Gran dia

El de descans a la capital.

MTB, MTB, MTB.

Sí ja ho sé va ser dimecres, pel món ja és passat, pel Mirador del Drac no, és tan intens com si estéssim just a segons de gaudir-ne, OMG.

St. Patrick's Day

Ara ja fa anys de la primera anada a les dues Irlandes, Belfast, Kilfinane, OMG. 

Darrerament acabem el Drac de forma més exigent, per un desnivell un xic superior, el fet en si mateix no és la diferència numèrica d'aquest desnivell si no la voluntat de canviar el darrer tram del Drac, i no seguir la ruta de sempre directes al Mirador del Drac, a aquest instant ara ens exigim seguir escalant, oh yeaaaaah!

Equipats de primavera, calçat amb les restaurades Sidi Dragon 2 blanques, mitjons Endura d'hivern, pirates Assos d'hivern, tèrmica de màniga curta sintètica de Gore, jaqueta Xenon AS de Gore, guants Hirzl, protector de cara i coll, i gorra Spok.

Sense passar fred, a 15ºC a la riera de LLavaneres, sembla que fins i tot hauríem de passar calor equipats de primavera a aquestes temperatures que són més per la jaqueta Intermediate que per la Xenon AS,  doncs no, doncs no, un vent fred, fred, ha marcat el to de l'aventura, nosaltres avui anàvem a per un Drac Major, i no ha sigut, per aquesta sensació extranya que no ens proposa de rodar més estona.

De fet la setmana passada ja ens va passar, un vent fred sota un Sol que promou la calidesa però no fins al punt de seguir fent ruta, diumenge mateix per menys de quatre quilòmetres no conqueríem els 100 Km. però és que no teníem ganes d'aguantar ni un minut més aquest vent fred. Fa uns anys fer 100 Km era quelcom excepcional, encara ho és, sí, sempre serà una distància notable, però també és cert que des del 2013 és un quilometratge freqüent a casa, de fet ens queda molt camí per fer perquè aquesta tardor i aquest hivern sempre ens hem quedat a les portes del vuitè quart dels 200 Km, i no necessàriament per fatiga que també, si no per manca de velocitat de creuer durant tota la sortida que implica de voler superar els 200 Km, d'acabar les sortides passada la mitja nit. No ens acompanya l'estació és cert, dies curts, fred de matinada, amb la caiguda del Sol, molt vent, i per part nostra molta precaució de mirar de no agafar un cop intens de fred per mirar d'arribar al maig sense passar per un refredat de proporcions bíbliques com el del 2014. 

Les bikes van molt bé, jo diria que millor que mai, OMG. La Vicious té les eternes millores pendents, però uns pressupostos 2015 de temes de bikes cada dia que passa més, i més cenyits a les prioritats, a on a cada mes que cau d'aquest 2015 em diu que les millores de la part baixa de la llista quedaran per una millor ocasió, veurem, veurem.

Mentre escric aquesta crònica penso en el Vol d'avui, mtb, mtb, mtb, de fet em porta estona separar  les sensacions de dimarts vers les d'avui dijous, molt, properes sí, distants únicament per un dia de descans entre els dos Vols. 

De fet sensacions germanes perquè després de rodar planer dilluns, sense desnivell, dimarts volàvem a sobre dels nostres Dracs, com avui dijous després d'una jornada de descans com la de dimecres a la capital. 

La sensació si no passo fred, bona, i aquest fet el de no passar fred ajuda i molt a gaudir d'una bona sortida. Confiats que el que queda de març i abril faran saltar la banca, no sé si fins i tot de les dobles èpiques, sí de les distàncies per sobre dels cent quilòmetres. 

Els equipaments nous d'estiu comprats aquest hivern esperen el seu torn, ara però de mantenir-se les temperatures és temps de culots pirates, no dels curts, de les diferents opcions de tèrmiques sense mallot amb la jaqueta Xenon AS, així com de calçat ja d'estiu amb o sense punteres, els guants, aquest punt sí que els segons jocs ja entraran a l'aventura, per mirar d'evitar el desgast prematur fruit de no alternar-los, i ara per ara els protagonistes des de fa tres anys, i a casa ja físicament des d'aquest hivern, els Hirzl fins avui que bé que ens van aquests guants, com ja us esmentava fa uns dies hem de veure les seves prestacions sota una calor intensa, vull dir si seran o no massa calorosos. 

