Temps incert :-)

Temps divertit, propi d'aquesta temporada.

Tindrem aventura de MTB, però serà de ser després del cafè?

Ahir una aventura de matinada dins del tram sempre del trenc d'alba, millor dit abans d'aquest, i mentre.

Moltes pensades a dalt del meu Drac, mirant com millorar aspectes dels equipaments, de la bike, i a cada minut decidit a baixar el grau d'intensitat de la sortida.

Són dies d'evolució, crec, vestits de canvis, tot i que pel què fa a mi, al meu espai, entorn tot segueix, seguirà igual, tant mateix que diferent substancialment. Sembla inicialment una contradicció sí, però he de pensar que no, que no ho és, si no que no és més que una evolució d'on ja som avui.

Entre Vols, una setmana curiosa, a on cada dia m'he proposat seguir la rutina de bike, prudent, sí, lent, limitat, però a dalt de la bike.

MTB, MTB, MTB. 

Equipat d'hivern, amb guants de tardor, aigua, 500 ml. menjar cap, eines cap, manxa, sí, coincidència, cap, incidència, cap, a 14°C entre quarts de sis i quarts de set del matí a la riera de Llavaneres, amb llums, Cateye i Powerled a mínim. 

Des del Mirador del Drac, des de casa també, veient una lenta sortida del sol, oh yeaaaaaaah!

Haurem d'esmorzar, haurem d'esmorzar, omg, omg, omg. 

Drac Vell, Vol Bell

Drac vell.

MTB, MTB, MTB.

Drac vell?

Veurem, veurem, ahir va ser emocionant, molt, avui però a divendres tot costa sense ser segurement objectiu, un xic més.

MTB, MTB, MTB. 

A minuts del primer cafè, fem un cafè?

Quin Vol més emocionant ahir, OMG. Però avui de ser millor un clàssic?

Nou Drac?

Veurem, veurem, perquè avui, i ja fa dies que ho penso però per prudència queda en això un pensament, avui però després d'un sopar de celebració del Mundial 24 hores SOLO categoria Single Speed de la Carolina que m'ha proposat de dormir tres hores i mitja si volia Vol de matinada, curiosament és el dia que he recepcionat millor el primer segon de la jornada a les cinc de la matinada.

Aquesta primera sensació, bona, molt bona és la que ha marcat tota la sortida, a 10ºC i 11ºC a tocar de tres quarts de sis, i de tres quarts de set respectivament a la riera de Llavaneres. Equipat d'hivern de cap a peus, únicament passada la primera mitja hora m'he canviat els guants Endura Waterproof per els guants de tardor Alp-X de Gore, la resta l'equipament d'hivern. Quina millora que ha comportat l'arribada dels Mavic Echappée, dels dos culots. Pràctic, cada dia a la matinada disposo de l'equipament perfecte per sortir, sense haver de pensar, i pel mig dia, de fer més calor disposo també de l'equipament ideal, i un aspecte important, amb la quantitat  per a poder sortir reitaradament ara sí ara també. 

Seguint en aquesta línia, ahir vaig decidir part dels nous equipaments de l'estiu del 2015, perquè ara és un bon moment per fer-ho, l'experiència amb el pas del temps em porta a decidir sistemàticament en aquesta línia, el de millorar constantment els equipaments. 

Cada pas per Llavaneres, com més d'hora passo per la riera més satisfet estic, aconseguir de forma estable passar-hi a dos quarts de sis per a mi un bon pla, per què? ara us ho exposo. 

El fet és que a cada edició de la WEMBO a la que he participat, ara entre mundial i europeu en porto quatre, la sensació ha sigut d'haver de fer un salt de forma si vull seguir a aquest darrer vagó a on vaig sempre, de no fer-ho per motius més que evidents hauré de baixar a la propera estació per no tonar-me a enfilar a aquesta sensacional aventura, pel fet de ser dues tendències oposades, la meva, de baixada, la de la WEMBO a on cada any per exigències dels participants el nivell és més alt. És una roda que no s'atura per ningú, i per tant una aventura a on cada dia que passa jo hi tinc un dia menys a poder dir-hi la meva. No veure per part meva que això és així seria un error, res està decidit, no, però sí que de no fer per millorar, i  molt, no únicamanent per quantitat, que també, si no també per qualitat d'aquest procés de millora, no tindria sentit, per aquest motiu des de novembre cada dia estic mirant de millorar, equipaments en primer terme, i no únicament els d'ara, si no els què necessitaré passada la tardor, passat l'hivern, pel fet que m'estic preparant precisament per els objectius dins de la primavera-estiu. 

