No he dit aconseguir-ho, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de febrer 24, 2013
Després surt el sol
I els somriures passen a ser més efusius, ja lluny del fred més intens.
I a on a aquest punt concret els corriols semblàvem pistes entre cràters d'una lluna germana.
MTB, MTB, MTB.
I a on a aquest punt concret els corriols semblàvem pistes entre cràters d'una lluna germana.
MTB, MTB, MTB.
Ja fa estona
Que la roda, roda, i tant. Des de les 5 tocades del matí.
No per res, sí per l'emoció.
He obert per uns breus instants la finestra, i millor no us dic la sensació tèrmica que he notat.
Esmorzats, ara equipar-nos, i pel què fa a ser proper a pujar a les bikes, ara sí, ara comença l'aventura.
Dies de molt de MTB.
No per res, sí per l'emoció.
He obert per uns breus instants la finestra, i millor no us dic la sensació tèrmica que he notat.
Esmorzats, ara equipar-nos, i pel què fa a ser proper a pujar a les bikes, ara sí, ara comença l'aventura.
Dies de molt de MTB.
Frame Building Parts
Proposen vendre parts dels seus quadres?
MTB, MTB, MTB.
Els hi podrem preguntar directament a la SSEC2013, oi que sí?
Directes a l'aventura de demà
I tant que sí.
Mirant de tancar els ulls, no és fàcil. L'emoció per l'aventura de demà no deixa que això sigui així.
Tot a punt, i tant que sí.
Avui rodant pel Montalt, en aquest escenari a on el blanc ha sigut el color proragonista, els pensaments volaven per sobre de nosaltres, de la meva bike i jo mateix. Pensava en el fet de que gràcies a poder disposar d'un pronòstic tan acurat del temps d'avui, esperar a que el sol fes acte de presència pel fet que així ho deia aquest pronòstic ha permès que jo ja estés totalment organitzat per un cop aquest ha entrat per la finestra del despatx, equipar-me i sortir a rodar, hores abans de l'aventura del cap de setmana.
Per a mi un fet increible aquesta pauta d'actuació, concretament per a mi de pura ciència ficció. Segurament influenciat per la de vagades que he vist Blade Runner des del 82, segurament.
Demà el blanc tornarà a ser el protagonista sense cap mena de dubte.
Dies de Single Speed.
Mirant de tancar els ulls, no és fàcil. L'emoció per l'aventura de demà no deixa que això sigui així.
Tot a punt, i tant que sí.
Avui rodant pel Montalt, en aquest escenari a on el blanc ha sigut el color proragonista, els pensaments volaven per sobre de nosaltres, de la meva bike i jo mateix. Pensava en el fet de que gràcies a poder disposar d'un pronòstic tan acurat del temps d'avui, esperar a que el sol fes acte de presència pel fet que així ho deia aquest pronòstic ha permès que jo ja estés totalment organitzat per un cop aquest ha entrat per la finestra del despatx, equipar-me i sortir a rodar, hores abans de l'aventura del cap de setmana.
Per a mi un fet increible aquesta pauta d'actuació, concretament per a mi de pura ciència ficció. Segurament influenciat per la de vagades que he vist Blade Runner des del 82, segurament.
Demà el blanc tornarà a ser el protagonista sense cap mena de dubte.
Dies de Single Speed.
dissabte, de febrer 23, 2013
Rodant al mateix lloc
Tenint la sensació de ser lluny de casa.
Rodar amb un canvi de l'escenari tan dràstic passades 48 hores de la darrera sortida, fa que mentre ets al Montalt, pensis, no sé pas a on sóc, i ho sé, però és una sensació.
Dies de MTB.
Rodar amb un canvi de l'escenari tan dràstic passades 48 hores de la darrera sortida, fa que mentre ets al Montalt, pensis, no sé pas a on sóc, i ho sé, però és una sensació.
Dies de MTB.
Gaudir a casa no és patir
Vull dir sort que m'he esperat a que el sol fes acte de presència, i sort també que mentre això era així i jo ja era al Montalt, això s'ha mantingut així.
