet de llevar-me d'hora i no fer el mateix quan la jornada cau :-)
Avui dimecres mentre escric aquesta breu aportació he funcionat millor aquesta matinada pel fet d'haver descansat més hores durant la nit. Ajudarà força a en primer terme a descansar millor, si la intensa calor afluixa una mica, veurem, veurem.
Ahir però i erròniament ho vaig confondre amb dilluns, va ser quan no vàrem fer els Tintorers, com avui que també hem fet una ruta planera.
Les dues bikes funcionen bé, nosaltres no tant, una sensació de pesadesa marca que necessitem descansar sense tanta xafogor a les nits. Porto dos dies llevant-me xop de suor i aquest fet no ajuda a llevar-me amb massa energia per pedalar, tot i així aconseguir tres dies seguits llevar-me a les cinc del matí no és una mala seqüència, clar que yes. Si l'aconseguirem mantenir ens ho indicarà únicament el pas de les nits.
Ahir la percepció era la d'estar molt content de les sortides de la setmana passada, i més encara de les d'aquesta motivat per tenir una lleugera percepció d'aconseguir aquesta perseguida continuitat.
Encara que sigués breu, que de sobte no seguís sortint com aquests darrers deu dies no passaria res, tot això que tenim.
Sense incidències, ni coincidències, amb eines, amb la bomba d'aire de mà agafada del King Cage, amb llums en funcionament sempre, sense menjar, amb gana però, per beure, un quart de bidó d'aigua del bidó de 750 ml.
Equipats la Reina i el genet de Pearl Izumi i Mavic XC respectivament.
Ara esperant també que les tempestes anunciades pel cap de setmana pirtint també sensacions de frescor, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Dos moments plens de contingut i colors de propostes, i dins dels límits del marc de certa potència de raonament. Feia temps que no compartia un Martini, OMG.
També l'aigua en va ser la gran protagonista, i tant que sí, i tant que sí.
Ara ja en primer terme aniré ampliant aquesta intervenció, i després posaré fil a l'agulla a la breu crònica del Vol d'aquesta matinada a la que fa referència la imatge anant direcció a Milans, que per cert no ha sigut un Vol breu per ser el del matí, sempre limitada la seva duració per les dinàmiques del dia a dia, oi que sí?
dimarts, de setembre 06, 2016
Dracs :-)
Els que mirem de consolidar, com el d'ahir, no com el d'avui deixant de pujar al peu de Santa Mònica per mirar d'evitar de seguir amb les molèsties lumbars, ara però no les meves si no les de la Reina.
Amb llums en marxa durant tot el Vol.
Una ruta ahir a un ritme molt prudent per tot, per la calor, per la manca de rodatge de la Betty, per no haver descansat bé a la nit per la intensa xafogor.
A tocar de les 6 del matí 25°C crec que és per poder gaudir d'un bon Vol, he de pensar que per la humitat la sensació era de força més calorosa.
Equipats d'estiu, jo baixant un cop fet els Tintorers, fins la platja amb l'armilla, no per fred, sí per prudència. De Pearl Izumi els dos, la resta de l'equipament com cada dia.
Cap incidència remarcable, ni coincidència, per beure un quart de bidó de 750 i 500 ml. d'aigua, del més gran a la més jova respectivament :-)
No he canviat les velles eines esmicolades, ni fet venir els discs nous Shimano SLX, ni el pneumàtic del darrera Maxxis Ikon EXO 3C 2.35 TR, ens fa dubtar la situació de la bike nova, avui, aquest vespre en parlarem, no a The Great Escape ara mateix, crec.
Ahir al vespre preparava l'escenari pel Vol d'avui, i les Fades i els cavallers crec que m'ajudaven, oi que sí?
Ara de cara a demà, de poder perquè no durant aquest vespre, prepararé la breu crònica, com aquesta, del Vol d'avui a la matinada.
MTB, MTB, MTB.
Sí que puc avançar pel què fa a equipaments que si localitzo un casc Ionos o un Aeon de Giro size L tindré nou casc, el meu demana passar a la reserva tot seguit, clar que yes.
dilluns, de setembre 05, 2016
Getting all parts together ...
It's been a long time project, I either never had the time nor the option to create such space, now the time to put all together it's here, and I'm pretty happy with the results so far, still a lot to do though. Stay tuned :)
Coffee and bread of the best place possible :)
You have an appointment with your doctor ...
New tools of the house ...