Amb eines, amb manxa, amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències ni coincidències, amb llums sense utilitzar-los, amb un mar que ara sí el veig més enfadat. 

Des del Mirador del Drac, un genet pausat pel pas per les Falgueres Màgiques properes a Milans dia sí dia també. 

MTB, MTB, MTB. 

Descans

El què va ser ahir l'estada a la capital.

MTB, MTB, MTB.

He de preparar la crònica de dimarts. Dimecres, ahir però va ser un bon dia de recuperació.

Waterfalls ...

Waterfalls

Last Sunday was a perfect day to ride, sunny and warm, ready for St. Patrick's Day ... the Ireland guys were everywhere, most of them having some beers, I decided to drive to DuPont Forest in NC.

Love the roads in the NC mountains

Dupont Forest is an interesting place, it's been on the MTB magazines different times as one of the top destinations on the SE, located in the western NC mountains, close to Ashville NC and Greenville SC can attract people from both states, but also some northern guys looking for warm weather at the end of their winters.

In DuPont Forest you can find a mix of hikers, runners, MTBikers and also just families looking for some fresh water and a nice wild space. Sometimes it's crowded, but worth a visit. If you're just curious about click the attached website http://www.dupontforest.com.

Bridal Veil Falls

I arrived there around 11am, parking lot was pretty full, but I was able to find a spot. On my left side a car with some German guys living in Aiken SC, on the back a minivan with 6 people from Ontario (Canada). Was interesting to see the different set-ups, the young German guys with their enduro double suspension (Pivot, Trek, Trek, Trek, ...) wide pants and T-shirts, ready for jumps. The Canadiens were all about racing, fast and light carbon fiber bikes, top of the art components (Specialized, Scott, Cannondale,...) all them with bib shorts and racing apparel, I later discover they were from the Ontario racing team.

I was there too, the crazy Catalan with a FatBike, no fork, aluminum frame, and my new Castelli equipment...funny though nobody was asking about their bikes, or frames, but all of them came to ask me about my El Gordo ... I love it, it was clearly the singularity there.

I started my ride on the parking that has access to Covered Bridge trail, this is a wide gravel road that gets you closer to High Falls, an spectacular waterfall it's been captured in numerous videos and pictures. From that point I moved towards the south of the park, to arrive to Bridal Veil falls, another spot it's worth a visit, both pictured in the movie The Last of the Mohicans https://en.wikipedia.org/wiki/The_Last_of_the_Mohicans_(1992_film)#Locations.

Covered Bridge

 El Gordo in Bridal Veil Falls

 

Once you leave Bridal Veil, there is not a lot of options as you have to ride back some of the same trial, but one facing west is especially nice, a tight and cornering one called Corn Mill Shoals that later turn into Barn Trail, a mix of forest and finally open area once you arrive to the barn.

 

Corn Mill Shoals



Barn Trail

From Barn Trail you basically have to go east to look again for the main gravel road "Conservation Road", then north to look again for some nice trails, before you arrive to Three Lakes Trail, you cross the bridge over Little River, once this is done the trail is on your left with a very narrow entrance that clearly tells you this is going to be fun.

 

The trail is similar to all others in DuPont, tree roots, some big stones and basically a 3 feet wide trail with twist, corners and some wavy areas ... perfect place to have fun. When I was there the Canadian crew came on the opposite direction, I stop to allow them to pass, they were really fast and clean, no dirt jumps.

Little River

 

Lake Julia view from the Three Lakes Trail

Lake Dense

Three Lakes melts into Pitch Pine Trail, and this one goes back to the main gravel road close to Covered Bridge, true there is plenty of other options, but I have to explore the forest deeply to feel comfortable to go alone far away of the main areas.

