A casa s'està molt bé, i sempre ens quedarà la tarda d'un dijous per pedalar.
Dies de MTB.
dijous, de gener 03, 2013
Fred
Seria el què millor definiria aquesta primera hora.
A casa s'està molt bé, i sempre ens quedarà la tarda d'un dijous per pedalar.
Dies de MTB.
A casa s'està molt bé, i sempre ens quedarà la tarda d'un dijous per pedalar.
Dies de MTB.
dimecres, de gener 02, 2013
Anem-hi
Perquè aquesta setmana és especial.
Del 1.500 cap a aquí, des de casa segur que hi ha hagut molts Vols de Drac.
MTB, MTB, MTB.
Del 1.500 cap a aquí, des de casa segur que hi ha hagut molts Vols de Drac.
MTB, MTB, MTB.
D'aquí a res Vol de Dracs.
MTB, MTB, MTB.
Fa un sol sensacional, res més puc demanar, a una setmana diferent, certament diferent.
Dies de MTB.
 |
| Ahir. |
Dies de MTB.
Drac
La veig i penso, quina raresa, quina raresa, quina raresa.
Dies de Single Speed.
El què us deia de la pluja d'ahir, just a on no anava la mà, el puny de cuiro xop, la resta sec.
Una pluja suau, constant que ens va acompanyar tota la sortida.
MTB, MTB, MTB.
Dies de Single Speed.
El què us deia de la pluja d'ahir, just a on no anava la mà, el puny de cuiro xop, la resta sec.
Una pluja suau, constant que ens va acompanyar tota la sortida.
MTB, MTB, MTB.
Guard Eyewear
Interessants, i tant que sí.
Millor opció que les Endura?, no ho sé.
Alpina sempre m'ha agradat, sempre, però també sempre Oakley els hi barra el pas a casa.
MTB, MTB, MTB.
I després
No vindran els esports, si no la prudència, la bike quedarà pel mig dia. Jo molt millor del refredat, però mentre el dit i fet no sigui qui mana, sortir al mig dia a l'hora de dinar als propers dies i avui de quatre a sis de la tarda, crec que serà una bona pensada.
Xavi molt bon any, el millor, des de terres de Single Speed.
La imatge és d'ahir estona després de tornar nosaltres de pedalar.
Xavi molt bon any, el millor, des de terres de Single Speed.
La imatge és d'ahir estona després de tornar nosaltres de pedalar.
Al punt
No fa fred, el cel indica, matinada de bike, veurem què vol dir d'aquí a minuts.
Dies de MTB.
Dies de MTB.
I demà
Caldrà veure a on som amb el refredat.
Quan penso quin recorregut fer, si surto demà, no recordo els trams d'avui, per què serà?
Dies de Single Speed.
Quan penso quin recorregut fer, si surto demà, no recordo els trams d'avui, per què serà?
Dies de Single Speed.
dimarts, de gener 01, 2013
Fusion Cross AS vs Paclite
Avui jo anava a deixar passar la jornada, sí, però com ahir, aquest cop amb pluja, tot s'ha de dir molt fina, i a 11 graus C. tot d'una dit i fet ja portava mig equipament de bike a sobre.
Estava clar, si la Fusion Cross AS, és un 5 estrelles Bikeradar, ho és perquè pot rodar sota pluja intensa com a mínim 45 minuts sense perdre les seves propietats de resistència a l'aigua, vull dir mantenint-nos secs.
Així que de cop m'he dit, aquesta és la meva.
La imatge per poder fer-ho és clara i nítida, com ho és el dia a les prèvies a la SSWC del 2011 a on en Michael amb tota normalitat sortia a pedalar amb la seva Gore mentre la pluja era qui marcava el to de la jornada, com avui una pluja fina com la d'Irlanda, i tant que sí.
Mentre m'equipava amb la Fusion, la Betty que no hauria de, ha decidit venir a pedalar, ella equipada amb la jaqueta Gore Tex Paclite, i jo amb la Windstopper Active Shell.
Aquest debat a aquest espai que us en poso el link ha sigut pet a mi una manera d'aclarir què és l'Active Shell.
La Betty amb pantaló d'hivern prim amb tirants, Top Briko, tèrmica Endura de Merino màniga llarga prima, a sobre la Gore Paclite. Als peus, mitjons molt prims, mitjons a sobre paravent Gore, amb les Shimano M230. Al cap, gorra gruixuda, un plàstic de les bosses del Caprabo entre la gorra i el casc, retallat aquest plàstic acuradament, plàstic que fa la funció de mirar d'evitar de mullar-se el cap amb la pluja. Plàstic que ha funcionant a la perfecció. A les mans, uns guants molt prims d'estiu Pearl Izumi.
