Muscularment posats a punt.
El canell reparat.
Els gels freds a punt.
Els dipòsits dels avantbraços descarregats.
Fa uns minuts que entrem per la porta de casa.
Molta, molta, i molta emoció, mtb, mtb, mtb.
dimarts, de maig 15, 2012
Després de l'Andreu.
Tot torna al seu lloc.
Muscularment posats a punt.
El canell reparat.
Els gels freds a punt.
Els dipòsits dels avantbraços descarregats.
Fa uns minuts que entrem per la porta de casa.
Molta, molta, i molta emoció, mtb, mtb, mtb.
Muscularment posats a punt.
El canell reparat.
Els gels freds a punt.
Els dipòsits dels avantbraços descarregats.
Fa uns minuts que entrem per la porta de casa.
Molta, molta, i molta emoció, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de maig 14, 2012
Sota la pluja.
També es pedala.
I ahir va ser, una pedregada com Déu mana, i tant que sí.
No ens va enganxar de ple, en cap cas, ni anant ni tornant.
MTB, MTB, MTB.
Ara a la tarda visita a l'Andreu, cal reconduir aquest canell, i tant que sí.
I ahir va ser, una pedregada com Déu mana, i tant que sí.
No ens va enganxar de ple, en cap cas, ni anant ni tornant.
MTB, MTB, MTB.
Ara a la tarda visita a l'Andreu, cal reconduir aquest canell, i tant que sí.
Spot Brand/Belt Drive CT a les 24 Hours World SOLO Championships Finale Ligure Italy 2012. .
És el què serà la presentació de la Spot Brand, vull dir que vaig a aprofitar la preparació per a aquesta cita, per a presentar a la Longboard en societat.
MTB, MTB, MTB.
Preparo la presentació, mtb, mtb, mtb.
Tinc una idea millor, hi poso fil a l'agulla.
MTB, MTB, MTB.
Preparo la presentació, mtb, mtb, mtb.
Tinc una idea millor, hi poso fil a l'agulla.
Eliminant riscos.
Perquè els Crank Brothers Egg Beater 4ti nop podran amb les 24 Ore, els SL sí, no per res, sí per ser més nous.
MTB, MTB, MTB.
"Primera hora de la darrera abans de les 24 hores".
És la sensació avui. Sí ja ho sé sembla que no sigui així, però la sensació avui és d'estar entre les cordes.
Fa dos dies, el dissabte tornant de fer ruta al darrer pujador de darrera de casa, em vaig enganxar la mà dreta amb una reixa que protegeix uns rosés, aquesta reixa estava torçada cap al carrer.
No va ser res, dolorós sí, puntualment.
Ahir la sortida de bike va ser curiosa, per les tempestes, les sensacions a dalt de la bike molt bones però. Sí que ara penso que vaig agafar molt fred a les mans.
A la nit però de cop, després d'una dutxa, el canell dret em va fer una punxada intensa, molt dolorosa. M'hi vaig posar una bossa de gel, i vaig prendre un anti inflamatori.
Avui a primera hora estic pitjor que ahir. Pel cafè del matí a primera hora, un dels dos, no he pogut ni posar el sucre, per favor, a cinc dies tocats del Mundial.
Si no surts no passa res, he de pensar així.
A la tarda d'avui visita urgent al fisió, l'Andreu ens ha de fer una reparació d'urgència.
No m'agradaria haver de fer les 24 hores així, en cap cas, i l'opció de no poder fer-les no hi és, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Mai m'he vist limitat per una lesió a les prèvies a una participació d'una cursa, bé, per aquest motiu aquesta podria ser la primera vegada, cal ser pacient, a veure què en pensa l'Andreu, ell entre moltes d'altres és un especialista a tot el què fa referència a les lesions dels jugador de handbol, i aquesta segur que deu ser de les més freqüents, estarem en bones mans.
Una experiència nova, i tant que sí.
Fa dos dies, el dissabte tornant de fer ruta al darrer pujador de darrera de casa, em vaig enganxar la mà dreta amb una reixa que protegeix uns rosés, aquesta reixa estava torçada cap al carrer.
No va ser res, dolorós sí, puntualment.
Ahir la sortida de bike va ser curiosa, per les tempestes, les sensacions a dalt de la bike molt bones però. Sí que ara penso que vaig agafar molt fred a les mans.