 

When you arrive to the main gravel road, there is a need to visit the main falls, the ones are widely famous, High and Triple Falls. These two spots deserve you leave the bike on the side and try to walk to the base, I have been there plenty of times hiking with the family, and the overwhelming feeling of being in front of a nature beauty it's always on my mind. As I said these where locations used on "The Last of the Mohicans" movie, but also other movies, like recently "The Hunger Games" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Hunger_Games_(film)#Filming.

 

This section is a small loop but it's where you will find the stiffest ramps, this is not a small trail, maybe a 10 feet wide mini gravel road, mainly used to access the falls by lots of people on the weekends, but something looks easy walking gets some times complicated on the bike, especially with a 1x10 with a 32 in the front, thanks good I have the x10 on the rear derailleur, not sure how I will be doing on a SS.

High Falls  

The Scorpion is back ... new Castelli bibs

Triple Falls ... just amazing !!!!

The climb from Triple Falls is a good test for where I'm physically, but also how the bike feels, and to be honest, I like the rigid feeling, it's the same I got on the past with my F3000 when I was able to completely block my lefty fork and get this rigid position, no energy is lost on suspension systems, no extra weight it's carried, it's a great feeling, and I like this so far. My Ibis is asking my why I don't love her anymore, why I change my mind ... tough times for the Mojo, but maybe my son will pick her up again.

From Greenville SC, looking to the north ... Waterfalls !!!!

Rodant les idees

I tant, i tant, a on moltes pensades van en la direcció que volem, d'altres no, d'altres no ho sé però esperant sempre veus quines coincideixen i quines no, no és important el temps d'espera en si mateix, però d'esperar massa et pot passar una bona part de la vida, certament, certament.

Si tens la capacitat de fer ja tens molt de guanyat, molt, per aconseguir arribar bé a port una única norma, gaudir de saber que tens aquesta capacitat de portar coses a terme i prou, res de posar-les en marxa, en cap cas, en cap cas, OMG. La millor pensada amb diferència dels meu cinquanta anys d'existència. Si sona la porta, si no para de sonar la porta, garantint-me sempre primer tot el tram qui la pica constantment aleshores sí que puc fer, si no, que bé que s'està a casa, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Ahir una jornada de relax a dalt de la bike, tocava descans però tocarà finalment demà, clar que yes, no és important, avui dimarts ja no, perquè el Vol ja ha sigut, i ara com aquesta crònica que és la del Vol de dilluns, també caurà la corresponent crònica de l'aventura d'avui. 

Equipats de primavera, Sidi Dragon 2 blanques, mitjons d'hivern, culot pirata Assos d'estiu, tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS, guants Hirzl, un protector de cara i coll, i la gorra Spok.

Una baixada per Milans fins a Caldetes, una anada a Mataró seguint la línia de costa, i un cop rodat per Mataró, una tornada a casa per les Cinc Sènies, per després enfilar directes al Condis de SV a cercar el dinar. Quin fred que feia mentre custodiava les bikes a la porta del Condis, omg.

Les bikes amb un funcionament impecable, les dues. Sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb un mar mogut sense estar enfadat. Una temperatura de15ºC al migdia interessant però amb un vent fred que no ens deixava indiferents. Sense beure, sense menjar.

Esperant, esperant, atents, molt, pel fet de tenir clar que aquesta és ara per ara la posició prudent, i així poden passar segons, minuts, hores, dies, setmanes, anys, dècades fins i tot. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, oh yeaaaaah!

Comarques

Vallès Oriental i Maresme, les dues de casa, molt de casa, queden properes, per a properes ocasions també, La Selva, Gironès, Baix i Alt Empordà, per ser llocs per on hi hem rodat molt, i per una estada llarga a Palamós que sempre serà referència de calidesa per a mi, omg, omg, omg. Va ser un a estada de dos anys, on primer l'escalfor d'aquesta població em va envoltar, per després als darrers mesos gaudir de la fredor dels seus dies breus d'hivern intens, renoi, renoi, quasi ja no ho recordava.

El Vol de diumenge va ser dels viscuts aquest hivern, encara, encara, a punt d'entrar a la primavera, però encara rodem dins de l'hivern, clar que yes, el més propi de l'estació, sensació de calor, trams rodant amb una pluja lleugera intermitent, amb un vent present que portava amb ell el fred del Montseny nevat, condicions totes lligades a l'hivern sí, també a l'entrada de la propera estació, la millor pel què fa a temperatures per rodar en bike per a mi, per a mi, l'entrada i prou, després la primavera porta amb ella el pol.len i aquest ja no és amic nostre des de fa unes primaveres, les darreres cinc concretament.

