M'agrada el concepte de bike. A 440 mm. aprox, de forquilla el què fa que la bike quedi caiguda del tren davanter, una bike rodada per a mi dóna sensació de mtb.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’octubre 03, 2012
dimarts, d’octubre 02, 2012
Equipaments
El dissabte vaig començar a fer una reorganització del tema dels equipaments.Per a poder disposar d'un millor espai que sigui més funcional primer cal invertir molt de temps per després d'haver-l'ho invertit, poder gaudir d'utilitzar aquest espai i que equipar-te passi a ser una qüestió de segons.
Per què? perquè tal com ho tinc ara tot hi tenir-ho metòdicament ordenat no és del tot funcional, i no ho és des del punt de vista que tinc uns equipaments, vull dir que tinc un nombre d'equipaments, ni molts ni pocs, els què tinc, però com els tenia ordenats fins ara no facilitava l'ús de tot l'equipament, únicament utilitzava una part d'aquest, la resta me'l posava molt puntualment.
El motiu de l'ordenació és mirar d'utilitzar proporcionadament tot l'equipament que disposo.
Podrem dir, home segur que hi ha equips que t'agraden més que d'altres i per això els altres els deixes de banda, també pot haver-hi part d'això, però també ho és què m'agraden molt tots el equipaments que tinc, uns pels llocs a on he estat, d'altres per detalls de la seva construcció, d'altres perquè reuneixen les dues, d'altres pel color únicament, d'altres per la marca, jo també estic dins del grup d'apassionats per certes marques, també és veritat que no sóc fidel a una marca si no a les seves creacions, passades, presents i molt pendent de les futures.
El fet és que volia cercar la manera d'ordenar els equipaments de manera que fos més fàcil decidir-me per un conjunt d'equipament, i no haver de triar cada dia que vull enfilar-me a la bike cada una de les peces de roba que fan el conjunt de l'equipament.
Aprofitant que feia aquest pas també he reubicat les forquilles que les tenia a un punt molt alt i ara les tinc més a mà. Les he ordenat ara més properes perquè així tinc més clar que hi són i que he de tenir idees per fer-les sortir a rodar, oi que sí? si les tinc més present tinc més possibilitats que això sigui així.
També, i aquest serà el proper pas, he de reordenar els quadres de bike, ASR-SL, ARC, i Superlight han de fer camí, ara que tothom està en el sender 29er i 650b, nosaltres hem d'aprofitar aquest moment oi que sí?
Però pel què fa a equipament el tema és clar, poder tenir ordenat el calçat, fonamental, que els mallots i culots tinguin espai cada conjunt, que les jaquetes i armilles tinguin el seu espai separat de culots i mallots, important. Que els cascs tinguin el seu espai també necessari, tenim més d'un casc, de fet qui no té més d'un casc després d'uns anys de pedalar si superes els deu anys pedalant, normalment tens més d'un casc i en el nostre cas, més de dos.
El fet és que l'espai ja està ordenat i avui com ahir ja l'he posat en marxa, ara per ara de 8/10, caldrà de més sortides per poder pujar dos punts la puntuació.
Punts importants per a mi.
Que el calçat estigui a mà, ben visible, de fàcil selecció.
Que els cascs a l'alçada de la vista, estiguin a mà també.
Que les jaquetes i les armilles, ara a l'nici de la tardor les Lites, estiguin al mateix espai que cascs i calçat.
Que ulleres, eina multi funció, manxa i pot d'oli petit estiguint agrupats com quan marxem a BO, que sigui un moment agafar-ho.
Que els llums estiguin agrupats, i les bateries agrupades, els dos grups de costat però separats, llums amb llums, bateries amb bateries.
Que els carregadors siguin el tercer grup, de costat dels altres dos però un xic més separats d'aquests grups. Perquè carregar les bateries de Li sigui sempre el primer a fer després d'una nocturna.
Que els bidons de recanvi estiguin a mà, els que utilitzem ara fins a l'hivern que no, la resta de l'any són al frigorífic darrera d'aquest armari, per evitar les males olors.
Que els pneumàtics de recanvi 29er estiguin visibles, els pocs que tenim, per no deixar per després el substituir-los.
