Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, d’octubre 09, 2013

WEMBO 2013 - Catalans en casa

I realise that I have been a bit slack, sitting back and watching all the amazing posts from Bob, who is currently sleeping a couple of metres away on our sofa...again! Looking back over the photos I have taken the last few days, it's time I shared the beauty of the smiles on the faces of Betty and Bob during their first ride on Australian soil.



Here we are doing our first 100m together, getting used to riding on the left hand side of the road.


At "Stormlo", Phil led the way up the main climb, closely followed by two enormous smiles:



And the smiles just got bigger and bigger as we got to the top and enjoyed the views of Canberra.



By the end of our first ride the emotion levels were very high. Is this real? Are we really doing this? Am I asleep, or am I sharing some of my favourite trails with two very special friends?



I think the koalas on the handlebars are proof that this is really happening.


What is more, these guys are even funnier, more lovable and special than I had realised.

I don't have any photos to show for the hours we have spent talking, and to tell the truth, I don't have the words to properly express everything that we have discussed and shared. There are moments when I think it is much more important to sit and talk with Bob and Betty than to ride with them, but then the time riding gives us time to digest our discussions (and the beer and ice cream) and once again we have the mental energy to discuss some very big ideas. More than what it is to be Australian or Catalan. Rather, what it is to be human. Clar que yes!

One of the most interesting things for me, apart from the great honour and privilege it is to open our house and our hearts to these two amazing people and all the stories of their great country, is how natural it all feels. It is as if they are "en casa", and this makes me and Phil all the happier!

OH YEAAAAAAAH!

















Firts Class



MTB, MTB, MTB.

Spaceframe

Jones_Side.jpg

MTB, MTB, MTB.

I el fons de la imatge, un somni de bike, i un fons d'imatge sensacional.

dimarts, d’octubre 08, 2013

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Són dos quarts de cinc de la matinada a Canberra, avui m'he despertat mitja hora abans que ahir. 

El fet és que després de la darrera aportació d'ahir vaig quedar totalment, però totalment KO. Assegut a la cadira de la taula a on dinem. 


La Betty no ha dormit en tota la nit, com sona, veurem a on ens porta aquest gir, vull dir, ser a Canberra respecte a SV és fer un gir de 180° i val el mot gir per capgitar tot i cada un dels detalls que marquen una jornada, tots, pensaments, sensacions, visions, entre molts aspectes, i pel qué fa a aspectes físics, un canvi matabòlic important, entre molts respondables d'aquest crec que un és el canvi horari, certament, i un segon responsable, és l'humitat, molt i molt més baixa a Canberra, tant que la sensació és la d'una lleugera cremor a les fosses nassals, que es tradueix amb un trencament de petites venes d'aquestes. També podria ser una lleugera alèrgia, no ho sé. De fet si els únics canvis són aquests quadi puc dir que no hi canvis significatius. 

Miraré d'exposar-vos la jornada de bike d'ahir. 

Des de les cinc del matí, el primer pas a fer va ser la necessitat de compartir amb vosaltres un sentir molt intens sense adonar-me de la dimensió real d'aquest fins a una explosió extraordinaria de joia, d'alegria, de goig. 


Aquest va marcar l'arrancada de la jornada amb llargues i pausades converses amb la Bec, la Betty , i en Bob. 


Va arribar un punt a les onze tocades a on  els tres vàrem coincidir amb que era hora  de fer camí cap a Stormlo, el dia abans a la tarda ja hi havíem rodat, però un anàlisi més detallat per part de la Bec li va fer pensar que el circuït definitiu presentava un canvi a la segona part d'aquest, segona part original que tampic havíem fet el dia abans. 

Un cop sortir de casa ahir el sentiment, la sensació era un altre cop idèntic al de la jornada anterior, desbordats, aclaparats, manifestant-se aquestes sensacions en un silenci absolut mentre ens dirigim cap al circuït. 

Com a nota carinyosa, ahir vaig posar-me les Bont, les vaig notar emocionades també, segur. 

La Bec entent perfectament aquest silenci, no fa falta dir-nos res, us entenc perfectament.  

Ser a on som ho vívim per una banda amb molta normalitat, és com si nosaltres fóssim originàriament d'aquí i ara passada més de mitja vida, estadísticament, i ara tornéssim a casa.

La Bec ens va dir, si mai heu de marxar de Catalunya m'agradaria que triessiu venir a viure a aquí

Crec que en el fons dels nostres dos petits grans cors necessitàvem escoltar paraules tan belles. 