Un primer pas per Vallromanes venint de SV, passant per Mataró, per Premià, per Teià, va tenir premi, tres entrepans, formatge, pernil salat i botifarra blanca (catalana pels vallromanins), i un cafè llarg descafeïnat, una dormida de minuts al sofà, per després reiniciar la ruta, com? sí, sí vaig dormir uns minuts com un tronc, de fet de SV a Vallromanes no tenia en cap cas sensació d'un rodar rodó, després d'aquest breu descans en dirigir-nos a la capital del Baix Montseny la sensació ja va ser la de sempre, bona.

En aquest punt nosaltres anàvem equipats de primavera, pirates Assos, mitjons de Merino prims de Storm-Lo, calçat amb les restaurades Sidi Dragon 2 blanques, que bé, que bé, que bé, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, jaqueta Xenon AS que és amb diferència la jaqueta perfecta per a dies de pluja intermitent, i si és amb vent encara millor, com va ser el cas d'aquest diumenge, a on des de Vallromanes fins a Sant Celoni el temps va anar empitjorant a cada quilòmetre que consumíem direcció al Baix Montseny, a Llinars del Vallès un lleuger plugim intermitent va anar demostrant que les Xenon AS són unes molt bones companyes de Vol per aquesta exigent estació. 

Un cop a Sant Celoni el Sol va decidir obrir un munt de clarianes al cel més proper, i la seva escalfor agafada de la mà d'aquest plugim intermitent va fer que el pas pel Pont Trencat fos un moment més transcendent que el d'altres ocasions, una llum intensa puntual que no vaig poder reflectir a la foto, un altre dia, un altre dia.

Una arribada a Sant Celoni amb el Montseny de fons recordant pel seu respirar fred que encara som a l'hivern, i que aquest hi té molt a dir encara, ho escric pensant que no, que no, que la realitat és de ser propers al punt i final d'aquesta estació freda.

Teníem dos propòsits en sortir de SV, el primer tornar a casa passant per Blanes, el segon anar a SV passant pel Santuari del Corredor, després de menjar a SC un sensacional pa amb tomàquet amb pernil salat, mitja caixa de bombons, per beure mitja cervesa, i mitja cola, tot ho vàrem veure diferent, què vull dir? un cop a l'entrada del camí per o bé dirigir-nos al Santuari, Blanes va quedar descartat per l'hora, les sis de la tarda, vàrem decidir fer camí cap a Olzinelles, no puc definir res més, queda la imatge capturada del pas per aquest indret de somni, i com els somnis, oblidats un cop obres els ulls, un cop deixes el paradís d'Olzinelles enrere t'oblides que existeix, i per aquest motiu es manté, Olzinelles, Olzinelles, Olzinelles, omg, omg, omg. 

Una anada des de Sant Celoni per Olzinelles, amb les llums ja en marxa, Collsacreu, Arenys de Munt, a 8ºC, Arenys de Mar a 7ºC a les vuit tocades del vespre, i a on després d'aquesta baixada vàrem decidir aturar-nos a la barrera dels 100 Km, un xic per sota, i no perseguir-los, el fred agafat a la baixada ens va fer aturar els propòsits secundaris, i assegurar els primaris, cuidar-nos, cuidar-nos. Una pujada des de Caldetes clàssica per Milans, i directes cap a casa.

Sense incidències, amb coincidències, amb els nostres convidats a Mataró, tots en bike, més o menys, amb les meves eines, amb manxa, amb un mar amic però gens tranquil, com nosaltres, com nosaltres.

Esperant a la nit, després d'un bon sopar amb l'arribada a casa, la jornada de dilluns que va ser ahir, per veure si el Vol seria o no, i que ara ja puc dir que va ser, i que per tant també tindrà crònica a The Great Escape MTB.

MTB, MTB, MTB. 

