Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dijous, de març 05, 2015
Assignatura pendent?
http://www.pinkbike.com/news/short-yoga-routine-lower-back-pain-2015.html
Encara no, encara no
Sonen les 6 del matí al campanar de SV i avui encara no iniciem els Vols de matinada, hi som a tocar, a tocar.
Des del Mirador del Drac a minuts de fer un breu tram amb la June :-)
Ahir la prioritat va ser aquest tractament de l'ull, i a on la prescripció mèdica marca que he de seguir amb l'antibiòtic.
MTB, MTB, MTB.
Quina lluna, quina lluna, omg, omg, omg.
dimecres, de març 04, 2015
Arriba la pluja
I nosaltres pel pronòstic de pluja volíem sortir de matinada, però un dia a dia ahir llarg, molt llarg no ens ha permès de portar a terme els nostres propòsits d'aventura de matinada.
Ahir no va haver-hi però error i els nostres Dracs van fer el Drac, i no en clau menor si no major.
Anant a Mataró des de Llavaneres seguint la via del tren vàrem coincidir amb un professional del sector de la bike, quedant impressionats, sempre ens passa pel fet que el seu esperit és competir, competir, i competir, sigui a dalt de la bike, sigui fent la seva feina al sector de la bike, i per aquest motiu, equipament, bike i biker tenien l'aspecte del PRO, i és aquesta una imatge, 1x11, menys de 9 Kg de bike en 29", la forquilla invertida de darrera generació densa però de presència impactant, un biker molt afinat d'aspecte, i una conducció a dalt de la bike que no havia vist mai, i nosaltres fins avui voltem per tot el Món en bike, al Roc durant quatre dies rodem entre milers de bikers, vull dir veiem com roden molts bikers.
En coincidir amb ell el primer quart de la sortida, tot i anar en direcció contrària ens va proposar de fer ruta junts, va ser una molt bona pensada perquè anàvem molt capficats en el dia a dia, i el fet de coincidir amb ell, d'escoltar els seus projectes actuals i propers ens va fer estar molt atents, tant que el nostre dia a dia va quedar oblidat durant les més de dues hores que va durar la sortida junts.
Va ser un no parar de novetats, components, bikes, marques, conceptes de comercialització de resultats immediats, encara ara ho escric hi penso, omg nosaltres estem a anys llum d'aquesta capacitat d'exposar-se al mercat, a casa d'aquí a uns mesos fins i tot podria ser que estudiéssim iniciar un procés de comunicació, dic un perquè no ho hem fet mai, ni tampoc sabríem com fer-ho per la complexitat del nostre dia a dia, per la tipologia del nostre dia a dia que té com a segell la discrecció. Aquest concepte està canviant, i la Nau Insígnia n'és el motiu, mtb, mtb, mtb.
Per un ritme lent per a ell, i acceptable per a nosaltres, va ser una constant de converses de novetats noves i també de conegudes, però molt interessants per veure el dinamisme del mercat, OMG, conversa a on nosaltres únicament podíem assentir i escoltar, pel fet de no poder aportar quan el doll d'idees del protagonista té tanta força i energia, el mot que defineix el nostre sentir en escoltar-lo va ser, impressionant.
