 |
| Insolit Boards. |
MTB, MTB, MTB.
No hi doneu massa voltes, no hi doneu massa voltes.
dissabte, de març 17, 2012
A on anem?
Va ser una pensada, sí, aquesta.
MTB, MTB, MTB.
No hi doneu massa voltes, no hi doneu massa voltes.
MTB, MTB, MTB.
No hi doneu massa voltes, no hi doneu massa voltes.
divendres, de març 16, 2012
TrinXes al circuit Montalt.
Una sortida de menys de trenta quilòmetres i més de mil metres de desnivell positiu ja indica que la sortida serà curta, sí, per la distància, però també exigent pel desnivell positiu.
I aquest va ser el patró de la sortida amb els TrinXes al circuit Montalt.
De fet no he mirat el desnivell positiu als darrers mesos pel fet que el Polar CS600 va deixar de funcionar fa uns mesos, manca de pila crec recordar, el primer, i el segon el de la Betty, del pas de la Yeti ARC a la Spot Brand es va quedar pel camí, si tornaran a funcionar, no ho sé, en cap cas ho sé, el Single Speed té això moltes coses s'han quedat pel camí, i segurament moltes més restaran a les voreres d'un sender que no repetirem avui per avui.
Les visions, pesen molt a casa, em pesen molt.
Organitzar una sortida és una cosa, fer-nos a mida un circuit Montalt és una tema molt diferent del primer.
No sóc ja un biker per assumir el paper de guia, això ho tinc clar avui, la responsabilitat de portar un grup de bikers pel circuit Montalt és molt gran, horari, duresa de la ruta, tipus de ruta, nivell dels bikers assistents, ara penso en la de sortides a on hem coincidit convidats pels TrinXes i penso, quina feinada organitzar-les quina feinada.
En el meu cas la feina ja estava feta, el circuit l'estem definint des de fa mesos per a nosaltres, d'aquí les músiques del circuit Montalt des de fa uns quants dies a dos quarts de sis del matí cada dia.
Entre falgueres, els millors trams, també.
MTB, MTB, MTB.
Per sort la sortida va ser sempre un doll de somriures, de passar bones estones, ara sí, ara també, i per aquest fet sempre el gaudir de bones converses, sempre amb moltes ganes de gaudir, gaudir i gaudir d'una magnífica jornada de mtb, va ser el pilar principal del matí de bike amb els TrinXes al circuit Montalt.
El fet de no quedar-se a dinar va modificar substancialment el circuit a fer, per mirar que sempre rodéssim entre senders, i no deixant anar de tornada al primer grup al mig dia, així tots tornaríem a la una tocades cap als cotxes.
Això va marcar que els quilòmetres fossin pocs i els metres acumulats molts, certament, com també ho és que amb els TrinXes no tens mai un problema, pedalen, pedalen, i pedalen, com més senders, més bé s'ho passen i això fa que les sensacions a dalt de la bike pel guia fossin sempre les millors, fora de les que us he esmentat.
Els primers deu quilòmetres, entre senders del Montatl, els segons deu entre senders de Can Jalpí, i els darrers cinc entre corriols de tornada pel Montalt, de baixada, de la millor baixada.
L'esmorzar al punt més alt de can Jalpí, amb unes vistes interessants. A la frontera entre territori del Montalt i territori Jalpí.
Després de l'esmorzar, els millors senders de l'entorn proper, divertits ràpids, emocionants, sense cap dificultat, cap, pujades de somni, baixades plenes d'emoció, de bones sensacions, a on el gaudir a dalt de la bike jo diria que en són la característica principal, la principal.
D'aquí un retorn costerut, molt, de molta estona, per encarar el darrer punt del Montalt, per d'aquí deixar-nos anar de baixada fins al centre del poble.
Després d'aquesta arribada una cervesa ben freda el segell de cloenda d'una jornada més entre bikers, a on sempre els comentaris de tots van ser el millor premi a una jornada 100% de MTB.
Ara la propera, per a la propera edició, ja serà entre els Xurribikers i els TrinXes, perquè això ja passarà a ser una acte d'obligat compliment, bikers del Vallès i bikers del Maresme, mtb, mtb, mtb.
