No ho sé, no ho sé, ahir va ser emotiu, després d'una complerta setmana de descans, perquè ha sigut una setmana diferent també, per aquest motiu ara a l'entrada un altre cop al circuit d'hivern, el clàssic ara a la primavera, a on cada volta al Drac comporta millors sensacions.
Fins el juny, veurem si tenim novetats d'aquí a aquest mes, millor que no, i poder fer Drac darrera Drac sense cap aturada imprevista, o sí, o sí.
Sortir tocades les vuit del vespre, i tornar a casa tocades les deu de la nit, indica que l'aturada de descans ha anat d'allò més bé, mtb, mtb, mtb.
Confirmat, l'Onza Canis 2.25, 60 tpi, TR, davanter és rar, tot el dia d'ahir perdent aire, com si d'un convencional sense càmera es tractés, que no és el cas. Ara però després del Vol d'ahir de la Longboard, sembla que ja no en perdrà més.
Un terreny magnífic, sensacional, perfecte per l'estrena dels Onza de la Spot Brand.
Confirmo que les pastilles orgàniques de Formula, pels R1 del darrera no van bé, tot i el canvi de la molla de retorn fan un sorrol xicletós lleig, però lleig.
Equipats de tardor no d'hivern a 16°C a la riera de Llavaneres, eines, totes, Cateye-Powerled sempre, aigua, la portàvem, menjar, cap, incidències, cap, coincidències, tres bikers.
Avui, a dos quarts de sis de la matinada la dansa previa als Vols de Drac ja feia la seva aparició a casa, omg, omg, omg.
Ser entre senders a la gola del Drac, sempre em motiva molt, i més ara, propers a aquesta sèrie programada de Dracs d'abril i maig, OMG.
Ara, no sé si avui, les mans encara em fan mal del canvi de pneumàtics de la Spot Brand, he de corregir la tensió de la cadena de la Vicious, i segurament afegir oli al dipòsit del fre del darrera, no canviar pastilles de fre, crec, crec.
Avui he sortit de nit, però passada la primera mitja hora ja era de dia, o quasi, o quasi. Jo sempre però amb els Cateye-Powerled en marxa.
En la foscor els pensaments corren cap a les imatges de les millors vistes, quan tens la visió des del darrera, i tot el teu camp de visió gaudeix del que tens davant, OMG, OMG, OMG. Tot i un horitzó vestit de branques dels arbres, perquè sempre hi ha barreres a la llum, tot i així l'instant ha sigut memorable.
Ja dins de la millor aventura Single Speed viscuda a casa, l'emoció en veure l'imatge, en recordar els pensaments a dalt del meu Drac, imparables. El Pas dels Destructors de Murs ja és dins de les llegendes de SV de casa.
Les Falgueres Màgiques manen, manen, i manen, commocionat pel doll de pensaments SOLO.
Ara a esperar a la nit, que de ser, aniria a pel tercer Drac de les darreres 24 hores, clar que yes.
Equipat d'hivern, a 10,5°C a tocar de les 7 del matí a la riera de Llavaneres, sense aigua, sense menjar, eines totes. Sense coincidències, sense incidències.
A mitja baixada del Tintorer Llarg he baixat un xic la pressió del Canis davanter, encertar-la la millor garantia d'un bon rendiment baixant, i també pujant..
Ganes d'entrar les equipacions d'estiu, a on tot rodarà he de pensar, millor fins i tot que bé.
Des del Mirador del Drac, copsat per les circumstàncies, per les ganes de repetir bany d'estiu entre pales verticals, les més vertical, Itàlia seria un bon lloc, de poder ser, de poder ser, oh yeaaaaah!
