Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta Bec Finale. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta Bec Finale. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dissabte, de maig 02, 2026

Novetats ) 7+, fotos!!!

Que no ho seran per el blog sí per mi, com ho és el fet que he estat recuperant-refrescant noms de fabricants de les darreres edicions dels NAHBS, renoi quantes coses, Portland seria per aquest agost del 2026 un bon destí, segurament, segurament. I dic que no serà nou a aquest espai perquè el procés sempre requereix de temps, en el meu cas d'anys, vull dir que ja sumo anys quan parlem dels nous Dracs, és així, i és fantàstic perquè quan més llarg és aquest procés més gaudi aporta la recerca, doncs és un recorregut de selecció molt enriquidor, sense anar més lluny a tram d'inici de les Single Speed al Roc vàrem coincidir amb els embaixadors dels seu moment de Seven, com en d'altres com en Jeff Jones al Mundial de Single Speed a Kilfinane, o amb en Curtis Inglis amb les seves Retrotec a França a l'europeu, i ja no et dic res de totes les persones que hem conegut arreu gràcies a les bikes, com la creació d'aquest espai, en Sheldon i la Mandi, entre molts, el Primer Ministre, la Bec al Mundial de Finale 24H SOLO, el gurú del MTB el seu dia amb la seva Voodoo D-Jab a la capital, quants moments, en Daniel i la Cristine al Roc, moments que van arribar de la motivació de l'enriquiment a nivell personal que ens ha aportat aquest món del MTB. 

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/2012/02/jeff-jones-spaceframe.html

Quantes marques noves que han aparegut, no sé si emergents, no sé si consolidades o en tram de ser-ho, i quantes de les consolidades que no sé si han desaparegut o senzillament com nosaltres han passat a un segon pla, en el nostre cas un pla quasi invisible, doncs ha quedat enrera el temps de les FS, molt, a l'hora som a un tram que es presenta a cada instant com a nou, vestit però de normalitat, quines coses, com si sempre hagués sigut així, en cap cas, en cap cas. 

El fet és que hi ha fins i tot marques que no en recordo els noms, i que he de repescar-les perquè tot i que les candidates semblen estar definides fer-ho refrescar d'altres possibilitats referma el nom dels propers Dracs. Dear John segueix sent el candidat número ú, quines coses, passen els anys i mantinc aquest criteri, altra cosa si podrem fer el pas en la direcció actual, perquè la FAT segueix tenint un cert pes de fa un temps, i la llanda davantera, com la forquilla que tinc seleccionada d'aquesta modalitat fa que la reflexió sobre quina ha de ser la marca que ens acompanyi la propera dècada quedi condicionada. En tot cas són qüestions guapes totes i cada una d'elles certament ))


FAT )

https://enve.com/blogs/journal/behind-the-product-m685

És molt xulo entrar a aquest tram indiferentment de com evolucioni aquest, de ser marcarà l'época que ve, i de no ser en marcarà una altra, el Drac la selecció d'aquest amb les condicions actuals és un recorregut que ha creat tradició a casa, lluny queden les primeres arribades de les primeres marques, de les de referència, com ho van ser Rotwild, Cannondale, o Marin, les Ibis, les Yetis, Santa Cruz, Rocky Mountain, quin recorregut. Cert també que l'arribada de la Vicious va obrir un món nou, va obrir la porta a la Spot Brand, aquesta darrera crec que va ser la darrera gran bike que ha entrat per la porta de casa. Després una transició llarga, molt, a on han entrat bikes, quadres com darrerament, a on la funció ha primat, i aquesta ha sigut i és difícil d'expandir, però a l'hora interessantíssima, perquè sempre quan havien arribat quadres nous seguidament és muntaven, sempre a excepció de la Mojo SL, però he de donar les gràcies a aquesta darrera perquè va ser la precursora de la meva Superlight, que bé que anava la Superlight, també l'ASR-SL en 120 mm. quin Roc mare meva va ser espectaculà, en tot cas després de l'arribada de la Vicious la resta de quadres que han anat venint uns han acabat rodant i d'altres no, coses. El motiu ve siguent el que esmento, la funció, i sense tenir aquesta clara no hi ha bike nova, sobretot perquè de fa un temps la construcció d'aquestes se'm fa una mica llarga, no sé si és el mercat, si sóc jo, o segurament tot plegat, i no em fa gens de mandra, en cap cas, sí se'm fa un repte molt gran mantenir el nivell de prestacions de les darreres bikes que tenim, aquestes han marcat un dia abans i un dia després als Miradors. De fet la darrera bike que ha sortit muntada de casa també presentava aquest nivell, la Voodoo de ferro, però després d'aquesta projectes de bikes acabades no n'hi ha hagut cap més, i les dues darreres la Voodoo i l'Ibis no han sigut muntatges que hagin rodat aquí, si no que ho han fet al Vallès Oriental, i l'Ibis tal com es va conceptuar no ha arribat a bon port avui per avui, coses, també he de dir que geareds avui per avui no són la meva especialitat, la poca que puc aportar, vull dir que quedo una mica limitat quan el projecte ha anat en aquesta direcció, i més perquè haver-ho portat a terme ha sigut una excepció vull dir des del 2009 salvo excepción, que no tinc relació amb cap entorn geared referit a muntatges de bikes, així tot ha quedat molt dirigit a l'eficiència agafada de la mà de la simplicitat


Bona idea? ((

https://www.englishcycles.com/cat/custombikes/mountainbikes/

Ara estem a tram de ferro o de titani, no serà important quin sigui el material seleccionat, en cap cas, sí decidir-nos per un o per els dos, arribats a aquest punt l'increment de pressupost no és significatiu vers el què rebrem, i sí que és decisiu seleccionar-decidir la casa que finalment ens fabriqui els quadres, avui per fiabilitat repetiríem marca, les Lynskeys amb diferència són les bikes que millor resultat ens han donat, zero problemes en tots aquest anys, i no és una marca de referència per mi referida a qualitat top, coses, però podria ser que finalment tornessin a venir unitats noves d'aquesta casa però també a l'hora avui no formen part de la llista de candidates, els motius són senzills com ho és que ara cap de les candidates té un distribuïdor a Europa conegut per nosaltres, coses, Lynskey tampoc, el seu dia sí avui no, així les possibilitats queden molt obertes, molt, tot i que com a molt moc dues marques, no pas més, de les cinc o sis que presenten opcions que em puguin interessar. Hi ha una única opció en carboni, però el fet és que ara no en recordo la marca, hi ha diferents publicacions al blog d'aquesta casa, les miraré de cercar i de tornar a compartir. Que avui a dimarts de la 19 ja l'he aclarit, Crumpton Cycles, però d'entrada queda descartada doncs la seva especialitat no sembla ser propera al MTB ))

Mentre mirem d'iniciar un maig a dalt dels Dracs, amb la seqüència de tot plegat de l'abril que ha sigut positiva, i que no sé massa bé com l'he salvat. 

Ahir divendres per sobre de les quatre hores de planer, prou bé, i a on com esmento les dues Lynskeys funcionen literalment de podi, que ho escric pensant-valorant si aplicar unes millores ergonòmiques segurament motivades aquestes per el meu tram físic actual, +6º i 12º segurament les modificacions a fer, de la potència i les puntes del manillar respectivament, i 30 mm. d'interior de la llanda ENVE podrien ser ser els propòsits, a veure, a veure, o no fer res i seguir el fil actual que fins avui ens ha portat fins aquí, tot i que l'avui no sigui el meu millor moment referit a aquesta cadera, coses. Dels dos dies de maig acumulem set hores ben tocades de ruta, prou bé, avui concretament a dissabte hem incorporant uns breus i no tan breus trams de pujada, i la veritat és que ha sigut reconfortant, que bé, no ho cercàvem però tampoc ho hem evitat, altres dies hem girat cua, avui es veu que no.

https://eu.enve.com/collections/m-series

Equipats el primer dia de groc i blau i de Gore, mallot Alp-X PRO groc i verd, de Gore ella groc, i culots jo C7 blau i Spinshift blau, Aether blau i Synthe blanc jo, gorrets Sportful torradet clar i Castelli blanc per mi, S-Phyre blaves, mitjons negres curtets Shimano, Hirzl i Gore jo, en darrer terme els dos amb les ulleres fotocromàtiques. 

