Amb en Mateu, sempre aniràs elegant.
MTB, MTB, MTB.
I si vols anar-hi encara més.
dimecres, de juliol 25, 2012
dimarts, de juliol 24, 2012
Com m'agrada.
La intervenció que he preparat sobre la Yeti ASR-SL.
El Blog per a un genet de Drac com jo és perfecte.
Si ja ho sé, és lent, no és un facebook, ni un twiter, un dia hi seré, però el Blog em permet d'anar pensant sense presses què hi posaré.
La intervenció de la Yeti ASR-SL em va sortir del cor, vull dir que totes les aportacions són les que per a mi tenen molt d'interès, sí, però quan vaig veure al MTBR la proposta de venda d'una ASR de segona mà, automàticament em vaig posar a escriure, una ASR, pensant, quina bike, quina bike.
Les Yetis formen part de la història de casa, com les Marin, i tant que sí, com les Diamond Back.
Però les Yetis ens van fer entrar a un univers sensacional.
Les coses, la vida, el dia a dia, els detalls, les grans decisions es poden fer de moltes maneres, i sempre, sempre, partint de persones que les les fan, que les decideixen, sempre són decisions correctes, diferents, sí, però respectables sempre. Les Yetis van ser el punt d'inici de decidir en OF, què vull dir? que amb ella al 2003 vaig creuar amb la Betty i la seva Marin els Pirineus. Jo abans d'aquestes vacances del 2003 mai havia fet el què se'n diu unes vacances.
A partir del 2003 tot va agafar una dimensió diferent, quan dic tot, és tot.
De fet el meu caràcter és un caràcter Yeti, un caràcter Ellsworth, un caràcter Moots, un caràcter 100% IF, vull dir que sí, vaig en bike, però no en tinc prou, m'agrada anar més enllà, cercar més, i més, i més. El perquè vaig en aquest sender de tant revolts no té una sola contesta, en té moltes, moltes. Entre totes elles que no faig mai per fer, vull dir sempre vull sumar, sumar i sumar, per què? perquè em sento bé fen-t'ho.
De fet, i se'm posa la pell de gallina en pensar-ho, sóc català jo, i la nostra cultura és la d'ajudar, ajudar, i ajudar, compartir, compartir, i compartir. Els catalans sempre hem recolzat, sempre, sempre, sempre, i sempre hem perdut bous i esquelles fen-t'ho, però mentre ho fem, ajudar, recolzar, som els homes més feliços del món, i tant que sí.
Amb les dècades, hem afinat aquesta manera de fer, ara som més perfeccionistes, ens la pensem més, inclús els catalans que no pensen ho fan millor que els catalans que no pensaven de fa cinc-cents anys, avui un català quan fa quelcom, com en el nostre cas fent referència a les bikes, no vol passats els anys una bike de grans fabricants, vol això, com a mínim una Yeti, per què? perquè forma part del nostre caràcter mil.lenari, si ho fem, fem'ho bé.
I la veritat és que des de la Transpirenaica del 2003, que la consolidació de tot plegat a casa ha estat un fet, en tots els aspectes.
Si bé és veritat que el recorregut cada cop ha estat més solitari, també ho és que els pocs que hi som tenim uns lligams molt ferms, i això em fa sortir un somriure.
De fet qui pensi, que pensar, que seleccionar, meditar, reflexionar, no serveix per res, està en tota la seva raó de pensar-ho, i tant que sí, el criteri de, millor tirar pel mig, el criteri, del pit i collons, és un criteri més, el què ja costa més d'entendre però no indica res de res, és que aleshores si pensar una estona ve a ser com una pèrdua de temps, perquè aquestes persones els hi agraden tan aquestes bikes que aporten això, criteri, pauses, temps, i la contesta és senzilla, perquè com a mi els hi aporten coses interessants, és a dir que fem com ho fem, pensem com pensem estem tots al mateix sac, mtb, mtb, mtb.
El Blog per a un genet de Drac com jo és perfecte.