Lluçanès, terra de Grans Vols

I tant, i tant, on en ser-hi tot camina, i camina, i camina, per què? he de pensar que pel lloc en segon terme, perquè en primer terme camina per la companyia, per la companyia, entre Trinxes, clar que yes!

Un inici de jornada a quarts de sis del matí, i un inici de Vol a quarts de nou, on set bikers de diferents disciplines, des de les dobles, de 160 mm. passant per les XC fins a les rígides i Single Speed inciàvem ruta a les zones més denses de la Catalunya Nord, sota un Sol fred, fred, fred, crec recordar que per sota dels 5ºC. Nosaltres equipats d'hivern, en el meu cas fins i tot amb la jaqueta de Gore Tex, i a sota aquest cop amb tèrmica de màniga curta de Merino i manegots d'hivern Pearl izumi, culot Mavic Echapée, mitjons Inverse HM tr@il, i les botes Lake MX 140, protector doble de coll i cara, gorret Assos, i de recanvi a la bossa del darrera de la jaqueta Alp-X els guants Hirzl, i la gorra Spok, aquests dos van entrar en joc passades les dues primeres hores, també hi portava a la bossa de la jaqueta, la manxa, la bateria de recanvi del mòbil , i dos entrepans.  

Un inici on ja detectes que si encara no hem començat i els somriures són els únics protagonistes, què hi podria haver que aturés aquest fer? i la contesta és clara, de poder decidir nosaltres, res. Per sort va poder ser així, un matí on a cada minut que va caure, el fred retrocedia un petit pas, sí, i com que les aturades van ser més que les estones rodant, l'arribada de la calor, lleugera però calor, ens va comportar de poder gaudir de la bike durant totes i cada una de les situacions més inesperades, totes elles planeres, senzilles, i per tant molt i molt divertides.

Va començar a enfilar-se, i passades les hores semblàvem necessitats de ser a llocs alts tota l'estona, fins al punt de fer pujades per haver-les de desfer, però, què podem fer millor i més contents que rodar, rodar, i rodar, entre converses i més converses de bike, de bike i més bike?

Una sortida sense incidències remarcables, sense coincidències, dins de la manca d'incidències, sense caigudes, fet important que podria implicar un gir a la sortida, però no va ser, en cap cas.

Els GPS els protagonistes de cada decisió pel què fa a camins, a senders, en cap cas directors d'orquestra del ritme d'aquesta, això va ser evident durant tota la sortida, perquè hi va haver tants llocs per provocar aturades  on immortalitzar el moment que durant els primers vint quilòmetres crec que el ritme a dalt de la bike era molt bo, però el millor amb diferència, els millors instants van ser dins de les aturades durant la ruta, aquestes van marcar el perquè de tot plegat, hi som per rodar, i tant, i tant, però aquest punt el podem fer sempre, no cal coincidir necessàriament entre Trinxes, compartir aturades ara sí ara també aquest fer és el que marca la diferència quan coincidim, perquè les aturades sempre hi són, ritmes diferents entre bikers impliquen reagrupaments constants, com també el fet d'haver de ser prudents a cada canvi de direcció durant la sortida. Sense anar més lluny les nostres dues bikes rígides roden més lentes a les zones tècniques de baixada, també a segons quines pujades, a les més verticals si no són molt tècniques fins i tot podem rodar més lleugers nosaltres, aquest exemple proposa aquests reagrupaments durant la sortida. Portar el GPS dóna molta seguretat, vull dir que sempre estàs molt ben orientat, informat, si a més el ritme a dalt de la bike és prudent, sempre més proper a rodar amb els més lents, aquest cas amb la Reina i amb mi, aleshores la sortida té premi assegurat perquè no hi ha pèrdues de temps per bikers que han quedat a la cua del grup sense saber cap a on triar en un encreuament de camins.

Un esmorzar a mig matí, ja hi havia molta gana va iniciar el procés d'escalada, i no de pujades de MTB, que també, que també. 

D'on va sortir la bandera? d'on va sortir no és important, sí sorprenent per a mi, que entenc el significat de l'estelada, sí, però jo sóc incondicional de la institucional, oh yeaaaaaah!

