Per favor, per favor, per favor, primer perquè m'agrada, segon per demanar-la, mtb, mtb, mtb.
dissabte, de juliol 28, 2012
divendres, de juliol 27, 2012
Com a les darreres tres intervencions.
som ubicats al lloc exacte per ser, la paraula de la sensació és SENSACIONAL.
Si ja ho sé, per això entre planetes hi ha distàncies.
MTB, MTB, MTB.
Si ja ho sé, per això entre planetes hi ha distàncies.
MTB, MTB, MTB.
No serà la REDUX
Fins demà al matí, amb ingredients durant la matinada d'avui.
Perquè aquests colors m'han aturat, molt, què està passant?
Que ens espera Camberra 2013.
MTB, MTB, MTB.
Perquè aquests colors m'han aturat, molt, què està passant?
Que ens espera Camberra 2013.
MTB, MTB, MTB.
Redux
"Chris Chance showed up at NAHBS in Sacramento this past March. During a
conversation towards the end of the show he commented on how much things
have changed, particularly with regard to mountain bikes. It was really
interesting to listen to the perspective of someone who has contributed
so much to our space, but had essentially pulled a Rip Van Winkle and
removed himself from the bicycle business for over a decade.
Indeed MTBs have changed, some for the better (disc brakes, 29" wheels), and some for the worse (overly complex suspensions, too many sub genres, boring colors).
I reflected on this conversation while traveling home from California, and for some time afterwards. The final impetus for the Deluxe Redux project were several discussions with folks about what mountain biking really is, or should be all about. It ultimately took us down the path of "remember when?".
The early days of mountain biking were lots of things, but the one common denominator throughout the birth of the new sport was fun. Because it was all new, and anti-establishment at that, there was no cultural baggage and no one took things too seriously.
Unfortunately, much of that irreverence has been "matured" out of the sport. Gone are the crazy colors and small brands bringing forward an eclectic mix of innovation and character.
The whole thing got me thinking about what if? What if you took the best of old school and blended it with the best of new school? We're still a very small brand, so we can do pretty much whatever we want if the mood strikes us. We don't need to have a series of product planning meetings followed by corporate approval.
So, out of all of this reminiscing, and a bit of lamenting, we conjured up the Deluxe Redux. The Deluxe has been our MTB platform for over 17 years. It has been continuously refined and updated over the years in both steel and titanium to accommodate increased suspension travel and more recently, new BB standards and tapered steerer tubes.
For the Redux project, we wanted to go back to the essence of early mountain biking... simple machines designed to be quick and nimble and take some abuse. So, we decided to make a fully rigid, steel frame with a segmented fork. Chris Igleheart was the fork maker at Fat City, and he's never stopped refining his skills. We asked him to make his best non-suspension corrected 29er fork, and he delivered.
The bigger tires of a 29er provide some extra cush and roll-over capability, so combined with some versatile New England geometry, we ended up with a light and strong bike that handles crisply. Mated up with modern components like Shimano's excellent XT group, and this thing is basically a geared big kid's BMX bike.
We topped it off with three bright color combos and matching custom Chris King anodized hubs, head sets and BB's to make it visually distinctive and, wait for it... fun. We hope that you enjoy."
MTB, MTB, MTB.
Interessant, molt, vull dir que aquestes bikes, aquesta proposta té a veure a on sóc, pel què fa a bikes, rígides, equipades amb components actuals, i vestides de color, molt color, mtb, mtb, mtb.
Indeed MTBs have changed, some for the better (disc brakes, 29" wheels), and some for the worse (overly complex suspensions, too many sub genres, boring colors).
I reflected on this conversation while traveling home from California, and for some time afterwards. The final impetus for the Deluxe Redux project were several discussions with folks about what mountain biking really is, or should be all about. It ultimately took us down the path of "remember when?".
The early days of mountain biking were lots of things, but the one common denominator throughout the birth of the new sport was fun. Because it was all new, and anti-establishment at that, there was no cultural baggage and no one took things too seriously.
Unfortunately, much of that irreverence has been "matured" out of the sport. Gone are the crazy colors and small brands bringing forward an eclectic mix of innovation and character.