Si ja ho sé, és lent, no és un facebook, ni un twiter, un dia hi seré, però el Blog em permet d'anar pensant sense presses què hi posaré.
La intervenció de la Yeti ASR-SL em va sortir del cor, vull dir que totes les aportacions són les que per a mi tenen molt d'interès, sí, però quan vaig veure al MTBR la proposta de venda d'una ASR de segona mà, automàticament em vaig posar a escriure, una ASR, pensant, quina bike, quina bike.
Les Yetis formen part de la història de casa, com les Marin, i tant que sí, com les Diamond Back.
Però les Yetis ens van fer entrar a un univers sensacional.
Les coses, la vida, el dia a dia, els detalls, les grans decisions es poden fer de moltes maneres, i sempre, sempre, partint de persones que les les fan, que les decideixen, sempre són decisions correctes, diferents, sí, però respectables sempre. Les Yetis van ser el punt d'inici de decidir en OF, què vull dir? que amb ella al 2003 vaig creuar amb la Betty i la seva Marin els Pirineus. Jo abans d'aquestes vacances del 2003 mai havia fet el què se'n diu unes vacances.
A partir del 2003 tot va agafar una dimensió diferent, quan dic tot, és tot.
De fet el meu caràcter és un caràcter Yeti, un caràcter Ellsworth, un caràcter Moots, un caràcter 100% IF, vull dir que sí, vaig en bike, però no en tinc prou, m'agrada anar més enllà, cercar més, i més, i més. El perquè vaig en aquest sender de tant revolts no té una sola contesta, en té moltes, moltes. Entre totes elles que no faig mai per fer, vull dir sempre vull sumar, sumar i sumar, per què? perquè em sento bé fen-t'ho.
De fet, i se'm posa la pell de gallina en pensar-ho, sóc català jo, i la nostra cultura és la d'ajudar, ajudar, i ajudar, compartir, compartir, i compartir. Els catalans sempre hem recolzat, sempre, sempre, sempre, i sempre hem perdut bous i esquelles fen-t'ho, però mentre ho fem, ajudar, recolzar, som els homes més feliços del món, i tant que sí.
Amb les dècades, hem afinat aquesta manera de fer, ara som més perfeccionistes, ens la pensem més, inclús els catalans que no pensen ho fan millor que els catalans que no pensaven de fa cinc-cents anys, avui un català quan fa quelcom, com en el nostre cas fent referència a les bikes, no vol passats els anys una bike de grans fabricants, vol això, com a mínim una Yeti, per què? perquè forma part del nostre caràcter mil.lenari, si ho fem, fem'ho bé.
I la veritat és que des de la Transpirenaica del 2003, que la consolidació de tot plegat a casa ha estat un fet, en tots els aspectes.
Si bé és veritat que el recorregut cada cop ha estat més solitari, també ho és que els pocs que hi som tenim uns lligams molt ferms, i això em fa sortir un somriure.
De fet qui pensi, que pensar, que seleccionar, meditar, reflexionar, no serveix per res, està en tota la seva raó de pensar-ho, i tant que sí, el criteri de, millor tirar pel mig, el criteri, del pit i collons, és un criteri més, el què ja costa més d'entendre però no indica res de res, és que aleshores si pensar una estona ve a ser com una pèrdua de temps, perquè aquestes persones els hi agraden tan aquestes bikes que aporten això, criteri, pauses, temps, i la contesta és senzilla, perquè com a mi els hi aporten coses interessants, és a dir que fem com ho fem, pensem com pensem estem tots al mateix sac, mtb, mtb, mtb.
FORÇA ITÀLIA
Tenim debilitat per les propostes de MTB.
Tenim extrema debilitat per les propostes de vida.
Tenim un punt feble, el punt feble, compartir aventures de MTB.
Dijous amb en Narcís i el seu fill encantador vàrem pedalar per anar a dinar, i en aquesta anada, o a la tornada, no ho sé, la Betty va comentar, que Catalunya, una representació d'aquesta, els Fredoms hauríem de ser a Itàlia, com a representants de la SSEC 2013.