Després directes cap a casa, a l'espera de l'arribada del sobre reial que havia de portar les claus de la porta d'entrada de la Nau Insígnia al Mirador del Drac, malauradament sembla que mentre eren transportades el mar se'n va fer propietària, la Nau té tants atributs positius que li costarà entrar al Mirador sense ser copdiciada a una època com la que estem vivint. Ja vaig esmentar que un cop al Mirador quedaria en repòs, ara però necessitem les claus perdudes, temps al temps, sí, però necessitem les claus, i ara si les volem haurem de navegar sense la Nau, i els nostres Dracs volen no naveguen, per navegar pel Món necessitem la Nau, sempre tenim la June, però com els Dracs tampoc navega, molt i molt aturats, la perplexitat, aquest mot jo diria que és el mot, nosaltres tenim Dracs, tenim Falgures Màgiques, tenim cavallers de la llum, tenim les Corones de Granit, ara per ara dues, els Destructors de Murs, quin descobriment, omg, omg, omg, el Destructor Independent, clau per la conducció de la Nau Insígnia, els Destructors un cop a la Nau descobriran el canvi, perquè deixaran de ser Destructors, per aquest motiu, per haver-hi tants agents implicats amb la construcció de la Nau sense les claus no aturem únicament la Nau. Cercarem les claus, sí, i si cal en fabricarem unes de noves, necessitarem el temps per fer-les, són claus càlides, sí, amigues, nosaltres disposem del temps, dels recursos, i de la paciència d'acceptar ara aquesta pèrdua, i que de fer-ho de donar-les per perdudes i haver-ne de crear unes de noves, les farem encara més càlides, la calidesa si està en la mà de tots deixa de ser-ho i passa a ser d'un concepte amic a una realitat amiga, perquè per ser de tots ha de ser convincent, ha de ser justa , i per ser justa ha de ser plural. Per refer les claus de nou, he de trencar la unió de les dues Corones, vull dir, el motor de la Nau Insígnia són les dues Corones, la primera protegeix als cavallers de la llum, la segona va quedar buida de contingut, el motiu ens el tapen les Falgueres Màgiques amb la seva Poció Màgica, però sense saber sí que puc veure que de refer les claus he de decidir desprendre de la Nau la Corona de Granit buida, no entenia el significat, volia saber el motiu que va provocar la buidor de la Segona Corona, sí, i era, és una necessitat sincera, el nostre dia a dia és més increible que la millor de les ficcions imaginades, fet que implicarà de desprendrens de la segona Corona. Comportarà aquest fet moltes coses, totes lligades però a la Segona Corona, la primera amb els cavallers disposa d'un caudal magnífic d'energia, la que despren el genet, amb ella la Nau Insígnia té el poder de la imaginació, de la creativitat, de la protecció de tot i per tots, escric aquesta ampliació d'aquesta darrera intervenció feta a The Great Escape MTB i la sensació és, que bé, que bé, que bé, hem perdut les claus al fons del mar, doncs serà que havia de ser, el destí de les primeres claus era el fons del mar, el destí de la segona Corona de Granit anirà agafat de la mà d'aquestes, de les claus, i per tant la segona, la segona Corona de Granit serà depositada al destí de les claus perdudes, la intuició em diu que un cop fet això les portes del Mirador del Drac obrirant el pas a la Nau Insígnia fins i tot sense haver de crear el segon joc de claus, com sona, com sona.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Equipats d'hivern, com als darres dos dies, sense els protectors de coll i cara, amb la gorra Spok, amb el Hirzl, calçats d'estiu amb punteres Mavic. Sense incidències, amb la coincidència esmentada, amb manxa, amb llums sense funcionar, sense beure, amb aigua, menjar un cop al Condis a minuts d'arribar a casa una bossa de branquillons de pa amb pipes. Un Vol amb el mar amic, amb un vent lleuger, fresc. Amb molt bones sensacions a dalt del Drac, després de la jornada anterior de descans, ara a esperar com camina el dia a dia per mirar de programar el proper Vol.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de març 03, 2015
Surt el sol
Cada dia, aquest jo diria que de ser és un dels bons principis.
Ahir jornada de descans, gaudint de la intervenció d'en Xavi, oh yeaaaaah!
Ara passades les hores, ahir passades les hores, la jornada del dia a dia comporta d'haver d'imposar-nos amb fermesa de seguir la nostra rutina, el mot en sí podria generar confusió, sí, nosaltres no anem lligats a trams sense atractiu, en cap cas, i per aquest motiu rutina no implica res més que gaudir de les aventures de MTB siguin quines siguin les circumstàncies del dia a dia. Hi ha dies que costa més, sí, d'altres és a l'inrevés.
A una estona llarga, però en definitiva una estona, i per tant breu, mirarem de tornar als Vols de Drac, d'entrada dins del Drac, i de no ser aquest darrer també tindrem bona ruta, segur, segur.
La Reina primer però ha d'arribar de fer en certa manera Les Amèriques, sí, ara més de cent anys després tornem a fer una mica el mateix, picar pedra on ja ha abandonat tothom, i fer-ne sortir minerals preciosos, bruts, però preciosos. No és un procés immediat, però res ho és, oi que no?
La June garant de la Reina, curiós, la segona Corona de Granit és buida, i per tant avui passarem de poder ser per zona de Falgueres Màgiques, clar que yes. De poder ser, i de ser el Vol, que aquest 2014 i aquest inici de 2015 sempre ho escric prudentment, de ser, de ser el Vol.
