Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de maig 22, 2012

World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships. PART I.

Quan tens clar que et vols enfrontar a un repte com aquest, unes 24 hores SOLO, i també estàs decidit a fer-ho amb Single Speed i rígida, aquests dos darrers aspectes d'entrada passen a ser una anècdota, vull dir que primer decideixes la fita, i aquesta marca el ritme, el tipus de bike un cop vas amb Single Speed ja no hi penses més, vas com els altres bikers, senzillament amb la teva bike.

Això, el fet de ser entre geareds amb la meva single speed com si d'una geared es tractés és així mentre et prepares per anar-hi, mentre ja hi ets, i un cop ja has sortit de l'aventura.

No hi ha mentalment per a mi cap diferència entre fer-les amb geared que amb single speed.


Molta feina  i tota ben feta, Preparant l'alimentació dels sis bikers. 



Mentre podia anava a una volta, parades a una volta a un circuit en forma de vuit, i si no a mitja, no passa res, entre l'hora i les dues menjant sempre, uns 600 cm3 d'aigua cada 18 Km. sense res més que fruita, fruits secs, un petit taper de pasta, un cafè i el cacau de la Noe, sense prendre sals de cap tipus, ni gels energètics, alimentació Tempo-Montserrat. Un entrepà mini de pernils salat i formatge i un de Nutella, res més i no vaig passar gana excepte a una volta a on vaig menjar un concentrat de fruita i fruits secs, a sí i molta xocolata a petites porcions les 24 hores.

Aquesta talla S del mallot no sé massa bé com me la puc posar, mare meva que curt que és.


Sí ja ho sé, jo també m'ho pregunto, a on és en Caixàs? 


Així sense casc, sí, sí vaig haver de tornar a cercar-lo.

L'arrancada ja us l'he esmentat, quan tingui les imatges de tota la cursa ja prepararé una intervenció més gràfica que no literària. 


A aquesta imatge, entre volta i volta encara tenia ganes de cercar el mòbil i fer-me una foto.


La Betty també, no coincidíem mai, curiós, portava coincidint amb el grup voltes i més voltes, amb la Betty cap, fins a ben passades una pila d'hores.


No sé qui és aquest biker esmicolat.


Amb aquesta cama esquerra hi vaig parlar molt.



Amb aquesta dreta també.

Però quan dic parlar, dic parlar, en veu alta, com sona, els hi deia que ho estaven fent molt bé, la dreta motor de la cursa, i l'esquerra com a ajudant de la primera, però les dues fent equip, em podreu dir, home pensar-ho val, dir-ho en veu alta cal? mentre era a la cursa, pensar-ho no em feia efecte, dir-ho en veu alta tenia un efecte motor molt potent.

Durant una de les converses amb les meves dues locomotores, vaig coincidir amb un dels senyors de l'organització, que em va preguntar si passava quelcom, li vaig contestar que no, que estava parlant SOLO a un Mundial SOLO, encara riu, i a les quatre voltes següents sempre en coincidir-hi em feia comentaris d'allò més animadors.

Si bé això és així, ara passades les hores penses, que dur, però que dur que va ser aquesta cursa de resistència, és veritat, penso això, és més també penso que com a cursa a un sol dia no sé si he fet res més exigent, per dir-vos que al tercer gir les sensacions ja no van ser gens bones, gens bones fins al setè gir, a on les ganes de pedalar, pedalar i pedalar van ser les protagonistes absolutes de la jornada.

Retornar a una prova de resistència com aquesta és senzillament excepcional, i més quan després de la darrera participació no hi volies tornar mai més a Finale, pel detall que després de fer 24 hores a dalt de la bike no vàrem ni poder passar per sota de l'arc d'arribada, això si has fet una cursa d'aquest tipus crec que entendràs que fa mal, i si no l'has fet no passa res, no cal que la feu, ja us ho explico jo, passar per l'arc d'arribada seria el millor moment, dic seria, perquè a aquesta edició, ara mundial 24 Hours SOLO Championships tampoc ha pogut ser, com sona, com sona, 24 hores i no hem passat per sota de l'arc, ens ho mereixem per no ser 100% conseqüents, però a canvi ens hem emportat aquesta segona posició a aquest mundial del 2012.

He de dir que si no hagués estat mundial, no hi hauríem anat mai més a Finale, és així. Sóc gran, sóc de poble, i sóc maniàtic, crec, o no.


La nit d'aquest mundial va ser interessant, i tant.