El Gordo on the Swamp
El Gordo on the bench
El Gordo, Mojo and Tarmac ... the three beast of the house :)
From Greenville SC, Javi Paricio
diumenge, de setembre 04, 2016
Only feelings
A les prèvies a la proposta dels trinxes, hi anava lligada la inciativa d'aquesta darrera setmana de mirar de començar a anar en bike, fet que no passa d'una forma continuada com a mínim des de fa mesos, diria que fins i tot més d'un any. No vull dir que no estigui anant en bike, si no que les grans rutines del 2014-2015 no han tornat a repetir-se, i després de les darreres 24 hores a Finale els Vols van entrar en una mena de pausa. De fet un aspirant a amateur el fet d'aconseguir un resultat com aquell crec que implica per mirar de poder-ho digerir, de deixar la constància dels Vols en pausa, per mirar de no deixar-ho enrere, tot i saber del cert que això no es pot evitar, fins avui aparentment tot queda enrere.
Pesava en contra de pujar a l'Alt Empordà que les darreres rutes via GPS del grup no m'havien funcionat massa bé, no per la companyia si no per la ruta en si mateixa, siguent la darrera sortida que vaig assistir més propera a una ruta del què ara en diuen gravel crec recordar, i aquestes darreres em costen de fer, jo diria que aquests tipus de rutes no les digereixo massa bé, fent referència a ser rutes des del meu punt de vista una mica distants d'on sóc jo si parlem de gaudir de sensacions de MTB a dalt de la bike.
Poder lligar-ho amb l'Oriol, és a dir deixar de banda anar-hi sol, per lo solitari que va ser a les darreres anades i tornades a aquest espai de somni, Cap de Creus sense anar més lluny el darrer Vol va ser excesivament solitari, la tornada concretament. Així aquest fet, el d'anar-hi amb ell va ajudar a refer el propòsit de tornar a aquestes terres màgiques del Baix Empordà.
Sortint sol un cop sóc a destí amb la VW per iniciar el Vol puc gaudir-ne si el recorregut té un to més de MTB, però fer més de dues hores amb la June entre anar i tornar a vagades em costa, darrerament a vegades em costa.
Idèntics inicis als de la majoria de les grans jornades, clar que yes. Aquests colors, a cada minut menys foscos, a cada minut més torrats, una mica com si s'estés couent la jornada que està sempre per inciar-se fa que l'emoció ja des de la nit abans que les sensacions siguint totes a flor de pell :-)
Passada una breu estona ja estàvem rodant entre espais de la llum, i tant, i tant.
Si bé pintava força bé, passats els primers quilòmetres la sensació inicial d'una jornada de molta calor va ser confirmada una estona després, i tots cercàvem per aquest motiu la lleugera frescor d'una ombra.
Després dels primers vint quilòmetres cercar una ombra en arribar a Torroella va ser prioritari, oi que sí? sí, sí, ja ho sé, ja ho sé, per després cercar una font, i menjar quelcom. Ara que ho recordo primer vàrem cercar l'aigua, després l'ombra i finalment menjar.
El fet d'anar un grup fa que les exposicions extremes al Sol siguint una mica més assumibles, una mica i prou. Com també fa més divertit el què podria prendre un to diferent.
Mateixos espais que fa unes setmanes, que fa uns mesos, que fa uns anys, OMG.
Ara com fa uns anys entre un grup també molt nombrós, i una xafogor encara més important, no diré un Sol que cremés, però a estones tot i que breus, sí que ens va recordar la seva presència.
A les preliminars de l'aperitiu, el Sol va sortir amb més i més força, crec que massa per a mi entre tantes i tan bones circumstàncies.
L'equipament 100% d'estiu, ara BWR, la resta com cada dia, les ulleres ara les photocromàtiques de Limar.
No estàvem sols, en cap cas.
Quedava per confirmar si el 32x20 podria funcionar, a mínims però funcionar, i realment ara puc dir que com a mínim no va anar malament. Cal dir que la ruta era extremadament planera, i per tant hauria fet perfectament amb un 42x20 perfectament, el fet però és que utilitzo sempre una única relació, vull dir que no vaig fent els canvis en funció de la ruta, podria fer-ho sí, però no és ara per ara el cas.
A Monells l'aperitiu, i una estona després al mateix lloc també un dinar de molts u molts somriures, i ple de moltes emocions, d'intants divertits, interiorment per a mi, de silencis.
Sempre m'ha impactat molt l'Empordà, de fet tota aquesta zona alta del país sempre en ser-hi em fa sentir que hi tinc un fort lligam, no és una qüestió de raonament si no purament de sensacions, perquè en si mateix la seva climatologia extrema si ho comparo amb casa no m'agrada, un lloc per anar en bike glaçat a l'hivern i literalment un forn per anar en bike a l'estiu no m'atrau massa, però he de dir que l'Empordà és una zona especial per a mi, sense ser germana del Montseny, que ho és, perquè les arrels en el meu cas estiren molt sempre, oi que sí?