A la nit però de cop, després d'una dutxa, el canell dret em va fer una punxada intensa, molt dolorosa. M'hi vaig posar una bossa de gel, i vaig prendre un anti inflamatori.
Avui a primera hora estic pitjor que ahir. Pel cafè del matí a primera hora, un dels dos, no he pogut ni posar el sucre, per favor, a cinc dies tocats del Mundial.
Si no surts no passa res, he de pensar així.
A la tarda d'avui visita urgent al fisió, l'Andreu ens ha de fer una reparació d'urgència.
No m'agradaria haver de fer les 24 hores així, en cap cas, i l'opció de no poder fer-les no hi és, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Mai m'he vist limitat per una lesió a les prèvies a una participació d'una cursa, bé, per aquest motiu aquesta podria ser la primera vegada, cal ser pacient, a veure què en pensa l'Andreu, ell entre moltes d'altres és un especialista a tot el què fa referència a les lesions dels jugador de handbol, i aquesta segur que deu ser de les més freqüents, estarem en bones mans.
Una experiència nova, i tant que sí.
diumenge, de maig 13, 2012
Genets de Drac al Mundial Endurance 24 Ore SOLO.
Fent els deures.
Perquè el mínim necessari per a poder anar a les 24 Ore, crec que el tenim clar.
Has de poder enfilar-te a la bike quan normalment no ho fas, a l'hora d'anar a dormir després d'una jornada intensa de treball, a primera hora d'un dissabte sense haver quedat amb d'altres bikers, o quan ja tornes de la sortida amb un grup tornar a començar a fer ruta, quant ja penses que toca descansar, bé perquè ja ho has fet tot aquell dia a dalt de la bike o perquè creus que avui has de descansar, tornar a agafar la bike.
El tema alimentació, per a nosaltres senzill, seguim els canons del què hem de menjar sense pensar massa quan ho hem de menjar, això ara a les prèvies, perquè a la cursa som religiosos amb l'alimentació i l'aigua, ara, uns dies abans de la cursa no, pel fet que mentre rodem descoordinant l'aigua i el menjar fas que les coses a dalt de la bike no funcionin bé, i en aquestes condicions costa pedalar, tampoc molt, però costa, dic tampoc molt pel fet que el nostre ritme és de passeig, 24 hores amb les nostres bikes a un circuit de 18 Km. i un desnivell per sobre dels 500 m. positius no té per a nosaltres cap més possibilitat, és a dir rodar molt i molt i molt lents. Això és exactament el què estem fent, és evident que si anéssim alts de ritme l'alimentació seria cada hora passada la primera hora i mitja, i l'aigua aniria i vindria cada vint minuts, però no és el cas ara, ritme molt lent i trencament de les normes bàsiques.
Les fades de la nit són també amb nosaltres, ho sé, ho noto, jo els hi vaig donar vida amb els cavallers de la llum, totes, tots són nostres, som nosaltres, els Dracs voladors de The Great Escape MTB, són això de The Great Escape MTB, i per aquest motiu, l'arribada de la nit a la jornada del Mundial de 24 Ore SOLO, serà especial, perquè hi entraré amb tots vosaltres, sí, sí, amb tots vosaltres, sense vosaltres aquesta seria segur diferent, sense vosaltres, jo hi seria, i tant, però no seria en cap cas el mateix. Una imatge em ve al cap, una i el cor em fa un cop d'intens sentiment, l'arribada a les 24 Ore de Finale del 2009, a on vàrem ser rebuts com a autèntics genets de Drac, una rebuda inoblidable, gràcies gironins, gràcies bordilencs, i com a Finale, a l'europeu, l'arribada de la darrera volta a on els homes BO, amb en Mateu al front, corrent de costat amb nosaltres ens esperaven per donar-nos la millor de les benvingudes, a tots, a tots vosaltres, a les fades de la nit que m'acompanyaran tota la nit agafades de la mà, de les meves mans, als cavallers de la llum, fins i tot els que han deixat de ser-ho, a tots vosaltres us dedico aquesta edició del Mundial Endurance 24 Ore SOLO, quan esmicolat al ben mig de la foscor, fades us embolcallaré amb la meva mirada, i a vosaltres