Una anècdota agradable, a la cursa hi vàrem coincidir amb dos catalans més, la Noe i en Jaume, dos bikers del Maresme que també van participar a aquest mundial. Noe que bo que estava el cafè i el concentrat de cacau, moltes i moltes gràcies, i Jaume moltes gràcies pels teus consells,  i als dos per la rebuda amb les dues banderes de la nostra estimada terra, CATALUNYA, a les vinyes, va ser un obsequi molt però molt especial, amb sorpreses així qui no vol anar a córrer pel món, dos bikers que pedalen molt i a més tenen el cor tan gran com la manera de pedalar.

No sé si us vàrem atabalar molt, penseu que som grans, bé la Betty no, però els altres tres catalans no som de la primera fornada, tingueu paciència, i quedi escrit a aquest espai que anem on anem o allà on coincidim tindreu lloc a la nostra zona de Pit Stop, amb bikers d'aquest nivell sempre és un plaer compartir cursa.

Quan fas SOLO fas SOLO:

Els nostres competidors, en el cas d'en Perto i en Caixàs van a camp obert i no tenen problemes per competir amb  tants bikers com es posin pel camí, però el què té més mèrit i en puc donar fe és que van pujar al podi fent la seva cursa, corrent autoexigint-se ells el màxim sense saber quina era la seva posició, com sona. Nosaltres el mateix 23 hores sense informació de cap tipus, com en Perto i en Caixàs anant a totes i que vingui el què hagi de venir, i val a dir que el resultat difícilment podria ser millor, en cap cas, no vàrem tenir oportunitat d'anar més ràpids, en Perto amb problemes de cadena va fer primer, en Caixàs no anava bé pel què fa referència a suspensions i pneumàtics, o això pensava ell, ho dic perquè un circuit com el de Finale és un clar escenari de terrenys diferents i això genera que et preguntis moltes coses sobre el comportament de la teva bike,  i ell portava la millor bike per aquesta cursa, oli cada x voltes i a rodar. Nosaltres dos, amb les dues rígides i single speed, des d'hores abans de la cursa fins acabar-la ni un sol manteniment, cap de cap, no hi ha més, zero, zero, zero.

Test titànic pel Belt Drive CT i la Spot Brand, aquesta Longboard ha superat amb nota aquest test extrem. Pols, pluja, fang, graveta, vegetació baixa i sempre funcionant perfecte.

La Betty ha fet pujar al segon graó del podi d'aquest mundial de 24 hores SOLO a la Spot Brand amb el Belt Drive CT.  Això confirma l'eficiència del sistema, 100% fiable. 

La Betty rodava amb els pneumàtics per sota dels 12 psi, i ni el terreny tipus dents de tauró van poder amb ells, test de ferro pels dos pneumàtics Maxxis CrossMark i Ardent, senzillament de 10/10.

No en poso més detalls perquè això ho deixo per la presentació de la Spot Brand al Mundial de Finale, millor escenari de presentació impossible.

De fet em podreu dir confiat, però no vaig patir mai pel funcionament de la corretja dentada, mai, sí pels pneumàtics, era un terreny infernal.

Una conversa avui amb l'Oriol, "però és que vosaltres sortiu a pedalar no pas a entrenar, i partint d'aquesta base, quins resultats, quins resultats i és normal que un circuit del mundial us sigui molt difícil de superar".


Tres SOLOS.


Les cadires de les 24 Ore del 2009 de 10/10 oi que sí? i les mantetes blaves de la tieta Sussi de l'avió?


Els dos nous companys catalans portaven un llum de Leds sensacional pel Pit Stop, llum sempre sense haver de necessitar corrent.

MTB, MTB, MTB.

Demà continuaré, moltes anècdotes per comentar, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Preparant la crònica: STOP.

Fent-la m'he hagut d'aturar, no coordino bé els pensaments, els tempos de l'aventura.


He de descansar més, certament.

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de maig 21, 2012

Subcampiona del món 24 Hores SOLO Single Speed.

Tres podis, ja us ho avanço, un el de la Betty, que s'ha proclamat a Finale Ligure, subcampiona  del món 24 Hores SOLO Single Speed.


En Perto, campió, en Caixàs tercer, què podem dir, bé jo quart, cada un de la seva respectiva categoria.

La Betty ha fet 24 hores SOLO, amb Single Speed i rígida, i després de pedalar, i pedalar, un premi, un subcampionat del món a aquesta duríssima disciplina de les 24 hores SOLO.