Ara m'ho miro i penso, no hi havia tanta feina, mare meva, mare meva, com puc pensar això, hores i hores i hores.
MTB, MTB, MTB.
Per què? perquè tal com ho tinc ara tot hi tenir-ho metòdicament ordenat no és del tot funcional, i no ho és des del punt de vista que tinc uns equipaments, vull dir que tinc un nombre d'equipaments, ni molts ni pocs, els què tinc, però com els tenia ordenats fins ara no facilitava l'ús de tot l'equipament, únicament utilitzava una part d'aquest, la resta me'l posava molt puntualment.
El motiu de l'ordenació és mirar d'utilitzar proporcionadament tot l'equipament que disposo.
Podrem dir, home segur que hi ha equips que t'agraden més que d'altres i per això els altres els deixes de banda, també pot haver-hi part d'això, però també ho és què m'agraden molt tots el equipaments que tinc, uns pels llocs a on he estat, d'altres per detalls de la seva construcció, d'altres perquè reuneixen les dues, d'altres pel color únicament, d'altres per la marca, jo també estic dins del grup d'apassionats per certes marques, també és veritat que no sóc fidel a una marca si no a les seves creacions, passades, presents i molt pendent de les futures.
El fet és que volia cercar la manera d'ordenar els equipaments de manera que fos més fàcil decidir-me per un conjunt d'equipament, i no haver de triar cada dia que vull enfilar-me a la bike cada una de les peces de roba que fan el conjunt de l'equipament.
Aprofitant que feia aquest pas també he reubicat les forquilles que les tenia a un punt molt alt i ara les tinc més a mà. Les he ordenat ara més properes perquè així tinc més clar que hi són i que he de tenir idees per fer-les sortir a rodar, oi que sí? si les tinc més present tinc més possibilitats que això sigui així.
També, i aquest serà el proper pas, he de reordenar els quadres de bike, ASR-SL, ARC, i Superlight han de fer camí, ara que tothom està en el sender 29er i 650b, nosaltres hem d'aprofitar aquest moment oi que sí?
Però pel què fa a equipament el tema és clar, poder tenir ordenat el calçat, fonamental, que els mallots i culots tinguin espai cada conjunt, que les jaquetes i armilles tinguin el seu espai separat de culots i mallots, important. Que els cascs tinguin el seu espai també necessari, tenim més d'un casc, de fet qui no té més d'un casc després d'uns anys de pedalar si superes els deu anys pedalant, normalment tens més d'un casc i en el nostre cas, més de dos.
El fet és que l'espai ja està ordenat i avui com ahir ja l'he posat en marxa, ara per ara de 8/10, caldrà de més sortides per poder pujar dos punts la puntuació.
Punts importants per a mi.
Que el calçat estigui a mà, ben visible, de fàcil selecció.
Que els cascs a l'alçada de la vista, estiguin a mà també.
Que les jaquetes i les armilles, ara a l'nici de la tardor les Lites, estiguin al mateix espai que cascs i calçat.
Que ulleres, eina multi funció, manxa i pot d'oli petit estiguint agrupats com quan marxem a BO, que sigui un moment agafar-ho.
Que els llums estiguin agrupats, i les bateries agrupades, els dos grups de costat però separats, llums amb llums, bateries amb bateries.
Que els carregadors siguin el tercer grup, de costat dels altres dos però un xic més separats d'aquests grups. Perquè carregar les bateries de Li sigui sempre el primer a fer després d'una nocturna.
Que els bidons de recanvi estiguin a mà, els que utilitzem ara fins a l'hivern que no, la resta de l'any són al frigorífic darrera d'aquest armari, per evitar les males olors.
Que els pneumàtics de recanvi 29er estiguin visibles, els pocs que tenim, per no deixar per després el substituir-los.
Ara m'ho miro i penso, no hi havia tanta feina, mare meva, mare meva, com puc pensar això, hores i hores i hores.
MTB, MTB, MTB.
Bikes, entre bikes.
En Josep ha vingut com cada matí des del dia u d'agost en bike, jo feia una estona que havia arribat de fer la meva sortida coincidint amb la sortida del sol.
Això era al matí, després de dinar, ell ja tornava cap a casa, avui és un dia de mitja jornada laboral, pel què fa a presència al despatx, no pas a desconnexió, això no passa mai.