En Bob, pantaló d'hivern prim amb tirants, tèrmica sintètica sense mànigues d'estiu, a sobre d'aquesta directament la Fusion Cross AS. Als peus, mitjons Inverse molt gruixuts i les botes d'hivern Lake MX140.Al cap el mateix que la Betty però amb una gorra més prima.A les mans també uns guants molt prims Giro.
La teoria, la que jo sé, la que jo he entès. A una temperatura de 10 graus C. considerant que anàvem a escalar darrera de casa, i que sempre estaríem entre molta vegetació entre molts arbres, no a camp obert, és a dir sortida a temperatures càlides per ser hivern, amb generació de calor pel fet d'escalar molta estona, i pel fet que baixant sempre seria entre escalades, i que no aniríem a camp obert, no calia una tèrmica gruixuda, ni guants gruixuts, aquests darrers els hem agafat molt prims pensant que entre pluja i pluja tindrien temps d'assecar-se.
Sobre les jaquetes, ganes de veure si la Fusion entre uns pluja lleugera però sense intermitències, anant de menys a més en quant a intensitat de la pluja, mantindria la protecció contra l'aigua, com també si sota la pluja la sensació seria d'escalfor, i si la jaqueta, la Gore Tex Paclite seria tèrmicament adequada pel què fa a transpiració, vull dir mantenir el cos calent durant la sortida, les dues depenent de la tèrmica seleccionada, ho sé, per això exposo en primer terme els equipaments detalladament.
El ritme escalant sempre molt lent, amb aturades de minuts a les zones tècniques per a nosaltres, tant d'escalada com de baixada.
Resultats, la Fusion sempre manté un cert punt d'escalfor, a partir dels primers vint minuts, la Paclite, els primers vint minuts genera una sensació de xafogor, lleugera això sí.
Passats aquests primers minuts les dues molt bé, mentre passaven els minuts però a les aturades la Paclite ha anat refredant a la Betty, fins a la darrera aturada a on el fred intens al pit ens ha obligat a escurçar la baixada i anar directes cap a casa.
Entrada a casa a on la Betty anava glaçada de cos, i jo perfecte amb la Fusion.
Primer test Kilfinane, Fusion 1, Paclite 0.
Un punt que marca una nova frontera, ja no ens atura la pluja amb temperatures per sobre dels 8 graus C. Un aspecte a detallar, vull dir ja no ens atura la pluja, la pluja present abans de sortir, abans de començar a pedalar.
Et despertes, plou, somrius i surts a pedalar. Mentre ho fas, plou i la jornada de bike segueix, avui aturada la sortida pel fred intens amb la Paclite. El proper dia amb el Paclite portarem una tèrmica sense mànigues si anem propers a aquests 10 graus C. I la mateixa tèrmica si anem per sota dels 8 graus C.
Pel què fa a la Fusion, si plou i la temperatura baixa dels 8 graus C. portaré la tèrmica prima Endura Merino de màniga llarga.
El què no tinc clar és, i a les mans, jo al tram final amb la lleugera pluja baixant hi tenia les primeres sensacions de fred, no les portava molles perquè la lleugera pluja no feia que els arbres fessin de paraigua, vull dir litres d'aigua als espais oberts, és més els punys de cuiro han quedat molls únicament a on la mà no els tapava. Però el què no sé és, a 5 graus C. quins guants portar, i mentre ho escric ho tinc clar, un segon parell de guants més gruixuts si la sortida és de més de dues hores i si no, aquest recanvi idèntic de guants d'estiu, canvi per uns de secs després de les primeres dues hores i, "seguimos avanzando".
El què us deia, et despertes, plou, per sota just per sota dels 10 graus C. somrius i et prepares per gaudir de la millor aventura, què pot haver-hi millor? Bé sí, són les sis de la tarda, ja de nit, plou, cerques els llums, les bateries carregades i surts a pedalar, el lleuger sopar la frontera que marca la tornada, i si vas ben acompanyat, la mitja nit el límit, sense perdre mai el calçat quan tornes o sí i les Fades fins la sortida del sol tindran a qui cercar.
Dies de Single Speed.