Una ruta, més de cara a la segona part d'aquesta, vestida d'un cel que ens indicava que la jornada no tindria un final dins de la calor del Sol. 

Si no dins de la fredor de la pluja, i de quina manera, i de quina manera. 

Nosaltres però, rodàvem aliens totalment a aquesta tempesta que venia ràpida a sobre de nosaltres, per què? perquè ens era igual, el moment valia passar si calia per un aiguat, o dos, o tres, no era important oi que no?

MTB, això és el què va ser l'aventura d'Olost, quantes converses de bikes, encara estem entre 26-27,5-29 i tant, normal, el biker no és de fàcil acontentar, i això està d'allò més bé. 

Un tema és clar, les 26 van molt bé, aquest fet és segur, i si no des de l'inici del MTB quina ha estat la roda que ha mantingut més temps la seva posició de reina de la festa? a data d'avui les 26, la resta tenen molt per demostrar, i per fer-ho han de passar com a mínim tants anys com les 26 han sigut les protagonistes. 
Les 29 mateixes, han arribat, i a la seva ombra ja venen les 27,5, quines imposaran el seu rodar no ho sé, les 26 no tenien cap altra opció durant quant, vint anys? més fins i tot crec, en fa cinc que les 29 caminen com a reines, no pas més, que hi eren, sí, lluny de ser les reines, també, ara no, ara és el seu moment, breu, també cal dir-ho, les 27,5 obren un nou camí, com ho van fer les 29, sí, sí, i si no parleu amb el Sr. Pacenti, que ve a ser el Gary Fisher però de les 27,5. 

M'agrada aquest diàleg, molt, jo sóc PRO26, com m'agraden les dues bikes de casa doble suspensió de 26, la Superlight, i la Yeti ASR-SL, OMG. Si hagués de decidir-me demà per una doble suspensió em decidiria per una XC radical de 80 mm. i de roda...29 :-) sense arguments funcionals concrets, perquè són les que m'agraden ara, em van enamorar al Mundial de 24 hores de Canberra, com volaven aquelles bikes dobles de 29, OMG, OMG, OMG. 

És a dir seria la meva opció per un tema emocional, estètic, funcional? en cap cas, en cap cas, ara mateix la que vindria a casa seria una Epic 29 amb una Fox Terralogic quan el seu recorregut de suspensió fos als dos trens de 80 mm. com sona, com sona.

El darrer tram de la sortida de 10/10, com el primer, sí, amb menys aturades, sí, he de pensar que per anar més cansats, tot i que a deu quilòmetres de l'arribada ja tornàvem a gaudir de l'horitzó, sense preocupar-nos de res més que d'immortalitzar el lloc, l'instant, és que tenim cap més objectiu en una aventura Trinxa? vull dir, si es tractés de ritme no cal allargar-se molt sobre el tema, un únic nom determina quin és el nostre lloc, aquest nom és el dels germans Temporal, venen ells i tenim clar que tots i cada un de nosaltres som darrera seu, tant pujant com baixant, bé concretament a aquest darrer tram no hi som, ells volen sempre, nosaltres tots i cada un ens arrosseguem darrera seu, omg, omg, omg. I fer-ho, arrossegar-se no és un demèrit, té molt de mèrit reconèixer les qualitats d'aquests dos germans, mai prou, mai prou, vull dir mai els hi reconeixerem prou, sense ser-hi presents tinc clar què, qui, i com.

Després de la sortida, el millor moment, o puc dir agafat de la mà de l'aventura de bike el dinar a Can Sala d'Olost, renoi, renoi, renoi. 

Un dinar ple de temes d'actualitat, ple d'anècdotes, abans, mentre, i després. El cel, el cel, OMG.

Abans, per una pluja que va arribar mentre ens canviàvem a la June. 

Mentre, perquè teníem tantes ganes de passar-ho bé que res ens va aturar. 

Després, perquè de la conversa de la Nau Insígnia durant el dinar, un cop ja a la plaça fora de Can Sala un senyor ens va proposar una conversa colpidora per a la Reina i per a mi, sí, Olost, el Lluçanès és un gran lloc per viure, per gaudir de grans aventures de MTB, en aquesta ocasió de la mà dels Trinxes.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed compartint ruta amb aquests Trinxes memorables.