Jo no, jo jornada complerta i fora del dinar de mitja horeta, és una excepció de la mitja de l'hora molt però molt tocada que fem normalment, d'aquí a una estona, després del despatx estaré un altre cop fent ruta amb la bike.
Dos Dracs fent un vol aquesta tarda, una vesprada interessant, la del matí tindrà crònica, no la sortida d'ahir, que va ser de somni, i com molts cops aquests queda per una passada pel forn més lenta, i la d'aquesta tarda també. Crec que serà una crònica de dos vols de Drac, i tant que sí.
La del matí amb la llum del sol, la de la nit amb la llum de la lluna, cavallers de la llum amb la sortida del sol, Fades de la nit amb l'arribada de la nit, què més podem demanar, veure-les, veure-les.
L'Oriol molt present, perquè passaran els dies, no masses i serà un clàssic entre clàssics que decidim aventura de tarda a la mateixa tarda i tots hi siguem, oi que sí? Segurament fins i tot tindrem alguna arribada de noves, nova VW i avui de ser proper al Nadal, seria un dia de tarda de bike a Sant Feliu de Guíxols, i tant que sí, i dormida a on hi tenim segon niu, o un dia Cap de Creus amb dormida a l'Alt Empordà, i tornada demà a primera hora a les respectives feines, som a aquest sender i ara per ara no en veig cap més, oi que no?
Dies de MTB.
Prepararé crònica de les dues sortides d'avui, tinc la crònica oberta també dels equipaments, però a on hi ha sortida de bikes, que no s'hi posi res més.
MTB, MTB, MTB.
No serem dos bikers, si no quatre, quatre single speed, ara per ara, mínim tres.
Això serà divertit, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Això era al matí, després de dinar, ell ja tornava cap a casa, avui és un dia de mitja jornada laboral, pel què fa a presència al despatx, no pas a desconnexió, això no passa mai.
Jo no, jo jornada complerta i fora del dinar de mitja horeta, és una excepció de la mitja de l'hora molt però molt tocada que fem normalment, d'aquí a una estona, després del despatx estaré un altre cop fent ruta amb la bike.
 |
| Arxiu. |
La del matí amb la llum del sol, la de la nit amb la llum de la lluna, cavallers de la llum amb la sortida del sol, Fades de la nit amb l'arribada de la nit, què més podem demanar, veure-les, veure-les.
L'Oriol molt present, perquè passaran els dies, no masses i serà un clàssic entre clàssics que decidim aventura de tarda a la mateixa tarda i tots hi siguem, oi que sí? Segurament fins i tot tindrem alguna arribada de noves, nova VW i avui de ser proper al Nadal, seria un dia de tarda de bike a Sant Feliu de Guíxols, i tant que sí, i dormida a on hi tenim segon niu, o un dia Cap de Creus amb dormida a l'Alt Empordà, i tornada demà a primera hora a les respectives feines, som a aquest sender i ara per ara no en veig cap més, oi que no?
Dies de MTB.
Prepararé crònica de les dues sortides d'avui, tinc la crònica oberta també dels equipaments, però a on hi ha sortida de bikes, que no s'hi posi res més.
MTB, MTB, MTB.
No serem dos bikers, si no quatre, quatre single speed, ara per ara, mínim tres.
Això serà divertit, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Pensaments
Molts, que costen de raonar, però que els dies fan que sigui una realitat, passada.
Quan pedales moltes hores sol, en penses moltes, certament.
Dies de molt de MTB, de molta calma, també, no perquè el dia a dia no sigui de molta complexitat, no, si no perquè un cop ets a dalt de la bike aquesta complexitat deixa de ser tal, per passar a ser tot més planer.
Avui un gran dia tenim ja la SSEC2013 una mica més encarrilada, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
En Josep ja ataca el salt en picat cap el 6, hi és molt proper, qüestió de dies, una setmana, no ho sé, no és important, el veurem, vull dir el 6.
Avui anada i tornada a Granollers, des de Granollers al despatx i la tornada a la tarda.
Un dinar dens, no pel menjar sí per les converses des d'Arenys de Munt.