El primer que m'ha vingut a al cap entrant fa uns minuts per la porta de casa:

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/05/la-capcalera-del-blog.html

"Ja esperem a tornar de Finale per canviar la imatge de la capçalera del Blog, i una opció podria ser la de la Betty al mateix lloc però ara a aquesta edició 2012, ara però al Mundial SOLO, no cal esmentar ara per ara 24 Ore, sí quan anem a les de 36 Hours,  que hi anirem. I aleshores haurem de diferenciar les unes de les altres, o no."

MTB, MTB, MTB.
http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/05/genets-de-drac-al-mundial-endurance-24.html

"Anys de tot plegat, res passa, tot queda enrere, aquest cop un bon cop, un Mundial Endurance 24 Ore SOLO, en el nostre cas fem el què fem ara en Single Speed, si fem podi, si la Betty o jo mateix ens enfilem al podi, el nostre pensament serà en primer terme per qui ens ha deixat, pels que ens han deixat als darrers mesos, rendir homenatge sempre als que han deixat,  sempre, però sempre, serà motiu de sever i sentit present a aquest espai, i tant que sí, per després pensar amb vosaltres, genets, fades, cavallers, i de més protagonistes d'aquest espai, mtb, mtb, mtb."

No és en cap cas un compromís, sí un sentiment, i per tant una imatge, unes imatges, un pensament, uns pensaments.


A partir d'aquí, preparo la crònica, mtb, mtb, mtb. No sé, si en hores, no ho sé, no ho sé, encara estic aturat, i no em vull deixar ni un detall, ni un de sol. Hem fet unes 24 hores SOLO, amb Single Speed i rígides.

Moltes coses al cap, i totes les vull compartir amb vosaltres, no tardaré ni un segon més, moltes ganes d'explotar la crònica literalment dins del Blog, però tampoc un segon menys, no vull deixar ni una escena per compartir amb vosalltres, de mentre no traboco la crònica us puc dir, mtb, mtb, mtb.

Em podreu dir, no has posat res des de unes hores abans de començar el mundial, sí és veritat, el motiu és clar, mentre, i després, literalment esmicolat, és ara que passades les hores vaig recuperant el pols del present, com sona, planer, senzill.


Mireu a l'esquerra, sóc jo mentre iniciava un vol desastrós, mare meva, mare meva, mare meva.

Un detall de la cursa, encara no m'havia enfilat a la bike, als primers trenta metres que ja vaig menjar, i va ser literalment així un grapat de sorra de Finale, com sona, primers metres corrent i ja rodolava per terra, gràcies Jaume per recollir-me, i per dir-me, fes un Reset i oblida com sigui això, comença la cursa esborrant això. M'he adonat que el dolor intens era per la caiguda, avui caminant per Finale, és a dir vaig seguir al peu de la lletra en cosell d'en Jaume, mtb, mtb, mtb.

Durant la nit, ni una de les fades, durant el dia ni un dels cavallers, em va acompanyar, i em consta que no és així, però certament va ser una Mundial 24 Ore SOLO, això vull dir, això, SOLO.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de maig 19, 2012

Matinada del Dia M.

M de Mundial, sí.

Ja som dissabte, quarts de set del matí.

Fa un bon dia, de pluja res de res, si més no ara. Ahir semblava que, però al final el sol va fer de les seves i ens va recordar que si pot serà un ingredient més per a fer-nos gaudir d'una nova aventura a Finale, gaudir-fregir, vindrà a ser el mateix.

El primer que us puc dir, he dormit com un tronc,  que a les prèvies d'una cursa com aquesta és diria jo una molt bona notícia, haver descansat bé ens dóna una oportunitat, una?, és que hem de tenir clar que nosaltres tenim poques oportunitats a poder ser a l'arc d'arribada, i tot i que som bons a aquests tipus de reptes, les circumstàncies aquests dos darrers anys han marcat el ritme del nostre dia a dia, quin és aquest ritme avui tindrem oportunitat de veure-ho.

Uns minuts i baixem a esmorzar, per després tot seguit carregar-ho tot per marxar cap al circuit.

Una de les tasques que tenim pendents és fer el cafè per o omplir els termos. I això ens portarà una estona, una bona estona, i també preparar tot el menjar per la cursa, que també ens portarà una bona estona. Aquest punt el de l'alimentació és el penúltim de les coses que hem de fer abans de la cursa, el darrer serà repassar les bikes per darrera vegada. 

MTB, MTB, MTB.