I aquest va ser el patró de la sortida amb els TrinXes al circuit Montalt.
De fet no he mirat el desnivell positiu als darrers mesos pel fet que el Polar CS600 va deixar de funcionar fa uns mesos, manca de pila crec recordar, el primer, i el segon el de la Betty, del pas de la Yeti ARC a la Spot Brand es va quedar pel camí, si tornaran a funcionar, no ho sé, en cap cas ho sé, el Single Speed té això moltes coses s'han quedat pel camí, i segurament moltes més restaran a les voreres d'un sender que no repetirem avui per avui.
Les visions, pesen molt a casa, em pesen molt.
Organitzar una sortida és una cosa, fer-nos a mida un circuit Montalt és una tema molt diferent del primer.
No sóc ja un biker per assumir el paper de guia, això ho tinc clar avui, la responsabilitat de portar un grup de bikers pel circuit Montalt és molt gran, horari, duresa de la ruta, tipus de ruta, nivell dels bikers assistents, ara penso en la de sortides a on hem coincidit convidats pels TrinXes i penso, quina feinada organitzar-les quina feinada.
En el meu cas la feina ja estava feta, el circuit l'estem definint des de fa mesos per a nosaltres, d'aquí les músiques del circuit Montalt des de fa uns quants dies a dos quarts de sis del matí cada dia.
Entre falgueres, els millors trams, també.
MTB, MTB, MTB.
Per sort la sortida va ser sempre un doll de somriures, de passar bones estones, ara sí, ara també, i per aquest fet sempre el gaudir de bones converses, sempre amb moltes ganes de gaudir, gaudir i gaudir d'una magnífica jornada de mtb, va ser el pilar principal del matí de bike amb els TrinXes al circuit Montalt.
El fet de no quedar-se a dinar va modificar substancialment el circuit a fer, per mirar que sempre rodéssim entre senders, i no deixant anar de tornada al primer grup al mig dia, així tots tornaríem a la una tocades cap als cotxes.
Això va marcar que els quilòmetres fossin pocs i els metres acumulats molts, certament, com també ho és que amb els TrinXes no tens mai un problema, pedalen, pedalen, i pedalen, com més senders, més bé s'ho passen i això fa que les sensacions a dalt de la bike pel guia fossin sempre les millors, fora de les que us he esmentat.
Els primers deu quilòmetres, entre senders del Montatl, els segons deu entre senders de Can Jalpí, i els darrers cinc entre corriols de tornada pel Montalt, de baixada, de la millor baixada.
L'esmorzar al punt més alt de can Jalpí, amb unes vistes interessants. A la frontera entre territori del Montalt i territori Jalpí.
Després de l'esmorzar, els millors senders de l'entorn proper, divertits ràpids, emocionants, sense cap dificultat, cap, pujades de somni, baixades plenes d'emoció, de bones sensacions, a on el gaudir a dalt de la bike jo diria que en són la característica principal, la principal.
D'aquí un retorn costerut, molt, de molta estona, per encarar el darrer punt del Montalt, per d'aquí deixar-nos anar de baixada fins al centre del poble.
Després d'aquesta arribada una cervesa ben freda el segell de cloenda d'una jornada més entre bikers, a on sempre els comentaris de tots van ser el millor premi a una jornada 100% de MTB.
Ara la propera, per a la propera edició, ja serà entre els Xurribikers i els TrinXes, perquè això ja passarà a ser una acte d'obligat compliment, bikers del Vallès i bikers del Maresme, mtb, mtb, mtb.
Explosió: 6 Single Speed.
Són les Single Speed que van sortir a BO, mtb, mtb, mtb.
5ºC al pati de casa a les set del matí.
6ºC a la platja.
4ºC a La Roca.
Ahir un dia 100% BO.
Ahir un dia 50% Oriol.
Ahir un dia 100% de MTB.
Ahir un dia 50% carretera.
No hi haurà mono de la Mediterrània.
Sí que hi haurà mallot.
Bé moltes converses de bikes, bicicletes, bikes, i més bicicletes.