Demà podria ser jornada a primera hora del matí de MTB per a mi, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Veure sortir el sol no podré, pel fet que si encaro Santa Mònica no sóc al punt per veure sortir el sol, però notar, sentir que surt, això sí. Hauré d'esperar a demà, avui no ha sigut perquè ahir la jornada d'ordenar l'espai dels equipament va començar dissabte, i va finalitzar avui a les dues de la matinada, el què ha fet que descansés aquest matí.
La resta del dia de MTB ja queda per a una posterior crònica, segur que sí.
Quan pedales moltes hores sol, en penses moltes, certament.
Dies de molt de MTB, de molta calma, també, no perquè el dia a dia no sigui de molta complexitat, no, si no perquè un cop ets a dalt de la bike aquesta complexitat deixa de ser tal, per passar a ser tot més planer.
Avui un gran dia tenim ja la SSEC2013 una mica més encarrilada, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
En Josep ja ataca el salt en picat cap el 6, hi és molt proper, qüestió de dies, una setmana, no ho sé, no és important, el veurem, vull dir el 6.
Avui anada i tornada a Granollers, des de Granollers al despatx i la tornada a la tarda.
Un dinar dens, no pel menjar sí per les converses des d'Arenys de Munt.
Demà podria ser jornada a primera hora del matí de MTB per a mi, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Veure sortir el sol no podré, pel fet que si encaro Santa Mònica no sóc al punt per veure sortir el sol, però notar, sentir que surt, això sí. Hauré d'esperar a demà, avui no ha sigut perquè ahir la jornada d'ordenar l'espai dels equipament va començar dissabte, i va finalitzar avui a les dues de la matinada, el què ha fet que descansés aquest matí.
La resta del dia de MTB ja queda per a una posterior crònica, segur que sí.
SSEC 2013 St.Gregori 12-13-14 Abril
MTB, MTB, MTB.
Festival de MTB, dies de MTB.
Una imatge que no porta a cap confusió, ens ho passarem bé, compartin una passió, bikes, bikes i més bikes, mtb, mtb, mtb.
Preparant
La crònica dels equipaments, però no és una crònica breu, millor la deixo per demà.
La tinc començada des d'ahir, però i sempre hi ha un però han sigut moltes hores les que ha requerit posar ordre, millor dit un nou ordre, i per tant la crònica no és un posar-s'hi una estona, si no l'estona.
Dies de MTB.
Però sí que us puc avançar que avui, i demà a poc que pugui, l'espai d'aquests funciona molt bé.
MTB, MTB, MTB.
La tinc començada des d'ahir, però i sempre hi ha un però han sigut moltes hores les que ha requerit posar ordre, millor dit un nou ordre, i per tant la crònica no és un posar-s'hi una estona, si no l'estona.
Dies de MTB.
Però sí que us puc avançar que avui, i demà a poc que pugui, l'espai d'aquests funciona molt bé.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’octubre 01, 2012
Strong
Fa un temps diria, la pipa no m'agrada, avui passats els mesos després d'una K.I.S.H que volia per en Narcís, i que un dia si es donen les circumstàncies serà per a ell com a present des de SV, el què us deia, la pipa d'aquella K.I.S.H em va frenar, una pipa de direcció no com aquesta però germana.
Avui, aquesta bike 26", i aquesta pipa, quadre sol i ja pot anar venint cap a casa, això sí sense passa cables geareds, específica per a single speed.
MTB, MTB, MTB.
The Best Bike
OMG
 |
| The Best. |
Dissenya i pilota les seves bikes arreu del món.
Ara proposa bosses de viatge específiques per les seves creacions, un especialista en el millor sentit de la seva expressió.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de setembre 30, 2012
Quan el cel deixa de ser blau
És que hem de tornar directes cap a casa.
Hem esperat a que fes sol, i un cop fent ruta hem atacat sempre lentament cada tram, això sí, sense pauses.
Primer per pistes, però un trànsit important motoritzat ens ha fet decidir entrar a corriols i senders poc transitats.
.JPG)
Moltes converses de bikes, de fites properes de MTB, a on cada una d'elles té el seu propi codi, diferent sempre, perquè un Roc, no és en cap cas una SSEC, ni una SSEC és un Mundial 24 Hours SOLO Single Speed, en cap cas, però nosaltres hi som a tots tres, i nosaltres sí som els mateixos.
