Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, d’octubre 19, 2013

Mirador de Drac a Canberra

Estem volant de Sydney a Canton, no és ja una distància llarga. Per amistat, per apreci, per poder compartir m'he passat la vida a munt i a vall, ara no és diferent, una vida feta no té canvis, té trams diferents, res més. 


Vull dir, no hem de canviar res, perquè tenim els Dracs, i fem Vols, sempre pel món, mai pel nostre país com a Freedoms. Únicament fora de les nostres fronteres del Nord.



És veritat que ja no podrem anar més lluny, nosaltres, les properes generacions sí.


Estem a dalt de l'avió, sí, estem a Austràlia, és cert, però anem volant cap a SV, la ruta, la de l'anada. El destí però no té nom, perquè un cop ets a aquest tram, el Vol no té aturades, és el Vol. 


Les vides són el què són certament, poca cosa segons amb què ho comparis, però des de fa ara nou anys, la nostra ha sigut un tram intens de molta calma, no tot certament, des del mundial d'Irlanda, les coses no han tornat al seu lloc. De fet un cop vàrem aturar la roda tot va agafar el seu més sonor sentit. 

OMG, OMG, OMG. 


Aquesta crònica estarà feta des del cel, com sona, com sona, vull dir volant entre continents. 

Hem gaudit encara més de tot, hem patit a dalt de la bike com mai, no hem caigut derrotats, sí però que hem perdut les nostres segona i quarta posició del mundial de 24 hores SOLO del 2012, aquesta caiguda des de tan a munt ha fet que el Vol encara tingui més sentit, perquè mai havíem competit amb un grup a on tots i cada un d'ells tenien un gran nivell, i a on nosaltres no hem brillat, pel fet que ells apagaven la nostra llum amb el seu talent a dalt de la bike. Ells, els nostres adversaris en cursa ho han brodat fins al darrer detall i nosaltres per tant no hem tingut cap oportunitat. Un plaer perdre en aquestes condicions. 


I podrem pensar, Catalunya no ha pujat al podi, bé, puc afirmar, escriure que sí, Catalunya ha fet un subccampionat del món a Stromlo, la Bec corria pels Freedoms. 

Hem fet un gran mundial 24 hores SOLO, hem viscut l'aventura més romàntica de Single Speed, teníem clar el què, el com, el quan, no el quant, la intensitat superant les barreres conegudes.


Ara el com vindrà sol, els pilars projectats i portats a terme a l'inrevés del què es veu, no del què és, fan que tot segueixi el seu curs. 

Coopers, Coopers, Coopers. 


Són ara les sis tocades de la tarda, estarem a Canton unes cinc hores, temps per poder refer la bateria del mòbil. 

Quantes sensacions concentrades en una sola, omoció, omg, omg, omg.

Veníem d'Itàlia, de Cogne, venim de casa de la Bec i en Phil, a on ens portarà compartir les nostres vides a partir de les fronteres del Nord és el tram de vida a on som. Creia que l'arrancada seria més cap al Nord, encara ho crec, però res és més interessant que poder gaudir del que ve per si mateix. 

Ja portem tres hores a la Xina, la Betty dorm com un troquet, jo carregant els mòbils, i mirant de publicar part d'aquesta intervenció. 

Crec que fa mesos que el Blog no estava aturat. Bé, el moment passa per sobre de tot, i de tots. 


Ja som a dalt de l'avió d'Air France, més gran, més vell, que el de l'anterior vol. 

Miràvem si vèiem carregar les nostres bikes a dalt de l'avió, i no, segur que si haguéssim cercat Dracs els hauríem vist.  Sempre tot està condicionat a què volem veure. 


Fa fred a l'avió.  Quan penses que tot ha passat sempre t'adones que tot està per passar, aleshores el sentiment és de ser  petit, molt petit. Per sort som un univers, cada genet de Drac és un planeta per si mateix, fet que implica història darrera història. No oblidar-les, les experiències viscudes, no oblidar-les, fer-ne ús ens ha portat a un gir interessant, certament, certament. 

Són dies de molt de MTB, de més Single Speed encara, de moltes aventures que tenen el seu punt d'arrancada amb un somni.

Són dos quarts de tres de la matinada, tothom dorm, jo encara no, emocionat, la paraula és, emocionat

Són les sis tocades del matí. Fa uns minuts que hem obert els ulls, i el primer pensament avui és per la Bec, la manera de veure-la, una dona intrèpida, pionera.  Per això ens agrada, per això hi veiem el tercer Mirador de Drac a Austràlia. Mira si el veiem que hi hem anat personalment a parlar-ne. 