cavallers de la llum, especialment a en Xavi a South Carolina, que des del seu pati de casa mirarà al cel, veurà els estels, entre ells un passarà, un Drac negre ple de llum, passarà en honor seu, quan això passi jo estaré lluitant per no caure derrotat de cansament, de fatiga, esperant un sol moment, un, el de l'arribada dels cavallers de la llum, a on les fades de la nit els hi cediran el pas i serà sense cap mena de dubte el millor moment, el del pas més extrem, de la nit més càlida i ferotge, a la matinada més freda i prometedora, nit ferotge pel fet de no voler deixar-me anar, freda pel fet de saber-se equivocadament traïda pel genet de Drac, que vol i dol, vol restar a la foscor, i dol per entrar a la llum, entre cavallers de la llum, aquest instant, aquest únic moment, el de la marxa de la foscor i l'arribada de la llum, serà per a tots vosaltres, dedicat a tots vosaltres. L'arribada del dia deixant enrere la nit, és el motor d'aquests dos genets de Drac, cap més, estimem entrar a la nit més fosca amb els nostres dos Dracs diferents i un cop submergits a dins, en gaudirem, per després passades les hores, desitjar entrar als banys profunds i transparents de la llum més intensa, quant això passi, a aquest canvi d'escenari, de la nit al dia, un sol pensament, em queden fer unes Guilleries, que bé, que bé, que encara queden totes unes Guilleries, mtb, mtb, mtb.
Poc saben, els SSEC que estan en mans de genets de Drac, mtb, mtb, mtb.
Les falgueres màgiques han fet bé la seva feina, amb els genets oblidats de si mateixos, sí, també amb mi, les falgueres màgiques són les meves aliades, com les fades, com els genets de Drac, com els cavallers de la llum, i les falgueres són qui fan que us tingui sempre ben presents, i a on el dia que sortiu del vell laberint sempre podreu entrar a un bell laberint a terra de creadors, a The Great Escape MTB.
De mentre els crits d'entre molts d'en Carles, al cel sigui, a l'arribada de Finale, sempre seran motor d'aventures, a on els crits dels homes BO a l'arribada de l'europeu sempre seran motiu de noves aventures, un mot defineix aquesta propera participació, que tornarem a repetir al 2014 a Escòcia si Deu vol, ganes de passar-ho d'allò més bé.
Al 2013 no anirem al Mundial SOLO, pel fet que toca Transpirenaica, deu anys després de la primera, un mes sencer al 2013 per conquerir pacíficament sense presses els pirineus.
NECESITEM SER-HI, FER-LA.
Per cert, des de fa dues edicions de la Vallromanes-Montserrat, consell Temporal que seguim, no barretes, sí fruits secs, no Gels, sí fruita, molta, no sals, sí aigua.
Una amazona al Mundial SOLO.
La Betty serà un MIG al Mundial de Finales, segur.
El sol, que a la cursa ens fregirà ara l'estem gaudint, ens hi posem a sota i no l'evitem, en cap cas, la lluna, l'esperem mentre rodem a dalt de la bike, ahir mateix vàrem entrar a la nit per pistes oblidades i ni tan sols portàvem llums, perquè això pot passar durant la nit, vull dir que podem esgotar les bateries dels llums i haver de rodar amb una espurna de llum.
Dormir, què és això? ara ho fem més que mai, a la cursa, bé un dia després us ho explicaré.
Com fer unes pujades que no podem fer? senzill a peu, caminarem uns quaranta quilòmetres mínim, així de senzill, així de planer.
Com fer unes baixades que tècnicament no tenim el nivell per fer-les?
No contesto perquè encara no ho sé, dijous i divendres ja us ho podré aclarir.
Amb aquest dos apartats caldria anar calçat amb unes bambes de caminar, sí, amb cales, menys càrregues musculars i més ràpids caminant, però som bikers, fem MTB, si hem de caminar ho farem i tant, perdrem posicions abans que portar material que no sigui específic de bike, ens és igual quedar petats per caminar amb les Shimano i les Giro, fem MTB en primer terme, i si fent MTB ens va bé millor, i si no també.
Assistències, cap.
Fem categoria SOLO, SOLO, és això SOLO.