The whole thing got me thinking about what if? What if you took the best of old school and blended it with the best of new school? We're still a very small brand, so we can do pretty much whatever we want if the mood strikes us. We don't need to have a series of product planning meetings followed by corporate approval.
So, out of all of this reminiscing, and a bit of lamenting, we conjured up the Deluxe Redux. The Deluxe has been our MTB platform for over 17 years. It has been continuously refined and updated over the years in both steel and titanium to accommodate increased suspension travel and more recently, new BB standards and tapered steerer tubes.
For the Redux project, we wanted to go back to the essence of early mountain biking... simple machines designed to be quick and nimble and take some abuse. So, we decided to make a fully rigid, steel frame with a segmented fork. Chris Igleheart was the fork maker at Fat City, and he's never stopped refining his skills. We asked him to make his best non-suspension corrected 29er fork, and he delivered.
The bigger tires of a 29er provide some extra cush and roll-over capability, so combined with some versatile New England geometry, we ended up with a light and strong bike that handles crisply. Mated up with modern components like Shimano's excellent XT group, and this thing is basically a geared big kid's BMX bike.
We topped it off with three bright color combos and matching custom Chris King anodized hubs, head sets and BB's to make it visually distinctive and, wait for it... fun. We hope that you enjoy."
MTB, MTB, MTB.
Interessant, molt, vull dir que aquestes bikes, aquesta proposta té a veure a on sóc, pel què fa a bikes, rígides, equipades amb components actuals, i vestides de color, molt color, mtb, mtb, mtb.
Número.
Per a cada biker Moots, un mallot Moots.
MTB, MTB, MTB.
Oriol aquest és també el teu, mtb, mtb, mtb.
2x2
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=78043&cat=
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=78072&cat=
MTB, MTB, MTB.
La Waltworks és 1x, no va amb desviador, mtb, mtb, mtb.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=78072&cat=
MTB, MTB, MTB.
La Waltworks és 1x, no va amb desviador, mtb, mtb, mtb.
Alineat CT
Demà sense falta he de verificar al milímetre l'alineat del plat i pinyó de la Longboard.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de juliol 26, 2012
Dia BO.
Avui és dia Bici Oci.
Migi dia de bike, i nocturna de bike.
Ja fa uns dies que fem doble sessió de bike els dijous, i fins avui hem anat repetint.
Avui tenim sopar BO i sopar de mundialistes, serem el primer, la segona, el tercer i el quart del mundial de 24 Hores SOLO 2012, cada un de la seva categoria.
MTB, MTB, MTB
Què puc dir, visca el mtb.
A aquesta hora estarem pedalant, per on? això ho decidirà el Rei de Sant Gregori, mtb, mtb, mtb.
Migi dia de bike, i nocturna de bike.
Ja fa uns dies que fem doble sessió de bike els dijous, i fins avui hem anat repetint.
Avui tenim sopar BO i sopar de mundialistes, serem el primer, la segona, el tercer i el quart del mundial de 24 Hores SOLO 2012, cada un de la seva categoria.
MTB, MTB, MTB
Què puc dir, visca el mtb.
A aquesta hora estarem pedalant, per on? això ho decidirà el Rei de Sant Gregori, mtb, mtb, mtb.
Rapha i una talla menys.
Renoi, quina pensada més bona.
I si fem una talla més, no, no de veritat una molt bona proposta, mtb, mtb, mtb.
I si fem una talla més, no, no de veritat una molt bona proposta, mtb, mtb, mtb.
LES de Pivot
dimecres, de juliol 25, 2012
dimarts, de juliol 24, 2012
Com m'agrada.
La intervenció que he preparat sobre la Yeti ASR-SL.
El Blog per a un genet de Drac com jo és perfecte.
Si ja ho sé, és lent, no és un facebook, ni un twiter, un dia hi seré, però el Blog em permet d'anar pensant sense presses què hi posaré.
La intervenció de la Yeti ASR-SL em va sortir del cor, vull dir que totes les aportacions són les que per a mi tenen molt d'interès, sí, però quan vaig veure al MTBR la proposta de venda d'una ASR de segona mà, automàticament em vaig posar a escriure, una ASR, pensant, quina bike, quina bike.
Les Yetis formen part de la història de casa, com les Marin, i tant que sí, com les Diamond Back.