El segon dia de blau també, tot idèntic excepte els mallots blaus tots dos S-Phyre en aquesta ocasió, que no són d'un blau uniforme, si no que el meu fa unes aigues, i el de la betty combina amb uns tons vermellosos predominant però totalment el blau. 

https://www.bike24.com/p2839524.html

Demà de ser podria ser una oportunitat per portar a terme el test del culots Spinshift negres nous, i si funcionen com els blaus valorar si en venen dos unitats més per cada ú, o ens decidim a fer venir un parell de Distance 2 o 3, o en darrer terme no fer res més i quedar-nos a on som, que ho escric i quasi que estic decidit a fer venir mínim tres o quatre culots per a cada ú de Gore, i aprofitar l'oportunitat, la darrera de gaudir dels equipaments d'aquesta marca. 

https://www.bike-discount.de/en/gorewear-spinshift-women-s-bib-shorts-with-pad-1

https://www.bike-discount.de/en/gorewear-spinshift-cargo-bib-shorts-with-pad-3

Alerta que si els voleu negres estigueu segurs que ho són, sé que ho repeteixo molt, però és que combinar blaus no és fàcil, tot i ser un color de referència al Mirador, molt menys que els negres però. En segon terme de ser el color, jo encara no he rodat amb aquests culots, vull dir ja d'entrada mentre he preparat els equips per avui el culot Spinshift de la Reina comparat amb el meu Spinshift el seu els tirants són molt més fins i aparentment més transpirables, a l'hora els meus presenten tota una malla a l'espatlla una mica gruixuda, a veure, a veure, en tot cas he de veure si a mi em funcionen, poc a poc, oi? ))


Septems al blog ))

Podria ser que les imatges tornin, podria ser, a veure si s'estabilitza i puc anar aportant imatges, estaria molt bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Fluidesa captivadora seria la manera de definir el tram dolç que estic visquent referit ara a Grans Dracs de dues rodes, prou bé, no m'esperava res en concret sí la possibilitat de ser-hi, i el fet és que l'experiència està sent memorable, certament, certament. 

dimecres, de gener 21, 2026

R3 ) 14+

Els equips que han vingut per la Reina i que estic cercant també per mi, únicament perquè és el darrer any de Gorewear, així penso que és una bona idea fer-nos amb equips d'aquesta casa, referit a les renovacions que hem de portar igualment a terme ara i els propers mesos. Equipaments de la betty que des del primer moment s'han incorporat sense cap mena d'estridència a la rutina de les sessions d'aprendre a respirar, vull dir que estan funcionant d'allò més bé des del primer segon, que bé sentir-te així des del primer instant, i aquesta ha sigut la sensació amb aquests nous R3.

He de recordar-me ara sí ara també que no he de fer venir nous culots d'hivern, treballo amb tres, cert, però a l'hora i no ho recordava, disposo dels dos culots nous curts termo, i els camals termo corresponents, que funcionen també de podi, com avui a dins del Vol a 9ºC. Si apurem molt fins i tot per la talla comparativament van millor que la funció que porta a terme la constrastada jaqueta Xenon, vull dir que la Xenon funcionant molt bé a l'hora ara passats els anys em va una mica gran, diria que avui aquesta jaqueta hauria de ser una talla menys, és una M, i segurament la talla S m'aniria més ajustada al cos, que seria la ideal per fer un bon treball qua parlem de fred una mica extrem no de fredor. Normal aquesta evolució de la talla, doncs la selecció de la talla dels culots curts termo nous s'ha fet en base a la meva constitució física del 2025, i les jaquetes Xenon tenen uns anys, anteriors al 2018 crec recordar, i en aquell temps tenia una constitució física diferent, també amb un pes més elevat, uns quilograms més, motivat una mica per tot, per una preparació del 2016 al 2018 de cada dia a les set del matí encarrilada a la millora de la resistència però que equivocadament es va anar dirigint cap a uns exercicis de potència que ens va tornar-configurar una mica més corpulents comparativament amb ara, coses. La pensada en tot cas segueix el fil que a la pràctica disposo de cinc culots útils d'hivern, els tres Pearl Izumi, i els dos Shimano termo curts amb els seus camals d'hivern. Tot i així si coincidíssin les bones sensacions d'ara amb uns culots Gorewear C3 o C5 termo o germans de la mateixa casa i fins i tot perquè no paravent tindria severs dubtes sobre què fer, per el mateix motiu que els R3, és a dir perquè no tindrem més oportunitats de gaudir d'aquesta marca a partir que liquidin els propers estocs un cop passada la temporada que està per venir del 2026, vull dir no hi haurà temporada 2027 de Gorewear.

He de fer venir més tèrmiques intermitges de màniga llarga, de tardor vull dir, unes per Vols, i unes per ús diari fora dels Vols, que mentre les disposava éren les mateixes, com sona, aquestes darreres fa uns anys que per desgast em vaig quedar sense, i curiosament no he localitzat les que m'anirien bé avui, qui mes les proveïa era Wiggle i Chain Reaction amb les seves marques pròpies, així ahir mateix a la visita que vàrem fer hi havien les d'Assos i Café du Cycliste però no en vaig veure cap que s'adaptés a l'ús casual que jo li donava a les meves, caldrà doncs seguir cercant, és un equipament aquest que em costa una mica de decidir, anys, en tot cas tornarem a aquest espai doncs de totes les marques que ofereixen crec que podré encertar finalment amb una primera proposta després de molt de temps sense aconseguir-ho. També m'aniria bé localitzar tèrmiques de tardor i inici de primavera amb una mica de coll i amb la cremallera d'un pam, no més, per el mateix ús de carrer, que ho escric i dubto, és que no tinc massa clar a on som, sí a on estarem, que tampoc, oi?

Mentre no recollim la jaqueta d'extrem hivern inclosa la condició d'intensa pluja, no tindrem novetats de nous equipaments, ho dic i els dubtes agafen més força, que interessant tot plegat, segurament això em passa per les dues visites a les diferents botigues de Girona, influenciat per les amplies propostes d'equipaments d'aquests establiments. 

He exposat des d'ahir a la sala principal del quart Mirador totes i cada una de les futures noves rodes, dotze entre les que venen radiades i les pendents de radiar, onze de carboni, totes DT i ENVE, amb boixes davanteres 240, i les 180,  en darrer terme ara per ara  les Chris King les del darrera, totes 15x110 i 12x148 respectivament, és a dir Boost. No sé si hi ha boixes del darrera de 24 radis de les gammes esmentades, si que n'hi ha però no les que cerco jo, és que una de les llandes de carboni de les 1200 és de 24 radis, i la necessito per darrerà, no necessàriament per mi, millor dit no la necessito perquè no la tenia present però de poder ser la radiaria. De la llanta Fat estic estudiant la boixa, no la forquilla, per evitar pensar amb una Jeff Jones, no vull que toqui ara el tema selecció de quadres nous, en tot cas vull una boixa del nivell d'una 240, i segurament no podrà ser, White Industries em ronda. 

https://www.whiteind.com/

La resta de rodes totes són de 28 radis pendents de radiar, mentre que el tres jocs que disposem actualment de les Lynskeys són totes de 32, i no ho esmento perquè pensi en aprofitar les boixes per les llandes noves, doncs encara que coincidissin el nombre de radis les rodes de l'etapa Lynskey es quedarien com estan com a part de l'història dels corresponents SOLO del 2018, Finale i Fort William. 

De les actuals de 28 radis, de les dotze opcions noves que ara disposo, únicament en radiaré ara per ara quatre, és a dir un joc i un joc, i després procediré a radiar dos jocs més de rodes, els primers conjunts seran d'interiors de 35 mm. els segons de 40 mm. i aquests amples marcaran sembla ser els tipus de quadre, les seves característiques, no a l'inrevés, curiós, mai havia començat-definit un projecte de Dracs nous per les amplades de les llandes, per el diàmetres sí amb l'arribada de les 29", però certament que ho exposo i n'estic molt segur de seguir amb aquest procés, doncs seran aquestes diferents llandes les que determinaran el comportament final de la bike. I aquest fet condicionarà si finalment els Voodoo tenen o no recorregut, ara per ara tot i haver fet venir la darrera direcció Chris King, que per cert tampoc és la correcta, no sembla que aquests siguin els propers protagonistes dels Vols, pot semblar, pot ser una contradicció, segurament però com esmantava tinc clar avui que aquest ha de ser el criteri ara. Fins el punt que primer radiaré les rodes, i després valoraré quin seran els propers quadres, avui IF i Jeff Jones amb els Spaceframe 29+ els candidats número ú, que ho escric i Retrotec també agafa certa-molta força. Les dues darreres pesen molt perquè el fet de conèixer personalment els seus fundadors fa que ens siguin més properes, de ser aquest el factor decantador els propers Dracs serien sense cap mena de dubte Retrotec ))

https://ingliscycles.com/retrotec-twin/

https://bikepacking.com/bikes/jones-titanium-plus-lwb-spaceframe-review/

Un altre conjunt de rodes molt atractiu que sempre hi és en silenci, i que no en sé res d'elles, doncs sempre ha sigut com una mena de mite des de l'arribada de les 29", no quan estàvem a tram 26", són les rodes de Shimano de la gamma XTR en 29", tant les de carboni com les d'alumini, i tenen un preu que siguent estratosfèric per mi, no ho són comparat amb d'altres propostes del mateix nivell, segurament seria per mi la roda ideal, resistent com les que més, i a l'hora sense el pas d'haver de radiar-les, veurem, en tot cas per sota de la mitja de preus de les rodes de la competència. 