Què no podrem reparar? Una punxada dels pneumàtics de la Betty, impossible desmuntar els seus pneumàtics, impossible, i res que tingui a veure amb el Belt Drive, impossible, la resta podrem intentar-ho, però aquests dos punt són els nostres dos punts febles.
Per a un repte com aquest, a excepció del dia de la cursa estarem a un hotel que en la vida ens podríem permetre, pagar-lo sí, permetre no, però 24 Ore SOLO, requereix de cuidar-se molt, i per això estarem des del dijous fins passada la cursa al millor entre els millors, mtb, mtb, mtb.
L'aigua ve des de casa tota, no bevem aigua si podem evitar-ho que no sigui la nostra, el cafè amb o sense llet, el mateix, la fruita, el mateix, el menjar a la cursa, el mateix.
Equipaments, dos per cap, per no utilitzar-ne un, sí, sí, com sona. Vull dir que a aquesta edició la intenció és rodar sempre amb el mateix equipament.
Dutxa, una de 20 litres sempre a punt. Que no utilitzarem.
Massatges, un de gel sempre a punt. Que no utilitzarem.
Cadires 24 Ore, dues, i tant, per seure uns minuts, pocs, per res més.
Carpa, dues, una amb laterals, i una sense.
Neveres, dues de grans de gel. I una de gran a la VW carregada sempre fins els topalls a 0º C.
Taules una.
Llums, els de la cursa.
Recanvis i eines els que us vaig presentar.
Ara fent temps, sortir a primera hora era massa fàcil, esperem a que ens costi més, i quan ja pensem, avui ja millor que no sortim, aleshores sortirem.
Un únic objectiu, que no té res a veure amb la posició en cursa, fer un paper digne, i podrem dir, home això va lligat al resultat, sí i no, en el nostre cas no, perquè no tenim ritme de cursa, digne vol dir per a nosaltres, que abans, mentre i després pensem sempre, QUE BÉ QUE ENS HO ESTEM PASSANT, mtb, mtb, mtb.
A l'arribada d'aquest Mundial 24 Ore SOLO, un pensament, la dels somriures a la nostra darrera participació a aquest lloc, sense cap mena de dubte, seria impossible que això fos d'altra manera.
És la fita més exigent que ens proposat mai de fer, participar al Munidal Endurance 24Ore SOLO, amb dues bikes de cromo, rígides, 29ers, Single Speed, sense cap assistència, el que no sap ningú, és que tenim el millor aliat que es pot tenir, el de tenir present, molt present la nostra darrera presència a aquest camp, tenim la memòria al nostra favor, i això amics meus és el motor perquè no defallim.
Això i un hotel de somni que ara mateix descansant penso, que bé, que bé , que bé.
MTB, MTB, MTB.
Anys de tot plegat, res passa, tot queda enrere, aquest cop un bon cop, un Mundial Endurance 24 Ore SOLO, en el nostre cas fem el què fem ara en Single Speed, si fem podi, si la Betty o jo mateix ens enfilem al podi, el nostre pensament serà en primer terme per qui ens ha deixat, pels que ens han deixat als darrers mesos, rendir homentage sempre als que han deixat, sempre, però sempre, serà motiu de sever i sentit present a aquest espai, i tant que sí, per després pensar amb vosaltres, genets, fades, cavallers, i de més protagonistes d'aquest espai, mtb, mtb, mtb.
Cal que les falgueres màgiques ens ajudin perquè tot torni al seu lloc, oi que sí?
I si no fem-ho veure, fem veure que han fet la seva feina, ens veiem a Finale, al Mundial Endurance 24 Ore SOLO.
Perquè el mínim necessari per a poder anar a les 24 Ore, crec que el tenim clar.
Has de poder enfilar-te a la bike quan normalment no ho fas, a l'hora d'anar a dormir després d'una jornada intensa de treball, a primera hora d'un dissabte sense haver quedat amb d'altres bikers, o quan ja tornes de la sortida amb un grup tornar a començar a fer ruta, quant ja penses que toca descansar, bé perquè ja ho has fet tot aquell dia a dalt de la bike o perquè creus que avui has de descansar, tornar a agafar la bike.