Un cop al circuït vàrem repetir el tram que havíem fet el dia abans, que consistia en un recorregut corrioler d'escalada de tres pams ple de girs de quasi 360° a on lentament vas escalant cap al punt més alt del turó, i a on cada gir està sempre molt ben peraltat de forma que hi pots entrar pedalant a molta velocitat sempre. De fet és un Kilfinane sense arbres, desaparaguts aquests pels darrers incendis. Després d'escalar gaudint de valent, les pendents són exigents però no et porten mai a entrar a la zona vermella, entrem a una baixada també plena de girs peraltats pensats per no deixar de gaudir durant tota l'estona a dalt de la bike.


Un cop fet aquest primer tram molt més segurs a dalt de la bike en aquesta segona ocasió, entrem al segon tram, aquest per primera vegada, i les característiques són idèntiques al primer tram pel què fa a diversió. 

La sensació és de premi a la decisió de venir de tan lluny, és un circuït que ens abraça amb força, i a on no vàrem deixar de dir en veu clara, que bé, que bé, que bé, OMG, OMG, OMG. 


Si al cel no ha de ser així no tindria sentit que existis. I no és una frase meva. 

El dia pel què fa a temperatures senzillament perfecte. 

Després de fer aquest sensacional volta al circuït ja no en fem cap més, no som de rodar ara sí ara també a les prèvies a la cursa. Som del pensament que de fer-ho cada volta sencera serà una volta menys que farem al dia de la cursa. 

La Betty memoritza cada tram, jo no, jo tasto únicament grips. 

La Bec decideix que es moment de presentar-nos la seva estimada Canberra, i per tant seguidament marxem de Stormlo a Canberra. 


Hi anem per un laberint de carrils bici, fins al mateix centre de la ciutat. Canberra fa ara 100 anys, és el centenari de la ciutat, un gran any. És una ciutat nova, i molt ben planificicada grans avingudes, carrils bici sempre, voreres tan amples com els mateixos carrers, fins i tot més, i excepte el centre la resta són edificis baixos. Els edificis són tots com si no tinguessin més de cinc anys. 

Vaig a dormir una estona i seguiiré després. 

He dormit tres hores més. 

Ara són les vuit del matí a Canberra. Aquesta ciutat t'enfila a un graó especial a on veus les coses diferents, d'un altre color, a on no hi ha grisos com els que ens envolten a casa. 

Josep aquí la vida té color i persegueix i  persegueix el color, el gris el tenen quan el monent coincideix amb aques to


Anem directes a un espai càlid de llum càlida, amb la Bec, que constantment acull tendresa i amabilitat vers a nosaltres dos. 


Una fusta de bon menjar i tres cerveses molt suaus aterren a la nostra taula. 
 

Aquestes, com les cadires i tot el local és d'una costrucció acollidora, un color de fulles de faig a la tardor em diu, t'esperàvem, us esperàvem. 

Passada una estona arriba en Phil amb la seva Fargo, OMG. 

Amb ell compartim una cervesa, i ens dirigim a un segon lloc totalment diferent del primer, hi anem per uns espais idèntics com a l'arribada de Canberra, a on tens la snsació decser a Central Park, amb la diferència que Canberra tota ella és un pulmó verd. 


Cervesa, la meitat negra, i pizzes, tanquen el tram de menjars a la ciutat, riem, riem i riem entre converses ara sí d'estratègia de carrera. I com sempre jo dic el com i de quina manera gestionarem la cursa. 


Com gaudim del moment, OMG, OMG, OMG.


És el meu segon mundial, al primer, un primer lloc, un segon, un tercer, i un quart, el meu, dels catalans al mundial l, diuen que jo dic com atacarem aquest segon mundial. 


Relaxats, compartin l'instant que convida quasi a abraçar-nos entre el quatre, mtb, mtb, mtb


Es fa fosc i el capità Phil decideix que cal fer camí cap a casa. 

Un cop a casa tot és confús, entro a un túnel de fatiga, el dia ha sumat tantes emocions que el meu fusible ha saltat. 

Descanso al butacó dels avis de la Bec, ells em posa els peus a una petita cadira, i dormo profundament, quan obro el ulls estan el tres al meu costat al menjador, en silenci, compartint junts el moment. 

MTB, MTB, MTB. 

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Està clar oi?


FLOW,FLOW, FLOW.

El dia d'avui, oi?


MTB, MTB, MTB. 


Gran jornada de Single Speed.


Ara entrem per la porta de casa, OMG. 


Dies de molt de MTB. 


Spok Day in Canberra. 

Tot un dia de MTB, a Stormlo, a Canberra,  per després festa gran a la ciutat, OMG, OMG, OMG. 

dilluns, d’octubre 07, 2013

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Són les cinc tocades del matí a Canberra. 

Quan tot és tan emocionant, i a l'hora tant però tant real la dimensió a on et mous et deixa com congelat a un instant indeterminat, a on gaudeixes d'aquestes emocions de manera indefenida, sense poder pensar que hi haurà un final a tan bona experiència. 


I aquest pensar, aquest que et porta a saber que aquesta aventura no té fi, és real, no té final, ens hem enfilat a un bon tren, i aquest no té estacions, únicament recorregut, el millor recorregut. 