Perquè si no, equipat de tardor, amb les Lake d'hivern, hauria passat fred de veritat.
MTB, MTB, MTB.
Perquè si no, equipat de tardor, amb les Lake d'hivern, hauria passat fred de veritat.
MTB, MTB, MTB.
Montgrinada
Demà tenim Montgrinada, de la mà d'en Jordi Pallí.
L'any passat ja hi vàrem anar. I va ser una gran aventura, i no únicament la sortida, el poder estar a Verges de la mà d'en Jordi, va ser una memorable experiència, de les millors, millor dit, la millor, del grup de les millors, sense cap mena de dubte.
Avui comença aquesta aventura, a on pels refredats de casa, que ens han portat a no sortir del voltant de casa, millor dit a sortir únicament jo. Per aquests referents el pensament era, anar al dinar de després de la sortida, però ara propers a l'inici de la Montgrinada, el pensament és, demà pedalarem.
Les bikes a punt, sí senyor, bé a punt, la meva després d'atacar el tema del soroll, vaig desmuntar rodes, eixos d'aquestes, revisar els discs CL, revisar la caixa de pedalier, no l'EBB, certament, revisar els torniols de fixació del plat, tornar a posar greix als coixinets del BB, i la bike seguia fent soroll, i sense fer gens de força, era un clic constant, i jo tenia clar que no repetiria sortida amb aquest soroll, i no únicament per ser molest, que també, si no perquè no em donava la sensació de després de mesos, anys, de construir i construir, d'evolucionar la concepció de cada component, hi ha components que els tenia guardats des del 2003, la tija per posar un exemple, sempre havia pensat que tenia que ser aquesta, la potència que tants cops he exposat a aquest espai que tenia dubtes sobre si la Syntace o no, i que fa anys que porto, ara ha ha quedat definida, que bé, i el manillar, estava bé el Moots certament, ara però sóc a on volia ser vers a aquesta component. Queda com sempre, comentat cada cert temps al Blog, rodes i frens per definir, però el prisma ara és molt diferent, i per tant la visió també ha canviat, necessito una proposta una mica més agressiva, per no dir molt més, deixar enrere la conicitat, té, implica revisar les propostes establertes, no voler sortir a rodar amb aquest soroll, la frase que ho definiria, seria, ara no toca.
Em sento President, a no, que sóc President. Tot i que aquest càrrec ja s'acosta a la seva fi. podria ser però que no, perquè de fet, aleshores President ja ho seré sempre, ja no vigent certament, però sí que ho seré, certament.
Finalment el soroll venia de la manca de greix de la rosca del pedal dret, i no perquè no en tingués, si no perquè no en tenia suficient, els Egg Beater amb els meves bieles XTR del 2003 tenen a les primeres fileres, crec que de la biela, no del pedal, un joc notable, i cal cuidar aquest detall, amb un pel més de greix, per la rutina de muntar i desmuntar components, i que des de ja fa una pila de mesos que excepte els temes més peluts els fa en Narcís, la resta tot són components que torno a mantenir jo i per tant, temes com el greix a tija/ST, a direcció/HT, BB, pedals/bieles, sempre estan el dia, ja em costa més el manteniment que us vaig posar dels Egg Beater, sí, però vull dir que aquesta rutina va fer que no tornés a posar greix a les rosques dels Egg Baeter de la Vicious amb les bieles Race Face Deus XC Single Speed originals d'aquesta mateixa bike.
I no els torno a fer jo aquests manteniment perquè en Narcís no em cuidi com sempre, si no perquè per la feina dels despatx no tinc el temps lliure que tenia fa uns mesos, a on podia gaudir dels dijous al sol de BO, ara aquests ja no els disposo, i per tant tampoc la bike visita regularment les precises mans d'en Narcís.
Després d'un temps en ve un altre, i amb més feina a casa, Salt queda més lluny. Vull dir que les dues hores tocades que tenia per anar i tornar ara són les que faig de pedalada per darrera de casa, és a dir, amb el temps d'anar-hi, de casa a Salt i tornar, des de darrera de casa ja he fet tota la bike de la jornada, i la resta treball, treball, i més treball, que ja està més que bé, i tant que sí.