https://www.bike24.es/productos/908522?sku=3084107&gad_source=1&gad_campaignid=17576728511&gbraid=0AAAAACQvIK3d5RsnaO7nqFCKrzplNYVeG&gclid=CjwKCAiAssfLBhBDEiwAcLpwfpZnr5p8sI2ZHsSjaPD2BK9rj3D8kRQNR9eSWog1nkOF8Ahr0DfHcBoCYFIQAvD_BwE&referrer=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F

https://www.bike-components.de/es/Shimano/Juego-de-ruedas-XTR-WH-M9200-B-de-carbonne-Disco-Center-Lock-29-p214336/?o=1001009994-negro-148-mm-110-mm-29-Boost-Boost-Shimano-Micro-Spline&delivery_country=ES&upid=google&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=19914242779&utm_content=&utm_term=&gclid=CjwKCAiAssfLBhBDEiwAcLpwfksmlLzQV3l7F8B2JjCLoaah18Bg5cTc3aFWP8b0Mwc8YKdTQohtVRoCnwsQAvD_BwE

Prudència amb aquesta proposta, és Micro Spline un dentat diferent del HG nostres, i són de 24 radis, jo a Finale a tram 26" i també 69er amb les XTR de 24 radis vaig passar un bon calvari amb la roda del darrera per la trencadisa d'un radi, i no era la primera vegada, amb les rodes Shimano XT va ser en repetides ocasions la rotura del nucli, i que va haver de ser substituït dos cops, per sort aquest darrer no en cursa, però tenint present aquest dos aspectes que esmento podrien ser una proposta final ràpida referida a evitar el pas per un establiment físic per radiar. I el darrer interrogant és que dubto de si són de cons, dubto perquè he vist un despiece i no vaig saber veure els cons, que és/era el punt fort, diferenciador de les rodes  Shimano, doncs amb l'ús dels cons el rodar era com d'un altre planeta a costa però d'un pes superior del conjunt de la roda, en tot cas crec que no ho són, de cons vull dir.

Mai havia vist l'alumini de la tapeta d'una potència, les cantonades dels torniols superiors per on passen, estaven totalment arrencades-llimades, les dues de sobre, mare meva, no tinc paraules, finalment avui sembla una caiguda en bike que gràcies a Déu sembla repeteixo haver quedat en un no res, consternat estic encara ara a dia vint-i-set, és la segona gran topada de bike propera a nosaltres des de l'arribada del quart Mirador, una de la Reina, de conseqüències gravíssimes, i ara aquesta segona d'aquest apreciat genet amb qui aquell mateix dia vaig passejar per Girona, que ho relleixo i diria que aquest mateix genet ja en va patir una d'anterior amb no recordo si trencadissa important i/o cremades considerables és que no en recordo l'ordre, en tot cas el fet ara és que no sé què pensar, no té relació o sí, doncs la caiguda ha sigut a Vilanova, vull dir la primera caiguda va ser a dues hores de la segona, però és a on sóc ara a aquesta tretzena revisió d'aquesta intervenció, desconcertat-contrariat per la topada esmentada, i content a l'hora per la ràpida recuperació, que podria definir com d'extraordinaria i quedaria curt, i aquest darrera circumstància marca el to de la tranquilitat també, que bé. 

La jaqueta nova i la tèrmica ja són al Mirador, després del Tour setmanal a aquests, parcial però, a on una visita a tres dels Miradors ens ha permès sense fer-ho específicament de valorar les sensacions de l'estada del dia anterior a la capital, vull dir que sense tractar-ho les pensades passades vint-i-quatre hores són unes, les que són, en tot cas entre gestions totes de necessitat i de responsabilitat, també voluntàries sempre, i entre tot plegat els dos nous equipaments també són a casa. La tèrmica una talla més gran no la sé diferenciar de la talla més petita, curiós, però en volia treure el dubte de la talla amb l'arribada una segona ara en M, i la jaquesta nova de la Reina reposava  a dins del seu blister a la banqueta específica a la saleta dels equipaments, a l'espera que la betty els propers dies poc a poc s'hi acostés, perquè entre revisió i revisió fa uns minut ja caminava per el Mirador amb ella, veurem, veurem, caldrà esperar perquè no estem rodant per un lleuger malestar que té la Reina des del matí de dimecres, i que també la frena a poder valorar les sensacions fins i tot en parat d'aquesta nova jaqueta tan especial, millor fer temps i esperar.

El component de la discordia, la nova direcció Chris King ja és al Mirador, quina emocionant espera mentre no comprovo si és la correcta, que bé haver fet el pas un altre cop, ja fa uns mesos de la devolució de les dues direccions que no van funcionar perquè no era el model, ara veurem aquesta Dropset2 si fem fira. Que com he esmentat més a munt a aquesta sèptima revisió del contingut, un cop verificada finalment tampoc és la direcció que necessitem per aquests quadres, ara per ara miraré de tornar-la i crec que de moment aturaré la recerca d'aquest component, donc ho escric, i noto una pau mental, renoi.

Seguint el darrer paràgref d'questa sexta revisió, ara arribats a aquest estadi repetir visita dels diferents establiment de bikes de la ciutat podria ajudar-me a decidir-me per una primera opció de tèrmica de màniga llarga per a un ús cotidià entre Dracs sí però no entre Vols, a veure, a veure. Cert que fins ara que marques que podrien proporcionar-me aquest producte tenen una proposta que a mi em vaigi prou bé, que em coincideixi prou, Rapha ho va fer el seu dia, Cafè du Cycliste des de la visita a la seva seu tornant de Finale, Gore i Assos candidats sempre, fins i tot ara Shimano, i fa dues dècades Pearl Izumi, no avui, tot i que crec que aquests darrers sí tenen aquesta proposta, i com ja esmento cada cop que surt aquest punt des de la gamma Rapha Mechanics de fa uns anys, que la tinc tota, tota, tota que no m'he retrobat amb una proposta germana que em generés tan bona sensació-funcionalitat, tot i que aquesta va venir per el projecte del Club a minuts del primer Mirador, i que ara passats els anys l'espai encara hi és però que ja no en tenim la possibilitat tot i disposar-lo, una mica com els Miradors, que els disposem en ferm, però contradictòriament presenten una barrera invisible i diferent a cada un d'ells, i en segons quin no tan invisible ))

https://content.rapha.cc/nl/en/a/story/mechanics-collection

De fet l'anada a Chain Reaction de fa uns anys, molts, per cert inoblidable, ja formava part d'aquest projecte de MTB per a tot, ara i diria que portem uns anys, estem a un tram de Single Speed per a tot, i de ser aquest nou Mirador a aquesta vella ciutat quin fart de fer Vols que ens farem, OMG. 

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/search?q=visita+a+chain   

MTB, MTB, MTB.

El Gran Drac de dues rodes per a grans rutes ronda proper al quart Mirador, el candidat, un d'ells lligat a la propera visita al proper curs de nivell mig, de ser que ara no és a on som, l'altre candidat va lligat directament a Vols, com sona, no a Grans Vols, quines coses, tots dos tenen un prestigi que segurament és el què em frena, no sé si únicament és aquest aspecte, també que les prestacions de l'actual són tan extraordinàries que tinc dubtes, molt raonables tots, fet que encara ho fa més interessant. 

A veure com respiren les sensacions des de la ciutat demà del projecte de nou Mirador referit a com podria ser de decissiu per decantar o no l'arribada d'aquests candidats no per determinar quin, sí per fer-ho possible, per afavorir que que un d'ells finalment sigui una realitat.

La Super Armadura de Gala amb reminiscències dels 80 segueix pendent, queda una talla S, no n'hi haurà més, i segueixo sense fer el pas. El coixí de seguretat pel de fet tenir clar la marca i el model del 2025, després de quatre anys de cercar està a unes poques setmanes de venir, si no dies, podrien ser també uns pocs mesos, veurem.

Tota una jornada a la capital, renoi, avui dinant fins i tot al centre centre,  i avui ha sigut diferent, molt, tot ve de la darrera visita, entremig un accident del meu interlocutor el mateix vespre després d'aquella amb la bike que va comportar d'unes conseqüències molt greus, puntuals però, però de molta gravetat, i d'una recuperació quasi miraculosa per la rapidesa, i que avui ho ha condicionat tot per les sensacions, per sort per res més, lògic que ens condicioni, lògic que em té impressionat com s'ha recuperat, renoi que bé, que bé, que bé, doncs entre l'afectació-sensacions de la darrera visita, i l'incident-accident de MTB esmentat tot ha girat dins d'un registre com a poc diferent, de molta calidesa però singular a l'hora, molt, podria dir ara passades les hores de puntual desconcert

En tot cas referit a definir la possibilitat d'un nou Mirador, i que aquesta acció de concretar una mica més ja no de consolidar, o també, ajudés a consolidar l'arribada d'un nou Gran Drac de dues rodes, aquest fil va seguint el seu curs, mentre aixó camina també hem coincidit amb un Gran Drac esportiu extrem, base d'un dels dos candidats presents per mi des del 2018, l'hem vist molt radical, certament, fet que em fa pensar en aquest candidat que em segueix des del 2019, la unitat concreta no una de similar, així segurament sense adonar-nos sí que avancem sempre per camins cada cop una mica diferents però que a l'hora ja són els darrers anys els que em anat fent-obrint amb anterioritat dia sí dia també, oi?