Avui test de ritme que ha anat molt i molt bé.
Les pujades s'han fet curtes, molt.
.JPG)
Sempre les pujades de 10/10, i les baixades ara amb un terreny humit, més divertides encara.
Quins colors, quines olors, quin gaudir de l'entorn, mai més lluny de set o vuit quilòmetres de casa, sempre amb la sensació d'estar gaudint de nous espais. Cercàvem un corriol que va al punt més alt de la pujada a la Creu de Rupit venint de Canyamars, a un sender que fa un parell d'anys ens hi va portar en Vicenç del Xurribikers del poble.
.JPG)
Cercant hem fet tres amics de ruta, aquest cop no bikers, sí que han estat els guies, i no es posaven mai al mig, encara no ho entenc, tenien clar com anar amb dos genets de Drac, per a mi el primer cop, mai he pogut rodar amb companys com aquests sense estar aturant-me ara sí ara també pels constants creuaments d'ells amb el sentit de marxa de la bike.
Cercant, cercant i cercant, hem tornat per la via d'urgència cap a casa, una pluja de veritat ens ha anat marcant la fi de la jornada de bike.
Bikes netes i a punt per a la propera sortida, sí senyor, els equipaments de 10/10, amb les Lites a partir de l'arribada de la pluja, la resta equipats d'estiu, 100% d'estiu.
Incidències, cap.
Menjar, cap, aigua menys que mai, poca, sí, no ho entenc, però està siguent una tendència, menys aigua a cada sortida.
Hem esperat a que fes sol, i un cop fent ruta hem atacat sempre lentament cada tram, això sí, sense pauses.
Primer per pistes, però un trànsit important motoritzat ens ha fet decidir entrar a corriols i senders poc transitats.
.JPG)
Moltes converses de bikes, de fites properes de MTB, a on cada una d'elles té el seu propi codi, diferent sempre, perquè un Roc, no és en cap cas una SSEC, ni una SSEC és un Mundial 24 Hours SOLO Single Speed, en cap cas, però nosaltres hi som a tots tres, i nosaltres sí som els mateixos.
Avui test de ritme que ha anat molt i molt bé.
Les pujades s'han fet curtes, molt.
.JPG)
Sempre les pujades de 10/10, i les baixades ara amb un terreny humit, més divertides encara.
Quins colors, quines olors, quin gaudir de l'entorn, mai més lluny de set o vuit quilòmetres de casa, sempre amb la sensació d'estar gaudint de nous espais. Cercàvem un corriol que va al punt més alt de la pujada a la Creu de Rupit venint de Canyamars, a un sender que fa un parell d'anys ens hi va portar en Vicenç del Xurribikers del poble.
.JPG)
Cercant hem fet tres amics de ruta, aquest cop no bikers, sí que han estat els guies, i no es posaven mai al mig, encara no ho entenc, tenien clar com anar amb dos genets de Drac, per a mi el primer cop, mai he pogut rodar amb companys com aquests sense estar aturant-me ara sí ara també pels constants creuaments d'ells amb el sentit de marxa de la bike.
Cercant, cercant i cercant, hem tornat per la via d'urgència cap a casa, una pluja de veritat ens ha anat marcant la fi de la jornada de bike.
Bikes netes i a punt per a la propera sortida, sí senyor, els equipaments de 10/10, amb les Lites a partir de l'arribada de la pluja, la resta equipats d'estiu, 100% d'estiu.
Incidències, cap.
Menjar, cap, aigua menys que mai, poca, sí, no ho entenc, però està siguent una tendència, menys aigua a cada sortida.
El sol després de la pluja
Fa que l'explosió de MTB a casa sigui la millor.
Hi ha nervis, ganes de pedalar, moltes.
Avui USA el nom dels equipaments, sí senyor. Les Lites venen, per seguretat, per res més perquè la temperatura és molt bona.
Avui ja no tinc molèsties de la petita intervenció de la setmana passada.
Dies de MTB.
He decidit temes de bike, tant de l'Home del Montseny, d'una de les opcions de bike pel seu fill, com d'equipaments de casa, i un de concret, millor dit dos, equipament Roc 2012, i equipament Canberra 2013.