Ara ja som propers a dos quarts de deu del matí, m'agrada la sensació que tinc en llegir les darreres lletres, mtb, mtb, mtb.  


Mitja hora i posarem peu a Europa. 


A minuts d'aterrar a Paris. La crònica seguirà a l'aeroport una breu estona, per seguidament fer camí agafada de la mà del Vol cap al Mirador del Drac de SV. 

Quan ja ets a tres hores de casa, res ha canviat, res és com era.

A casa, amb els pares, amb el meu germà, Austràlia sempre a comportat, els viatges a Austràlia, severes reflexions. Unes han implicat de prendre decisions transcendents, d'altres s'han resistit fins avui, demà?

Estem fent el Vol de París a casa, són ara les vuit del matí. 

La Betty em deia fa uns minuts que el primer que vol fer un cop a casa és pedalar, mtb, mtb, mtb

Cada dia que passa suma, no de la mateixa manera, certament, en cap cas, sí amb em mateix signe positiu. 


Falten 3 minuts per les vuit, i veiem sortir el sol, OMG, OMG, OMG.

Voler anar-hi ja ho mou tot, sembla senzill, sí, si ho vols. 

A Storm-Lo, no vàrem patir cap incidència mecànica, cap. Les dues bikes veren funcionar a la perfecció. Nosaltres també, el resultat del mundial de Canberra, indica que tenim molt camí per fer, pel què fa a millorar, hem de reflexionar però a on volem anar, després un cop ho tinguem clar, tot caminarà sol. 

MTB, MTB, MTB. 

Fa un sol aclaparador a dalt de l'avió, tornem al Mediterrani, després de descobrir el Pacífic. Nosaltres teníem un gran espai, fins que hem descobert el món de la Bec i en Phil. 

Seguim tenint un gran lloc, sòlid quan parlem del primer Mirador del Drac, però cal aprendre, i Canberra serà amb diferència molt millor far al món pel nostre projecte de vida, feina quina feina, projecte de vida que deia un bon amic a una de les poques vegades que hem coincidit als darrers anys, i és així, i tant que sí, i tant que sí. 

L'energia dels australians, les seves ganes de moure les coses  fa que uns catalans vells sentin per ells admiració, tenim un punt molt fort però tot i ser una societat, la catalana, molt vella, amb una història llarga de grans gestes descrites com a derrotes, som una societat que quan ha de fer quelcom pels altres entre tots, no hi ha una família més solidària que la catalana, i això, aquesta necessitat que tenim de compartir el què tenim amb qui ho pot ja no únicament necessitar, si no senzillament gaudir, aquest fer ens unirà a casa amb la societat australiana.

Nosaltres volem aportar,  poder ser a Canberra, poder compartir amb australians la nostra estada a casa seva, exposar el nostre sentiment nacional, i ser escoltats amb tant d'interès és únicament una meitat del què cercàvem, la segona i darrera, perquè la primera és i serà el fet, la qüestió de, què podem aportar tres genets de Drac de la nostra vella història que sigui útil a aquesta activa i desperta societat australiana. 

Un cop ho tens clar, només ens quedava que exposar-ho, i refer el camí cap a casa, per a preparar la nostra propera trobada, no dic tornada perquè no hem marxat de Canberra, en cap cas, en cap cas. 

Són dos quarts de nou del matí a una breu estona de trepitjar un altre cop terra catalana, mtb, mtb, mtb. 

Ara ja fa dos dies de la nostra tornada d'Austràlia, fins ara digerint l'aportació de la Bec, i no hem pogut fer-ho encara, divendres, ahir, dinant a Arenys de Munt, en Josep ens la llegia, OMG, la Bec fa una exposició al Blog que de ser constarà, constarà a l'hemeroteca. Hem tingut que repetir repetides vegades la lectura d'aquesta aportació que us esmento perquè la Bec aconsegueix lligar sensacions a paraules escrites, i això a casa quan parlem del què parlem té el valor de donar sentit a la vida.

És com en sento, com ens sentim, l'experiència viscuda a Austràlia dóna encara més sentit a les properes decisions a prendre, OMG, OMG, OMG.