Però les Yetis ens van fer entrar a un univers sensacional.
Les coses, la vida, el dia a dia, els detalls, les grans decisions es poden fer de moltes maneres, i sempre, sempre, partint de persones que les les fan, que les decideixen, sempre són decisions correctes, diferents, sí, però respectables sempre. Les Yetis van ser el punt d'inici de decidir en OF, què vull dir? que amb ella al 2003 vaig creuar amb la Betty i la seva Marin els Pirineus. Jo abans d'aquestes vacances del 2003 mai havia fet el què se'n diu unes vacances.
A partir del 2003 tot va agafar una dimensió diferent, quan dic tot, és tot.
De fet el meu caràcter és un caràcter Yeti, un caràcter Ellsworth, un caràcter Moots, un caràcter 100% IF, vull dir que sí, vaig en bike, però no en tinc prou, m'agrada anar més enllà, cercar més, i més, i més. El perquè vaig en aquest sender de tant revolts no té una sola contesta, en té moltes, moltes. Entre totes elles que no faig mai per fer, vull dir sempre vull sumar, sumar i sumar, per què? perquè em sento bé fen-t'ho.
De fet, i se'm posa la pell de gallina en pensar-ho, sóc català jo, i la nostra cultura és la d'ajudar, ajudar, i ajudar, compartir, compartir, i compartir. Els catalans sempre hem recolzat, sempre, sempre, sempre, i sempre hem perdut bous i esquelles fen-t'ho, però mentre ho fem, ajudar, recolzar, som els homes més feliços del món, i tant que sí.
Amb les dècades, hem afinat aquesta manera de fer, ara som més perfeccionistes, ens la pensem més, inclús els catalans que no pensen ho fan millor que els catalans que no pensaven de fa cinc-cents anys, avui un català quan fa quelcom, com en el nostre cas fent referència a les bikes, no vol passats els anys una bike de grans fabricants, vol això, com a mínim una Yeti, per què? perquè forma part del nostre caràcter mil.lenari, si ho fem, fem'ho bé.
I la veritat és que des de la Transpirenaica del 2003, que la consolidació de tot plegat a casa ha estat un fet, en tots els aspectes.
Si bé és veritat que el recorregut cada cop ha estat més solitari, també ho és que els pocs que hi som tenim uns lligams molt ferms, i això em fa sortir un somriure.
De fet qui pensi, que pensar, que seleccionar, meditar, reflexionar, no serveix per res, està en tota la seva raó de pensar-ho, i tant que sí, el criteri de, millor tirar pel mig, el criteri, del pit i collons, és un criteri més, el què ja costa més d'entendre però no indica res de res, és que aleshores si pensar una estona ve a ser com una pèrdua de temps, perquè aquestes persones els hi agraden tan aquestes bikes que aporten això, criteri, pauses, temps, i la contesta és senzilla, perquè com a mi els hi aporten coses interessants, és a dir que fem com ho fem, pensem com pensem estem tots al mateix sac, mtb, mtb, mtb.
El Blog per a un genet de Drac com jo és perfecte.
Si ja ho sé, és lent, no és un facebook, ni un twiter, un dia hi seré, però el Blog em permet d'anar pensant sense presses què hi posaré.
La intervenció de la Yeti ASR-SL em va sortir del cor, vull dir que totes les aportacions són les que per a mi tenen molt d'interès, sí, però quan vaig veure al MTBR la proposta de venda d'una ASR de segona mà, automàticament em vaig posar a escriure, una ASR, pensant, quina bike, quina bike.
Les Yetis formen part de la història de casa, com les Marin, i tant que sí, com les Diamond Back.
Però les Yetis ens van fer entrar a un univers sensacional.
Les coses, la vida, el dia a dia, els detalls, les grans decisions es poden fer de moltes maneres, i sempre, sempre, partint de persones que les les fan, que les decideixen, sempre són decisions correctes, diferents, sí, però respectables sempre. Les Yetis van ser el punt d'inici de decidir en OF, què vull dir? que amb ella al 2003 vaig creuar amb la Betty i la seva Marin els Pirineus. Jo abans d'aquestes vacances del 2003 mai havia fet el què se'n diu unes vacances.