De fet ja ho he fet molt bé de cara a aquesta darrera edició de Fort William, però m'espero a parlar-ne, a proposar-vos primer la crònica del Mundial 24 hores SOLO a la categorias Single Speed aconseguit per la Betty. Vull dir des de novembre del 2013 fins a agost el meu salt de forma, la preparació, per aconseguir aquesta millora de forma valoro com a una millora notable vers a la forma amb que vaig posar-me a la graella de sortida a Storm-Lo al Mundial de Canberra. Però com us deia aquesta serà una aportació que vindrà de venir després de la crònica del Mundial aconseguit a Fort William per la Betty. 

Des del Mirador del Drac emocionat per tornar-me a enfilar al meu Drac, omg, omg, omg.

Avui he fet un Drac diferent, un xic més exigent en el seu tram final, amb molta calma, sí, però sumant més desnivell i quatre quilòmetres més als vint-i-set que està proposant el Drac actual.

Ha sigut un Vol marcat pel canvi de color, del negre a l'arribada tímida del color més proper, a on la calidesa d'aquest em deixa cada matinada aturat, després per la nova ruta que ha agafat el Drac al seu tram final he vist com el sol es feia el Rei de l'espai, i de quina manera. 

Una caiguda vertical des del Montalt, des de mig camí des de les torres exactament fins a Can Mora de Dalt, a on poc hi puc aportar per descriure l'instant, aquest cop el mot, memorable.

La Vicious perfecte, ara mateix funciona de 10/10. Amb llums sempre, Cateye, i Powerled sempre a mínims, sense coincidències, sense incidències, amb aigua, sense beure, sense menjar, sense eines, amb manxa. 

Ho dic, ho dic, MTB, MTB, MTB.

Esperant de cara al mig dia, oh yeaaaaah!

Post

WC24HSOLO de la Betty. 

Costa pensar en clau Vol després d'un sopar de celebració com el d'ahir, OMG.

Ara el cafè actor principal d'aquest instant, d'aquí a minuts serà el meu Drac, de ser, de ser el Vol. 

MTB, MTB, MTB. 

Per Finale

I un dia ja ho compartirem:-)

MTB, MTB, MTB.

Per l'hora, per l'hora, oh yeaaaaaah!

Sota el sol

Que bé, m'ha mancat la sortida a la matinada, pel fet de la gran diferència entre les matinades, els Vols d'aquestes, i els mig dies, com és el trenc d'alba, el què significa per a un genet, Fades de la nit abans d'aquest, cavallers després d'aquest, després del trenc d'alba.

Aquest mig dia tot roda més depressa, menys els Dracs, sí, sí, el nostre rodar ha sigut pausat, el de l'entorn ni el veig passar, com sona, com sona, de fet tot però tot va més depressa que jo, i per tant no puc veure amb detall el conjunt, sí fraccions, i aquestes he de dir que són per a mi un instant memorable, omg, omg, omg. 

Hi ha dies per a tot, no per a mi, lent, limitat, excesivament prudent, un tema darrera d'un altre no permet fer més d'una cosa, però quina sort que sigui així, des de fa uns anys, pocs, molts, un sol tema, espai de Fades i cavallers, OMG, a The Great Escape MTB, a The Great Escape MTB.

Avui equipats de tardor, Xenon de Gore la jaqueta, tèrmica Rapha se Merino sense mànigues, guants Alp-X de Gore, culot pirata Assos, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer d'estiu, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres photocromàtiques Limar, la Reina el seu mix estiu-tardor, per a unes temperatures de 20°C, sense eines, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums però sense posar-los en funcionament, sense aigua, sense menjar, i amb totes les ganes de passar-ho d'allò més bé.