Eines per ajudar a valorar, per concretar, i és exactament el què va passar, a totes però totes. Ara no ve al cas, però aquestes no van deixar de funcionar fins a les tres de la matinada, renoi, renoi, renoi.
Tres hores entaulats també ens van ajudar a estalviar-nos bona part de la jornada del dia a on la calor hauria sigut encara més intensa.
Les bikes molt ben guardades en aquesta ocasió a aquest petit racó, sense haver-les de lligar ni tampoc haver d'estar mai pendents d'elles, quina tranquilitat.
A una taula com aquesta hi podem decidir grans temes, ara bé cal decidir grans temes? jo quasi que no sabria què contestar, concretament què decidir.
Després de dinar en reiniciar la ruta uns planers de percepció quasi infinita mentre mirava a l'horitzó torrat totalment pel Sol, i vestits de dalt a baix per a l'ocasió amb la pols que movíem rodant en grup, tònica aquesta que em va permetre de fer pensades i més pensades, a on sense masses pauses cada cop rodàvem millor, sí però sense haver d'estar atent a la pista, sense trams tècnics el cap com les meves cames pel curtíssim 32x20 no va parar de dónar moltes i moltes voltes. Això va ser a partir del quilòmetre 40 fins al 70, i a on un cel tapadet i un lleuger vent ens ajudava a gaudir encara un xic més de l'aventura.
Una arribada divertida als cotxes, certament, a on em va semblar que estàvem tots molt contents de l'aventura compartida.
L'equipament de cap a peus xop de suor, tant que em va fer falta la bossa de plàstic per evitar de mullar-ho tot.
Sempre passen coses singulars, entre instants de certa normalitat que passen a ser tot de cop moments imprevisibles.
Després lentament una tornada cap a casa coincidint amb l'anunci de la fi de la llum.
Quasi dos bidons de 750 ml d'aigua, una cola, molta però molta aigua a l'hora de dinar, un cafè, mig entrepà de formatge per esmorzar, tres platans durant la ruta, per dinar no ho sabria dir, un mix un xic sicodèlic, sí això el mot seria sicodèlic, un cop finalitzada la ruta un Isostar de litre sencer, i molt raïm, un cop a casa crec recordar que tres coles.
MTB, MTB, MTB.
Mentre passades les hores vaig ampliant les línies d'aquesta intervenció d'ahir procurant seguir el fil conductor del títol a on ja penso en la propera aportació del Vol d'aquesta matinada, clar que yes!
dissabte, de setembre 03, 2016
3/4
Sonen tres quarts de sis al campanar de SV.
I cinc minuts abans que soni el primer despertador el cafè ja és a punt de pujar, clar que yes.
Hi ha voluntat de Vol, també és cert que el fet de venir-me a buscar a casa, el fet de no haver d'anar en bike a Vallromanes sortint de casa a les quatre tocades de la matinada ho agilitza moltíssim.
Hi ha dies per tot, i avui per les curcumstàncies una relaxació i aparent calma s'imposa.
Des de la darrera anada a Cap de Creus SOLO amb la June han caigut moltes calorades, moltes, OMG.
Una matinada a on el tema Drac nou té una presència de primer actor, i tant.
Color, tipoligia de lletra, entre d'elles lligada imposen el to de la jornada, un bon to sense cap mena de dubte.
Un únic punt feble avui, estic lleugerament masegat muscularment de cames, el treball de l'Andreu ahir em va deixar quasi com nou, dic quasi perquè el xassis ja arrossega un bon grapat d'impactes, avui però la sensació de cames és un xic densa, normal, i no serà cap inconvenient pel tipus de sortida proposada en aquesta ocasió, un desnivell baix ajudarà, no així les altes temperatures previstes per avui.
Ara amb el 32x20, germà del 32x22 per 29" hauria de ser la relació estable, ideal proposar-ho pel Vol a l'Alt Empordà, crec, crec.
A minuts de fer el segon cafè de la jornada :-)
MTB, MTB, MTB.
divendres, de setembre 02, 2016
Preparatius per l'Alt Empordà :-)
Un 32x20 ja serà definitiu per fer els propers Dracs, i menys inadequat per una ruta planera com la proposada de demà de 65 Km i 500 m. de desnivell +.
És que amb el 32x23 no havia valorat que vaig en 26" i això equival a un 32x25 en 29", ara per ara no cal.
També he fet el canvi de ferodes del darrera.
Tindrem calor, sí, equipament 100% d'estiu, espero no deixar-me el bidó d'aigua que ara ficaré al congelador.
MTB, MTB, MTB.