El tema alimentació, per a nosaltres senzill, seguim els canons del què hem de menjar sense pensar massa quan ho hem de menjar, això ara a les prèvies, perquè a la cursa som religiosos amb l'alimentació i l'aigua, ara, uns dies abans de la cursa no, pel fet que mentre rodem descoordinant l'aigua i el menjar fas que les coses a dalt de la bike no funcionin bé, i en aquestes condicions costa pedalar, tampoc molt, però costa, dic tampoc molt pel fet que el nostre ritme és de passeig, 24 hores amb les nostres bikes a un circuit de 18 Km. i un desnivell per sobre dels 500 m. positius no té per a nosaltres cap més possibilitat, és a dir rodar molt i molt i molt lents. Això és exactament el què estem fent, és evident que si anéssim alts de ritme l'alimentació seria cada hora passada la primera hora i mitja, i l'aigua aniria i vindria cada vint minuts, però no és el cas ara, ritme molt lent i trencament de les normes bàsiques.
Les fades de la nit són també amb nosaltres, ho sé, ho noto, jo els hi vaig donar vida amb els cavallers de la llum, totes, tots són nostres, som nosaltres, els Dracs voladors de The Great Escape MTB, són això de The Great Escape MTB, i per aquest motiu, l'arribada de la nit a la jornada del Mundial de 24 Ore SOLO, serà especial, perquè hi entraré amb tots vosaltres, sí, sí, amb tots vosaltres, sense vosaltres aquesta seria segur diferent, sense vosaltres, jo hi seria, i tant, però no seria en cap cas el mateix. Una imatge em ve al cap, una i el cor em fa un cop d'intens sentiment, l'arribada a les 24 Ore de Finale del 2009, a on vàrem ser rebuts com a autèntics genets de Drac, una rebuda inoblidable, gràcies gironins, gràcies bordilencs, i com a Finale, a l'europeu, l'arribada de la darrera volta a on els homes BO, amb en Mateu al front, corrent de costat amb nosaltres ens esperaven per donar-nos la millor de les benvingudes, a tots, a tots vosaltres, a les fades de la nit que m'acompanyaran tota la nit agafades de la mà, de les meves mans, als cavallers de la llum, fins i tot els que han deixat de ser-ho, a tots vosaltres us dedico aquesta edició del Mundial Endurance 24 Ore SOLO, quan esmicolat al ben mig de la foscor, fades us embolcallaré amb la meva mirada, i a vosaltres cavallers de la llum, especialment a en Xavi a South Carolina, que des del seu pati de casa mirarà al cel, veurà els estels, entre ells un passarà, un Drac negre ple de llum, passarà en honor seu, quan això passi jo estaré lluitant per no caure derrotat de cansament, de fatiga, esperant un sol moment, un, el de l'arribada dels cavallers de la llum, a on les fades de la nit els hi cediran el pas i serà sense cap mena de dubte el millor moment, el del pas més extrem, de la nit més càlida i ferotge, a la matinada més freda i prometedora, nit ferotge pel fet de no voler deixar-me anar, freda pel fet de saber-se equivocadament traïda pel genet de Drac, que vol i dol, vol restar a la foscor, i dol per entrar a la llum, entre cavallers de la llum, aquest instant, aquest únic moment, el de la marxa de la foscor i l'arribada de la llum, serà per a tots vosaltres, dedicat a tots vosaltres. L'arribada del dia deixant enrere la nit, és el motor d'aquests dos genets de Drac, cap més, estimem entrar a la nit més fosca amb els nostres dos Dracs diferents i un cop submergits a dins, en gaudirem, per després passades les hores, desitjar entrar als banys profunds i transparents de la llum més intensa, quant això passi, a aquest canvi d'escenari, de la nit al dia, un sol pensament, em queden fer unes Guilleries, que bé, que bé, que encara queden totes unes Guilleries, mtb, mtb, mtb.
Poc saben, els SSEC que estan en mans de genets de Drac, mtb, mtb, mtb.
Les falgueres màgiques han fet bé la seva feina, amb els genets oblidats de si mateixos, sí, també amb mi, les falgueres màgiques són les meves aliades, com les fades, com els genets de Drac, com els cavallers de la llum, i les falgueres són qui fan que us tingui sempre ben presents, i a on el dia que sortiu del vell laberint sempre podreu entrar a un bell laberint a terra de creadors, a The Great Escape MTB.