Fa uns dies, divendres passat concretament, via WZPP llegeixo, en Narcís mou la SSWC no oficial a Itàlia al Facebook, i no sé com, cercant un Pendrive amb les imatges de les 24+1, ja estàvem en Narcís i lagranevasio concretant, hi ha SSWC no oficial a Itàlia, els catalans hi serem, com a representats oficials de la SSEC 2013.
Dies de noves sensacions, el Brooks, l'arribada del Brooks a casa després del Mundial de les 24 hores SOLO a Finale, ha revolucionat el meu espai, tot ha fet un gir, gir que va consolidar-se encara més a les 24+1 de fa uns pocs dies.
Som a recorregut single speed, recorregut de cromo i titani, sense suspensions, amb esperit de ganes de fer, fer i fer.
Clar que a un món com el meu, on la nit té fades, les fades de la nit, i a on el dia té cavallers, cavallers de la llum, i a on no hi ha bikers ni bikes, que també, si no genets, genets de Drac, i Dracs, entenc i a la intervenció de la Yeti ASR-SL ho comento, el tram, aquest tram avui és solitari.
Però venim sols i marxem sols, sempre ha estat així i sempre serà així. Mentre no venim, mentre no marxem hauríem de fer perquè estéssim el màxim de junts tots plegats, oi que sí?
Res pot ser el què sembla, però al mateix temps tot pot ser com és, com sembla.
Tinc debilitat per recordar instants, per imaginar els propers instants, el meu cap viu de fotogrames plens d'instants a on les emocions són les protagonistes. I a aquest tram a on sóc, emocions no és sinònim de bones emocions, si no d'emocions, la vida d'un genet de Drac com la d'un biker i la seva bike té tots els colors, els clars i els més foscos, molts, però tots, tots fan que la llum sigui portadora de vida, i que la foscor de la nit vagi agafada de la mà de la llum, la primera sense la segona per a mi no seria.
Dies de MTB, anem a Itàlia, no a córrer, que també, si no a representar a Catalunya, com a propers organitzadors de la SSEC 2013.
MTB, MTB, MTB.
Tenim extrema debilitat per les propostes de vida.
Tenim un punt feble, el punt feble, compartir aventures de MTB.
Dijous amb en Narcís i el seu fill encantador vàrem pedalar per anar a dinar, i en aquesta anada, o a la tornada, no ho sé, la Betty va comentar, que Catalunya, una representació d'aquesta, els Fredoms hauríem de ser a Itàlia, com a representants de la SSEC 2013.
Fa uns dies, divendres passat concretament, via WZPP llegeixo, en Narcís mou la SSWC no oficial a Itàlia al Facebook, i no sé com, cercant un Pendrive amb les imatges de les 24+1, ja estàvem en Narcís i lagranevasio concretant, hi ha SSWC no oficial a Itàlia, els catalans hi serem, com a representats oficials de la SSEC 2013.
Dies de noves sensacions, el Brooks, l'arribada del Brooks a casa després del Mundial de les 24 hores SOLO a Finale, ha revolucionat el meu espai, tot ha fet un gir, gir que va consolidar-se encara més a les 24+1 de fa uns pocs dies.
Som a recorregut single speed, recorregut de cromo i titani, sense suspensions, amb esperit de ganes de fer, fer i fer.
Clar que a un món com el meu, on la nit té fades, les fades de la nit, i a on el dia té cavallers, cavallers de la llum, i a on no hi ha bikers ni bikes, que també, si no genets, genets de Drac, i Dracs, entenc i a la intervenció de la Yeti ASR-SL ho comento, el tram, aquest tram avui és solitari.
Però venim sols i marxem sols, sempre ha estat així i sempre serà així. Mentre no venim, mentre no marxem hauríem de fer perquè estéssim el màxim de junts tots plegats, oi que sí?
Res pot ser el què sembla, però al mateix temps tot pot ser com és, com sembla.