Ara després d'una sortida amb l'Home del Montseny, propera a casa, un cop a casa, passades les primeres hores puc continuar la crònica aturada des del dijous. Perquè dimecres érem a Austràlia, fa exactament una setmana estàvem sota l'arc del mundial 24 hores SOLO a Storm-Lo,  a Canberra, i amics meus aquests esdeveniments són a les primeres posicions d'una llarga llista que tenim per fer, i la llista és molt llarga, mtb, mtb, mtb. 


Fem un cafè? 

Mirarem de seguir el tram, tinc moltes limitacions, moltes, però la voluntat és la de poder portar a terme tots i cada un del projectes programats i exposats a la Bec detalladament a Austràlia. Vàrem aterrar a Barcelona i tres hores després ja estàvem reunits posant dates a cada un dels temes que perseguim, i no han deixat  de ser perseguits, analitzats, valorats, programats, des del 2003, funcionem i funcionarem sempre així. 


Les bikes ahir ja estaven a punt, avui ja rodaven, demà de ser, dia Trinxa, com sona, com sona, dia Trinxa. 


Podríem passar en silenci, podríem passar sense ser vistos, podríem passar sense ser reconeguts, però el que sí que és segur que de ser, passarem, i passarem únicament compartint. 

Gran Vol el d'aquest 2013, i de ser el què ja no als darrers dies, si no a les darreres hores, el darrer tram d'aquest any afiançarà el primer tram, i de quina manera, i de quina forma, i amb quin to. 

Dies de Single Speed ara des de SV. 

Miraré de preparar la crònica d'Austràlia. 

divendres, d’octubre 18, 2013

A Bike from the Land Downunder - Part 1

And a new bike build begins in Canberra...


Algo de comer y beber....
 

Almost finished...


Full story behind this unusual bike is on the way...

dimecres, d’octubre 16, 2013

Return to normality?

Sitting in the M5 parking lot, heading towards Canberra. Back to work today, back to life without Betty and Bob by our side. Henry feels so empty without the energy and laughter of the Catalans in the back seat.

It's more than that though, I feel like a fragile shell of myself. Perhaps it's the exhaustion of over 300km on the weekend and 150 odd km in the five days leading up to WEMBO. The past week involved as many kms as any of the mega STRAVA weeks in August, and yet...riding bikes was only a small part of what took place.

My take on WEMBO can wait for another day. Right now it is time to write something of what has actually occurred during the last nine days.

We have shared some amazing and very personal moments over the past week. We have endeavoured to expose Bob and Betty to a representative taste of Australia, Canberra and our Single Speed culture. They have met some of our closest friends, seen some of our favourite places and consumed some of our favourite beer and food.

And as I am writing this, I have received a text from our friend Sarah asking us to say goodbye to them on her behalf. You see, they have this ability to touch people and have a profound impact. ¡Es fuerte!

When we first met in Finale, something inside me knew that they were people that it was important to make an effort with: exchange contact details, stay in touch etc. This was reinforced by an amazing couple of days with them in Catalonia, and somehow I knew I needed to encourage them to come to Australia. Now they have and it seems like this is only the beginning of something. What that something is, I'm not quite sure. What I do know is that a week with Betty and Bob has had a profound impact on me and the way I see things.

I have led tour groups to some of the wonders of the world. I have shared insights with educated tourists at the foot of the Pyramids, on mountain tops overlooking Machu Picchu, in the prayer hall of the Mezquita in Cordoba and at the top of the Temple of the Sun in Teotihuacan. Yet somehow, the insights of two Catalans when visiting towns and cities just a couple of hundred years old (or less!) have had a greater impact on me than any of these prior experiences. I am stunned by the different way in which they see things and I have had the great privilege of seeing things through their eyes.

It is a strangely humbling experience for an archaeologist to discover that two Single Speed friends from the other side of the world automatically use the same sorts of intellectual tools as I, and instead of applying them to the ruins of a dead society, they apply them to a young growing nation and ask questions that I hadn't thought to ask.

¿En fin? No, the end is only the beginning repeating. 

The past week has been like a whirlwind. I thought I knew where I was going and which path I would be taking once WEMBO was over. But the truth is, I'm not the same person I was a week ago. The change is subtle and most people won't notice it. The path I now follow goes in just a slightly different direction, and as with the rules of Chaos Maths, small changes can have enormous impacts. Slight corrections to navigation result in enormous differences in the final destination.

As a friend of mine said just two weeks ago "Bec, the Iberian Peninsula hasn't finished with you yet, there is more that you need to do there".

So now? There is no return to "normality". There is no "normal". There is no need to conform to normas.