Mare meva quina manera de caminar, caminar i caminar, avui la Universitat i les muralles les protagonistes, sense ser-ho, però la magnificiència d'aquestes ara em ve al cap, curiós que per anar a buscar els cotxes sempre fem el mateix recorregut, i ja fa com a mínim des del 2018 que no deixem de fer aquesta mateixa rutina, quan fem la curta, com avui per un aspecte del temps que semblava indicar sí o sí pluja, i que després finalment no ha sigut. 

Això sí no han faltat tres cafès crec recordar o dos, i una xocolata, fets que mentre ho escric tinc molt bones sensacions, curiós, molt, crec, volíem fer un gelat però l'establiment de referència estava puntualment tancat per obres, vull dir que no ens hauríem aturat amb la xocolata, coses ))

En tot cas una jornada on hi ha hagut de tot, i no podria dir quina ha sigut l'estona més guapa, un dels cafès l'hem fet a un espai de bikes curiós, no diria còmode, no ho hem estat, sí curiós, també pausat, on he d'entendre que les gravel i els equipaments per a la pràctica d'quests marquen el to de tot plegat, feia temps que no veia equips de la casa Café du Cycliste, en tot cas, com Assos, sempre força interessants. 

Avui dissabte mentre vaig per la sisena revisió d'aquesta intervenció seria un dia per a una xocolata calenta a la capital, i veure sensacions, però em frena d'entrada el desplaçament, i també que el Gran Drac més esportiu ha de disposar sempre d'un lloc de repòs a la capital mentre hi sóc, que el tinc, una tercera planta desèrtica, això quan no plou, perquè si plou no és una opció còmode, també que de la mateixa manera que la pluja ens diu al Mirador que aquesta condició climàtica reafirma amb força que no hi haurà Vol, com ja venim d'aquesta setmana quatre, també aquesta característica em frena a fer el corresponent desplaçament, certament, i que pensar en racaptar sensacions també comporta d'una força de voluntat, i evidentment d'una certa determinació, aquests dos factors formen part del meu fer quotidià, certament, certament, sense anar més lluny durant el període 2008 al 2013 van ser cinc anys d'anades i tornades ara sí ara també des del Mirador de SV a Girona, i rodalies, totes les rodalies. 

De ser aquesta anada en solitari podria haver sigut aquesta la tercera xocolata del darrers deu dies a aquesta localitat, a més al mateix lloc, renoi, potser en fem un gra massa, o no, vint-i-un mil passos-raons així ho avalen a cada anada. També em frena que les grans vies de comunicació del país ja em fan respecte a un dia de Sol, per un trànsit intens, molt intens, i a l'hora sempre més ràpid que jo, aleshores la pluja ho agreuja tot una mica més, oi? doncs jo encara vaig més lent, amb pluja tots anem més lents però en aquestes darreres condicions jo amb el més esportiu que no amb el de dues rodes, tot i que no recordo haver anat mai en els darrers quaranta anys doncs anterior a aquest sí que hi venia a in intent fallit una altre cop a estudiar a la Universitat de Girona, la recordo propera a Girona Sud, en tot cas fer-ho amb l'actual Gran Drac de dues rodes fins ara si més no sempre ha quedat en una pensada, em frena molt que aquest requereix un cop a destí com amb l'esportiu com també amb els Dracs, amb aquests darrers encara molt més, d'un lloc específic on quedar protegida guardada dels ulls de tercers, Dracs i Grans Dracs de dues rodes són molt vulnerables al carrer, i a llocs tancats però compartits l'estadística diu que també,  això ha sigut així sempre, i sense anar més lluny el 2009 se'ns va proporcionar un espai tancat perfecte per la Transportadora de Dracs mentre feiem estada a aquesta capital portant a terme un l'encàrrec d'un somni, i que com aquest un dia vàrem obrir els ulls i tot va quedar en un no res, bé tot no en cap cas, el somni sí. El fet és que amb el Gran Drac de dues rodes rodo millor amb pluja que en sec, però amb l'esportiu és a l'inrevés excepte a moments-trams molt concrets d'inspiració, èpoques fins i tot diria jo, a la ruta SV-Coll de Pollastre-Collsacreu-SC a on és literalment espectacular l'experiència amb pluja d'un concepte NA a propulsió. En tot cas que guapo el què exposo, que guapes les pensades, els continguts, coses. 

Seguint el fil de les anades a la capital he de dir que aquest matí revisant aquesta intervenció la número 9, estem a dimarts de la setmana 5, la pensada la reflexió que em passa per el cap és que és curiós que no hem coincidit massa cops amb genets que prioritzin la qualitat, la seguretat, la protecció del transport quan es tracte de portar els Dracs, excepte en una ocasió concretament amb el gurú, és a dir  que aquest siguin transportats dignament via una Transportadora específica per aquest fi, mai, sempre la conversa sobre aquest aspecte ha quedat silenciada, aparcada, lògic doncs el medi té un cost que en el millor dels casos multiplica per tres l'import d'un Drac de nivell alt, referit a imports vull dir que no necessàriament de prestacions, sempre ha sigut així excepte com esmento amb la Transportadora taronjada automàtica, OMG, i ara recordo també que la BEC a les antípodes també la tenia amb doble caixa per portar passatgers crec recordar, del mateix color, 4x4,  i amb caixa oberta del darrera. A aquesta última també l'ajudava, perquè ara no sé si la té, que per accedir als llocs on treballava, per l'arqueologia, aquesta Transportadora de Dracs era la ideal, un fet curiós és que a Austràlia l'arqueologia és una feina que et permet prosperar, doncs han de documentar per llei tot vestigi del seu passat, per petit que sigui, així doncs ja en som tres, el gurú, la Bec, i nosaltres en darrer terme, i que avui ja no formem part d'aquest grup d'irreductibles bàrbars, que ho escric i crec que hi hauríem de posar remei, que crec també que a l'hora no, en tot cas si decidíssim un nou Mirador a aquesta vella capital veuríem quines sensacions porta agafat de la mà, i de ser aleshores valolaríem l'arribada d'una nova Transportadora de Dracs, però avui per avui no estem a aquest tram, crec, crec.

Finalment no hi va haver xocolata, i la possibilitat d'una anada a Girona va quedar en això, sí que com a aspecte positiu, com a reflexió positiva m'he adonat que estic valorant de les properes visites, que fins ara he fet sempre acompanyat fer-les també sol, novetat d'aquesta darrera dècada anar-hi sol, el motiu seria experimentar les sensacions en solitari, i també obro la porta a la possibilitat de fer una primera anada segurament sense aturada o sí de poder aparcar el Gran Drac de dues rodes a la porta mateix d'on fer la xocolata, si no, no, i ja seria un gran pas tot  i fer una anada i una tornada sense l'esmentada aturada, en tot cas és una pensada molt positiva per a mi. Em costa doncs també fer el pas que les diferents Super Armadures de Gala, el casc com el balaclava interior no faciliten ser a llocs, en cap cas, i menys a un entorn urbà, de fet les Armadures de Gala ara sí formen part del decorat de Girona, però és aquesta darrera que s'ha adaptat a la nostra indumentària, no a l'inrevés, ara per ara no passa així amb les Super Armadures, i de ser jo ja no ho veuré, tot sigui que decideixin també construïr un Laguna Seca 2, a veure, a veure, doncs la propera tendència és que els d'Englewood  volen recuperar els circuits urbans, i dic aquest circuit concretament doncs ja ha vingut la meitat d'aquesta possibilitat-projecte amb el Sea Otter Europe, així que vingui la segona part segur que és més que possible, cosa que ho escric, és avui una realitat, i jo en cara no en sóc conscient, crec que no vull ser-ho, encara, encara.  

També és excepcional per interessant, per positiu que d'aquestes sensacions segurament en dependrà el fer recorregut o no un altre cop a aquesta capital, vull dir quin privilegi dependre d'entrada únicament d'aquestes, que no és del tot així perquè les circumstàncies, i no les sensacions i prou, també poden decantar-ho tot, i un punt encara més important com ho és que un sol gest contrari o tipus d'indicació clara que ens ho marqui, i la mirada tot seguit sense dubtes es dirigirà segur cap a un altra horitzó proper o no. De fet al Viena d'ahir a Granollers a minuts del tercer Mirador no apuntava a que la direcció a seguir fos l'actual d'obrir un mou Mirador a aquesta capital, de fet també a Granollers estem mirant d'ampliar l'espai dedicat a les Màquines de Prosperitat, i no perquè hi tinguem més activitat, que també, si no per augmentar la possibilitat d’afavorir les bones sensacions, i també hi estem cercant un Mirador per a nosaltres, recerques que a l'hora van agafades de la mà de la dedicació que hi estem posant a la plaça de Girona, referit un altre cop a la possibilitat de disposar d'un nou Mirador a aquesta capital. Per això per aquest estadi actual, el de dependre de les sensacions com a punt de partida és tot un privilegi, renoi, perquè de ser quin com gaudirem amb els Grans Vols de dues rodes, i va per tu BEC, oh yeaaaaaah ))

Test avui dijous a la darrera revisió 14+, veurem quines són les sensacions d’un SOLO  a aquesta segona capital de les bikes, en tot cas el Gran Drac esportiu ja descansa  a una zona prou segura. I he de dir que mentre hi feia camí les sensacions han sigut prou bones, i ara mentre camino entre els seus carrers també són prou bones, a veure, a veure. 