També val a dir que fer aquests preparatius propers a la mitjanit segur que no hauria de ser, però una jornada llarga i la visita al fisió a SC ha comportat d'aquestes preliminars, oi?
Ara sí :-)
Tercer Vol, perseguint el 5/5.
Avui tot i el veure proper i ben despert l'una de la matinada quatre hores després ja estava fent pujar el cafè.
Avui a dos quarts ben tocats sortia del Mirador, i dos minuts abans que ahir passava per la riera de Llavaneres a 23° C, i 54' després passava pel mateix lloc un grau per sota, equipat d'estiu aquest cop Mavic crec recordar XC, la resta com cada dia, com ahir, menys aigua per beure però.
La nit, les Fades de la Foscor sense donar senyals de vida, i com que no comparteixo la llum tampoc amb els cavallers, no passa res, oi?
La bike bé, però discs de fre, i pneumàtic del darrera requeriran canvi.
Un tema important, no he confirmat la nova bike, com?
Lligant l'aventura trinxa, i per tant possible Vol a l'Alt Empordà, i tant, veurem.
Un altre tema, no faig venir o sí unes Five Ten Kestrel?
Un altre, dubto si fer aterrar un tercer mallot paravent de Gore, ve la tardor i seria una bona pensada que treballesin tres Gore i no dos.
I el darrer tema, a punt d'entrar al fisió per aprofitar que ara que ja no tinc dolors muscular fer una sessió de descompressió :-)
MTB, MTB, MTB.
dijous, de setembre 01, 2016
XC9
Un dia en tornaré a tenir unes, de Shimano vull dir :-)
http://www.bikerumor.com/2016/08/31/eb16-shimano-steps-top-s-phyre-carbon-soled-shoes-road-xc/
Continuarà?
Si més no el segon Vol d'aquesta setmana ja ha sigut, i el tercer he de dir que ara encara no. Una anada al Baix Empordà aquesta matinada no ho ha permès, l'hora del Vol previst era a dos quarts de cinc del matí i el fet és que no l'he portat a terme.
Ahir però sí, mitja hora després, a les cinc concretament iniciava els preparatius, i també mitja hora després començava l'aventura, clar que yes.
Ara un cop aclarit qui parlava darrera meu en la foscor de la nit, tenint clar que la veu femenina no és de la Fada Reina, el Vol si més no és més tranquil, crec.
Preciós el Pas del Destructor, emotiu, emocionant, molt divertit.
Costa ser-hi perquè els Tintorers a aquesta hora són atractivament silenciosos, i també molt foscos, però molt foscos :-)
Ahir però sense pluja, diria fins i tot que sense massa calor, fins i tot havent de baixar a la platja amb l'armilla Campagnolo per la lleugera fredor, a 21°C a la riera de Llavaneres a deu minuts de les sis, i també 56' després.
Equipat d'estiu, amb el mallot de les 24 hores de Finale del 2009, la resta idèntic a ahir. Aquest cop mig bidó de 750 ml, l'aigua consumida, l'única diferència del Vol.
Un instant màgic el de la marxa de les Fades de la Foscor, curiosa la situació perquè creia que no podien coincidir mai amb els cavallers de la llum, creia, creia.
Per un cop ser a minuts de casa veure darrera meu com els cavallers imposaven la seva arribada.
La bike funcionant ara sí sense incidències. Parlant de bikes, el mallot no és cap insinuació de l'arribada d'una forquilla amb suspensió, a l'inrevés, i tampoc no és cap compromís, vull dir el de rodar amb firquilla rígida, puc decidir incorporar una forquilla amb suspensió d'aquí a uns minuts, sí, però no és el cas, no és el cas, crec :-)
Pensant, pensant-la, pel què fa a confirmar definitivament la nova bike, després del silenci del HM, i posterior activació d'aquest, renoi, renoi, renoi. És que quan esperes, desesperes, i les pensades de decidir-me per altres opcions de fabricants HM pel silenci del darrer pesen una mica, English concretament és a sobre de la taula, però com tot cal que cada pas tingui no diré un sentit, que no ho sé, sí però la intenció que tingui la decisió d'un HM concret un cert sentit, oi?
Ara esperant si seguirà la serie iniciada aquesta setmana a dalt de la bike, sincerament no ho sé, caldrà esperar una horeta per veure si poso fil a l'agulla aquest vespre, o si decideixo passar directament a mode Vol de matinada demà per assegurar que serà, no ho sé, no ho sé, perquè cada cop que protegeixo el Vol de matinada no sortint al vespre anterior em quedo sense csp dels dos Vols, com sona, com sona.
El del Montseny però del cap de setmana, el Vol del Montseny, aquest d'entrada està confirmat, oh yeaaaah!
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)