Des del Mirador del Drac, el primer cafè ja ha caigut, un cop feta la volta de rigor, el dia a dia torna a marcar el ritme fins la porta d'entrada del proper Vol.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de març 02, 2015
Flash back ...
Today I had a flashback ... sometimes called "deja vue", but I had one where we were riding in Terrassa, with our Orange and Green Pesto Ibis Mojo (and the Yeti if I'm not wrong) under the rain back to Terrassa after a full day of MTB.
It was fast, it was raining, we were laughing ... not sure about what, I'm thinking just about the stress, the fact everybody needed to be back "soon", and we were laughing, under the rain, happiness, is all I can say ... it was a rainy and happy moment.
I had a similar one today, again on the Swamp Rabbit trail, when I was riding down back to Greenville, the rain showed up, light rain, not strong as the Terrassa one, but it was nice to have a similar feeling ... this time the Orange Ibis was not there, I turned back to see if the Vicious and the Spotbrand were on the corner, or ahead of me, or just behind ... but you were not there.
It was nice though, it was nice to feel alive, to feel close, and to feel that friends are as close as you want them to be, and as far as live drives you away. But on my mind, I can tell you were riding with me today ... I was laughing, promise, and I was happy ... you were riding with me.
It was fast, it was raining, we were laughing ... not sure about what, I'm thinking just about the stress, the fact everybody needed to be back "soon", and we were laughing, under the rain, happiness, is all I can say ... it was a rainy and happy moment.
I had a similar one today, again on the Swamp Rabbit trail, when I was riding down back to Greenville, the rain showed up, light rain, not strong as the Terrassa one, but it was nice to have a similar feeling ... this time the Orange Ibis was not there, I turned back to see if the Vicious and the Spotbrand were on the corner, or ahead of me, or just behind ... but you were not there.
It was nice though, it was nice to feel alive, to feel close, and to feel that friends are as close as you want them to be, and as far as live drives you away. But on my mind, I can tell you were riding with me today ... I was laughing, promise, and I was happy ... you were riding with me.
Crossing the rails ...
Crossing the rails ...
Downtown alive, old bricks and new buildings
Downtown alive, old bricks and new buildings
Downtown Ready River Falls ... just beautiful !
Our Freedom jersey :)
From Greenville SC, Javi Paricio
Etiquetas:
Fat Bikes,
Freedom Catalonia,
Greenville SC,
Swamp Rabbit Trail,
Ventana El Gordo
Després de Blanes? MTB
I tant, ara a primer de març li toca el torn al MTB, com sona, em rodat aquests darrers dos mesos perseguint mantenir quilòmetres rodadors, ara toca passar-ho molt bé, com fins ara però gaudint encara més a dalt de la bike.
Avui hem tornat a disfrutar d'allò més a dalt de la bike, molt, hem escalat força, i hem gaudit molt mentre ho fèiem, omg, omg, omg.
Perdem unes coses, en guanyem unes altres.
Les dues bikes van molt i molt bé, cal ajustar-les de frens, el sorolls, però esperaré a canviar els discs.
Avui equipats com ahir.
Aigua, un bidó de 500 ml. una cervesa, dues coles, un cafè, coca, quatre panets de Viena, amb formatge, amb parnil salat, galetes, neules, xocolata negra, amb eines, amb manxa, amb coincidències agradables, amb incidències que no es mereixen ser esmentades a aquest espai, a una temperatura sempre sensacional rondant els 14°C, amb llums funcionant les darreres dues hores.
Per sobre dels 100 Km, per sobre dels 2.000 m. +, sempre amb diversió, exigència també, sí, però amb tants moments memorables que costa d'assumir que l'aventura ha durat únicament un dia.
Hi ha instants brillants, i instants per sobre d'aquests, avui els darrers columna principal del Vol.
Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de febrer 28, 2015
De SV a Sant Pol
Un inici de ruta diferent, Sol, bones sensacions, i una gentada de por.
Després ha vingut el fred, com sona, i primer hem decidit anar a Sant Pol per corriols, un cop a la platja de Sant Pol un pa de pessic i una coca boníssims ens ha indicat que tocava tornar cap a casa.