He dubtat mentre estava el Mirador si venir amb el Gran Drac de dues rodes, però les ganes de caminar han deixat per una millor ocasió gaudir de l’experiència de ser-hi a dins d’una Super Armadura de Gala mentre circulava per els carrers de Girona, coses. També m’ha vingut la pensada d’anar-hi amb el Drac, però una nit de descans molt breu, agafada de la mà d’una recuperació física també baixa m’indica que he de descansar per una càrrega alta de sessions de Vols que ha fet que finalment l’esportiu sigui el conductor de la jornada d’avui )

dijous, d’abril 02, 2015

Retorn

Al Montseny, ara després d'uns dies de l'anada al Montnegre. El propòsit, fer una pujada per Garolera,  passant però primer per Blanes, i finalitzant la ruta venint de Premià de Mar. Són punts distants entre ells, proposats a una mateixa jornada per mirar de ser propers als 200 quilòmetres, dic propers perque cerquem normalitat rondant aquesta distància, no excepcionalitat. i de fet a aquesta jornada Montseny vàrem ser propers a aquesta distància, sense arribar-hi, però propers.


Una anada a Blanes, amb aturada a Sant Pol per menjar panets i xocolata, bé no fins a Blanes perquè no hi vàrem arribar, decidint pujar el Tordera pel cantó esquerra direcció a Hostalric mirant de poc a poc anar esgarrapant minuts a l'arribada de la nit del què prevèiem el final de l'aventura. Va ser aquesta una bona pensada, sí però eren uns quinze quilòmetres, potser un xic menys entre anar i tornar, però la decisió va ser ràpida, directes a Tordera per una pista nova des de Palafolls. 


De Fogars passant pel magnífic centre històric d'Hostalric, aturada breu al forn per comprar llonguets i xocolata, i prèvia però visita al nostre petit amic. Des d'Hostalric ens vàrem dirigir a Sant Feliu de Buixalleu per la que fa uns anys era una pista de sorra, i que ara és una carretera estreta sensacional per fer amb les nostres futures bicis de carretera, he dit futures per tant indefinides, però tot i ser ara arriscada per a nosaltres, no fem carretera de poder evitar-ho, aquesta nova versió d'aquest vell tram va ser preciosa, OMG quina carretera, ara fa uns deu anys que no hi passàvem. Les converses mentre hi rodàvem de amb qui hi havíem anat, curiós el darrer cop va ser amb un biker australià, dic curiós perquè qui m'anava a dir que passats els anys estaríem disputant una WEMBO a Canberra, i que ara és a on hi tenim també bons amics, omg, omg, omg. De fet sense anar més lluny a la sala d'espera a Fort William a minuts de rebre la Carolina la seva medalla d'or que l'acreditava com la Campiona del Món de les 24 hores SOLO en la categoria Single Speed, amb qui compartíem taula, millor dit tauleta era amb el monstre d'aquesta disciplina també en aquest cas en la categoria  masculina, el biker australià Brett Bellchambers, i de fet un cop tots els primers classificats de la seva corresponent categoria junts al podi aquest mateix biker va enfilar a la Reina al lloc més alt del podi, vull dir a Escòcia a part d'en Javi amb en Brett és amb qui més temps vàrem compartir instants, és normal amb en Brett al circuit permanent de Storm-Lo un any abans ja compartíem Box de costat. 


Després de tants anys i dedicats a pocs temes les coincidències són notables i inoblidables, com el sopar de després de les 24 hores amb en Javi, de Finale a Fort William, gran moment, gran moment, com vàrem riure, OMG. Pel què fa a aquesta crònica del Montseny entre australians, mtb, mtb, mtb


Un cop a Sant Feliu després de la foto de rigor, la ruta va ser ja de MTB, exigent tot i ser breu fins arribar a Arbúcies, aquest tram jo el recordava bé, tot i que vaig decidir fer una nova variant tenint en aquesta ocasió sempre a la nostra esquerra la fortalesa del Castell de Montsoriu. 


Em ve al cap ara després de tornar d'un bon dinar, estem a dijous a la tarda, que sobre el tema de les nostres amistats australianes, la capçalera del Blog té dues protagonistes, la Bec i la Betty, omg, omg, omg. Una australiana i una catalana amb els mallots identificatius, molts anys portem amb aquest projecte, i cada segon, hora, dia, mes, any, anys que passen el sentit cada vegada té més i més pes, oh yeaaaaah!


Un cop a Arbúcies cafè a Can Sitre, i aquí es produeix un error, no comprem menjar, i aquest fet implica que la pujada a Santa Fe de 18 Km. per Garolera es transforma amb un escenari difícil de gestionar, per sort a Coll de Te ens aturem al reobert restaurant que ens salva amb un pa amb tomàquet amb fuet, i dues coles per beure, així com també una xocolata que ens fa com a present la mestressa de la casa quan ja marxàvem. 


Mireu si jo anava bé, que en arribar-hi vaig entrar a demanar i uns segon després vaig demanar a la Betty que entrés ella amb mi que jo no aconseguia dir res.


Després d'omplir els dipòsits ja sense aturades fins a Sant Celoni, passant per Santa Fe, Santa Helena, a aquet punt dubtem si fer un Turó de l'Home, ja que hi som, però decidim seguir direcció a Fontmartina, La Costa, Mosqueroles, i un cop a SC tornem a repostar, aquest cop pa amb margarina i sucre, com? sí, sí, crec recordar que per beure, una cola, i el premi rar de la imatge, que dolç, OMG.

El propòsit, sortir direcció Vallromanes, el fet, anem a Vallromanes, aquest tram sense motiu de comentar especialment. A Vallromanes, una taronja el què recordo que vaig menjar, tot i que no ho tinc del tot clar, no passa res, ja amb un Sol en retirada des de la sortida de SC afrontem el darrer tram fins a SV, aquest molt conegut, de fet com el del Baix Montseny, i tant.


Un altre cop propers a casa veiem que avui tampoc seria la porta d'entrada dels 200 Km, però l'aventura de passar per Sant Feliu, pel fet de ser una ruta que fa anys que no fem va comportar que assolir aquesta distància passés a segon pla, i en primer pla s'imposés Sant Feliu i la pujada per Garolera. També ajuda molt que les sensacions als darrers quilòmetres abans d'arribar a casa eren molt bones, i per tant tenim clar d'entrada que estem a hores d'entrar a territori MTB200, aquest sentir ens deixa molt tranquils, clar que yes!

Sense incidències, pendent de canviar discs de fre de les dues bikes, de tensar les cadenes, de verificar els ferodes de la Vicious també, fa unes hores a la sortida del migdia de dijous no frenava res, OMG. Amb eines, amb manxa, amb llums funcionan, però no recordo a quin tram van començar a fer feina, després de SC dedueixo per la darrera imatge, equipats de primavera, calçats d'estiu i guants Hirzl, amb el protector de coll i cara en el meu cas de SC a SV, però no ho sé segur, crec que va ser a partir de SC, amb un mar indiferent a tot, he de pensar que per en primer terme per no estar furiós, i perquè nosaltres estàvem pensant en el tram de Sant Feliu a Santa Fe del Montseny, emocionats per arribar-hi, novetats, de Fogars a Hostalric hem triat una nova ruta a on no coincidim amb els cotxes, que bé, que bé, que bé. Beure, uns tres bidons de 500 ml d'aigua.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.


El premi un cop a casa sopant, present del Mundial de Fort William.

Vaig a per la crònica de diumenge, un Vol també de tres xifres, i per tant motiu d'estar animats. Entrem ara a territori de quatre dies de bike, si el temps ens és favorable els Vols poden ser interesants, veurem, veurem. De mentre però l'aventura viscuda al Montseny ja no ens la treu ningú, tot això que tenim, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

dimecres, de desembre 24, 2014

És la nit de Nadal :-)

Per a mi amb diferència la més emotiva, omg


Compartir amb els teus aquestes Festes jo diria que marca el bon to del proper any, o el pot determinar, mtb, mtb, mtb.

Ara a casa, el primer cop des de fa cinquanta anys, omg, omg. 


Avui una inici del Festive 500 prudent, per tot, per evitar que la Reina faci un retorn brusc i també per no anar a rutes de tres xifres si primer no rodem dos o tres dies prudentment, veurem, veurem. 


Gaudim d'una disciplina singular, per ser Single, i per tant ho vivim d'una manera també singular. 

Sense incidències remarcables, sense coincidències, sense llums tot i portar-los, la imatge és dels darrers metres de la sortida abans d'arribar a casa, a 17°C a la riera de Llavaneres a quarts de dues del mig dia, equipats d'hivern-estiu, calçat d'estiu Giro Privateer amb punteres Mavic, mitjons Endura d'hivern, culot Mavic Echappée, tèrmica Rapha sense mànigues, jaqueta Xenon AS de Gore,  protector de cara i coll, guants Hirzl d'estiu, portava els Alp-X de Gore de canell curt de recanvi a la bossa de la jaqueta Xenon, sense eines, amb manxa. Aigua, sense beure, menjar, un plàtan, i una mandarina que com ahir també portava a la bossa del darrera de la Xenon. 