I have much to contemplate and a few big decisions of my own that I can't ignore. I just can't help wondering how Bob and Betty will feel when they arrive home...they might be the ones who have travelled across the planet this time, but I don't think the universe will ever be quite the same again for any of us.



Fort? Sinó molt fort! Clar que yes!!!

dilluns, d’octubre 14, 2013

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Bon dia Catalunya, bon dia des de Canberra, abans de començar a fer tots els preparatius per tornar cap a casa. 

No ha sigut una aventura, en cap cas, tampoc unes vacances, sí una injecció d'energia intensa, molt, i molt important en tots els sentits a casa. 

Austràlia, Canberra, OMG, un país a ple d'energia, un continent diferent, molt singular. 

Tot roda molt ràpid, mai massa, tot queda enrere, tot té el seu temps, tenir clar quin ens toca, encara que amb la visió clara i definida que serà una propietat breu, és la clau per gaudir de cada instant a Austràlia. 

El tram Catalunya-Austràlia ha obert una porta molt gran, la més gran que hem obert fins avui. 


En cursa. 

Ara a hores de refer el camí tot agafa un to diferent, perquè encara no hem marxat, però l'aire és un indicador clar que tot segueix el seu curs, quin serà aquest no requereix de fer, com sempre pensem els catalans. 

Vull dir el poble català, per haver entrat a un tram de obligat servilisme en tot i cada un dels seus actes no està preparat per veure que podem gaudir de bons instants pel fet què l'entorn ens els ofereixi  pel fet de voler que estiguem bé.

A on pot anar aquest entorn és una incògnia per a un català. Mai ens han donat res, mai hem esperat res, i per tant sempre hem lluitat separats, apartats del món. 

Estimo i respecto ara encara més als catalans que han decidit marxar del país, has de ser valent per marxar del país, deixar enrere les nostres arrels. El pare al cel sigui va propiosar-ho a la mare molts cops, mai masses. 

Ara des de les antípodes, aquest és el meu pensament, quin serà d'aquí a unes hores, no està en les nostres mans decidir què sentirem, sí què sentim. 

Pare aquí series el Doctor Font, no en Font. 

Dies de Single Speed.





diumenge, d’octubre 13, 2013

Wembo AUSTRÀLIA 2013 24H SOLO

Buscant a la pàgina de wembo he vist aquesta foto" l'home de l'etern somriure"
-diguin o que diguin-

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Ja està. 


Dies de Single Speed. 

Miraré de pensar la crònica, he escoltat de l'organizació en creuar l'arc d'arribada, Catalunys és una nació entre Espanya i França, 

OMG, OMG, OMG. 

divendres, d’octubre 11, 2013

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

OMG, OMG, OMG. 


Marxem cap a Storm-Lo.

OH YEAAAAAAAAH!!!

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

L'ordre dels australians, l'organització és molt diferent, nosaltres venim de tres edicions de Finale, I Love Italy. 


Hem recollit els dorsals, un pas necessari, un pas esperat. 


Veure el nostre nom, la nostra bandera al costat d'altres un honor. 


OMG, OMG, OMG. 


Hem seguit el protocol pel què fa a presents per a l'organització. 


Feina ben feta, amb temps certament. 


Després hem marxat a comprar el aliments de les 24 hores.


Després dinar, i tsnt que sí, i tant que sí.


Energia per a unes properes 24 hores de MTB.


Ara però som a Austràlia, i tot és molt diferent. 


El Oficial Rider Brief no té res a veure amb el de Finale, no el fan dues hores abans de la cursa, si no un dia abans. 


Ara riem molt, després de marxar de Stormlo un cop tot a punt, estem fent una bona cervesa. Anem molt tranquils, la Bec i en Phil s'encarreguen absolutament de tot, de tot. 


En Phil no para mai, OMG, OMG, OMG. Què té aquest australià que el fa ser com un àngel, i la Bec què l'envolta que la fa màgica per a nosaltres?

Josep ens faltes tu, demà tindrem amics australians a la carpa, avui estan fent pastissos per les 24 hores, omg, omg, omg

La nit de les 24 hores serà una festa, de MTB, de MTB, perquè de caminar bé, no pararem, perseguirem voltes ara sí ara també. I si no, tindrem l'opció de festa entre amics australians a la carpa. 

De fet ara a hores de l'inici de les 24 hores  ja estem d'absoluta festa de 24 hoes SOLO. 

Trinxes, esteu amb nosaltres, mtb, mtb, mtb. 

Esteve fa una estona en Guillem començava el Matathon, sort, sort, sort. 