A partir del 2003 tot va agafar una dimensió diferent, quan dic tot, és tot.
De fet el meu caràcter és un caràcter Yeti, un caràcter Ellsworth, un caràcter Moots, un caràcter 100% IF, vull dir que sí, vaig en bike, però no en tinc prou, m'agrada anar més enllà, cercar més, i més, i més. El perquè vaig en aquest sender de tant revolts no té una sola contesta, en té moltes, moltes. Entre totes elles que no faig mai per fer, vull dir sempre vull sumar, sumar i sumar, per què? perquè em sento bé fen-t'ho.
De fet, i se'm posa la pell de gallina en pensar-ho, sóc català jo, i la nostra cultura és la d'ajudar, ajudar, i ajudar, compartir, compartir, i compartir. Els catalans sempre hem recolzat, sempre, sempre, sempre, i sempre hem perdut bous i esquelles fen-t'ho, però mentre ho fem, ajudar, recolzar, som els homes més feliços del món, i tant que sí.
Amb les dècades, hem afinat aquesta manera de fer, ara som més perfeccionistes, ens la pensem més, inclús els catalans que no pensen ho fan millor que els catalans que no pensaven de fa cinc-cents anys, avui un català quan fa quelcom, com en el nostre cas fent referència a les bikes, no vol passats els anys una bike de grans fabricants, vol això, com a mínim una Yeti, per què? perquè forma part del nostre caràcter mil.lenari, si ho fem, fem'ho bé.
I la veritat és que des de la Transpirenaica del 2003, que la consolidació de tot plegat a casa ha estat un fet, en tots els aspectes.
Si bé és veritat que el recorregut cada cop ha estat més solitari, també ho és que els pocs que hi som tenim uns lligams molt ferms, i això em fa sortir un somriure.
De fet qui pensi, que pensar, que seleccionar, meditar, reflexionar, no serveix per res, està en tota la seva raó de pensar-ho, i tant que sí, el criteri de, millor tirar pel mig, el criteri, del pit i collons, és un criteri més, el què ja costa més d'entendre però no indica res de res, és que aleshores si pensar una estona ve a ser com una pèrdua de temps, perquè aquestes persones els hi agraden tan aquestes bikes que aporten això, criteri, pauses, temps, i la contesta és senzilla, perquè com a mi els hi aporten coses interessants, és a dir que fem com ho fem, pensem com pensem estem tots al mateix sac, mtb, mtb, mtb.
FORÇA ITÀLIA
Tenim debilitat per les propostes de MTB.
Tenim extrema debilitat per les propostes de vida.
Tenim un punt feble, el punt feble, compartir aventures de MTB.
Dijous amb en Narcís i el seu fill encantador vàrem pedalar per anar a dinar, i en aquesta anada, o a la tornada, no ho sé, la Betty va comentar, que Catalunya, una representació d'aquesta, els Fredoms hauríem de ser a Itàlia, com a representants de la SSEC 2013.
Fa uns dies, divendres passat concretament, via WZPP llegeixo, en Narcís mou la SSWC no oficial a Itàlia al Facebook, i no sé com, cercant un Pendrive amb les imatges de les 24+1, ja estàvem en Narcís i lagranevasio concretant, hi ha SSWC no oficial a Itàlia, els catalans hi serem, com a representats oficials de la SSEC 2013.
Dies de noves sensacions, el Brooks, l'arribada del Brooks a casa després del Mundial de les 24 hores SOLO a Finale, ha revolucionat el meu espai, tot ha fet un gir, gir que va consolidar-se encara més a les 24+1 de fa uns pocs dies.
Som a recorregut single speed, recorregut de cromo i titani, sense suspensions, amb esperit de ganes de fer, fer i fer.
Clar que a un món com el meu, on la nit té fades, les fades de la nit, i a on el dia té cavallers, cavallers de la llum, i a on no hi ha bikers ni bikes, que també, si no genets, genets de Drac, i Dracs, entenc i a la intervenció de la Yeti ASR-SL ho comento, el tram, aquest tram avui és solitari.
Però venim sols i marxem sols, sempre ha estat així i sempre serà així. Mentre no venim, mentre no marxem hauríem de fer perquè estéssim el màxim de junts tots plegats, oi que sí?