Estem pagant l'anar a dormir de matinada de fa dos dies :-(
Ara ja a casa, cansats, fatigats, demà serà un altre dia.
Amb eines, amb aigua sense beure, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb el mar intranquil, amb llums sense funcionar.
Equipats com fa tres dies.
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
febrer 2015.,
Hivern
divendres, de febrer 27, 2015
Un dia millor
Pel fet de fer pas darrera pas. Aquest febrer portem una xifra humil de quilòmetres, però suficient, cert, cert, finalment no assolirem tots els quilòmetres, quants? la veritat, no teníem una idea determinada de quilòmetres a fer, sí que havia de rondar aproximadament uns quilòmetres a l'any, ara a aquestes dates superat l'equador del primer trimestre.
Un inici de jornada sense llum, sí però per un tema astronòmic, per res més, la resta de factors, com un dia gris, gris, molt gris, té sempre llum, sí, i per tant en mode diurn sempre tenim tram a casa, i en mode nocturn cada vegada ens costa més definir els detalls dins del tram, fins i tot dins del Drac, i per tram no entrem a cap zona fosca a on no veiem clàrament que hi ha.
Valorar, gaudir d'aquesta imatge, del tram que mostra bàsic pel nostre fer del dia a dia, és el què tenim, el què està en les nostres mans, gaudir de les sensacions que comporta recordar aquest pas singular del Remei dels darrers quaranta anys, OMG.
Segur que esperar d'entrada en posició infinit, no té mai premi, segur, nosaltres seguirem però aturats, esperant un moment més favorable. Hem adequat un espai còmode, de respirar tranquil, i la Nau Insígnia hi descansarà com nosaltres en aquest tram d'espera infinita, les condicions del mar ja fa dies que no són les adequades, i per tant seguim en temps tot aturat. Els Vols no, aquests si bé és cert que el dia a dia per una climatologia pròpia de l'estació, molt canviant ens està costant horrors de mantenir, com ahir que no vàrem poder salvar-lo, també he de dir com ja iniciava aquesta intervenció que deunidor el què estem aconseguint fer. En tema bike no és bo pensar així, és necessària a casa una constant autoexigència, sí, i la tenim, també però i molt més important que la constància ser objectiu en la mesura real de les nostres possibilitats, el millor Mirador, i per la part que ens ocupa sense superar aquesta infecció ocular, i aquesta arribada de la luxació del disc sense possibilitat de recuperació frena parcialment agafat de la mà del dia a dia sensacional però també intens responsable dels dos estats que exposo indica clàrament i nítidament quins són els límits reals de les possibilitats d'ara, d'aquest encara pic més alt de l'hivern.
Vindrà el bon temps, agafat de la mà d'una climatologia més favorable i aleshores tornarem a valorar si sortim del mode repòs infinit per passar a mode repòs, aquesta serà l'única proposta, de repòs sense fi a repòs, oh yeaaaaah! :-)
Hem escoltat les quatre, han sonat les sis, i les set, i ara les vuit al campanar de SV, des del Mirador del Drac dies de Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
febrer 2015.,
Hivern
dijous, de febrer 26, 2015
Un dia bo
No és un dia necessàriament de MTB.
Avui teníem previst Vol al migdia, la pluja i un dia a dia intens ens ha portat a deixar-ho per una ocasió millor, equivocadament, segur, segur.
Demà tampoc ho tenim bé, veurem, veurem, les darreres dues sortides però compensen per diferents motius els dies d'aturada com el d'avui.
Són les cinc de la tarda tocades, ara dinarem, sí, ja ho sé, i contents que n'hem d'estar.
MTB, MTB, MTB.
Gran imatge la de la baixada d'ahir des del Remei a la riera d'Arenys de Mar, ara però passats els anys entre els dos Arenys. Un marc passat viu avui, ahir mateix mentre hi érem, a on mentre hi passem passat, present i futur coincideixen a un mateix indret, OMG.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, avui sense Drac, sense Vol, sí, i tant, un dia bo.
Etiquetas:
febrer 2015.,
Hivern
dimecres, de febrer 25, 2015
Sensacional
http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2015/02/Matt-Larson-Retrotec-Whisky-components-photos-c-marty-wood-2.jpg
I tant
Qualitat, sí, i avui més encara per un tram de pujada estudiat per ser-hi a ritme ja de cursa, i que la Reina ha superat amb molt bona nota.