Al circuit diuen que hi ha WIFI, però no podré posar-vos cap intervenció crec, però això ja es veurà en funció de com camini la cursa.

divendres, de maig 18, 2012

Avui ens hem tret dubtes.

Molts, perquè al 2009 quan vàrem participar a les 24 Ore de Finale Ligure, el dubte era, podrem fer el circuit? podrem baixar pels tobogans, o no podrem i haurem de mirar, no pas participar?


No va ser, i després d'una primera volta tot el circuit de baixada es feia a dalt de la bike, dic de baixada pel fet que si bé les pujades les podíem fer totes a dalt de la bike, passades les hores les pujades més accentuades les fèiem a peu, sí senyor.


Ara, avui hem fet bona part dels divuit quilòmetres que té aquesta edició, els metres positius són més de cinc-cents metres positius, jo tinc la sensació que són propers a sis-cents, no ho puc afirmar, certament.


El que sí què també és cert és que avui hem fet quasi tot el circuit i també hem repetit per segona vegada tot el circuit de les 24 Ore del 2009, i part del nou d'aquest any, la sensació, inicial molt bona, per passades les hores i repetir després de dinar el tram del 2009 i part del d'aquesta edició, veure que demà serà un dia, com ho podria dir, sí, divertit.


Divertit perquè avui a darrera hora abans de sopar la meva sensació és d'estar molt tocat muscularment, de fet ahir sense anar més lluny els bessons em fèiem un lleuger dolor, vaig pensar però que el motiu era el pas per l'Andreu, però avui aquestes s'han quedat per no marxar, què vol dir això? no ho sé, no caldrà esperar gaire per tenir clar el què pot implicar aquest dolor muscular, demà passades les tres primeres hores ho vaig bé o no aniré.


Si vaig bé les tres primeres hores voldrà dir que les males sensacions han marxat, i el què vindrà són escenaris de fatiga propis d'unes 24 Ore, no passa res per aquest patí propi de les 24 Ore ja hi estem mentalitzats, si parlem de l'hora vuit, no puc afirmar res.


Ara a descansar, perquè estic realment fatigat.

MTB, MTB, MTB.

Circuit amb majúscules.

Ja som a l'hotel, dutxats i a punt per tornar s sopar a Finale, al Tonino com ahir.


 Avui tot el dia al circuit, mtb, mtb, mtb, exigent, exigent, i exigent, però molt, i molt, i molt divertit. 


MTB, MTB, MTB.

Demà aquí hi correrem el Mundial 24 Ore SOLO.

A la nit després de sopar crònica amb una pila d'imatges, mtb, mtb, mtb.

Com hem dormit, com hem dormit.

Un punt que ens ajudarà i molt a poder gaudir de l'aventura de demà.

Ara són les nou del matí, volíem llevar-nos a les set, però són les nou.

D'aquí a uns minuts estarem esmorzant.


Quina Pizza que ens vàrem menjar ahir, quina Pizza, i quin Tiramissu.


Un bon esmorzar i un descans mirant a on som, a la Ligure.



Fa un dia gris, i el pronòstic del temps és, pluja, pluja i pluja a partir de les 10 del matí, mtb, mtb, mtb.

Són les deu tocades i no plou, encara.

Ara d'aquí a uns minuts ens equipem, i directes al circuit, ja posaré imatges del mateix. Estarem si el temps ens ho permet fins a la tarda al circuit, mtb, mtb, mtb. 

L'organització diu que tenim WIFI, si és així ja posaré crònica des del mateix lloc, i no des de l'hotel a on som ara.

MTB, MTB, MTB.

Dues bikes rígides de cromo, single speed avui a posaran roda a Finale, sí senyor.

dijous, de maig 17, 2012

Sensacions Finale.

La primera,  hores abans d'arribar, és de moltes ganes de posar-me l'equipament i sortir a rodar pel circuit, moltes.

Tinc ganes de veure a on som dins d'aquesta aventura. I podrem dir, això ja es veurà a la cursa, sí és veritat però les primeres sensacions les tindrem demà rodant per les zones definides de circuit, i dic definides perquè encara no està tot el circuit marcat.

Segon pensament, hauré descansat bé passada aquesta primera nit a Ligure? per a mi amb la millora del pes, aquest punt, el del descansar bé a les prèvies a la cursa és el més important. Demà us podré confirmar si he dormit bé, també com ha anat el circuit, i podré comentar-vos a on som respecte a la zones més tècniques de baixada.

Un altre punt important,  l'alimentació que fa el seu camí de programació.