La Bec avui ha fet 70 Km. en la single speed. Nosaltres mirarem de fer, no diré propers a aquests Km. sí, de fer, oi que sí?
Avui les fades de la nit són molt presents, i tant que sí. Dos Dracs, dos genets i un sol vol de Drac. Ulls negres, mirades intenses, qui no vol venir?
MTB, MTB, MTB.
Ja som a casa, preparo la crònica.
Hi ha nervis, ganes de pedalar, moltes.
Avui USA el nom dels equipaments, sí senyor. Les Lites venen, per seguretat, per res més perquè la temperatura és molt bona.
Avui ja no tinc molèsties de la petita intervenció de la setmana passada.
Dies de MTB.
He decidit temes de bike, tant de l'Home del Montseny, d'una de les opcions de bike pel seu fill, com d'equipaments de casa, i un de concret, millor dit dos, equipament Roc 2012, i equipament Canberra 2013.
La Bec avui ha fet 70 Km. en la single speed. Nosaltres mirarem de fer, no diré propers a aquests Km. sí, de fer, oi que sí?
Avui les fades de la nit són molt presents, i tant que sí. Dos Dracs, dos genets i un sol vol de Drac. Ulls negres, mirades intenses, qui no vol venir?
MTB, MTB, MTB.
Ja som a casa, preparo la crònica.
Què interessant
Porto una més que bona estona mirant aquest post de Triton.
I el què llegeixo cada vegada m'agrada més, quina passió que transmet aquest constructor.
MTB, MTB, MTB.
I el què llegeixo cada vegada m'agrada més, quina passió que transmet aquest constructor.
MTB, MTB, MTB.
Pizza i gelat
És que un dia de no MTB a dalt de la bike, i sí un dia de MTB descansant pot, no té perquè ser obligat, però pot acabar a un Pizzeria, i després perquè no a un lloc que fa temps que no visito, un Mc Donalds cercant un gelat.
Converses avui 100% de MTB, amb l'Home del Montseny, que demà el seu fill té cursa, i estan concentrats en la posta a punt de la bike, sí senyor.
Hem concretat, un bon esmorzar, i si cal tota una jornada, perquè hem de dissenyar la què ha de ser la seva propera bike, i aquesta serà una bike guanyadora.
He proposat avui que en Brutu, si ell ho veu interessant i si disposa de temps, que no ho sé, formi part d'aquest projecte, primer li hauré de proposar certament, dijous si tot com ha d'anar així serà, i si no ja després del Roc, no hi ha pressa, en cap cas, sí moltes ganes.
També concretant el lloc a on hem de fer la base d'operacions del no Roc, i ja us exposaré què vull dir en dir no Roc. Parlat està i definit també, però serà motiu d'una posterior crònica, crec que també posterior a la tornada del mateix Roc, no crec que abans, o sí, veurem.
Avui hem llegit entre oficialitats oficioses que la propera SSWC 2013 serà a Itàlia, és a dir, que si és així, tornarem a Itàlia ja no al Nacional, si no al Mundial de single speed.
Canberra, renoi, renoi, renoi, Grècia, a on hi és ara l'Ausilia i el Marco, la SSWC 2012 de South Africa a on hi he vist imatges de la germana d'en Michael, la caràtula superior del Blog de la SSEC 2013 a Catalunya, què més podem demanar?
Bé, puc demanar que entre avui i demà tingui l'espai dels equipaments que us he anat comentant a punt, ara però si veieu com ho tinc fa por, però com sempre per a millorar quelcom primer cal dedicar-hi molt, i molt de temps, i esforços.
Més novetats velles, equipaments, recordeu que us vaig esmentar que sempre fem venir els equipaments específics de l'estació que cau no de la que arriba, ara estem acabant de tancar els equipaments d'estiu, avui concretament les de la Betty, no cal, ni us diré res nou que totes les novetats són Pearl Izumi, que són poques, sí, però interessants.
Jo m'he estat mirant i d'aquest equipament he anat aportant imatges cada dia a les 3 de la tarda, calçat, sí, ja ho sé ja en tinc, és un aspecte que tinc ben encarat, però hi ha una marca Lake i el model MX331, i el MX200 que són molt interessants per a mi, i també Carnac, aquest darrer però d'entrada no serà per les crítiques molt negatives que he anat llegint els darrers mesos sobre la seva poca durabilitat.