Tornarà a venir el temps de tenir temps, aleshores també és veritat que des de fa uns mesos que el pati de casa és també el pati dels amics single speed amb les que hem coincidit d'arreu d'Europa, als darrers tres anys, i que després d'aquests darrers mesos de compartir taula a una pila de sopar memorables, és veritat que ara l'avió entra a ser el nostre transport, no la VW, que també, però és que l'avió séstà imposant per econòmic, i per aquest motiu aquest patí ha passat a ser un pati molt gran. UK, Itàlia, Irlanda, França, Canberra tots han passat per casa, i per tan nosaltres hem de fer el mateix, de fet ja ho estem fent des del 2010.
Demà estaré en condicions de fer un altre test, la revisió de dotze anys a sobre la taula, així de planer, així de senzill.
L'evolució, té això, molts cops quan t'equivoques, has d'acceptar això, que t'equivoques, cada dia m'equivoco, i no únicament en la proporció dels cops que m'adono que m'equivoco, si no que hi he de sumar un percentatge elevat per totes les vegades que no me n'adono, que segur que són moltes, però no ho és, una equivocació vull dir, haver esperat a sortir avui, a que surtis el sol, en cap cas, ara de mantenir-se aquest, hi haurà sortida de bike i tant que sí, entre senders únicament enfarinats. Però a on el to de la sortida serà realment diferent, realment diferent.
Fa un sol que crida a agafar la bike, quan torni, deixar la meva impecable, carregar les dues bikes, The White Team? i directes a Verges.
Anem a pedalar ara que el patí és blanc i el sol brilla amb molta però molta intensitat?
Dies de Single Speed.
L'any passat ja hi vàrem anar. I va ser una gran aventura, i no únicament la sortida, el poder estar a Verges de la mà d'en Jordi, va ser una memorable experiència, de les millors, millor dit, la millor, del grup de les millors, sense cap mena de dubte.
Avui comença aquesta aventura, a on pels refredats de casa, que ens han portat a no sortir del voltant de casa, millor dit a sortir únicament jo. Per aquests referents el pensament era, anar al dinar de després de la sortida, però ara propers a l'inici de la Montgrinada, el pensament és, demà pedalarem.
Les bikes a punt, sí senyor, bé a punt, la meva després d'atacar el tema del soroll, vaig desmuntar rodes, eixos d'aquestes, revisar els discs CL, revisar la caixa de pedalier, no l'EBB, certament, revisar els torniols de fixació del plat, tornar a posar greix als coixinets del BB, i la bike seguia fent soroll, i sense fer gens de força, era un clic constant, i jo tenia clar que no repetiria sortida amb aquest soroll, i no únicament per ser molest, que també, si no perquè no em donava la sensació de després de mesos, anys, de construir i construir, d'evolucionar la concepció de cada component, hi ha components que els tenia guardats des del 2003, la tija per posar un exemple, sempre havia pensat que tenia que ser aquesta, la potència que tants cops he exposat a aquest espai que tenia dubtes sobre si la Syntace o no, i que fa anys que porto, ara ha ha quedat definida, que bé, i el manillar, estava bé el Moots certament, ara però sóc a on volia ser vers a aquesta component. Queda com sempre, comentat cada cert temps al Blog, rodes i frens per definir, però el prisma ara és molt diferent, i per tant la visió també ha canviat, necessito una proposta una mica més agressiva, per no dir molt més, deixar enrere la conicitat, té, implica revisar les propostes establertes, no voler sortir a rodar amb aquest soroll, la frase que ho definiria, seria, ara no toca.
Em sento President, a no, que sóc President. Tot i que aquest càrrec ja s'acosta a la seva fi. podria ser però que no, perquè de fet, aleshores President ja ho seré sempre, ja no vigent certament, però sí que ho seré, certament.