Dies de Single Speed.


Hem sopat, i hem tingut sorpreses. 


Dies de Single Speed.


Som a casa de dos pilars del Single Speed D'Austràlia, genets de Drac a les antípodes. 


Jornades per a la posteritat, de quatre genets de Drac des del tercer Mirador. 

dijous, d’octubre 10, 2013

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

A la vida si has de decidir entre gaudir de bones sensacions, o mantenir el tram de normalitat a on creus que estàs establert des de fa temps, és que ja ets a un bon tram. 

Són tres quarts de cinc del matí a Canberra. 

Els darrers dos dies, després de l'anada a Stormlo, han sigut un doll d'experimentar noves sensacions,  bones sensacions. 


Ahir, va ser un dia especial, molt especial, pel fet d'anar a la costa del Pacífic. La Bec, la Betty, i en Bob vàren comartir junts les aigues de l'oceà Pacífic. 


Quan ets a la illa més gran del món, i veus l'oceà més gran del món, quan tens els peus dins de l'espai marí,  i a sobre de l'illa terrestre més grans del planeta, quan hi ets amb qui hi vols ser, quan hi ets amb qui t'hi vol, aquest és un bon moment. 


Totes les preguntes poden tenir respostes, diferents respostes, moltes però no les requereixen. 


El millor espai és aquell que lluny de ser defensat, és aquell d'on ha marxat tothom un cop ja no hi quedava res, i que en ser-hi ets sents d'allò més bé, perquè de coincidir aquests dos aspectes, pots arribar fins i tot gaudir dels millors instants. 


Ahir va ser un dia copçador, certament, certament. 


Després de ser a on la Bec és, res tornarà a on era, i això no implica cap canvi, no indica cap nova direcció. 

A un moment donat vàrem desfer el camí fet, i les coses vàren semblar tornar a una intensa i constatada normalitat. 


Una arribada pausada a Canberra,  plena de sensacions, i seguida d'instants cotidiants va esmentar en veu baixa que la nostra presència no és res més que una arribada per deixar fer. 


Un sopar entre persones, la marca d'aquests dies, a on no sé com, o sí, va ser la suma final a una jornada plena, molt plena. 

D'aquí a uns estona entrem a territori 24 hores, som 36 bikers Single Speed al mundial d'aquest any, i cal preparar l'escenari per poder gaudir de disputar el mundial 24 hores SOLO a Austràlia de demà. 

Ara cal obrir la porta a tots els automatismes que portem agafats de la mà per a participar a les úniques curses que disputem, les de 24 hores SOLO. 

MTB, MTB, MTB. 


Fem un cafè?

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Un dia molt diferent certament. 


El paradís té molts instants per ser, oi que sí. 


Ara cal descansar, i demà cal ja anar al circuït a buscar els dorsals. 


Dies de molt de Sigle Speed.

Miraré de preparar la crònica d'avui, mtb, mtb, mtb. 

dimecres, d’octubre 09, 2013

WEMBO 2013 - Catalans en casa

I realise that I have been a bit slack, sitting back and watching all the amazing posts from Bob, who is currently sleeping a couple of metres away on our sofa...again! Looking back over the photos I have taken the last few days, it's time I shared the beauty of the smiles on the faces of Betty and Bob during their first ride on Australian soil.



Here we are doing our first 100m together, getting used to riding on the left hand side of the road.


At "Stormlo", Phil led the way up the main climb, closely followed by two enormous smiles:



And the smiles just got bigger and bigger as we got to the top and enjoyed the views of Canberra.



By the end of our first ride the emotion levels were very high. Is this real? Are we really doing this? Am I asleep, or am I sharing some of my favourite trails with two very special friends?



I think the koalas on the handlebars are proof that this is really happening.


What is more, these guys are even funnier, more lovable and special than I had realised.

I don't have any photos to show for the hours we have spent talking, and to tell the truth, I don't have the words to properly express everything that we have discussed and shared. There are moments when I think it is much more important to sit and talk with Bob and Betty than to ride with them, but then the time riding gives us time to digest our discussions (and the beer and ice cream) and once again we have the mental energy to discuss some very big ideas. More than what it is to be Australian or Catalan. Rather, what it is to be human. Clar que yes!

One of the most interesting things for me, apart from the great honour and privilege it is to open our house and our hearts to these two amazing people and all the stories of their great country, is how natural it all feels. It is as if they are "en casa", and this makes me and Phil all the happier!

OH YEAAAAAAAH!