Tinc debilitat per recordar instants, per imaginar els propers instants, el meu cap viu de fotogrames plens d'instants a on les emocions són les protagonistes. I a aquest tram a on sóc, emocions no és sinònim de bones emocions, si no d'emocions, la vida d'un genet de Drac com la d'un biker i la seva bike té tots els colors, els clars i els més foscos, molts, però tots, tots fan que la llum sigui portadora de vida, i que la foscor de la nit vagi agafada de la mà de la llum, la primera sense la segona per a mi no seria.
Dies de MTB, anem a Itàlia, no a córrer, que també, si no a representar a Catalunya, com a propers organitzadors de la SSEC 2013.
MTB, MTB, MTB.
Novetats a la nit.
Ja tenim nova aventura.
MTB, MTB, MTB.
A la nit us en faig cinc cèntims.
La imatge és de la nocturna de dijous a BO, que també tindrà la seva crònica, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
A la nit us en faig cinc cèntims.
La imatge és de la nocturna de dijous a BO, que també tindrà la seva crònica, i tant que sí.
24+1
Tinc tot just les imatges seleccionades d'un total de quasi tres-centes, cinquanta de tocades, exactament 54.
I aquesta no resta de les que he de posar, mtb, mtb, mtb.
Ni aquesta tampoc.
Vaig a per la part més romàntica de la crònica.
MTB, MTB, MTB.
I aquesta no resta de les que he de posar, mtb, mtb, mtb.
Ni aquesta tampoc.
Vaig a per la part més romàntica de la crònica.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de juliol 23, 2012
FOC.
L'olor de vida feta cendres entra per la finestra de casa a 120 Km. del foc a La Jonquera.
Fa més de 25 anys dels terribles incendis dels Àngels, jo hi era com a forestal del parc de bombers de Sant Celoni.
Ara passats aquests anys el cor em fa mal, és per a nosaltres difícil d'acceptar, difícil tot plegat, morts, destrucció de boscos, res tornarà a ser, el temps passa i ho deixa tot enrera sí, però res s'oblida com jo mai he oblidat la violència dels incendis d'ara fa un quart de segle, de fet crec de fa 28 anys.
Avui seria un bon dia per deixar enrera aquest mal son.
Pendents de les noticies de com evoluciona l'incendi.
Fa més de 25 anys dels terribles incendis dels Àngels, jo hi era com a forestal del parc de bombers de Sant Celoni.
Ara passats aquests anys el cor em fa mal, és per a nosaltres difícil d'acceptar, difícil tot plegat, morts, destrucció de boscos, res tornarà a ser, el temps passa i ho deixa tot enrera sí, però res s'oblida com jo mai he oblidat la violència dels incendis d'ara fa un quart de segle, de fet crec de fa 28 anys.
Avui seria un bon dia per deixar enrera aquest mal son.
Pendents de les noticies de com evoluciona l'incendi.
First taste from Aus
diumenge, de juliol 22, 2012
Yeti ASR-SL
Una bike de casa.
MTB, MTB, MTB.
Una bike de segona mà, concretament la del 2007 que si està en bon estat, és la bike.
Noves, el quadre a 1.000 euros les he arribat a veure, de segona mà el quadre a 800-1.000 euros, val la pena tant nova com de segona mà, és una gran bike.
Lleugera, amb un quadre per sota dels 2,2 Kg. anoditzada en talla M, és per a mi a data d'avui, the best full suspension.
I jo en tinc una, sí ja ho sé del 2009, no 2007, no passa res, també va molt i molt bé, mtb, mtb, mtb.
Les del 2009, s'ha de cuidar el tema frens, cap als R1, no cap a Shimano, els més nous no ho sé, però millor assegurar el tret i anar amb els R1.
La bike com la muntaria jo avui, 9,7 Kg. I si tens clar que vas a guanyar, i que per guanyar vols anar amb una bike lleugera, 9,4 Kg. Si vols fiabilitat al 100%, 10 Kg.