Finalment el soroll venia de la manca de greix de la rosca del pedal dret, i no perquè no en tingués, si no perquè no en tenia suficient, els Egg Beater amb els meves bieles XTR del 2003 tenen a les primeres fileres, crec que de la biela, no del pedal, un joc notable, i cal cuidar aquest detall, amb un pel més de greix, per la rutina de muntar i desmuntar components, i que des de ja fa una pila de mesos que excepte els temes més peluts els fa en Narcís, la resta tot són components que torno a mantenir jo i per tant, temes com el greix a tija/ST, a direcció/HT, BB, pedals/bieles, sempre estan el dia, ja em costa més el manteniment que us vaig posar dels Egg Beater, sí, però vull dir que aquesta rutina va fer que no tornés a posar greix a les rosques dels Egg Baeter de la Vicious amb les bieles Race Face Deus XC Single Speed originals d'aquesta mateixa bike.
I no els torno a fer jo aquests manteniment perquè en Narcís no em cuidi com sempre, si no perquè per la feina dels despatx no tinc el temps lliure que tenia fa uns mesos, a on podia gaudir dels dijous al sol de BO, ara aquests ja no els disposo, i per tant tampoc la bike visita regularment les precises mans d'en Narcís.
Després d'un temps en ve un altre, i amb més feina a casa, Salt queda més lluny. Vull dir que les dues hores tocades que tenia per anar i tornar ara són les que faig de pedalada per darrera de casa, és a dir, amb el temps d'anar-hi, de casa a Salt i tornar, des de darrera de casa ja he fet tota la bike de la jornada, i la resta treball, treball, i més treball, que ja està més que bé, i tant que sí.
Tornarà a venir el temps de tenir temps, aleshores també és veritat que des de fa uns mesos que el pati de casa és també el pati dels amics single speed amb les que hem coincidit d'arreu d'Europa, als darrers tres anys, i que després d'aquests darrers mesos de compartir taula a una pila de sopar memorables, és veritat que ara l'avió entra a ser el nostre transport, no la VW, que també, però és que l'avió séstà imposant per econòmic, i per aquest motiu aquest patí ha passat a ser un pati molt gran. UK, Itàlia, Irlanda, França, Canberra tots han passat per casa, i per tan nosaltres hem de fer el mateix, de fet ja ho estem fent des del 2010.
Demà estaré en condicions de fer un altre test, la revisió de dotze anys a sobre la taula, així de planer, així de senzill.
L'evolució, té això, molts cops quan t'equivoques, has d'acceptar això, que t'equivoques, cada dia m'equivoco, i no únicament en la proporció dels cops que m'adono que m'equivoco, si no que hi he de sumar un percentatge elevat per totes les vegades que no me n'adono, que segur que són moltes, però no ho és, una equivocació vull dir, haver esperat a sortir avui, a que surtis el sol, en cap cas, ara de mantenir-se aquest, hi haurà sortida de bike i tant que sí, entre senders únicament enfarinats. Però a on el to de la sortida serà realment diferent, realment diferent.
 |
| El Montalt aquest matí. |
Anem a pedalar ara que el patí és blanc i el sol brilla amb molta però molta intensitat?
Dies de Single Speed.
Encara no són les 7
La caldera no para de disparar.
M'he dirigit a fer la foto de l'inici de la jornada, perquè tenia clar que la programació de la caldera no coincidia amb que s'hagués de disparar, el motiu és clar, està nevant.
La foto, encara és fosc, però vindrà, i tant que sí.
Neu a SV.
MTB, MTB, MTB.
Sonen les campanades, són les 7.
M'he dirigit a fer la foto de l'inici de la jornada, perquè tenia clar que la programació de la caldera no coincidia amb que s'hagués de disparar, el motiu és clar, està nevant.
La foto, encara és fosc, però vindrà, i tant que sí.
Neu a SV.
MTB, MTB, MTB.
Sonen les campanades, són les 7.
Low Clamp Chain Guide
És que tot i ser a Single Speed sempre el veig i penso, per a mi.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de febrer 22, 2013
Ahir va ser el darrer dia de bike
Dels propers?