Una ruta no ruta, vull dir, res de MTB, únicament rodar, com si féssim el carril bici Olot-Girona, però a peu de mar i més curt, molt més curt. Perseguint que la Reina torni lentament a perseguir corones continentals, oh yeaaaaaah!

Entenc els cavallers, entenc les Fades, a distància entre ells per les corones de granit, perquè són així motor de la Nau Insígnia, però què passaria si trenco els anells amb l'ajuda dels Destructors fidels al genet de Drac, i senzillament espero a veure què passa?


Nadal del 2014, Bon Nadal a tots, esperant que gaudiu i molt d'aquests instants tan brillants per si mateixos, brillants per vosaltres, ara em ve al cap la trobada fa unes setmanes amb en Xavi, OMG, el viatge a Austràlia amb la Bec i en Phil, omg, omg, omg, el sopar de diumenge de la SSEC 2013 amb el vídeo dels dos porrons, omg, omg, omg, omg, penso amb els sopars de Cogne de la SSWCIT, penso en Venècia, després de la SSIT de Verona, penso en Fort William al Mundial WEMBO 24 Hores, amb el Mundial aconseguit per la Reina, i en darrer terme però a dalt de tot del podi de les millors sensacions, penso en com m'agrada aquest espai, The Great Escape MTB, en com gaudeixo compartint a aquest espai, veig la calçalera del blog, amb les dues Campiones del Món de 24 Hores, en Finale a la part baixa del blog, quin podi, quin podi, penso en quines aliances hem fet, i que podíem haver fet amb els regnes del Nord, sí, veig les què portarem a terme, perquè som genets de Drac i Reines, perquè tenim aliades, les Fades, perquè tenim amics, els Destructors de Murs, tenim els  espais, les Corones de Granit, somnis, el Destructors Independent i al Fada Reina, mare meva, tenim les Falgures Màgiques que amb la seva Poció Màgica ho posaran tot al seu lloc, mirarem darrera nostra i no recordarem res, i en darrer terme tindrem la Nau Insígnia, sense Univers no hi ha planetes, nosaltres tindrem un Univers, la Nau Insígnia. 


MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de novembre 17, 2014

Una aventura

Proposar-te ser entre Homes del Montseny sempre és una gran aventura, i el tram va, des de gran aventura a sensacional aventura, mai per sota d'aquí.

Hi ha bones sensacions, i molt bones sensacions, les primeres van lligades a les segones quan ets entre espais del Montseny entre Homes del Montseny, pel fet en primer terme de la predisposició a passar-ho d'allò més bé, i en segon terme per l'entorn, que no sé com definir-lo per no quedar curt.

La nit abans d'una aventura així em costa molt dormir, ajuda a fer-ho la programació de Vols durant la setmana, aquesta darrera no recordo si de sis o set, no és important, sí que les ganes, la sensació d'emoció és tan gran que no puc dormir.


Sortíem no a les cinc, si no a les sis, tot i així a tocar de dos quarts de vuit ja érem a SC. Per a un quart de deu ser a Arbúcies, a Can Sitra esmorzar, després d'una anada plena de somriures.


La pujada a Santa Fe per Garolera com a cada tardor, i en porto més de cinquanta, moltes més, tantes que he passat de restar a tornar a pensar que són tantes les què queden que quasi no són finites, que bé, que bé, que bé, pensar així, memorable, hi ajuda en el meu cas el retorn dia sí dia també als Dracs de casa, i d'aquesta manera poder escalar quasi sense adonar-me d'estar-ho fent.


Un  Santa Fe són 1.200 m. per a mi ja és una xifra per poder passar molt fred, i en portem dos de dos, perquè de dues pujades a Santa Fe per Garolera, les dues darreres hi he passat una fredor divertida.


El mar, el mar.

La baixada fins a SC ràpida, molt, amb incidències, radi trencat de la bike d'un dels bikers. Sort que va passar amb sol, i no sense ell.


Com tot, decidir per on tornar a casa després d'un bon dinar va costar, però va primar fer-ho sense entrar a la mitja nit, com ho seria via Blanes, pel fet de ser una ruta de 150-160 Km. i no en volíem tants, sí de més qualitat, i per tant el retorn per El Corredor va ser de pas obligat per fregar els 130, un xic per sobre, mtb, mtb, mtb.

Curiós, avui, aquesta matinada estava cansat, aquest mig dia no, ara sí, curiós no excepcional. Vull dir que aquestes distàncies per sobre dels 3.000 m. positius, o propers la fatiga hauria de fer acte de presència, normalment no és el cas, els fas, i ja està, avui però després del Drac del mig dia una pesadesa càlida fa acte de presència, OMG. 

Ara ja no però, penso en els equipaments que estan venint cap a casa, i penso en la feina que estan fent els que he fet venir darrerament d'hivern, en com en són de funcionals ara mateix, en com m'ajuden a sortir sense haver de pensar en res més que en passar-ho d'allò més bé, i tot seguit un somriure em ve de cop, perquè els equipaments que venen són d'un nivell de qualitat que mai he pogut somiar que hi tindria accés, ara però sense haver ni de decidir motivat per una metodologia de repetició a on no canviar el què funciona fa que tot rodi direcció a fer-se sol, rodar sol, omg, omg, omg

Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit, no sempre, no sempre, però pels dos SOLO de casa aquesta dinàmica està marcant i  molt cada moment, cada instant, i de fet no fem res sols, si ho mirem a distància, és cert, és cert, però també ho és que el concepte en si obliga a afrontar cada tema un a un, un darrera d'un altre, i aquest aspecte és clau per a no deixar portes sense obrir, i tan importants com aquestes, també no deixar obertes les que no vols deixar obertes, clar que yes! 

No sé el motiu però des de fa uns anys, pocs però anys són més importants les posicions del NO fer, que les posicions del SÍ fer. 

Sembla fàcil, per a mi no, quan les vull deixar tancades, sempre hi ha voluntaris a mantenir-les obertes, i quan les vull obrir sempre resten tancades, és increible, però tant com cert, i en aquesta dinàmica el propòsit des de fa anys de fer la nostra part nosaltres, això sí, la nostra i prou, mai de poder evitar-ho fer la part de tercers, el risc de fer entrar genets a espai de Reis és únicament un risc pels Reis, els genets entre Vols, tenim Nau Insígnia, i en el seu defecte tenim la capacitat de construir-la, aquest fet el de ser constructors fa que la discilplina dels SOLO sigui la disciplina.


Equipats d'hivern, entre guants d'hivern i tardor, sense eines, amb manxa, sense incidències remarcables, sense coincidències, menjar, beure, molt, molt, i molt, mare meva, llums, d'inici, les dues primeres hores, i final, a les dues darreres hores, ara no sé perquè em ve al cap la nit a Llançà a l'aventura amb els Trinxes, ja passa això, ja passa això, i seguidament la imatge a Canberra anant a comprar un pollastre amb la Bec i en Phil que es fonia a la boca de tendre que era, oh yeaaaaaaah!


Des del Mirador del Drac, emocionat, l'hotel de Finale, la joia de la corona, se l'han venut, normal, veurem si ara seguim sent el seu públic objectiu, i anem cada any, més d'una cop fins i tot, mai res és prou estable, millor dit, sí, però no prou per a mi.

Dies de molt de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

dimecres, d’octubre 01, 2014

Preparatius WEMBO

Un vespre un cop finalitzada la jornada intens.


Avui però a diferència d'ahir el Drac, el tercer que ha d'aportar-me calma mentre rodem per Fort William, aquest avui no té el meu temps ocupat. 

Els dos llums no són per a ell, sí per posar el segon a un lloc a mà per si falla un dels quatre dels dos Dracs reis.


He aconseguit que la diferència punta manillar darrera seient entre la Spot Brand i l'On One sigui de menys d'un centímetre.

Punys, i pedals germans, no frens ni pneumàtics, i és 26" per ajudar, té quasi dues dents més per a escalar. 

M'he concentrat en preparar-ho tot per un cop la June a casa carregarem tot modularment, la terra de Romeu i Julieta la recent visita a casa seva fa que tot estigui molt present, vull dir la distribució pam a pam de la June.

Recanvis.


Llums de la Reina. Tres bateries petites, una XL, i un kit de piles pel Powerled. També dos llums més, i dues bateries per aquests, una petita i una XL, per si els Sigma s'esgoten abans del trenc d'alba, diria que ho tenim bé. 


Llums del genet. Dues bateries de les petites, i dos càrregues de Powerled a piles, demà aconseguiré dues càrregues més de piles, de manera que portaré les bateries de sempre, i quatre recàrregues pel Powerled, un pel just sí ja ho sé. Quasi 12 hores de nit, OMG.


Recanvis genèrics llums.


Transmissió convencional per la Longboard, de no ser possible gestionar el Belt Drive, crec que recordar que propers als 500 m. positius per cada 13 Km. podria ser insalvable pel Bel Drive. 


També portem una cadena de recanvi, i un porta bidó, també cinta Brooks pel manillar, no sé què pot passar si plou molt i molt. Així com escuma pels pneumàtics, més càmeres de 29, de 26, i dos BB Shimano XTR. 