Estava clar, si la Fusion Cross AS, és un 5 estrelles Bikeradar, ho és perquè pot rodar sota pluja intensa com a mínim 45 minuts sense perdre les seves propietats de resistència a l'aigua, vull dir mantenint-nos secs.
Així que de cop m'he dit, aquesta és la meva.
La imatge per poder fer-ho és clara i nítida, com ho és el dia a les prèvies a la SSWC del 2011 a on en Michael amb tota normalitat sortia a pedalar amb la seva Gore mentre la pluja era qui marcava el to de la jornada, com avui una pluja fina com la d'Irlanda, i tant que sí.
Mentre m'equipava amb la Fusion, la Betty que no hauria de, ha decidit venir a pedalar, ella equipada amb la jaqueta Gore Tex Paclite, i jo amb la Windstopper Active Shell.
Aquest debat a aquest espai que us en poso el link ha sigut pet a mi una manera d'aclarir què és l'Active Shell.
La Betty amb pantaló d'hivern prim amb tirants, Top Briko, tèrmica Endura de Merino màniga llarga prima, a sobre la Gore Paclite. Als peus, mitjons molt prims, mitjons a sobre paravent Gore, amb les Shimano M230. Al cap, gorra gruixuda, un plàstic de les bosses del Caprabo entre la gorra i el casc, retallat aquest plàstic acuradament, plàstic que fa la funció de mirar d'evitar de mullar-se el cap amb la pluja. Plàstic que ha funcionant a la perfecció. A les mans, uns guants molt prims d'estiu Pearl Izumi.
En Bob, pantaló d'hivern prim amb tirants, tèrmica sintètica sense mànigues d'estiu, a sobre d'aquesta directament la Fusion Cross AS. Als peus, mitjons Inverse molt gruixuts i les botes d'hivern Lake MX140.Al cap el mateix que la Betty però amb una gorra més prima.A les mans també uns guants molt prims Giro.
La teoria, la que jo sé, la que jo he entès. A una temperatura de 10 graus C. considerant que anàvem a escalar darrera de casa, i que sempre estaríem entre molta vegetació entre molts arbres, no a camp obert, és a dir sortida a temperatures càlides per ser hivern, amb generació de calor pel fet d'escalar molta estona, i pel fet que baixant sempre seria entre escalades, i que no aniríem a camp obert, no calia una tèrmica gruixuda, ni guants gruixuts, aquests darrers els hem agafat molt prims pensant que entre pluja i pluja tindrien temps d'assecar-se.
Sobre les jaquetes, ganes de veure si la Fusion entre uns pluja lleugera però sense intermitències, anant de menys a més en quant a intensitat de la pluja, mantindria la protecció contra l'aigua, com també si sota la pluja la sensació seria d'escalfor, i si la jaqueta, la Gore Tex Paclite seria tèrmicament adequada pel què fa a transpiració, vull dir mantenir el cos calent durant la sortida, les dues depenent de la tèrmica seleccionada, ho sé, per això exposo en primer terme els equipaments detalladament.
El ritme escalant sempre molt lent, amb aturades de minuts a les zones tècniques per a nosaltres, tant d'escalada com de baixada.
Resultats, la Fusion sempre manté un cert punt d'escalfor, a partir dels primers vint minuts, la Paclite, els primers vint minuts genera una sensació de xafogor, lleugera això sí.
Passats aquests primers minuts les dues molt bé, mentre passaven els minuts però a les aturades la Paclite ha anat refredant a la Betty, fins a la darrera aturada a on el fred intens al pit ens ha obligat a escurçar la baixada i anar directes cap a casa.
Entrada a casa a on la Betty anava glaçada de cos, i jo perfecte amb la Fusion.
Primer test Kilfinane, Fusion 1, Paclite 0.
Un punt que marca una nova frontera, ja no ens atura la pluja amb temperatures per sobre dels 8 graus C. Un aspecte a detallar, vull dir ja no ens atura la pluja, la pluja present abans de sortir, abans de començar a pedalar.
Et despertes, plou, somrius i surts a pedalar. Mentre ho fas, plou i la jornada de bike segueix, avui aturada la sortida pel fred intens amb la Paclite. El proper dia amb el Paclite portarem una tèrmica sense mànigues si anem propers a aquests 10 graus C. I la mateixa tèrmica si anem per sota dels 8 graus C.
Pel què fa a la Fusion, si plou i la temperatura baixa dels 8 graus C. portaré la tèrmica prima Endura Merino de màniga llarga.