Austràlia, la Bec, en Phil, són portadors d'un bell testimoni, apreci i estimació,  i nosaltres l'hem agafat amb força, perquè nosaltres, el nostre testimoni és un vell testimoni, mil anys ens ha acompanyat, i ara el compartim entre quatre genets Drac.


Ahir amics meus vaig vibrar, pare al cel sigui, mare, Josep, Joan vell amic, ahir al sopar ens van demanar per saber l'història  de la mosca de Girona, també pel texte d'en Pau Casals, i amb aquest, avi com sona, tu que admiraves amb passió i respecte a en Pau Casals, els nostres dos genets de Drac australians, i els seus convidats al sopar australians, enfilats tots a la taula del voler saber del poble català, OMG, OMG, OMG. 

Aquí estimats amics, a les antípodes de casa, mentre escric aquestes paraules el meu cor vibra d'emoció i els meus ulls ho segellen amb un doll de llàgrimes d'emoció, en pensar com ahir molt lluny de cssa, entre un grup d'australians i nosaltres escoltàvem el discurs d'en Pau Casals a l'ONU, OMG, OMG, OMG. 

Sóc a la barrera dels cinquanta, ja únicament per un sol instant, pel del silenci mentre compartíem aquest instant sé què aquesta aventura no té fi, OMG, OMG, OMG.

Josep som molt més enllà del sopar de diumenge a la SSEC, pots consolidar definitivament els darrers detalls fundacionals, perquè el Vol d'ahir ens va portar a veure que no veiem l'horitzó per què senzillament som a l'horitzó.

OMG, OMG, OMG.

Dos genets de Drac, des d'Austràlia, des del tercer Mirador del Drac. 

The 2013 WEMBO World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Ara ja a punt d'anar a dormir, a minuts de la mitja nit, porta d'entrada a un dimarts d'aventura.

Avui hem fet part del circuït de Stromlo, no tot perquè a quarts de vuit del vespre teníem un sopar. Hem tingut temps de poder veure els cangurs.


Inicialment havia de ser un circuït de 17 Km . avui, d'un vuit de dos trams de 12 cada un, sembla però que serà l'inicial. 

Una proposta de circuït definida per un mot, divertit, molt i molt divertit, demà anirem a fer-lo complert.

Avui un festival de jornada de MTB. 


Seguiré demà, perquè ara em cal descansar. 

Des de MTB.

The 2013 WEMBO World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Un sopar, el primer a Canberra. 


Primer bones cerveses, després un bon sopar.


Uns postres de somni, 

Dies de MTB.

The 2013 WEMBO World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Ja hem fet la primera sortida a Austràlia. 


Stromlo, OMG, som al mundial a Stromlo, OMG. 


Diies entre Dracs, mtb, mtb, mtb. 

The 2013 WEMBO World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Molts mots per definir instants, el d'aquest, festa  del color.


Dies  de molt de Single Speed des de Canberra.

The 2013 WEMBO World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Ja som a Canberra, ja som a casa de la Bec i en Phil. 


Ahir l'anada de Sydney a Canberra de 10/10. 


Avui preparant les bikes, i ara aquest matí ens dirigirem a fer el primer test al circuït.


Com sempre, no sabem si el sabrem fer, com sona, com sona. 


Molt emocionant, únic, genuí, èpic.

Dies de MTB des de les antípodes.

Millor aportació

En molt de temps, pel què fa a curiositats.
 

MTB, MTB, MTB.

El porta bidó, sensacional.

Travel Case

El preu no, la maleta tampoc, però vindria cap a casa segur.

 This $50,000 carbon fiber travel case was built by Fairwheel Bikes for a Swiss customer seeking a bold statement

De fet vindran, vindran.

 Custom latches are machined from aluminum and anodized to match the bike inside the custom Fairwheel Bikes travel case

MTB, MTB, MTB.

Fluor

Quin fons d'imatge, per les bikes ho dic, per les bikes.

28074_10152298074715438_528836859_n.jpg

Dies de molt de MTB

diumenge, d’octubre 06, 2013

Travel Case

Interessant, molt interessant.

 The thule round trip elite is a bit bulkier but the hardshell obviously offers a measure more protection than the softshell pro. the case can handle virtually any time of bike one would travel with (and no, we don’t know of anyone who travels with a fat bike…): the thule round trip elite is a bit bulkier but the hardshell obviously offers a measure more protection than the softshell pro. the case can handle virtually any time of bike one would travel with (and no, we don’t know of anyone who travels with a fat bike…)

MTB, MTB, MTB.

Ho dic perque l'anterior proposta de maleta per a portar les bikes la vaig veure diferent.

Per les mans

Un hivern amb fred i aquest accessori.



MTB, MTB, MTB.