Que bé que va la meva bike, que bé que va la Vicious Cycles The Motivator :-)

Des del Mirador del Drac, cau el sol, tornen les Fades, i joi tinc ganes de veure-les entrar, de gaudir de la marxa dels cavallers de la llum, però certament prefereixo ser proper a La Porxada, i les Fades i cavallers els deixo per demà abans del trenc d'alba, de ser el Vol de matinada, i si no sempre em quedarà la imaginació oi que sí?

Ara, fent un bon cafè, el del matí, que finalment no ha sigut, o no exactament com me l'esperava, penso, que bé ser d'aquí a una breu estona proper a La Porxada, que bé, que bé, que bé, quina sort que tinc, de veritat, bike al mig dia, feina a la tarda, difícil, certament, però com la tenim tots, la sort és tenir-la, i una anada a Granollers, la meva ciutat, omg, omg, omg, a on durant uns minuts compartiré els darrers detalls de la Nau Insígnia, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Vent

OMG.

Veurem si sortiré, aquesta no me l'esperava pas, increible, mare meva quin vent que fa.

Primer el cafè. 

Quedar-me a casa, renoi, renoi, renoi, però és prudent i per tant és el què he de fer, el Vol queda per un altre moment més favorable. 

MTB, MTB, MTB. 

Sota la pluja

Hi ha les Fades, sota la pluja hi ha els cavallers de la llum, entre ells, les dues corones fent de murs de protecció, sobre d'ells, els Destructors de Murs, i per sobre de tots, la Fada Reina, i el Destructor Independent, OMG.

Dracs, genets, i Reina tots volant, tots, sobrevolant la Nau Insígnia, donant voltes per sobre d'ella, o en el seu defecte sempre veient-la a l'horitzó. 

Molts nervis dels bons, molta emoció, mtb, mtb, mtb. 

Un Vol, el d'aquest migdia de molta qualitat, el de matinada també la té però perseguint objcetius diferents, a on ara fa una estona la pluja ha marcat el to, sense intensitat, millor, però present quasi tota l'estona que ha durat la ruta. Curiós, matinada destapada, migdia tapadet.

Avui durant la segona sortida les sensaciones sense ser les millors, sí tenien el to de les bones sensacions a dalt de la bike. Quan tinc aquests ímputs positius és hora de no canviar res, de no fer canvis.

Som dimarts, el cel resta totalment tapat, plou intermitentment, ara ho fa, jo penso en primer terme en la matinada, entre les dues torres, ara des de la finestra del Mirador, des d'una d'elles miro el bosc, la pineda, i la pensada sempre és sense veure l'horitzó, per les torres, per les torres.

Equipat d'hivern, 100% d'hivern, com a la matinada, sense els guants Endura Waterproof, amb els Alp-X de Gore, la Reina de tardor, la seva tardor, mix d'estiu-tardor, des del punt més alt als Tintorers fins al punt més baix a nivell del mar, sempre amb la Xenon de Gore, els guants Giro d'hivern nous durant tota la sortida, també el protector de cara i coll marca de la casa des del darrer hivern. La temperatura 16ºC a l'una tocades, i la mateixa una hora després sempre a la mateixa riera de Llavaneres. Sense aigua, sense eines, sense incidències, ara ja sí sense elles, cadena tensada, fre, substituit el líquid va perfecte, sense menjar, sense llums, bé millor dit amb llums, però no en marxa.

MTB, MTB; MTB. 

Fem un cafè?

A 1/2

Hora, de fer-la, de fer-la. Després del Vol del millor Vol, un bon cafè, en el cas un bon Vol seguit d'un bon dinar, i un bon cafè.

El temps, divertit, matinada amb un cel nítid, ara un matí canviant, i el pronòstic per d'aquí a uns minuts emocionant, oh yeaaaaah!

Fa uns minuts la son tenia un to de protagonista, fa unes hores era inexistent, ara però pesa molt, també influeix aquest cel infestat de núvols negres. 

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac esperant, únicament esperant, omg, omg, omg. 

Seleccionar l'equipament divertit, d'entrada d'hivern 100%, idèntic al del matí, tot i que la temperatura ronda els 16°C no els 10°C del trenc d'alba.

Cel

Un cel net, brillant, perquè les estrelles respiren al seu espai, i a on no puc mirar-lo directament més d'uns breus instants.