MTB, MTB, MTB. 

La propera per quan?

***Gràcies Joan Ramon i Vicenç per les fotos ;-)

Divendres, Vol breu

Un Drac menor, sí, però dins d'un tram de bones sensacions a dalt de la bike principalment per, en primer terme un dinar a Arenys de Munt abans del Vol pausat, a on a les prèvies d'aquest penses que passaràs un bon migdia.

Després d'aquest dinar, un retorn al dia a dia breu, per seguidament enfilar direcció al Drac menor amb els dos Dracs, decidir la versió menor senzilla, per prudència vers l'horari del vespre a on tornàvem a tenir un segon compromís sota el paraigua de les millor pizzes del territori, seré prudent, de les millors, de les millors. I per aquest motiu no arribar just a les vuit del vespre l'objectiu, i així va ser.

El Vol va ser divertit, equipats de primavera, sota una foscor interessant, amb llums a partir de mitja sortida, i a on fer els Tintorers tant de pujada com de baixada va desfer la complexitat de la jornada com si la clau mestre fos, de fet ho és, el ser entre la línia que dibuixa el perfil del Drac. 

Dibuixar cada dia un Drac és dins del tram a on som nosaltres la via, sense ell no sé pas a on ens portaria el dia a dia, segur que més lluny, més alt, més visibles també, més importants, segur, ho volem, sí, sense sortir del Mirador, del seu entorn més proper, i no parlo de distàncies, voltem per tot el món, vull dir no ens és un problema agafar un Vol d'aquí a dues hores per aterrar a Austràlia dos dies després, sí que és un problema si no tenim clar que hi anem a fer, el dia a dia que se'ns apropa ho fa vestit de reflexió, sí, però un cop som a destí hi ha ocasions que aquesta reflexió és únicament això un vestit d'una jornada de gala, passada aquesta tot roda per una inèrcia que de ben segur és molt interessant per qui en gaudeix, mentre que per a nosaltres és motiu d'haver de fer-nos moltes preguntes, de fer moltes preguntes que rares vegades tenen contesta, i si moltes expressions d'incomoditat. 

Un sopar al vespre amb els nostres convidats de Gala, amb l'Oriol també, a on fa unes dies li vaig proposar de compartir una pizza a Arenys de Munt. Què hi tenim a aquesta població a on ja fa més de trenta anys que hi faig estades? curiós quasi sempre per menjar, omg, omg, omg.

Després del sopar una anada a fer un cafè al millor lloc per fer-lo, també a Arenys de Munt, per seguidament fer camí cap a casa, emocionats pel sopar, sí, i per l'aventura de dissabte amb els Trinxes. 

Des del Mirador del Drac, fent un cafè, mentre cau al blog aquesta primera crònica de tres, i mentre preparo la segona.

De la sortida de divendres, sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, sense beure, amb aigua, sense menjar, sense veure el mar aquest cop pel fet de fer un Drac en la seva versió menor, amb unes bikes rodant a la perfecció, amb un rodar, amb un rodar en la foscor que em recorda ara sí ara també que necessito una bateria Sigma XL més per a les properes 24 hores.

MTB, MTB, MTB. 

Mirant de digerir tres bons dies

De bike, de bike, a on les cròniques caminen dins del meu cap aquest cap de setmana mentre gaudíem, gaudíem, i gaudíem a dalt dels nostres Dracs. 

MTB, MTB, MTB.

Avui durant els brakes dels dia a dia aniré  aportant cada una de les aventures des de divendres fins diumenge, a on a cada Vol hem gaudit, més, i més, i més, fins arribar ahir al punt més alt d'aquesta aventura constant que en diem a casa Vols de Drac, el lloc ara ja no el recordo per l'efecte de les Falgueres Màgiques, el nom sí, Olzinelles, omg, omg, omg. 

Obrint camí

Fent pas a la crònica d'Olost. 

MTB, MTB, MTB.

Mirant de digerir dos bons dies

De bike, de bike, ara fatigat per una jornada al Lluçanès exigent, de cara a les properes hores prepararé la crònica.

MTB, MTB, MTB.