El què no tinc clar és, i a les mans, jo al tram final amb la lleugera pluja baixant hi tenia les primeres sensacions de fred, no les portava molles perquè la lleugera pluja no feia que els arbres fessin de paraigua, vull dir litres d'aigua als espais oberts, és més els punys de cuiro han quedat molls únicament a on la mà no els tapava. Però el què no sé és, a 5 graus C. quins guants portar, i mentre ho escric ho tinc clar, un segon parell de guants més gruixuts si la sortida és de més de dues hores i si no, aquest recanvi idèntic de guants d'estiu, canvi per uns de secs després de les primeres dues hores i, "seguimos avanzando".
El què us deia, et despertes, plou, per sota just per sota dels 10 graus C. somrius i et prepares per gaudir de la millor aventura, què pot haver-hi millor? Bé sí, són les sis de la tarda, ja de nit, plou, cerques els llums, les bateries carregades i surts a pedalar, el lleuger sopar la frontera que marca la tornada, i si vas ben acompanyat, la mitja nit el límit, sense perdre mai el calçat quan tornes o sí i les Fades fins la sortida del sol tindran a qui cercar.
Dies de Single Speed.
Photocromic Glasses
Interessants.
MTB, MTB, MTB.
Cal tenir present que les verdes i les plates porten els vidres foradats, la resta de colors no. Important que tingui aquests forats per evitar que s'enteli el vidre a a baixa velocitat.
 |
| Afegeix la llegenda |
MTB, MTB, MTB.
Cal tenir present que les verdes i les plates porten els vidres foradats, la resta de colors no. Important que tingui aquests forats per evitar que s'enteli el vidre a a baixa velocitat.
Un present fet realitat
El de cada visió des del Mirador del Drac.
Impera el silenci, i jo com ahir espero, no fa a les vuit tocades gens de fred.
Una jornada perfecte per pedalar.
MTB, MTB, MTB.
Impera el silenci, i jo com ahir espero, no fa a les vuit tocades gens de fred.
Una jornada perfecte per pedalar.
MTB, MTB, MTB.
Auto proposta
Pel primer dia del 2013.
Si el refredat marxa definitivament sortiré a fer el primer Vol de Drac del 2013.
Tinc tants propòsits de bike, i fins i tot que puc dir de tot, pel 2013, que fins i tot em fa un cert temor. Però pensar en Canberra, i en el corriols d'avui i tot agafa la millor dimensió.
Dies de Single Speed.
Miro a l'horitzó i veig a on seré, mtb, mtb, mtb.
Si el refredat marxa definitivament sortiré a fer el primer Vol de Drac del 2013.
Tinc tants propòsits de bike, i fins i tot que puc dir de tot, pel 2013, que fins i tot em fa un cert temor. Però pensar en Canberra, i en el corriols d'avui i tot agafa la millor dimensió.
Dies de Single Speed.
Miro a l'horitzó i veig a on seré, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de desembre 31, 2012
Del 2012 al 2013: Pistes de Vols
Del 2012 al 2013, no he deixat enrere el 2011, en cap cas, ni el 2010, de fet el món per mi es va aturar al 2010, d'alguna manera és va aturar al 2010.
Pel 2013, bones propostes, diria que com a propostes fins i tot millors que les ja de per si sensacionals aventures single speed viscudes fins avui.
No és tasca fàcil, el single speed de casa no és fàcil, ni per concepte, ni per propostes.
Europa és lluny, ho sé, Sant Gregori, Arbucies, Olot, Kilfinane, Aosta, Fréjus, Canberra. pel proper 2013 són propostes totes elles single speed, single speed, single speed.
De mentre esperem a que les dates de cada cita caiguin soles, a que aquestes aventures vinguin soles, de mentre pedalant cada cop més, i cada cop fins i tot millor.
Avui sortida totalment fora del pensament més proper, ensomniat, xafat del darrer refredat, o aparent refredat, però de sobte sortir a rodar ha sigut un dit i fet.
Un ritme lent, sempre durant tota la sortida un ritme lent, això sí escalant parets verticals, més que verticals, com fa dos dies, dins del mateix tram, diferents direccions. si rodes darrera de casa no hi ha més opció que escalar parets verticals, a casa si vols superar els 3.000 m. positius no cal fer nous senders cercant desnivell, , ni has de portar la bike a l'esquena per turons sense senders, no cal, pots fer 1.000 m. positius per cada 25-30 Km. entre corriols sense cap mena de problema, és més diria que el què és difícil és fer-ne menys.