De mentre els crits d'entre molts d'en Carles, al cel sigui, a l'arribada de Finale, sempre seran motor d'aventures, a on els crits dels homes BO a l'arribada de l'europeu sempre seran motiu de noves aventures, un mot defineix aquesta propera participació, que tornarem a repetir al 2014 a Escòcia si Deu vol, ganes de passar-ho d'allò més bé.
Al 2013 no anirem al Mundial SOLO, pel fet que toca Transpirenaica, deu anys després de la primera, un mes sencer al 2013 per conquerir pacíficament sense presses els pirineus.
NECESITEM SER-HI, FER-LA.
Per cert, des de fa dues edicions de la Vallromanes-Montserrat, consell Temporal que seguim, no barretes, sí fruits secs, no Gels, sí fruita, molta, no sals, sí aigua.
Una amazona al Mundial SOLO.
La Betty serà un MIG al Mundial de Finales, segur.
 |
| Fent els deures pel proper SOLO. |
Dormir, què és això? ara ho fem més que mai, a la cursa, bé un dia després us ho explicaré.
Com fer unes pujades que no podem fer? senzill a peu, caminarem uns quaranta quilòmetres mínim, així de senzill, així de planer.
Com fer unes baixades que tècnicament no tenim el nivell per fer-les?
No contesto perquè encara no ho sé, dijous i divendres ja us ho podré aclarir.
Amb aquest dos apartats caldria anar calçat amb unes bambes de caminar, sí, amb cales, menys càrregues musculars i més ràpids caminant, però som bikers, fem MTB, si hem de caminar ho farem i tant, perdrem posicions abans que portar material que no sigui específic de bike, ens és igual quedar petats per caminar amb les Shimano i les Giro, fem MTB en primer terme, i si fent MTB ens va bé millor, i si no també.
Assistències, cap.
Fem categoria SOLO, SOLO, és això SOLO.
Què no podrem reparar? Una punxada dels pneumàtics de la Betty, impossible desmuntar els seus pneumàtics, impossible, i res que tingui a veure amb el Belt Drive, impossible, la resta podrem intentar-ho, però aquests dos punt són els nostres dos punts febles.
Per a un repte com aquest, a excepció del dia de la cursa estarem a un hotel que en la vida ens podríem permetre, pagar-lo sí, permetre no, però 24 Ore SOLO, requereix de cuidar-se molt, i per això estarem des del dijous fins passada la cursa al millor entre els millors, mtb, mtb, mtb.
L'aigua ve des de casa tota, no bevem aigua si podem evitar-ho que no sigui la nostra, el cafè amb o sense llet, el mateix, la fruita, el mateix, el menjar a la cursa, el mateix.
Equipaments, dos per cap, per no utilitzar-ne un, sí, sí, com sona. Vull dir que a aquesta edició la intenció és rodar sempre amb el mateix equipament.
Dutxa, una de 20 litres sempre a punt. Que no utilitzarem.
Massatges, un de gel sempre a punt. Que no utilitzarem.
Cadires 24 Ore, dues, i tant, per seure uns minuts, pocs, per res més.
Carpa, dues, una amb laterals, i una sense.
Neveres, dues de grans de gel. I una de gran a la VW carregada sempre fins els topalls a 0º C.
Taules una.
Llums, els de la cursa.
Recanvis i eines els que us vaig presentar.
Ara fent temps, sortir a primera hora era massa fàcil, esperem a que ens costi més, i quan ja pensem, avui ja millor que no sortim, aleshores sortirem.
Un únic objectiu, que no té res a veure amb la posició en cursa, fer un paper digne, i podrem dir, home això va lligat al resultat, sí i no, en el nostre cas no, perquè no tenim ritme de cursa, digne vol dir per a nosaltres, que abans, mentre i després pensem sempre, QUE BÉ QUE ENS HO ESTEM PASSANT, mtb, mtb, mtb.
A l'arribada d'aquest Mundial 24 Ore SOLO, un pensament, la dels somriures a la nostra darrera participació a aquest lloc, sense cap mena de dubte, seria impossible que això fos d'altra manera.