MTB, MTB, MTB.

El què us dic, moltes ganes d'enfilar demà cap el circuit, mtb, mtb, mtb.


Ja som a Finale.

Tot de 10/10.



 Molt records, molts.


Caixas, Perto, i nosaltres dos a Finale, mtb, mtb, mtb.


Dues joies muntant carpes,  aquests dos bikers.


Andreu, Trinxes, quin espai, quin espai.

 Una trobada entranyable.

No passen els anys, i a aquesta edició "diguin ho que diguin" passarem per sota de l'arc d'arribada


Miki, quin Hotel, quin Hotel. L'habitació és tan gran com tot casa nostra, i el més important un lloc perfecte per descansar abans, aquestes dues nits, i després.

Un espai ampli a on poder estar 100% relaxats.

MTB, MTB, MTB.


Essència SOLO.

Ens falta el cavallet de les bikes del 2009, però aquest cop mai el necessitarem, tots som SOLOS.

A la nit miraré de fer crònica de la jornada d'avui.

Ara però marxem a sopar a Finale,  mtb, mtb, mtb. 

Quatre catalans a conquerir el Mundial 24 Ore SOLO, però ara primer anirem a conquerir una Pizza.

Falten 48 hores tocades.

Ja caminem.

Primera hora de dijous.

D'aquí a mitja hora ja enfilarem cap a Finale.


Un pensament fantàstic, quines ganes tinc de ficar la Vicious i la Longboard dins del circuit de Finale.

MTB, MTB, MTB.

Si hi prou podrem dir encara més la nostra.

Dracs a Finale.

MTB, MTB, MTB.


És el què em ve al cap, que demà comença l'aventura.

Avui, de fet comença avui, sonen les dotze, mtb, mtb, mtb.

dimecres, de maig 16, 2012

Equipaments.


Festival d'equipaments.


Tots dins de la càssica entre les clàssiques.

MTB, MTB, MTB.

Tot a punt.

Mitja nit, imatges de tot plegat.

 






Crec que no cal dir res, oi que no?

MTB, MTB, MTB.


Fa una bona estona.

Que tot es mou a casa.

I tant que sí.

D'aquí a un estona us en aniré posant imatges de què està rodant i què no.

Finale.
I parlant de rodar, ens haurem de tirar, literalment, per aquí a Finale, sí, sí com sona.

MTB, MTB, MTB.

És una imatge que m'ha enviat la Betty i ja en cercaré el link d'on ha sortit, però d'entrada aquí la teniu i és feta per un biker que ja roda pel circuit del Mundial a Finale.

dimarts, de maig 15, 2012

Demà matí, tancament.

Perquè a la tarda a partir de les tres la feina em tindrà 100% concentrat.

Tenia de dilluns a la tarda fins demà a les tres de la tarda per prepara-ho tot, tinc consell de client demà, i aleshores les bikes passen a darrer terme.

Un cop acabat el consell, aleshores ja sí, passarà la nit, i a primera hora començara la segona part de l'aventura, els preparatius quedaran enrere, i passarem a l'acció.

Una anada lenta, a on propers a la frontera ens ajuntarem amb els dos bikers de Banyoles.

Demà just sortir el sol fins l'hora de dinar inclosa, tindrem preparatius Finale, i serà una festa perquè vindrà l'Oriol, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Com és el món, com és el món, mtb, mtb, mtb.

Avui he pujat a BO, i he vist dues Moots, una MootoX RSL, i una YBB, mare meva.

També he vist les rodes de la YBB, dues joies entre joies, i tant que sí.

He fet els deures a Can BO, càrrega de NoTubes a les rodes de la Longboard, el circuit, la segona part és un niu de punxes, he agafat el tercer llum de recanvi per la Betty, i unes pastilles de fre de R1, per la Longboard, i el carretó, el carretó.

Mentre feia això he arrancat la Waeco, i sorpresa no funciona.

Omplirem dipòsit propers a la frontera, no per res, sí per no haver de fer-ho ja fins que siguem un altre cop a casa.

El que no quedi fet demà abans de les tres de la tarda ja no serà.

MTB, MTB, MTB.


La Betty ha recollit la segona carpa de casa dels Trinxes a Valloromanes, la primera ve de Banyoles.

Demà cercarem les estaques, la cinta ja la tenim,  mtb, mtb, mtb. Estaques i cinta per què? calen sempre a casa dels italians, sempre.

Mil detalls, i més.