Una jornada de bikes que va acabar amb sopar al Racó a Girona a quarts d'una de la matinada.
I això no té ni la més mínima dimensió comparat amb la crònica que caurà del dia d'ahir.
Una notícia , la més important, felicitats a en Jordi Pallí, que ha sigut pare, moltes, moltes felicitats.
És que ahir va ser una magnífica jornada de bikes, així de planer, així de senzill.
Ja prepararé crònica detallada.
N'he tingut més d'acumulades i les he fe fet totes, no serà aquest cop diferent.
MTB, MTB, MTB.
5ºC al pati de casa a les set del matí.
6ºC a la platja.
4ºC a La Roca.
Ahir un dia 100% BO.
Ahir un dia 50% Oriol.
Ahir un dia 100% de MTB.
Ahir un dia 50% carretera.
No hi haurà mono de la Mediterrània.
Sí que hi haurà mallot.
Bé moltes converses de bikes, bicicletes, bikes, i més bicicletes.
Una jornada de bikes que va acabar amb sopar al Racó a Girona a quarts d'una de la matinada.
I això no té ni la més mínima dimensió comparat amb la crònica que caurà del dia d'ahir.
Una notícia , la més important, felicitats a en Jordi Pallí, que ha sigut pare, moltes, moltes felicitats.
És que ahir va ser una magnífica jornada de bikes, així de planer, així de senzill.
Ja prepararé crònica detallada.
N'he tingut més d'acumulades i les he fe fet totes, no serà aquest cop diferent.
MTB, MTB, MTB.
Yeti 303wc Carbon Prototype - Pietermaritzburg World Cup
Mar 13, 2012
The Pietermaritzburg World Cup round kicks off the season earlier than ever before, meaning that many teams are working hard to get their race bikes sorted and delivered to the South African venue in time. Yeti are one of a few teams who are debuting a new machine at the first stop of the season, although they seem to have gone about it in a much quieter manner than most of the competition - no press releases, no secretive videos or blanked out photos, and no build-up. Instead, just a few simple photos were posted to the Yeti Facebook page that showed team riders Jared Graves, Richie Rude, and Eliot Jackson, along with Yeti videographer John Reynolds, all looking pretty chuffed about the new carbon frame in front of them.
A very fit looking Jared Graves poses with his Pietermaritzburg World Cup race bike, Yeti's brand new 303wc Carbon.The 303wc Carbon pictured in front of Graves is just one of two in existence at this point (with the other at Yeti's Colorado headquarters for internal testing), but that's not to say that there might not be others that employ different carbon layups, or even altered frame layouts, that have been built for testing purposes. "The 303wc Carbon frame has been in the works for about 15 months," Yeti's John Pentecost told Pinkbike, "but the basic frame layout and design started almost 3 years ago", meaning that Yeti has likely put a number of different variations though testing.
 | It's just a special race project for now - we want it to be tested pretty hard under World Cup conditions before we consider releasing it for sale. We do not have a release date in mind yet. - John Pentecost, Yeti Cycles |
The big news here is, as the bike's name suggests, its carbon fiber front triangle. The carbon front end features very similar lines to the 'standard' 303wc that the team has been riding, and uses the exact same suspension mounting points and swingarm (not to say that we won't see a carbon swingarm in the future), meaning that the new bike features the same 8.25'' of rear wheel travel as it's aluminum brother. Hidden up against the seat tube is the bike's vertical rail that the swingarm mounted shuttle travels up and down on. While the upper link controls the bike's suspension rate, the vertical rail determines its wheel path. This means that the new 303wc Carbon makes use of the same wheel path as the aluminum version, although Yeti could certainly alter this by simply changing the angle of the rail.
The carbon frame utilizes a tapered head tube and threaded bottom bracket shell, as well as integrated fork bumpers.We don't have an exact weight figure to compare to the 9.9lb frame weight of the aluminum version, but it's a safe bet to say that it is likely 1.5 - 2lbs lighter. "You're in the ballpark, but that's as much as I can say," was Pentecost's cagy reply when questioned about the weight savings, "As with all of our bikes, we'll build it as light as possible while still meeting our strength and durability requirements."