La Reina de la nit, la lluna, omg, omg, omg, si no l'he gaudit cent vegades no l'he gaudit cap, o més, segur que més, moltes més, podria dir mil, però no cal, mtb, mtb, mtb. 

Aquesta setmana, la segona de la possible continuitat com l'anterior setmana a on hi ha l'oportunitat d'incorporar dobles Dracs, OMG. Ens calia després de Canberra, no va ser, però la feina feta a l'hivern va donar els seus bons resultats, oh yeaaaah!

Ara a minuts de començar una nova jornada, la de sempre, la sensació escrivint és molt bona, Drac fet, proper Drac?

Incidència, fre mort del darrera, o sigui sense fre des de fa tres dies, amb la cadena demanant una revisió urgent, plat i pinyó definitivament morts? sense coincidències, a 10°C a tocar de tres quarts de sis, i a tocar de les set del matí. Amb aigua, sense beure, sense eines, amb manxa, equipat com ahir de matinada, aquest cop la tèrmica Endura de Merino de màniga curta, amb Powerled a mínim sempre, Cateye darrera. 

Des del Mirador del Drac, el mot torna a ser un de sol, EMOCIÓ.

11

Sembla que sí, que avui podria haver-hi Vol, veurem, veurem. 

Són els primers segons d'una propera aventura, de ser, de ser.

MTB, MTB, MTB.

Fem un cafè?

8-9-10

Unes dates a on el repicar dels tambors dels Vols de Drac estan fent de forma clara i contundent el seu camí.

Quan portes setmanes sense sortir de la intermitència, aconseguir una setmana de normalitat a dalt del meu Drac, és una sensació per sobre del 10/10.

Les nits, de matinada, força abans del trenc d'alba a dalt del meu Drac van agafades de la mà dels millors pressagis, sí és cert, no esmento perseguint què, és que quan no pots aspirar a queda únicament l'esforç darrera esforç, i content de poder-ho fer, omg, omg, omg.  

Hi ha dies per a tot, segurament, però jo no formo part del grup per a tot, si bé és veritat que a plaça oberta puc ser-hi, aquesta no és la meva partida, la meva únicament una, la de les matinades a dalt del meu Drac, oh yeaaaaah!

Quina nit, OMG, cal estar preparats per tantes i intenses emocions, la primera, obrir la porta de nit,  i trobar-te que plou, instant aquest ara plural, diria ara normal, no per la freqüència, sí per no canviar res, avui el pronòstic no indicava pluja, però no ha canviat res quasi dues hores d'una lleugera però perseverant pluja m'ha acompanyat tota la sortida.

Les Falgueres Màgiques, sense efecte oblit pel genet hi són, hi són, cada dia, cada matinada, curiós no recordo a on hi havia les mares d'aquestes, no ho sé, sí que a on no sé, hi ha Fades, sí que a on no recordo hi ha Destructors de Murs a centenars, lloc a on hi ha també part de la segona Nau Insígnia, aturada ara, temporalment, sí, no podíem construir dues Naus, bé sí que podem, però caldria més sentit, més pes emocional per portar-ho a terme.

Equipat a la matinada 100% d'hivern, equipat al mig dia 100% d'hivern però sense els guants Waterproof del matí, calçat Lake MX140, mitjons Endura, culot Echappée, tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, jaqueta Xenon de Gore, guants Alp-X, gorra Spok, tapa cara i coll, casc Cratoni Terron, ulleres photocromàtiques Limar. Sense pluja al mig dia, a diferència del matí sense aigua, tot i no beure a cap de les dues sortides, sense eines, amb manxa, sense incidències, fora del fre mort del darrera, sense coincidències, a 14°C a dos quarts molt tocat de sis del matí, 13°C una hora després, 17ºC a quarts de dues del mig dia. 

Ara des del Mirador del Drac pensant si demà hi haurà les condicions per repetir Vol de matinada, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB.

ReSSaca

Que va gestar-se des de dissabte al vespre. 

Ara esperant, el cafè, el primer cafè fent-se, i jo pendent de sensacions, d'haver-hi Vol avui estaria consolidant tímidament la seqüència aturada a l'agost, omg, omg, omg. 