És que fa molt fred.
MTB, MTB, MTB.
Fem un cafè o millor esperem i anem a dinar?
És que fa molt fred.
MTB, MTB, MTB.
Fem un cafè o millor esperem i anem a dinar?
Martyn Irvine world Champion
MARTYN IRVINE has made Irish cycling history by becoming the first Irishman to medal at the World Track Championships in over 100 years.
The 27-year-old from Newtownards, County Down, won his silver medal in the individual pursuit which was won by reigning champion Michael Hepburn in Minsk, Belarus.
Irvine then superbly won the 15k men's scratch race.
Irvine took control of the race late on accelerating clear of the field with 10 of the 60 laps to go and managed to hold off his rivals in the finale to win the 15k race.
Irvine is the first Irish male competitor to win a medal at the World Cycling Championships since Harry Reynolds took the one-mile amateur title in 1896.
In 2012, Caroline Ryan won Ireland's first modern World Championships medal with bronze in the women's points race.
In the individual pursuit, Irvine's time of four minutes and 22.53 seconds was a couple of seconds down on the time he had in reaching the final.
Australian Hepburn, 21, built up a big lead and almost caught Irvine coming to the end of the 4km race.
Irvine just had time to receive his medal, change his race numbers and return to the bike before his gold success in the scratch race.
Ireland does not have a Velodrome.
The 27-year-old from Newtownards, County Down, won his silver medal in the individual pursuit which was won by reigning champion Michael Hepburn in Minsk, Belarus.
Irvine then superbly won the 15k men's scratch race.
Irvine took control of the race late on accelerating clear of the field with 10 of the 60 laps to go and managed to hold off his rivals in the finale to win the 15k race.
Irvine is the first Irish male competitor to win a medal at the World Cycling Championships since Harry Reynolds took the one-mile amateur title in 1896.
In 2012, Caroline Ryan won Ireland's first modern World Championships medal with bronze in the women's points race.
In the individual pursuit, Irvine's time of four minutes and 22.53 seconds was a couple of seconds down on the time he had in reaching the final.
Australian Hepburn, 21, built up a big lead and almost caught Irvine coming to the end of the 4km race.
Irvine just had time to receive his medal, change his race numbers and return to the bike before his gold success in the scratch race.
Ireland does not have a Velodrome.
dijous, de febrer 21, 2013
Reveal the Path
Next Monday ... I can't wait
Reveal the Path Trailer from Mike Dion on Vimeo.
From SC, Xavi ParicioGiro d'Italia Belfast 2014
Giro d'Italia will begin in Belfast as part of three days of action on both sides of the Irish border.
http://www.vimeo.com/60172370
dimecres, de febrer 20, 2013
SSEC2013 REGISTRATION OPEN UNTIL MARCH 17th
Les inscripcions ja estan obertes, des d'avui fins el 17 de març.
Comença el darrer tram previ a la gran Festa del MTB, perquè amics meus cap esdeveniment de MTB té el to festiu, el to de germanor de la SSEC.
Avui després de dies de recollir informació, de mirar de concretar els darrers aspectes del què perseguim, com és que sigui una sensacional aventura de MTB, una magnífica i sensacional experiència de tres dies de bike, de tres dies entre bikers Single Speed vinguts d'arreu d'Europa, també d'altres continents, hem pogut definitivament obrir el període d'inscripcions.
Concretament en aquesta ocasió bikers Single Speed que venen a un país menut, molt, però que crec que quedaran embadalits d'aquest petit poble de catalans que amb els seus Freedoms porten des de fa quasi un any treballant sense fer cap mena de soroll per mirar de poder acollir a tots aquests bikers que vindran de molt lluny i que volem que un cop a Sant Gregori pensin que són, sí lluny de casa sí, però propers pel què fa a esperits bikers Single Speed.
Comença ja el darrer pas a l'inici de l'aventura, dies de molt de MTB.
SSEC2013 inscripcions.
Dies de Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)