Per això aquest ritme lent, perquè si no passats els primers quaranta minuts les sensacions són per dir-ho prudentment, diferents.
Som a un entorn de somni, de somnis, a on el terreny, la vegetació, i uns pilars en forma de pedres granítiques sempre et diuen que res és impossible quan les imatges no són únicament de senders, si no de sensacions, de visions de les més belles històries, a on et sens protagonista de la teva pròpia aventura.
Poder protagonitzar l'aventura que en present estàs visquen, sentir-te el protagonista té en els Vols de Drac la seva principal característica, i no per un tema d'habilitats fora d'escala a dalt de la bike, si no per la sensació en ser entre tan commovedors escenaris.
La muntanya del Montalt és literalment un entorn de Fades, com ho són certs indrets de la Catalunya Nord, com ho són molts d'altres indrets.
A casa som propietaris, sóc, de les Fades de la nit, dels cavallers de la llum, dels Dracs, dels Vols de Drac, del Mirador del Drac, d'aquest n'hi ha dos, un a SV, i el segon a SC, sóc propietari dels corriols d'enlairament als Vols de Drac, de les pistes de Vol de Drac, les que ens portaran l'arribada de les Fades i els cavallers agafats de la mà definitivament..
I ja no et dic de les falgueres màgiques, portades pel genet de Drac d'Olzinelles a SV.
El single speed de casa certament té un punt diferent, solitari, lògicament, però qui voldria més si ets entre Fades, cavallers, genets, i Dracs?
Avui comentava, que bé, que bé, que bé, ser entre senders de darrera de casa, perquè a la barrera dels cinquanta, quan surto, surto amb el meu Drac a metres del portal de casa, a veure com avui, o demà o mai, els cavallers de la llum miren de coincidir amb les Fades de la nit, a primera hora, a trenc d'alba, al vespre amb la caiguda del sol, i l'arribada de la lluna, fins avui no ha passat, però durant tot el 2013, jo hi seré, mirant observant si ja no per instants si no per sempre, aquests i aquestes entren a territori de creadors, i deixen darrera terres de conqueridors.
Cal que s'adonin que darrera de cada pedra hi manca un rei, que darrera de cada pilar de pedra hi manca una reina, i que Fades i cavallers són les reines i reis de cada una d'elles, de cada una de les pedres del Montalt, mtb, mtb, mtb.
Mires cap al cel hi penses, quin vol, quin vol.
I jo cada cop que surto cerco entre les pedres el lloc perfecte per a tots ells, per a totes elles, esperant, perquè sé del cert que tindran el seu primer dia..
Dies de Single Speed.
Pel 2013, bones propostes, diria que com a propostes fins i tot millors que les ja de per si sensacionals aventures single speed viscudes fins avui.
No és tasca fàcil, el single speed de casa no és fàcil, ni per concepte, ni per propostes.
Europa és lluny, ho sé, Sant Gregori, Arbucies, Olot, Kilfinane, Aosta, Fréjus, Canberra. pel proper 2013 són propostes totes elles single speed, single speed, single speed.
De mentre esperem a que les dates de cada cita caiguin soles, a que aquestes aventures vinguin soles, de mentre pedalant cada cop més, i cada cop fins i tot millor.
Avui sortida totalment fora del pensament més proper, ensomniat, xafat del darrer refredat, o aparent refredat, però de sobte sortir a rodar ha sigut un dit i fet.
Un ritme lent, sempre durant tota la sortida un ritme lent, això sí escalant parets verticals, més que verticals, com fa dos dies, dins del mateix tram, diferents direccions. si rodes darrera de casa no hi ha més opció que escalar parets verticals, a casa si vols superar els 3.000 m. positius no cal fer nous senders cercant desnivell, , ni has de portar la bike a l'esquena per turons sense senders, no cal, pots fer 1.000 m. positius per cada 25-30 Km. entre corriols sense cap mena de problema, és més diria que el què és difícil és fer-ne menys.
Per això aquest ritme lent, perquè si no passats els primers quaranta minuts les sensacions són per dir-ho prudentment, diferents.
Som a un entorn de somni, de somnis, a on el terreny, la vegetació, i uns pilars en forma de pedres granítiques sempre et diuen que res és impossible quan les imatges no són únicament de senders, si no de sensacions, de visions de les més belles històries, a on et sens protagonista de la teva pròpia aventura.
