FORÇA ITÀLIA

Tenim debilitat per les propostes de MTB.

Tenim extrema debilitat per les propostes de vida.

Tenim un punt feble, el punt feble, compartir aventures de MTB.

Dijous amb en Narcís i el seu fill encantador vàrem pedalar per anar a dinar, i en aquesta anada, o a la tornada, no ho sé, la Betty va comentar, que Catalunya, una representació d'aquesta, els Fredoms hauríem de ser a Itàlia, com a representants de la SSEC 2013.

Fa uns dies, divendres passat concretament, via WZPP llegeixo,  en Narcís mou la SSWC no oficial a Itàlia al Facebook, i no sé com, cercant un Pendrive amb les imatges de les 24+1, ja estàvem en Narcís i lagranevasio concretant, hi ha SSWC no oficial a Itàlia, els catalans hi serem, com a representats oficials de la SSEC 2013.

Dies de noves sensacions, el Brooks, l'arribada del Brooks a casa després del Mundial de les 24 hores SOLO a Finale,  ha revolucionat el meu espai, tot ha fet un gir, gir que va consolidar-se encara més a les 24+1 de fa uns pocs dies.

Som a recorregut single speed, recorregut de cromo i titani, sense suspensions, amb esperit de ganes de fer, fer i fer. 

Clar que a un món com el meu, on la nit té fades, les fades de la nit, i a on el dia té cavallers, cavallers de la llum, i a on no hi ha bikers ni bikes, que també, si no genets, genets de Drac, i Dracs, entenc i a la intervenció de la Yeti ASR-SL ho comento, el tram, aquest tram avui és solitari.

Però venim sols i marxem sols, sempre ha estat així i sempre serà així. Mentre no venim, mentre no marxem hauríem de fer perquè estéssim el màxim de junts tots plegats, oi que sí?

Res pot ser el què sembla, però al mateix temps tot pot ser com és, com sembla.

Tinc debilitat per recordar instants, per imaginar els propers instants, el meu cap viu de fotogrames plens d'instants a on les emocions són les protagonistes. I a aquest tram a on sóc,  emocions no és sinònim de bones emocions, si no d'emocions, la vida d'un genet de Drac com la d'un biker i la seva bike té tots els colors, els clars i els més foscos, molts, però tots, tots fan que la llum sigui portadora de vida, i que la foscor de la nit vagi agafada de la mà de la llum, la primera sense la segona per a mi no seria.

Dies de MTB, anem a Itàlia, no a córrer, que també, si no a representar a Catalunya, com a propers organitzadors de la SSEC 2013.

MTB, MTB, MTB.