Res pot ser el què sembla, però al mateix temps tot pot ser com és, com sembla.
Tinc debilitat per recordar instants, per imaginar els propers instants, el meu cap viu de fotogrames plens d'instants a on les emocions són les protagonistes. I a aquest tram a on sóc, emocions no és sinònim de bones emocions, si no d'emocions, la vida d'un genet de Drac com la d'un biker i la seva bike té tots els colors, els clars i els més foscos, molts, però tots, tots fan que la llum sigui portadora de vida, i que la foscor de la nit vagi agafada de la mà de la llum, la primera sense la segona per a mi no seria.
Dies de MTB, anem a Itàlia, no a córrer, que també, si no a representar a Catalunya, com a propers organitzadors de la SSEC 2013.
MTB, MTB, MTB.
Tenim extrema debilitat per les propostes de vida.
Tenim un punt feble, el punt feble, compartir aventures de MTB.
Dijous amb en Narcís i el seu fill encantador vàrem pedalar per anar a dinar, i en aquesta anada, o a la tornada, no ho sé, la Betty va comentar, que Catalunya, una representació d'aquesta, els Fredoms hauríem de ser a Itàlia, com a representants de la SSEC 2013.
Fa uns dies, divendres passat concretament, via WZPP llegeixo, en Narcís mou la SSWC no oficial a Itàlia al Facebook, i no sé com, cercant un Pendrive amb les imatges de les 24+1, ja estàvem en Narcís i lagranevasio concretant, hi ha SSWC no oficial a Itàlia, els catalans hi serem, com a representats oficials de la SSEC 2013.
Dies de noves sensacions, el Brooks, l'arribada del Brooks a casa després del Mundial de les 24 hores SOLO a Finale, ha revolucionat el meu espai, tot ha fet un gir, gir que va consolidar-se encara més a les 24+1 de fa uns pocs dies.
Som a recorregut single speed, recorregut de cromo i titani, sense suspensions, amb esperit de ganes de fer, fer i fer.
Clar que a un món com el meu, on la nit té fades, les fades de la nit, i a on el dia té cavallers, cavallers de la llum, i a on no hi ha bikers ni bikes, que també, si no genets, genets de Drac, i Dracs, entenc i a la intervenció de la Yeti ASR-SL ho comento, el tram, aquest tram avui és solitari.
Però venim sols i marxem sols, sempre ha estat així i sempre serà així. Mentre no venim, mentre no marxem hauríem de fer perquè estéssim el màxim de junts tots plegats, oi que sí?
Res pot ser el què sembla, però al mateix temps tot pot ser com és, com sembla.
Tinc debilitat per recordar instants, per imaginar els propers instants, el meu cap viu de fotogrames plens d'instants a on les emocions són les protagonistes. I a aquest tram a on sóc, emocions no és sinònim de bones emocions, si no d'emocions, la vida d'un genet de Drac com la d'un biker i la seva bike té tots els colors, els clars i els més foscos, molts, però tots, tots fan que la llum sigui portadora de vida, i que la foscor de la nit vagi agafada de la mà de la llum, la primera sense la segona per a mi no seria.
Dies de MTB, anem a Itàlia, no a córrer, que també, si no a representar a Catalunya, com a propers organitzadors de la SSEC 2013.
MTB, MTB, MTB.
Novetats a la nit.
Ja tenim nova aventura.
MTB, MTB, MTB.
A la nit us en faig cinc cèntims.
La imatge és de la nocturna de dijous a BO, que també tindrà la seva crònica, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
A la nit us en faig cinc cèntims.
La imatge és de la nocturna de dijous a BO, que també tindrà la seva crònica, i tant que sí.
24+1
Tinc tot just les imatges seleccionades d'un total de quasi tres-centes, cinquanta de tocades, exactament 54.
I aquesta no resta de les que he de posar, mtb, mtb, mtb.
Ni aquesta tampoc.
Vaig a per la part més romàntica de la crònica.
MTB, MTB, MTB.
I aquesta no resta de les que he de posar, mtb, mtb, mtb.
Ni aquesta tampoc.
Vaig a per la part més romàntica de la crònica.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)