Ara fa una estona venim del Caprabo.

Aigua, un litre i mig cada vint quilòmetres, creiem que anirem com a molt deu voltes, com a molt, jo crec que menys, així que entre els dos quatre pacs d'aigua de 6x1,5l.


Xocolata, dues rajoles grans, grans.


Fruits secs entre d'altres, no masses més.


Llaminadures, poques però també.


La reina de les festes, la Nutella.


Lògica única, si hi ha Nutella hi ha pa Bimbo.


Cafè cafeinat, dos termos plens per les 24 Ore de la cursa, i tant que sí.


I si hi ha cafè hi ha llet.


I quan ja tens el cafè amb llet uns cereals no poden faltar.

La fruita demà us l'exposaré, que encara no l'hem anat a buscar.


Aquestes joies de casa dels pares de la Betty no seran a Finale, ens les haurem cruspit demà segur.

No portarem iogurts, la super Waeco ha fet llufa, com sona Error2 i no tenim els 50 litres de nevera. 

MTB, MTB, MTB.

La capçalera del Blog.

Ja esperem a tornar de Finale per canviar la imatge de la capçalera del Blog, i una opció podria ser la de la Betty al mateix lloc però ara a aquesta edició 2012, ara però al Mundial SOLO, no cal esmentar ara per ara 24 Ore, sí quan anem a les de 36 Hours,  que hi anirem. I aleshores haurem de diferenciar les unes de les altres, o no.

MTB, MTB, MTB.


Més informació.

Perquè ja tinc la mare de tot plegat sí, sí, com sona, sempre n'he volgut tenir una, de fet no tan gran com aquesta, però sí una.


És perquè aquest cop no hauríem de carregar amb tot des d'on és la VW fins al Pit Stop, és que com que la zona és un parc protegit, no hi podem portar els cotxes.

I sincerament a l'anada encara, però després de fer les 24 hores jo no estaré per portar els paquets fins la VW.

MTB, MTB, MTB.

4 dies tocats.

I estarem dins de la cursa.

De fet avui és per a  mi el darrer dia, perquè demà tot ha d'estar carregat a dalt de la VW, millor dit avui a darrera hora la major part de coses han d'estar totes ja a dalt de la VW.

El motiu, és senzill, ara encara aconsegueixo pensar què necessitarem, demà ja no.

De fet ahir jo ja no podia fer la relació necessària per a poder participar a les 24 hores.

Tot i que ahir mentre esperaven l'hora amb l'Andreu vàrem anar fent gestions necessàries.

Jo entre d'altres necessito saber si la pastilla efervescent que prenc cada matí des de fa una pila de mesos des de la primera i darrera sinusitis és o no causant de dopatge, el prospecte no ho diu, no indica que en sigui, però si ho és necessitaré un certificat metge a on s'indiqui detalladament la necessitat de prendre-la, tinc la recepta mèdica però no explica res.

També em fa dubtar el tema calçat, amb les Sidi ho he fet tot, amb les Giro, no, que començaré amb les Giro sí, que acabi amb elles, no ho sé.

Tema casc a la nit, no en portarem un segon amb el llum a punt, ens aturarem més estona però portarem sempre el mateix casc.

Tema massatge muscular de gels, serà ho tinc clar, de dos tipus a diferents moments de la cursa, i ja els tenim a punt. Un de molta intensitat, un de menor intensitat.

Tema menjars, tots i cada un per tipus dins del seu taper, res obert, i tota la preparació la farem dissabte al matí.

El segon cafèa l'hora d'esmorzar  a l'hotel,  impossible, cada cafè a partir del primer te´l cobren a part, això si que no, ens entenem oi?

La carpa, en portarem dues,  una com a  mínim mirarem de muntar-la dijous a la tarda per poder agafar un bon lloc, la muntarem i seguidament marxarem.

Bé,  i la llista  és llarga, molt, i miraré d'anar-la posant.

MTB, MTB, MTB.

Termos pel cafè, tres i dels grans, aquest anys no tindrem qui ens faci els cafès amb llet, però mirarem de fer quelcom que ens ho recordi.

Aquest any tampoc tindrem qui ens ajusti els canvis de les bikes, però això ja no serà un problema oi que no?

Aquest any la Nutella serà paradís particular nostre, mtb, mtb, mtb.

A aquesta edició el terra, o aquesta és la intenció, serà de plàstic, no puc amb la gespa del circuit.

Miraré avui de reproduir al detall l'espai que tindrem al Pit Stop.