Des del Mirador del Drac, recordant les imatges de l'arribada a Santa Fe. 

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

I mentre vaig preparant la propera intervenció.

MTB, MTB, MTB.

Bon chance!

Bon chance per freedom Catalonia.

Bon chance, from Australia.

Sonen les 9 al dia 9

Al campanar de SV, omg, omg, omg.

No sé massa bé que dir, sí que la felicitat és el medi per on navega avui la que de ser en direm la Nau Insígnia.

Quin inici de jornada ahir, inoblidable, quin inici de jornada avui, el primer cafè d'avui ja ha caigut, fem un cafè?

Ahir una aventura, sense perseguir-la segurament molt per sobre de la categoria d'èpica, no és rellevant, no la perseguíem, no la perseguim, ara únicament, i el cos resta tremolós, fer honor als que no hi són i que jo únicament vull, voldria que això fos possible, que visquessin aquest època que tenim el privilegi de compartir, no és important res que faci referència a objectius, en cap cas, sí compartir el moment, OMG.

Entre Homes del Montseny, tres, una Reina, entre nosaltres les Fades de la nit, per l'entorn, misteriós, romàntic, la Reina de les Fades, com el Destructor Independent, no deixo de pensar en les corones de granit, quin instant, quins instants.

Anant cap Arbúcies rodant entre senders, mirant d'evitar en lo possible les carreteres una visió, des del darrera, des del darrera veig a l'horitzó la demanda silenciosa, i sense aturades hi fem camí. Passades unes cinc hores fem el segon esmorzar, s'obra molt la gana després d'assolir aquest instant, Can Sitre el lloc d'entaular-se a una conversa de mtb, mtb, mtb. 

Que emocionant, temes de MTB, de projectes de MTB, d'aventures de MTB.

A on tenim per fer, hi som, sembla senzill, en cap cas, en cap cas, escoltar propostes per a participar a projectes no vol dir que sigui aquest l'objectiu real que escoltem, oi que no?

Per favor, per favor, per favor, de cinc de la matinada, a cinc de la tarda, entre mig un esmorzar al peu del Montseny, què més podem demanar?

Equipats de tardor, culot Assos pirata, jaqueta Assos Intermediate, tèrmica Rapha sense mànigues, a intermitències la jaqueta Xenon, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privater d'estiu, guants Endura Waterproof a estones coincidents amb la Xenon, guants d'estiu Answer, protector per la cara i coll, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques, beure, clàssic per esmorzar, aigua, gasosa, vi negre de la casa, tres cafès, i un bidó de 750 ml d'aigua per tota la jornada, pa, truita d'alls tendres, mig entrepà de formatge, tomàquet i gall d'indi a les set del matí, i el segon mig entrepà als darrers deu quilòmetres direcció a SV, llaminadures, fruits secs, fruita deshidratada, amb eines, amb manxa, sense coincidències, incidència, el fre del darrera s'ha mort, no són les pastilles, a 14°C a les cinc del matí a la riera de Llavaneres, a 9°C a les set ben tocades del matí a Sant Celoni.

Ara des del Mirador del Drac, penso en com estàvem de cansats ahir a la nit, OMG, OMG, OMG. A quin espai vaig creixer abans de neixer, sóc molt però molt afortunat.  Ara tot roda d'allò més bé, oh yeaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Excepcional

El compromís que ha fet que l'aventura acabi a les cinc de la tarda, dotze hores de MTB, està prou bé.

Millor dit dotze hores de Festival de MTB, a casa, al Montseny, a pocs quilòmetres del meu origen.

El lloc, entre Fades, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, al vespre prepararé la crònica. 

MTB, MTB, MTB. 

Inici

D'un cap de setmana a on en obrir els ulls el primer pensament, el millor Vol. Un bon café tancament sempre d'aquest. 

Fem un cafè?

OMG, OMG, OMG

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

D'entrada

Frontera d'entrada a Vol de gran dimensió, no la més gran, però orientat, OMG.

Per un procés com el què estem vivint tot es pot canviar.

MTB, MTB, MTB. 

XI segles, està tot dit, omg, omg, omg. Podem reprogramar el cap de setmana, oh yeaaaaaah!:-)