Avui ens calia un Vol llarg, a Strava l'he titolat de 220v a 120v, doncs això ens era necessari. No disposem normalment de quatre hores de Vol, però avui la prioritat era sortir del dia a dia més exigent i ser el màxim de temps a dalt del Drac.
Equipats d'hivern, calçat d'estiu amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, un únic protector de cara i coll, gorra Spok, culot Mavic Echappée, mitjons Endura, botes Lake MX140, tèrmica de Gore sintètica de màniga curta, jaqueta Fusion AS, guants Hirzl, per rodar a 17°C, OMG. Això sí, fred ni mica :-)
Sense coincidències, sense incidències, sense menjar, beure, un quart de bidó de 500 ml. amb llums sense funcionar, amb les meves eines, amb manxa, amb un mar més enfadat que ahir.
Avui un Tintorer curt a ritme sense contemplacions, a on la Reina ja ha reaccionat i per tant som a on hem de ser, ens queda molt per fer, sí, podíem anar més ràpids, i tant, però no ens cal, ja era un molt bon ritme, important mirar de poder mantenir aquest ritme i poca cosa més per aquest 2015 :-)
Avui primer, tram especial baixador per zona de les Falgures Màgiques de Milans.
Després directes per Caldetes a Arenys de Munt per un pas molt especial, a on un terra diferent em recorda la meva infància amb la mare i la padrina anant per aquest mateix camí de SV a la riera d'Arenys passant pel Remei.
Després pas per Canet, previa pujada parcial de la Creu de Canet, d'aquí directes a Llavaneres, passant per Arenys de Mar, i Caldetes. Una anada a Mataró, una tornada per Cinc Sènies a Llavaneres, i finalment per tancar l'aventura un Drac, amb retorn per la seva versió menor.
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, preparant l'aventura de dissabte, que sense dubte estem encara a febrer, i abans d'entrar a març aspirem a rematar un bon febrer, veurem, veurem.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
febrer 2015.,
Hivern
Perseguint qualitat
Sempre que fem el Drac, la sortida té una component central de qualitat, perquè té un cert desnivell, pel tipus d'aquest, perquè exigeix una baixada de resseguir el terreny seguida d'un pujador magnífic, perquè té una zona planera que ens permet alleugerir les càrregues generades per la nostra disciplina.
Avui equipats d'hivern, amb guants Hirzl, un sol protector de cara i coll, gorra Spok, i calçat d'estiu amb puntera Mavic, culot Mavic Echappée, tèrmica Pearl Izumi sintètica de màniga curta, la jaqueta Fusion AS, i mitjons Inverse HM tr@il. I hem anat perfectes per a una temperatura de 16°C a la riera de Llavaneres a l'una tocades del migdia, això sí amb un vent divertit, com el d'ara mentre escric la crònica a minuts de la mitja nit, a hores de l'arribada dels cavallers de la llum, sense més per un pas entre les Falgueres Màgiques properes a Milans.
Sense coincidències, ni incidèndies, amb manxa, sense menjar, amb aigua, sense beure, amb un mar rar, mogut proper a Mataró, quiet a la darrera platja de Caldetes direcció a Arenys de Mar.
Avui hem rodat bé, amb bones sensacions, més lluny del Drac, més llarg, no prou, ens han faltat cinc quilòmetres concretament, veurem demà com ho fem.
Les bikes, un mot, perfectes.
El temps avui, per com hem gestionat la direcció del vent i el sentit a l'hora d'anar a Mataró, un 10, excepte el primer quart d'hora, la resta sempre a favor.
Hi ha ganes de bike, ara després de la llarga sortida de diumenge i el posterior descans d'ahir, avui quedava clar que sí, moltes ganes de bike. Per demà, mirarem de repetir Drac i d'aconseguir aquests 5 Km. que ens han mancat avui.
Ara des del Mirador del Drac, esperant el temps de demà, i les nostres sensacions vers a aquest temps.
Sonen les dotze de la nit des del campanar de SV, hora d'anar a dormir.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
febrer 2015.,
Hivern
dilluns, de febrer 23, 2015
Perseguint quantitat
Dins de la normalitat, i a on cada dia que passa esperem amb més ganes l'arribada de la primavera.