Pinkbike's Take:
| They may have not gone out of their way to attract attention to the new bike, but its arrival doesn't surprise us given the all-mountain SB-66's carbon frame that we showed you from Eurobike. Yeti is a very race oriented company, building bikes for racers from day one, and the 303wc Carbon is no different. Even though the aluminum framed 303wc is just now slated to begin shipping in about three weeks, World Cup team rider Jared Graves already has a carbon version. Word is that Graves has dropped an impressive 30lbs of body weight in his switch from 4X to focusing on top level downhill racing, and we're betting that he very much looking forward to using that fitness on the pedal-heavy Pietermaritzburg World Cup track aboard the new 303wc Carbon. - Mike Levy |
Photos courtesy of Yeti Cycles
www.yeticycles.com
dijous, de març 15, 2012
Yeti 303.
 |
| Aaron 303. |
I m'he d'anar dient, no hi pensis, no hi pensis, no hi pensis, no hi pensis, mtb, mtb, mtb.
Mavic Oxygen.
La segona jaqueata que us vaig esmentar.
Càlida de coll, funcional.
Bons tancaments als canells.
Transpiració forçada i tant que sí.
Visió del darrera, amb la bossa com les armilles.
Que sigui visble sempre amb la foscor.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de març 14, 2012
Les cròniques fent una fila.
Llarga, sí llarga, avui el circuit Montalt ens ha tornat a posar tots els seus trams.
Com ahir, i tant que sí, miraré de consolidar la crònica d'avui, sí, però tinc moltes ganes de proposar-vos la crònica dels Trinxes a casa, al circuit Montalt.
Veurem quina traboca primer.
MTB, MTB, MTB.
 |
| Avui. |
Com ahir, i tant que sí, miraré de consolidar la crònica d'avui, sí, però tinc moltes ganes de proposar-vos la crònica dels Trinxes a casa, al circuit Montalt.
Veurem quina traboca primer.
MTB, MTB, MTB.
Niall Davis Single Speed World Champion
Naill Davis of www.biking.ie has set up a number of new race series in Ireland. The newest being the gravity enduro. This preview video shows Niall on the trails at Djouce Woods Co. Wicklow where Round 1 of the series will be held. The races are: Round 1 - 7th/8th April - Djouce Woods, Wicklow Round 2 - 16th/17th June - Ticknock, Dublin Round 3 - 30th June/1st July - Ballyhoura, Limerick National Championships - 11th/12th August - Big Wood, Down Round 4 - 8th/9th September - Carrick Mountain, Wicklow
http://www.gravityenduro.ie/
http://www.gravityenduro.ie/
Equipament SSEC 2012.
Amb en Mateu, i amb l'ajuda d'en Marc, el seu estret col.laborador, hem creat aquest equip, una derivada del mono que us vaig presentar ahir, sí, sí, ja ho sé, fa dies que aquest mallot corre per la red, la cronologia no indica l'ordre del criteri, si la il.lusió i el sentir que hi posem un grup de irreductibles bikers per a participar a la SSEC 2012 representant el nostre país.
Dic una derivada perquè un mallot seguint el criteri d'en Mateu és més pràctic que el mono, i té raó tota la raó, per això aquesta creació, lluny del meu pensament inicial.
Tot és lluny del meu pensament inicial, però avui o demà a aquesta intervenció us en posaré cinc cèntims d'aquest pensament.
El mallot a data d'avui serà de màniga curta, i no anirà agafat de la mà de cap culot, es va pensar que cada participant ja anirà amb els seu propi.
La frase de l'esquena és un fragment de la intervenció d'en Pau Casals a l'ONU.
També porta la mosca de sant Narcís, de Girona, una proposta lògica de doble lògica, Girona i anem a França, mtb, mtb, mtb.
Molts són els anys passats que he pensat en fer, en fer pel país, però sempre la por ha estat el motiu d'esperar, ara passats els anys, del 2000 cap aquí que sembla que podem expressar-nos i que aquest fet, fer-hi, sigui respectat, que bé poder opinar.