Parelles de pneumàtics per a Reina i genet. Maxxis i Onza, UST darrera, TR front. 


Eines.

Eines específiques. La super estrella la del Phil, oh yeaaaaah!


Eines genèriques.


Assegurances.


De pneumàtics, i de llums. Bombones per a 29er?


No activarem el llums de la Bec, sí que serà una assegurança per si les quatre bateries de la Betty es quedessin a zero, i les piles també, aleshores entraran en funcionament els reis dels llums. 

Des del Mirador del Drac, preparant el proper SOLO.

Culs secs i ulls protegits.


Nota amb funda de plàstic, sempre plou, per la zona Box un cop marxem a l'Hotel amb la June.


També portem la cinta i les estaques per la zona a reservar de la June.


Per fer-ho una bona pensada a tocar de les vuit un cafè dels de veritat, omg, omg, omg. És que després de la jornada  del dia a dia, el Vol del mig dia, i una tarda llarga, reenfilar els preparatius ha demanat d'aquesta proposta, millor dit d'aquesta ajuda. 

Ni hem decidit castell, ni hotels, sí alimentació, demà al mig dia ens la portaran, idèntica a la de Finale, que bé, que bé, que bé. Demà cal decidir castell, hotels, i inscripcions, sí, sí, estàvem pendents de fer-les de l'evolució del meu refredat. 

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de juny 09, 2014

European SOLO 24H MTB Championship

Quan tot ens demana d'haver de fer sempre, quan res ve per si sol, quan fas i passen bones coses, l'instant és germà de les imatges de la terra girant a l'inrevés, omg, omg, omg.

Després de l'experiència de Canberra res hauria d'haver continuat com sempre, i per aquest motiu res va continuar com abans de viure-la.

Els motors després del mundial de les 24 hores SOLO de Canberra van tardar a arrancar, l´acollida de la Bec i en Phil va ser inoblidable, per càlida, per dolça, pel què implicava, el resultat immediat de la cursa va ser destructiva perquè la preparació abans del mundial va funcionar, a Canberra vàrem fer més quilòmetres que mai a unes 24 hores, sí, però tot i siguent un mundial local, el 80% eren australians, per no dir el 90%, aquesta família de bikers de les antípodes ens van fer tornar a la realitat, i del segon i quart lloc del mundial 2012 ara a Storm-Lo vàrem caure al cinquè i quinzè, crec recordar, i el més important, hi vàrem caure a aquestes posicions per mèrits propis, vull dir la Betty ara és la cinquena al mon de 24 hores SOLO Single Speed, jo el 15è o el 17è, no ho recordo, i aquests és el nostre nivell fins a la propera edició del mundial que ens dirà a on som, ara per ara molt lluny dels podis. Per aquests motius fins al novembre jo, i la Betty fins al gener, no vàrem tornar a rodar regularment dia sí dia també. És cert però que a partir de fer-ho hem aconseguit una regularitat per a nosaltres modèlica, els cinc Dracs, van ajudar molt, els set Dracs també, ens queda ara per preparar el proper mundial dues repeticions sense preparatius menors, de deu Dracs, és a dir si no rodem bé a casa en dues ocasions per sobre dels 300 Km. i acaronant els 10.000 m. de desnivell no cal proposar una propera participació a un mundial, la lliçó de Canberra ha de ser sempre present a casa, a positiu, a positiu. 

En aquest marc nosaltres afrontàvem aquest europeu 24 hores SOLO a Finale, jo sé que tots dins d'aquest petit món, i pel cas que ens ocupa el del Single Speed tots ens preparem cada un a la seva manera, tots de la millor forma possible amb un únic objectiu, ser els millors en la nostra disciplina, nosaltres en aquest marc i vista l'experiència del darrer mundial o millorem molt, o millorem molt.

El què et funciona no cal canviar-ho, a casa des del mundial del 2012, hem respectat punt per punt cada apartat que ens ha ajudat a escalar un graó per o bé acostar-nos al podi o bé per millorar-lo de donar-se aquesta remota possibilitat.

Ser bo baixant, ser bo pujant, ser el més ràpid al pla, aquests punts ens han allunyat dels nostres entorns bikers, de molts, no de tots, per sort, per sort, vull dir, per poder ser a on som, les premises esmentades no funcionen, vàrem pagar un preu molt alt al mundial 2012, i la lliçó ens va servir ja després del 2009 a Finale, a que no tenir por baixant, pensar que no posar límits a la fatiga, anar a tot el que dóna el cos a les zones més obertes, a nosaltres únicament ens ha aportat silencioses decepcions i moltes pors, moltes, canviar aquests escenaris, allunyar-nos d'on no hem estat mai, de l'mprovisació constant, del dia a dia, de l´hora, del minut, del segon abans d'escalar un paret vertical, de la dècima de segon abans d'afrontar un baixador, no és el nostre pati, ni ho serà mai. Ens va costar fer-ho, però passats els anys el silenci sobretot, ens ha retornat a la nostra calma, ens ha ajudat i molt deixar de rebre missatges subliminals que no som bikers si no ens hi juguem el físic ara sí ara també, i amb aquesta calma hem afrontat Finale 2013, Canberra 2013, i ara Finale 2014, fora que encara no he exposat els resultats d'aquesta edició, en si mateixos no són importants, els esmentats a les respectives cròniques del seu dia parlen per si mateixos.

Cal ser respectuós amb els trams que estem fent, sense respectar aquest punt hauria de canviar tot, i nosaltres no estem per aquesta labor, en cap cas, en cap cas, per què canviar el què ens funciona?


Com ja ve siguent una tradició el primer pas en arribar a Finale, el de l'entrega dels elements que ens identifiquen com a portadors del missatge de la nostra Nau Insígnia, que ja ha navegat a Austràlia, a Northern Ireland, ara a Itàlia, a mundials i a europeus, sempre més enllà de les nostres fronteres del Nord. Instants tots aquests molt emotius, OMG, OMG, OMG.

Passats aquests instants a diferència de l'europeu Single Speed d'Irlanda del Nord, ara entràvem a un europeu competitiu, la festa del Single Speed de germanor i fraternitat res té a veure amb una plaça de competir per una corona continental, per sort nosaltres entenem aquesta diferència des del 2010, oh yeaaaaah! 



Reserva física del nostre espai SOLO, muntatge de la carpa Trinxa, marcar el lloc de la June, i fer les salutacions veinals de rigor previ pas per la zona dels podis, per què no? 


I directes a l'hotel, aquest cop després sense sopar a la pizzeria Tonino, si no a un sopar a l'habitació de l'hotel.


Per seguidament entrar a zona descans, això sí esperant ansiosos el primer esmorzar a Finale de cada any, mtb, mtb, mtb. La Reina aquesta primera nit va dormir menys de tres hores per l'emoció Finale, certament, certament.


Ja a la matinada de dijous, després d'un bon esmorzar. 


Test circuit, un test molt breu per una Reina molt ensomiada, quasi visquen una segona astènia primaveral. 


Com sona, com sona, tant que és l'única estona que una de les cadires 24H va sortir de la seva funda en tota aquesta aventura, i a on la Betty hi va dormir profundament. 


Per aquesta no diria fatiga, si no ensomiament el test va finalitzar després d'una primera volta, i a on un dinar al Gambero Verde ara ja sí, després de recollir els dorsals i els xips, ens vàrem enfilar a la clàssica via de tren Finale, vull dir, a la nit aquest cop previ pas per l'hotel a dutxar-nos, ja estàvem sopant a la Pizzeria Tonino, clar que yes.


El pre-cursa va passar volant, entre la sortida de l'hotel i l'arribada a la pizzeria, pas per comprar el menjar per a la cursa, fruita, crec recordar que també llaminadures, pernil dolç, formatge i pa. La resta, com aigua, taronjada, llimonada i cola ja ho portàvem de casa.

Una nit dormint com troncs, però com troncs, un somni profund va ser el descans perfecte per afrontar el proper SOLO.


Un esmorzar a dos quarts de vuit del matí de divendres i deixàvem aquest cop definitivament l'hotel per la impossibilitat :-( de disposar d'una habitació per després de la cursa. 


Un cop a la carpa, a pinyó fixe a preparar tots els aliments, una feina laboriosa, i seguidament directes a l'explicació de les previes a la cursa de cada any, avançament en mitja hora de l'horari previst, fet que ens va comportar d'haver de córrer a equipar-nos. 


No va faltar però l'instant que marcaria el to del la zona del Box, quina família biker que vàrem formar, sensacional, sensacional, i no em cansaré de dir-ho, mil gràcies, mil gràcies. 

Un bon vent va agafat de la mà d'un bon esperit, tenim Destructors de Murs, i una Nau Insígnia que els acollirà, i tant que sí, i tant que sí. 


Una baixada tranquila a Finale, i també una arrancada de cursa des de la plaça del poble progressiva ens va ajudar molt a centrar-nos, de la sortida des de Finale fins l'entrada al circuit hi ha uns set quilòmetres, els tres primers planers, al costat de la platja per després atacar tres o quatre quilòmetres de pales de ciment més dures que les del mateix circuit, poder fer aquesta aproximació progressivament ens va fer entrar a la partida ordenadament. 