Quines xifres, quines xifres, mtb, mtb, mtb.
Boixes DT180, radis de titani, aros NoTubes, els més lleugers per sota dels 300 g. transmissió XTR, 1x10, amb guia cadena Paul, frens R1, direcció King, tija Newultimate, seient Tune, potència Syntace F99, manillar EC90 doble alçada de 660 mm. pedals CB Egg Beater 4ti, de la transmissió, grip i canvi Sram XO 1x10, forquilla SID WC, porta bidó King Cage, i punys EG.
Pneumàtics a decidir vosaltres, la resta, pedalar, pedalar i pedalar.
Poseu el BB ceràmic, sempre, mtb, mtb, mtb.
Avui tinc un pensament, single speed, single speed, single speed.
MTB, MTB, MTB.
Una bike de segona mà, concretament la del 2007 que si està en bon estat, és la bike.
Noves, el quadre a 1.000 euros les he arribat a veure, de segona mà el quadre a 800-1.000 euros, val la pena tant nova com de segona mà, és una gran bike.
Lleugera, amb un quadre per sota dels 2,2 Kg. anoditzada en talla M, és per a mi a data d'avui, the best full suspension.
I jo en tinc una, sí ja ho sé del 2009, no 2007, no passa res, també va molt i molt bé, mtb, mtb, mtb.
Les del 2009, s'ha de cuidar el tema frens, cap als R1, no cap a Shimano, els més nous no ho sé, però millor assegurar el tret i anar amb els R1.
La bike com la muntaria jo avui, 9,7 Kg. I si tens clar que vas a guanyar, i que per guanyar vols anar amb una bike lleugera, 9,4 Kg. Si vols fiabilitat al 100%, 10 Kg.
Quines xifres, quines xifres, mtb, mtb, mtb.
Boixes DT180, radis de titani, aros NoTubes, els més lleugers per sota dels 300 g. transmissió XTR, 1x10, amb guia cadena Paul, frens R1, direcció King, tija Newultimate, seient Tune, potència Syntace F99, manillar EC90 doble alçada de 660 mm. pedals CB Egg Beater 4ti, de la transmissió, grip i canvi Sram XO 1x10, forquilla SID WC, porta bidó King Cage, i punys EG.
Pneumàtics a decidir vosaltres, la resta, pedalar, pedalar i pedalar.
Poseu el BB ceràmic, sempre, mtb, mtb, mtb.
Avui tinc un pensament, single speed, single speed, single speed.
local zone
MTB, MTB, MTB.
A quarts de set del matí, m'hauria agradat sortir a pedalar, ahir va ser dia de descans, abans d'ahir també.
Avui el dia té un to diferent, no és una jornada de distàncies, que també, si no un dia local, local zone, sí, avui si és dia de bike ho serà darrera de casa, hem d'escalar pedres de granit, no sé com però és el què tinc al cap, ara passada una estona.
Veig aquesta imatge i penso d'on l'he tret, i sé que ja puc anar preparant la propera intervenció.
Motivat, molt motivat a fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.
Repetim aventura.
Forges que poden ser portes obertes a properes aventures.
La SSEC a Floressas va ser una entrada a nous horitzons, sense cap mena de dubte, com el mundial de Finale de 24 hores SOLO, i anem cap a aquí, certament.
Crec que aquesta nit us podré proposar la propera aventura.
En Perto em deia dijous, i a les 24+1, i quin serà el proper repte? el Roc responia jo, crec, que també, crec, al 2013, em va esmentar ell i en Caixàs, al Roc 2013 hi haurà 24 hores, 24 hores al Roc, mtb, mtb, mtb.
Anem a pams, primer fer llista dels que anirem com a la SSEC 2012, ara nova aventura.
MTB, MTB, MTB.
Són quasi les deu i seguim descansant, mtb, mtb, mtb.
dissabte, de juliol 21, 2012
El meu sentir.
Aquesta imatge en diu quelcom del meu sentir pel què fa a què veig jo quan veig les bikes.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)