Ara mentre estem gaudin de l'hivern, venim de dies curts, ara anem a dies llargs, i per tant tenim clar que com més quilòmetres fem ara amb absoluta normalitat, sense esforços excepcionals amb l'increment de les hores de Sol encara motivarà més sense fer res d'especial a ser més hores a dalt de la bike, i si a més a més fa un xic més de calor, encara millor.
En aquest tram estem, i per tant mirem de seguir a dalt de la bike a aquesta estació tan atractiva però també exigent per a nosaltres.
Ahir teníem un pronòstic, aquest estava errat, però nosaltres no teníem aquesta informació, crèiem que el vent no coincidiria amb nosaltres, pel fet que el pronòstic cantava vent des del migdia fins a les cinc de la tarda a Blanes, no deia res de vent a Vilanova, ni a Sant Celoni, ni a cap de les poblacions per on havíem de passar a la nit, per aquest motiu entre d'altres vàrem deixar el pas per aquesta ciutat de Blanes per la darrera hora. Sorpresa, el vent va arribar a les nou del matí passat Mataró i ja no va marxar, perquè passades les hores a les deu de la nit, propers a aquesta hora encara el teníem present i a la contra. Sí, sí, per sort des de Sant Pol a casa, a tocar de les nou de la nit fins arribar a casa aquest vent no era fred, perquè de Sant Celoni a Calella passant per Blanes la Betty no anava gens bé per la sensació d'un fred intens. De fet a les vuit del matí a la riera de Llavaneres estàvem a 4ºC, normal que hores després sortint de Sant Celoni coincidint amb la caiguda del Sol amb vent la sensació no fos bona.
Curiosament a Blanes la temperatura era força elevada, a les set tocades del vespre,17ºC, però el vent feia la seva feina sense el Rei el Sol. Després, a Santa Susanna, 11ºC, a Sant Pol, 13ºC, a aquest punt la Reina anava fatal de mans, i propers a casa un altre cop a 11ºC, concretament a Caldetes, però com us deia de Sant Pol a casa, la sensació de fred inexistent per un vent càlid que ens va ajudar a fer el darrer tram amb millors sensacions, pel què fa referència a fred, no a fatiga, per una Reina amb ganes d'arribar a casa tocat el quilòmetre 160.
Els dies pel nostre ritme rodant encara són curts, no passa res, el pas d'aquests, dels dies, ens va a favor, i per tant tindrem més hores de Sol, i això podrà ajudar a assolir els quilòmetres que perseguim a dalt de la bike.
Hem de canviar la volta, la d'ahir no ens va bé, molta gent caminant, fins i tot un tram que hem de fer a peu per estar prohibida la circulació en bike, i una ruta de Sant Adrià a Mollet, lletja, lletja, lletja. Però fina avui ens ha funcionat bé per aconseguir quilòmetres sense desnivell ara aquest hivern a on el dia té un jornada més breu de llum. Ens argrada rodar de nit, sí, per això portem llums, però és la ruta que no ens va bé, i per aquest motiu, la propera sortida perseguint quilòmetres tindrà una component de ruta diferent.
Una aproximació a Blanes freda però amb una visió de l'entorn molt emotiva.
Menjar, pa amb xocolata a Badalona, pa amb tomàquet amb pernil salat, i per postres bombons de xocolata a Sant Celoni, beure, dos bidons de 500 ml d'aigua, una cola, i un cul de cervesa. Amb eines, amb manxa, sense incidències, amb coincidències, a Sant Pol, per acomiadar a un jove aventurer que marxa a viure al Canadà, amb unes bikes funcionant a la perfecció, amb un mar enfadat sempre, més però de cara a la nit.
Equipats 100% d'hivern, amb tot, tèrmiques de màniga llarga sintètiques, doble protector de cara i coll, gorret Assos, jaqueta d'hivern Mavic Equipe, guants el 80% del temps Gore Alp-X de canell llarg, culot Mavic Echappée, mitjons Inverse HM tr@il, botes lake MX140, al migdia amb un sol protector de cara, gorra Spok, i guants Hirzl.