Objectiu  per la Betty superar les vint-i-cinc, objectiu per en Bob, trenta voltes.

Una cursa per a nosaltres la vivim com un fet excepcional, dues a l'any fa que un cop hi som tot és nou, veus com roden els teus competidors, l'agresivitat del moment, bé el moment, durant vint-i-quatre hores jo no en diria un moment, vull dir que una cosa és compartir sortides de MTB, altra compartir un europeu de vint-i-quatre hores SOLO, a on cada segon és important, cada minut, cada hora, i per tant la concentració és màxima, però màxima. 


Sempre fem la primera volta junts amb la Betty, i sempre en darrera posició, és un ritual que en aquesta edició no va ser, començar últims sí, junts la primera volta no, sempre passat el trenc d'alba rodem junts de coincidir, és un ritual que en aquesta edició tampoc va ser, les coincidències van ser molt poques, concentrats, per un circuit germà del de l'edició del 2009 a on el pla és inexistent fora del pas per la sortida, a on cada un anava com si aparentment hi estéssim rodant sols, que en cap cas és així, però sí que en aquesta edició el SOLO va ser en essència això, SOLO.


Del primer gir al tretzè, sempre a dalt de la bike, a on en aquestes primeres voltes em costava pensar en l'objectiu dels trenta girs, pel fet que restar d'una quantitat petita una de molt de gran, vull dir porto una volta, OK, me'n queden vint-i-nou, la veritat ni plantejar-m'ho. 


De la volta tretze a la disset, dur, exigent, sí, però d'un to molt diferent que el de la volta u a la tretze, a on a aquestes primers girs rememorava edicions passades, de la tretze a la disset el pensament era de dubtes, sobre el ritme, sobre les trenta voltes, sobre tot, però un cop superada la disset, he de pensar que a una hora del trenc d'alba vaig fer un salt, el meu Drac va obrir definitvament les seves ales, i a partir d'aquí, la segona part de la cursa va ser una persecució constant de voltes i més voltes, sense concessions a cap pensada menor, sempre perseguint les trenta voltes, sense dubtar, o sí, o sí, podia no sortir bé, i tant, però a que això passi sempre hi som a temps, de mentre el gaudir del moment és un privilegi.


Rodàvem, rodàvem i rodàvem, que bé, que bé, que bé, hem forjat a foc lent una joia, una campiona.


No puc dir res de la nit, per a mi és terra amiga de Fades de la foscor. 


No puc dir res de l'abans del trenc d'alba, fora que per a mi va ser el motor definitiu fins les 23h50', la marxa de les Fades, l'arribada dels cavallers de la llum, aquest instant va ser decisiu per a poder perseguir els trenta girs. Un objectiu que perseguia superar la barrera dels 250 Km. en cursa a Finale, una fita personal, a on res hi tenen a veure els altres participants.


Dic l'abans del trenc d'alba, perquè si bé és veritat que el trenc d'alba i a la sortida del sol són motivadors sempre per a mi, també ho és que passats aquests instants fins el final de la cursa em costa molt seguir amb tensió de carrera, i en aquesta edició vaig proposar-me augmentar el ritme de la volta disset a la trenta, per no deixar lloc, per mirar de no deixar lloc a cap instant que no fos per pensar en fer un gir més. 


En consolidar el gir deu, mig got de cervesa, i ja fins el trenta no vaig celebrar res més. De fet ser-hi és per la Reina i pel genet tot un sever privilegi, millor em quedo amb el sever

Mentre era en cursa sí que vaig prendre decisions per ara, aspectes a millorar, però puntualment, perquè la veritat és que la concentració en caçar cada gir va centrar tota la meva concentració. 


Finale és destructiu per a mi, i encara més pel meu Drac, sí,  però a diferència de l'any passat amb la 69er, en aquesta ocasió amb 29er. les dues rodes no han patit els cops secs que van destruïr la roda posterior de 26 de l'On One a la darrera edició de Finale. Cops secs una dotzena, repartits entre les dues rodes, això sí, però en cap cas em va obligar a baixar el ritme, uns frens aquest cop amb pastilles orgàniques, amb base de placa de titani, van evitar els soroll intens de la darrera aventura. El bidó de 750 ml. a diferència del de 500 del 2013 em va permetre fer fins a tres girs amb aigua suficient, això sí a un en concret me´l vaig deixar al Box i vaig fer un gir sense ell, i no va ser un problema, en cap cas, anava fins i tot jo diria que sobre hidratat, sí, sí, com sona. El menjar, millorar aquest punt sempre podrem però en aquesta ocasió va funcionar molt bé. I el premi a la millor aportació, a la Waeco, OMG que bé menjar préssecs freds, que bé, que bé, que bé, i agafat de la mà de la Waeco els cereals amb xocolata combinats amb cafè i llet, una bomba d'energia sensacional, que té per a mi límits, dues ingestes en concret, però que em va permetre d'atacar vuit voltes gaudint-les com mai. 


La darrera volta la trenta-u que va resultar ser la trenta-dos, per a mi va ser portar al límit prudent la meva capacitat de resistència dins d'una carrera SOLO vint-i-quatre hores. 


I per tant aquesta darrera volta la 32 em va indicar que tinc encara tram de millora, perquè els tres-cents són propers sí, però encara queda molt per fer, i per tant encara tenim molt per compartir a The Great Escape MTB.


Després de la cursa, tot va anar caient pel seu propi pes, més fins i tot diria jo, la satisfacció per haver consolidat la dedicació de tot un any per a participar a aquest europeu 24 hores SOLO va ser tan gran que cap dels instants podrien fer que tantes i tan intenses bones percepcions passessin a segon terme, fins i tot un podi erroni que em va deixar fora d'aquest no va ser ni de lluny una decepció incial, en cap cas, i de fet gràcies a aquest error subsanat diumenge per l'organització amb l'ajuda de la Betty i l'Ausilia, vèrem disposar d'hotel després de la cursa, i gràcies també a aquesta rectificació vàrem gaudir d'un sopar marca el del diumenge a la SSEC2013, aquest cop amb Los Lobos, gran sopar, gran sopar, i també de poder gaudir del podi amb la massa ingent de corredors dels Teams, no tinc paraules, de fet sí que les tinc, que bé que m'ho vaig passar durant trenta voltes, gran aventura, gran Vol, quin Drac, quins Dracs, volant sense ni una sola aturada, res, de res, ni una incidència de cap tipus, un mot defineix a aquests dos Dracs, amb diferència d'altres mots un els defineix, imponents, i amb ells l'hemeroteca de la Nau Insígnia conquereix dos podis més a Finale, aquest cop europeus, què més podem demanar? home ja que hi som, poder gaudir de salut per poder brindar per Finale tot l'any, això sol ja és un gran privilegi.


Ricardo, mil gràcies per tot, per la teva sensibilitat, per haver insistit en que havíem de quedar-nos una nit més que van ser finalment dues per fer el podi de l'europeu 24 H SOLO Single Speed, perquè ara passats aquests primers dies veig les imatges d'aquest a la red i la veritat penso, quina gran gesta, quina gran gesta, de fet un bon present pel meu aniversari, per la meva entrada a la segona cinquantena, tot no pot ser, però quan és penso, que gran que està siguent tot.


Gràcies a l'organització, Serena, Marco, Lorenzo I, Lorenzo, en resum a tots i cada un dels que han fet possible aquesta nova edició de les 24 hores SOLO, ara europeu, fa dues edicions mundial, ara a esperar a la propera edició, que de ben segur ens motivarà a preparar-nos encara més, segur, segur, però ara per ara tot això que tenim. 

Aquesta edició de Finale ha sigut per a mi la millor participació a unes vint-i-quatre hores.


El grup de suïssos que des del primer gir ens van animar, ara sí ara també, durant tota la cursa, bikers que ens inflaven les plomes a cada pas pel Box, gràcies, gràcies, gràcies.


I el grup de Los Lobos, gran sopar, bona companyia, gran festa de les 24 hores Single Speed, moltes gràcies per la vostra hospitalitat. 


Un sopar de luxe per un grup de luxe. Crema catalana, entre italians i catalans, Los Lobos & Dracs i genets. 


I més coses, i més coses, a un sopar biker Single Speed.


Ausilia gràcies per la teva calidesa vers a nosaltres, per compartir amb la Betty aquesta inoblidable aventura de MTB.


En darrer terme rendir homenatge als que ja no són entre nosaltres, i que cada any sempre, sempre, sempre sou presents, també mentre som dins de l'aventura de Finale, aquest cop corrent com a país Catalunya, representant a aquesta petita nació, és un honor escoltar, el catalano, i seguidament els nostres noms, que a les prèvies ens demanin la bandera, l'himne, OMG, OMG, OMG. 

Nota: Quan tingui el podi de la Betty ja l'aportaré a aquesta intervenció, a veure si hi ha sort i tenim la imatge lligant el podi amb la bandera catalana.


Un dia ho compartirem, quan els Dracs aterrin al pont de la Nau Insígnia, quan el Destructor  Independent ens indiqui clàrament la trajectòria. 

MTB, MTB, MTB.