La idea és portar aquest equipament a la SSEC 2012, i a la resta de cites del MTB internacionals, França, USA, Irlanda, Itàlia, anar-hi amb el mono complert de la Mediterrània, no serà exactament el que us vaig presentar, ja ho vaig esmentar, sí molt similar.
El mallot com el mono que us vaig presentar persegueix representar el nostre país de la forma que entenem que podem fer-ho millor, reivindicant el nostre país, la nostra cultura, de fet som un país de pas, sempre ens ha anat bé ser-ho, i així seguirem, exposant aquest sentir, en el nostre cas a aquest espai entre bikes.
Em ve al cap la propera participació al Roc d'Azur, i veure la imatge amb el mono, em deixa literalment glaçat, d'emoció, de sincera emoció.
I d'aquí al Roc espero poder fer més gran, amb més ressò, aquesta actuació amb un àmbit encara més compromès dins d'aquest sender tan costerut, com ho és mirar de fer camí agafats de la mà del nostre esport i el nostre sentir, d'aquesta reivindicació de país. Però aquesta dependrà. que us les exposi al Blog, del resultat d'una serie de gestions que estic fent, i que prèviament requereixen com els mallot i el mono de pensar com poder-les portar a bon port, respectant sempre, primant en primer lloc de ser respectuosos, sempre, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Els mallots aniran numerats, cada participant amb el seu número, som dotze, i el número 1 el portarà la Betty, l'única representant femenina de Catalunya al Mundial del 2011 de Single Speed a Irlanda, i ara en aquesta ocasió l'única representant femenina de Catalunya a l'Europeu de Single Speed a França, la resta de números no seguiran un ordre, fora del què marqui la talla de cada mallot.
Dos mallots, el d'en Mateu i el meu portaran un petit distintiu diferenciador commemoratiu de la participació amb les dues 29er Single Speed rígides a la darrera edició dels 100 Km. Camins de les Guilleries celebrades el 2011. Un, el seu, portarà un detall or, per la seva primera posició en Single Speed, el segon, el meu, el plata, per la meva segona posició, no hi ha bronze, no hi havia cap més Single Speed, però això no li treu ni una dècima de mèrit, vull dir que decidir fer les Guilleries amb Single Speed i acabar-les és el què vol esmentar aquest distintiu, res més. Casualment ens vam posicionar força bé a la cursa entre les geared més competitives, i aquest fet, el fet d'haver fet un bon paper va donar sentit als colors, or i plata, la frase, les dues que definirien el sentir, seria, el primer, les hem acabat, el segon pensament, que bé que ho hem fet, el distintiu posa de relleu aquest dos pensaments.
I esperant amb moltes ganes de poder posar-hi un segon segell identificatiu si tenim el privilegi de poder ser-hi amb les Single Speed per segona vegada a la propera edició, ja en aquesta ocasió del 2013.
Tenim temps per pensar-la molt i molt bé, i així serà, segur, segur.
MTB, MTB, MTB.
Dic una derivada perquè un mallot seguint el criteri d'en Mateu és més pràctic que el mono, i té raó tota la raó, per això aquesta creació, lluny del meu pensament inicial.
Tot és lluny del meu pensament inicial, però avui o demà a aquesta intervenció us en posaré cinc cèntims d'aquest pensament.
El mallot a data d'avui serà de màniga curta, i no anirà agafat de la mà de cap culot, es va pensar que cada participant ja anirà amb els seu propi.
La frase de l'esquena és un fragment de la intervenció d'en Pau Casals a l'ONU.
També porta la mosca de sant Narcís, de Girona, una proposta lògica de doble lògica, Girona i anem a França, mtb, mtb, mtb.
Molts són els anys passats que he pensat en fer, en fer pel país, però sempre la por ha estat el motiu d'esperar, ara passats els anys, del 2000 cap aquí que sembla que podem expressar-nos i que aquest fet, fer-hi, sigui respectat, que bé poder opinar.
La idea és portar aquest equipament a la SSEC 2012, i a la resta de cites del MTB internacionals, França, USA, Irlanda, Itàlia, anar-hi amb el mono complert de la Mediterrània, no serà exactament el que us vaig presentar, ja ho vaig esmentar, sí molt similar.