Des del Mirador del Drac, dies de MTB, de Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
El Gordo riding in Greenville SC
Finally riding with the El Gordo,
First impressions, bike is not as "fat" as I thought ... even if I compare with my road bike is like two different worlds, the bike feels light and fast, the 45North Husker DU's with the Bontrager Jackalope wheels help a lot on this feeling.
The ride has been using the Greenville downtown Swamp Rabbit trail, and old train track converted in bike and pedestrian path from Greenville to Travelers Rest north of the city. The first section around downtown and Cleveland Park had some more turns and corners to see how easy the bike moves, and compared to the Ibis there is a need for more work when cornering. It's clearly the result of the external 29" diameter (26" in wheels + fat tires) and the fact of moving more tire.
The geometry it's excellent, I felt perfect from ground zero and the ride finish the same way, no muscles with any feeling of pain due to positioning.
It's still early to judge, as I didn't use any gravel road or trail, it was almost all flat or ascending just to get a feel and my body up from winter.
Photos attached ...
Furman University lake.
Forman University Bell Tower.
Detail of the paved path ... donations.
My El Gordo doesn't look so fat in front of a train :)
Greenville downtown, Reedy River Falls park, the Bridge and Main Street on the left ... love this city.
The two fats of the family ... attention to the small adhesive on the rear of the car :)
From Greenville SC, Javi Paricio
First impressions, bike is not as "fat" as I thought ... even if I compare with my road bike is like two different worlds, the bike feels light and fast, the 45North Husker DU's with the Bontrager Jackalope wheels help a lot on this feeling.
The ride has been using the Greenville downtown Swamp Rabbit trail, and old train track converted in bike and pedestrian path from Greenville to Travelers Rest north of the city. The first section around downtown and Cleveland Park had some more turns and corners to see how easy the bike moves, and compared to the Ibis there is a need for more work when cornering. It's clearly the result of the external 29" diameter (26" in wheels + fat tires) and the fact of moving more tire.
The geometry it's excellent, I felt perfect from ground zero and the ride finish the same way, no muscles with any feeling of pain due to positioning.
It's still early to judge, as I didn't use any gravel road or trail, it was almost all flat or ascending just to get a feel and my body up from winter.
Photos attached ...
Swamp Rabbit Trail.
Furman University lake.
Forman University Bell Tower.
Detail of the paved path ... donations.
My El Gordo doesn't look so fat in front of a train :)
Greenville downtown, Reedy River Falls park, the Bridge and Main Street on the left ... love this city.
The two fats of the family ... attention to the small adhesive on the rear of the car :)
From Greenville SC, Javi Paricio
Etiquetas:
El Gordo,
Fat Bike,
Swamp Rabbit Trail,
Ventana El Gordo
diumenge, de febrer 22, 2015
En ON
A les sis tocades del matí sembla ser que tot camina, semblarà per la història documentada recent impossible, però després d'aquests darrers tres dies, mentre hi era dubtava de si seria possible refer els Vols.
El temps, el pas d'aquest m'ha replicat amb força sobre la meva perseverança a ser sempre proper a la continuitat, i quan quelcom té el to del trencament es respira un aire asfixiant. La dificultat és poder veure quin de tots els temes vius que estem compartint és el què genera aquesta sensació, jo sé que únicament en puc portar a la vegada un, si en són dos, ja trontollo, si en són tres ràpidament he de decidir perquè siguin dos, i seguidament passar a un i a zero, sempre he de deixar aquesta tipologia de temes a zero a la meva llista d'actuals. Perquè un d'obert enseguida ve agafat de la mà del segon, i aquest del tercer, i així successivament sense parar.
Si piques pedra sempre, dependrà de com es fa, segur, però en el meu cas per la manera de fer-ho ser constant és vital.
La Nau Insígnia fins que no la tinguem a port fora del dic, carregada amb tots els estris de navegació, amb el pont adequat per l'inici i final dels Vols, no tindrà assegurada la posició d'aquest estadi de continuitat, sense la Nau consolidada, i per aquest motiu el contingut d'aquesta aportació els Vols tenen un aire llunyà similar a aquest respirar d'aturada, no són els Vols, no és la Nau, és el moment que estem vivint en si mateix que mira de fer-nos veure, encertadament o no, que és una etapa de canvis importants, concretar objectivament la solidesa d'aquests, vital, o no, o no, i no passarà res, millor dit pot no passar res.