Poder protagonitzar l'aventura que en present estàs visquen, sentir-te el protagonista té en els Vols de Drac la seva principal característica, i no per un tema d'habilitats fora d'escala a dalt de la bike, si no per la sensació en ser entre tan commovedors escenaris.
 |
| Avui. |
A casa som propietaris, sóc, de les Fades de la nit, dels cavallers de la llum, dels Dracs, dels Vols de Drac, del Mirador del Drac, d'aquest n'hi ha dos, un a SV, i el segon a SC, sóc propietari dels corriols d'enlairament als Vols de Drac, de les pistes de Vol de Drac, les que ens portaran l'arribada de les Fades i els cavallers agafats de la mà definitivament..
I ja no et dic de les falgueres màgiques, portades pel genet de Drac d'Olzinelles a SV.
El single speed de casa certament té un punt diferent, solitari, lògicament, però qui voldria més si ets entre Fades, cavallers, genets, i Dracs?
Avui comentava, que bé, que bé, que bé, ser entre senders de darrera de casa, perquè a la barrera dels cinquanta, quan surto, surto amb el meu Drac a metres del portal de casa, a veure com avui, o demà o mai, els cavallers de la llum miren de coincidir amb les Fades de la nit, a primera hora, a trenc d'alba, al vespre amb la caiguda del sol, i l'arribada de la lluna, fins avui no ha passat, però durant tot el 2013, jo hi seré, mirant observant si ja no per instants si no per sempre, aquests i aquestes entren a territori de creadors, i deixen darrera terres de conqueridors.
Cal que s'adonin que darrera de cada pedra hi manca un rei, que darrera de cada pilar de pedra hi manca una reina, i que Fades i cavallers són les reines i reis de cada una d'elles, de cada una de les pedres del Montalt, mtb, mtb, mtb.
Mires cap al cel hi penses, quin vol, quin vol.
I jo cada cop que surto cerco entre les pedres el lloc perfecte per a tots ells, per a totes elles, esperant, perquè sé del cert que tindran el seu primer dia..
Dies de Single Speed.
Turó de l'Home 3°
Última salida del 2012!!!! Un Turó es una buena manera de acabar un año completo de Single Speed!!!!
Primer Turó de Jonny, nos ha ido muy, muy bien han salido unos 55km y algo más de 2200 m+.
El día nos ha acompañado, el comienzo en Sant Celonia 0°, ya arriba, hacía algo de aire, pero soportable, la baja rápida, y directos a casa!!!!
Para cuando el siguiente Font y famili????
Brillant
Dues hores, un xic per sota, brillants.
Miraré de fer crònica de dues hores entre corriols i pensaments de Fades, de Cavallers, de Dracs, de genets i també de MTB.
Dies de Single Speed.
Miraré de fer crònica de dues hores entre corriols i pensaments de Fades, de Cavallers, de Dracs, de genets i també de MTB.
Dies de Single Speed.
Darrer del 2012
Darrer Vol de Drac, podria ser que la prudència digui, cal esperar, però les circumstàncies marquen aquest cop el perquè de tot plegat, i jo, i jo em deixo portar, per allò de fa uns anys ja, si la música sona bé, jo ma'apunto a tot.
Dies de Single Speed.
Cavallers de la llum entre Fades de la nit, de dia tot té el color de les millors ocasions, de nit tot té el so de les millors sensacions.
Dies de Single Speed.
Cavallers de la llum entre Fades de la nit, de dia tot té el color de les millors ocasions, de nit tot té el so de les millors sensacions.
Ahir pensava
Segur que demà una estona, encara que breu podré sortir.
El dia fa una estona que camina, pel que fa a bike però no podrà ser, encara.
Per fer la foto entro al Mirador del Drac , i he compartit l'instant amb ells, amb els tres, molt bones sensacions quan sóc entre Dracs, i quan veus la imatge que compartim ara a aquesta intervenció les ganes de canviar-me i sortir a pedalar fan acte de presència, i de quina intensitat.
No serà però tot i haver millorat molt del refredat.
Dies de Single Speed.
El dia fa una estona que camina, pel que fa a bike però no podrà ser, encara.
Per fer la foto entro al Mirador del Drac , i he compartit l'instant amb ells, amb els tres, molt bones sensacions quan sóc entre Dracs, i quan veus la imatge que compartim ara a aquesta intervenció les ganes de canviar-me i sortir a pedalar fan acte de presència, i de quina intensitat.
No serà però tot i haver millorat molt del refredat.
Dies de Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)