És la fita més exigent que ens proposat mai de fer, participar al Munidal Endurance 24Ore SOLO, amb dues bikes de cromo, rígides, 29ers, Single Speed, sense cap assistència, el que no sap ningú, és que tenim el millor aliat que es pot tenir, el de tenir present, molt present la nostra darrera presència a aquest camp, tenim la memòria al nostra favor, i això amics meus és el motor perquè no defallim.
Això i un hotel de somni que ara mateix descansant penso, que bé, que bé , que bé.
MTB, MTB, MTB.
Anys de tot plegat, res passa, tot queda enrere, aquest cop un bon cop, un Mundial Endurance 24 Ore SOLO, en el nostre cas fem el què fem ara en Single Speed, si fem podi, si la Betty o jo mateix ens enfilem al podi, el nostre pensament serà en primer terme per qui ens ha deixat, pels que ens han deixat als darrers mesos, rendir homentage sempre als que han deixat, sempre, però sempre, serà motiu de sever i sentit present a aquest espai, i tant que sí, per després pensar amb vosaltres, genets, fades, cavallers, i de més protagonistes d'aquest espai, mtb, mtb, mtb.
Cal que les falgueres màgiques ens ajudin perquè tot torni al seu lloc, oi que sí?
I si no fem-ho veure, fem veure que han fet la seva feina, ens veiem a Finale, al Mundial Endurance 24 Ore SOLO.
dissabte, de maig 12, 2012
WEMBO: Què està passant?
Si som avui SSEC2013.
Si avui tot just som SSEC2012.
Falta quelcom, hi pensaré.
Totes les eines dins de la bossa, millor dit quasi totes.
Tema llums, important sempre. Detall del cargador de quatre piles, cal per si la liem amb les bateries, que sempre passa, oi que sí Betty?
Un pel manillar de 80 m. un pel casc de 30 m. i dos del darrera.
Escalant a mínima potència sempre, un i prou, o els dos, però a mínima potència. Baixant sempre a màxima.
Els del casc a mínima escalant, a màxima fent equip amb el del manillar.
No es veu massa bé, no passa res, gruixos per centrar les pinces, cales de recanvi, cadena, un tros. i recanvis varis dins de la caixa negra.
I tot guardat dins de la caixa, herència de la Cagiva 900i d'en Xavier.
Per un cop tot agrupat per tipus, fer-se companyia tots dins d'una única caixa.
Els protector pel fang, perquè si plou molt i molt serà el nostre gran dia, i tant que sí.
I la bossa de dutxa perquè passades les hores ens hem de cuidar, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Si avui tot just som SSEC2012.
Falta quelcom, hi pensaré.
Totes les eines dins de la bossa, millor dit quasi totes.
Tema llums, important sempre. Detall del cargador de quatre piles, cal per si la liem amb les bateries, que sempre passa, oi que sí Betty?
Un pel manillar de 80 m. un pel casc de 30 m. i dos del darrera.
Escalant a mínima potència sempre, un i prou, o els dos, però a mínima potència. Baixant sempre a màxima.
Els del casc a mínima escalant, a màxima fent equip amb el del manillar.
No es veu massa bé, no passa res, gruixos per centrar les pinces, cales de recanvi, cadena, un tros. i recanvis varis dins de la caixa negra.
I tot guardat dins de la caixa, herència de la Cagiva 900i d'en Xavier.
Per un cop tot agrupat per tipus, fer-se companyia tots dins d'una única caixa.
Els protector pel fang, perquè si plou molt i molt serà el nostre gran dia, i tant que sí.
I la bossa de dutxa perquè passades les hores ens hem de cuidar, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Un quart de vuit del matí.
D'aquí a una estona rodarem quatre Singles, mtb, mtb, mtb.
Vicious continua, sí, sí segueix fabricant, i tant que sí.
Nosaltres mirarem de rodar ara a primera hora una estoneta més, i tant.
MTB, MTB, MTB.
 |
| SSWC2011. |
Vicious continua, sí, sí segueix fabricant, i tant que sí.
Nosaltres mirarem de rodar ara a primera hora una estoneta més, i tant.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de maig 11, 2012
SSEC2012: SS Queen.
Entenem el què entenem, però la nostra representant femenina és la millor representant que podíem tenir per a la SSEC2012, sense cap mena de dubte.