Sobre mallots per a mi, i culots, ara per ara no serà, tinc un parell de propostes, però sempre quan ja estic decidit a fer el pas els hi veig petits detalls que no en fan el pes.
Dies de MTB.
Converses avui 100% de MTB, amb l'Home del Montseny, que demà el seu fill té cursa, i estan concentrats en la posta a punt de la bike, sí senyor.
Hem concretat, un bon esmorzar, i si cal tota una jornada, perquè hem de dissenyar la què ha de ser la seva propera bike, i aquesta serà una bike guanyadora.
He proposat avui que en Brutu, si ell ho veu interessant i si disposa de temps, que no ho sé, formi part d'aquest projecte, primer li hauré de proposar certament, dijous si tot com ha d'anar així serà, i si no ja després del Roc, no hi ha pressa, en cap cas, sí moltes ganes.
També concretant el lloc a on hem de fer la base d'operacions del no Roc, i ja us exposaré què vull dir en dir no Roc. Parlat està i definit també, però serà motiu d'una posterior crònica, crec que també posterior a la tornada del mateix Roc, no crec que abans, o sí, veurem.
Avui hem llegit entre oficialitats oficioses que la propera SSWC 2013 serà a Itàlia, és a dir, que si és així, tornarem a Itàlia ja no al Nacional, si no al Mundial de single speed.
Canberra, renoi, renoi, renoi, Grècia, a on hi és ara l'Ausilia i el Marco, la SSWC 2012 de South Africa a on hi he vist imatges de la germana d'en Michael, la caràtula superior del Blog de la SSEC 2013 a Catalunya, què més podem demanar?
 |
| Arxiu. |
Més novetats velles, equipaments, recordeu que us vaig esmentar que sempre fem venir els equipaments específics de l'estació que cau no de la que arriba, ara estem acabant de tancar els equipaments d'estiu, avui concretament les de la Betty, no cal, ni us diré res nou que totes les novetats són Pearl Izumi, que són poques, sí, però interessants.
Jo m'he estat mirant i d'aquest equipament he anat aportant imatges cada dia a les 3 de la tarda, calçat, sí, ja ho sé ja en tinc, és un aspecte que tinc ben encarat, però hi ha una marca Lake i el model MX331, i el MX200 que són molt interessants per a mi, i també Carnac, aquest darrer però d'entrada no serà per les crítiques molt negatives que he anat llegint els darrers mesos sobre la seva poca durabilitat.
Sobre mallots per a mi, i culots, ara per ara no serà, tinc un parell de propostes, però sempre quan ja estic decidit a fer el pas els hi veig petits detalls que no en fan el pes.
 |
| Arxiu.
Canviant de tema, la veritat, ara, avui, sortint d'una calor intensa de fa poques setmanes enrere, no tinc ni la més mínima intenció de passar fred aquest hivern, i no serà equipant-me que hi posaré remei, penso ara si més no, que no tinc la més mínima intenció de sortir amb fred, en cap cas, evidentment les propostes de sortir els dies de fred canviaran aquesta posició, però ara pensant així que bé que em sento.
|
Dies de MTB.
dissabte, de setembre 29, 2012
divendres, de setembre 28, 2012
Vistes
Som divendres, no hauria de ser, però el fet és que després de quatre dies tocats de treball l'arribada del divendres ja indica el caràcter festiu de la jornada a partir del mig dia-tarda.
És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.
Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.
També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà, sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.
De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.
Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà, i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.
Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.
Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.
De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.
Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.
Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.
Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.
Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.
Per nosaltres a casa, Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la categoria masculina, no dos abandonaments, fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar aquest cop sí amb temps, aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.
Dies de MTB.
És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.
Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.
També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà, sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.
De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.
Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà, i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.
Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.
Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.
De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.
Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.
Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.
Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.
Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.
Per nosaltres a casa, Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la categoria masculina, no dos abandonaments, fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar aquest cop sí amb temps, aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.
Seus a una sala, hi ha moltes variables, nosaltres en tenim una de sola a aconseguir, que a tots ens camini tot molt bé, oi que sí?
Dies de MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)