Des del Mirador del Drac, esperant.
MTB, MTB, MTB.
El primer i segon cafè ja han caigut, esmorzats també, d'equipar-nos d'aquí a minuts haurem fet un pas més per apropar-nos a l'inici de la què podria ser una sortida amb la categoria de gran aventura, oh yeaaaaah!
Etiquetas:
febrer 2015.,
Hivern
dissabte, de febrer 21, 2015
FATBIKENATS
http://www.pinkbike.com/news/usa-cycling-fat-bike-national-championships-2015.html
http://chirosangaku.tumblr.com
La casa dels arcs
Hem pedalat amb ell i tenim un compromís de ser els propers propietaris d'una de les seves joies, no recordo el país a on vàrem matenir aquesta conversa, però sí que era entre bikers Single Speed.
http://www.bikeradar.com/mtb/news/article/nahbs-2013-award-winner-retrotec-36551/
MTB, MTB, MTB.
http://www.ingliscycles.com
Aquesta marca a la SSWC, a Cogne va ser la marca, the best of the best!!! :-)
Etiquetas:
Curtis Inglis.,
Retrotec
Diversió
Que apassionant que és aquesta disciplina.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Cx,
Volswaguen EtyekCross.
Geekhouse
Com l'anterior 29+, ja publicada a aquest espai, fa massa temps.
Etiquetas:
Cx,
Geekhouse Bikes.
Fa fred, descansem
Plou, descansem, per què ara sí i fa uns dies no? perquè ara tenim aquest pensament, descansar, aprofitar que fa fred i plou, i fa uns dies quan això passava el pensament era, pedalem.
No és exactament així, vull dir, si plou, podem sortir, si fa fred, podem sortir, si plou i fa fred, es veu que preferim aquest febrer del 2015, hivernar.
De fet hem inciat aquest 2015, aturats, però aturats, mirant asseguts des del Mirador la caiguda, però caiguda vertical del dia a dia dels nostres estorns, com? ni jo mateix mentre ho escric puc entendre amb tota la seva dimensió què vol dir, la caiguda vertical del dia a dia dels nostres entorns.
Però dit això nosaltres des de l'entrada d'aquest 2015 que restem així, aturats, per altra banda, el nostre dia a dia segueix imparable, el nostre, estem més concentrats que mai en el nostre dia a dia, a portar a bon terme tot el projecte de la Nau Insígnia, perquè no tenim dubtes que condicionin en aquesta direcció, i per altra, metòdics i precisos en separar el dia a a dia proper, del nostra dia a dia, fet que ens ha comportat més Vols, i de molta qualitat, dins d'un tram a on prima més la quantitat de quilòmetres, però dins d'aquests hi hem incorporat petites millores que ens estan comportant una forma física a dalt de la bike de més qualitat, o aquesta és la nostra sensació, que de fet és el què realment ens agrada, tenir bones sensacions fent el què fem.
Avui podria ser una jornada de revisió dels dos Dracs, de fet podríem sortir a pedalar, no fa molt, molt, molt fred, no plou intensament, no dic que no, vull dir de sortir en bike, i com ara que fa deu minuts mentre descarregava la June la pluja era present, ara mentre escric arriba una claror que insinua l'oportunitat de sortir a fer un bon Vol. Però d'entrada pinta a tercer dia de descans, clar que yes!
Des del Mirador del Drac, descansant, descansant, i descansant, oh yeaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
Com m'agraden les 29+.
http://2014.handmadebicycleshow.com/exhibitor/engin/
Etiquetas:
febrer 2015,
Hivern,
pluja.
divendres, de febrer 20, 2015
dijous, de febrer 19, 2015
Off Road, Off Road, clar que yes, clar que yes :-)
Per favor, per favor, mtb, mtb, mtb.
Les HM més prestigioses han de donar pas, no hi ha més a tant de talent, omg, omg, omg.
Aquesta casa dóna un lliçó de modèstia al mercat HM, des del referent que mai tantes marques de les noves generacions havien als darrers anys imposat tanta genialitat.
Com Engin poques cases poden proposar com ells, no són únics, cert, però sí que ells hi són, entre els millors, per a mi increible. Quants canvis de corona, OMG.
MTB, MTB, MTB.
http://www.engincycles.com/bicycles/off-road-bicycles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)