El mallot com el mono que us vaig presentar persegueix representar el nostre país de la forma que entenem que podem fer-ho millor, reivindicant el nostre país, la nostra cultura, de fet som un país de pas, sempre ens ha anat bé ser-ho, i així seguirem, exposant aquest sentir, en el nostre cas a aquest espai entre bikes.
Em ve al cap la propera participació al Roc d'Azur, i veure la imatge amb el mono, em deixa literalment glaçat, d'emoció, de sincera emoció.
I d'aquí al Roc espero poder fer més gran, amb més ressò, aquesta actuació amb un àmbit encara més compromès dins d'aquest sender tan costerut, com ho és mirar de fer camí agafats de la mà del nostre esport i el nostre sentir, d'aquesta reivindicació de país. Però aquesta dependrà. que us les exposi al Blog, del resultat d'una serie de gestions que estic fent, i que prèviament requereixen com els mallot i el mono de pensar com poder-les portar a bon port, respectant sempre, primant en primer lloc de ser respectuosos, sempre, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Els mallots aniran numerats, cada participant amb el seu número, som dotze, i el número 1 el portarà la Betty, l'única representant femenina de Catalunya al Mundial del 2011 de Single Speed a Irlanda, i ara en aquesta ocasió l'única representant femenina de Catalunya a l'Europeu de Single Speed a França, la resta de números no seguiran un ordre, fora del què marqui la talla de cada mallot.
Dos mallots, el d'en Mateu i el meu portaran un petit distintiu diferenciador commemoratiu de la participació amb les dues 29er Single Speed rígides a la darrera edició dels 100 Km. Camins de les Guilleries celebrades el 2011. Un, el seu, portarà un detall or, per la seva primera posició en Single Speed, el segon, el meu, el plata, per la meva segona posició, no hi ha bronze, no hi havia cap més Single Speed, però això no li treu ni una dècima de mèrit, vull dir que decidir fer les Guilleries amb Single Speed i acabar-les és el què vol esmentar aquest distintiu, res més. Casualment ens vam posicionar força bé a la cursa entre les geared més competitives, i aquest fet, el fet d'haver fet un bon paper va donar sentit als colors, or i plata, la frase, les dues que definirien el sentir, seria, el primer, les hem acabat, el segon pensament, que bé que ho hem fet, el distintiu posa de relleu aquest dos pensaments.
I esperant amb moltes ganes de poder posar-hi un segon segell identificatiu si tenim el privilegi de poder ser-hi amb les Single Speed per segona vegada a la propera edició, ja en aquesta ocasió del 2013.
Tenim temps per pensar-la molt i molt bé, i així serà, segur, segur.
MTB, MTB, MTB.
SSEC 2012.
El lloc de 10/10.
http://www.floressas.com/salle_du_chateau.htm
MTB, MTB, MTB.
A la nit intervenció sobre la SSEC 2012, concretament del mallot fet per a l'ocasió. No és una una presentació-foto i a dormir, en cap cas.
http://www.floressas.com/salle_du_chateau.htm
MTB, MTB, MTB.
A la nit intervenció sobre la SSEC 2012, concretament del mallot fet per a l'ocasió. No és una una presentació-foto i a dormir, en cap cas.
Canvi de plans.
La crònica d'aquesta nit, cap a les nou, serà SSEC 2012.
És així, espero que us agradi l'exposició.
Mentre, d'aquí a una estona com ahir, com demà però a diferent hora, estarem rodant pel circuit Montalt avui, com ahir, demà però a Salt.
Demà la delegació es dirigirà a Salt per temes de la SSEC, aquesta serà de dues persones, la Betty i jo mateix.
MTB, MTB, MTB.
Una estona i tornem a rodar per darrera de casa, mtb, mtb, mtb.
És així, espero que us agradi l'exposició.
 |
| Ahir. |
Demà la delegació es dirigirà a Salt per temes de la SSEC, aquesta serà de dues persones, la Betty i jo mateix.
MTB, MTB, MTB.
Una estona i tornem a rodar per darrera de casa, mtb, mtb, mtb.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)