Per la fiabilitat dels seus resultats, per la manera d'assolir els resultats, per la manera de digerir-los.
Respectuosa, voluntariosa, ferma en els seus propòsits, i silenciosa amb els seus èxits.
Moltes. i moltes felicitats Betty.
MTB, MTB, MTB.
Gràcies Narcís per aquesta magnífica imatge, de 10/10.
WEMBO: Mundial 24 Ore SOLO.
Ja està, ja està fet.
World 24 Ore SOLO.
"Què passa amb la Betty?".
Ara ja no hi ha marxa enrere.
MTB, MTB, MTB.
Pel què fa a nosaltres, amb les rígides i Single Speed.
Una setmana, una setmana i tot haurà passat.
I després de la WC la Tramun, sí senyor, mtb, mtb, mtb.
World 24 Ore SOLO.
"Què passa amb la Betty?".
Ara ja no hi ha marxa enrere.
MTB, MTB, MTB.
Pel què fa a nosaltres, amb les rígides i Single Speed.
Una setmana, una setmana i tot haurà passat.
I després de la WC la Tramun, sí senyor, mtb, mtb, mtb.
SSEC2012: The queen of hearts
Ni més ni menys amb les Retrotec, agafades de la mà d'aquestes.
I la veus i diries, està bé.
I la mires i penses, renoi, renoi, renoi.
Però quan més t'adones que aquesta és una joia entre joies, és quan hi rodes.
Una de les millors sorpreses de la SSEC2012, MTB, MTB, MTB.
I la veus i diries, està bé.
I la mires i penses, renoi, renoi, renoi.
Però quan més t'adones que aquesta és una joia entre joies, és quan hi rodes.
Una de les millors sorpreses de la SSEC2012, MTB, MTB, MTB.
Rostrevor MTB Trails started
The long awaited trail centre in the North of Ireland has started. The Trail network will include up to 40km of red Grade xc trails and 2 downhill trails.
Irish Nukeproof Rider Glyn O'Brien is helping with the design of the DH trails. Judging by his previous builds we are in for a great trail network.
SSEC2012: Les millor condicions.
Per a testar, per tastar, per a poder rodar, mtb, mtb, mtb.
Dies d'aventura, d'aventures, a on el MTB de casa agafa el seu més sever to, pedalar, pedalar i pedalar.
SSEC2012, una proposta diferent, i tant que sí, però l'essència, els fons és clar, pedalar, pedalar i pedalar.
Sí, sí, un festival, però darrera d'aquest, un munt de bikers que pedalen ara sí, ara també, i si no recordeu la nocturna, nosaltres no hi érem, curiós.
I nosaltres pedalem, ells encara més, pensàvem que després de la pedalada de divendres a la tarda no hi hauria ningú ala pedalada de la nit, sí, sí, ningú.
Després d'això, diumenge està clar que tots a pedalar, MTB, MTB, MTB.
Dies d'aventura, d'aventures, a on el MTB de casa agafa el seu més sever to, pedalar, pedalar i pedalar.
SSEC2012, una proposta diferent, i tant que sí, però l'essència, els fons és clar, pedalar, pedalar i pedalar.
Sí, sí, un festival, però darrera d'aquest, un munt de bikers que pedalen ara sí, ara també, i si no recordeu la nocturna, nosaltres no hi érem, curiós.
I nosaltres pedalem, ells encara més, pensàvem que després de la pedalada de divendres a la tarda no hi hauria ningú ala pedalada de la nit, sí, sí, ningú.
Després d'això, diumenge està clar que tots a pedalar, MTB, MTB, MTB.
Tramunbike 2012.
Começa l'aventura.
http://www.youtube.com/watch?v=Orv-ROoH8L8&feature=share
En Narcís m'envia aquest vídeo.
MTB, MTB, MTB.
http://www.youtube.com/watch?v=Orv-ROoH8L8&feature=share
En Narcís m'envia aquest vídeo.
MTB, MTB, MTB.
SSEC2012: Floressas, MTB, MTB, MTB.
La millor baixada del cap de setmana?
L'espèrit de la sortida de diumenge a la SSEC2012, és el què hem d'aconseguir per a la SSEC2013.
Una jornada de MTB, MTB, i més, i més MTB.
dijous, de maig 10, 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)