El que va ser a Chain i no va ser a les millors botigues de Barcelona.

Aquesta és la llista que està venint cap a casa, de la visita a Chain, material que per la seva funció hauríem d'haver comprat a les botigues de Barcelona i que finalment l'hem anat a buscar a Ireland, sí, sí, tal com sona.

A Barcelona la gasolina, l'esmorzar, el dinar, el sopar, tot ens ho varem costejar nosaltres i a casa no varem aconseguir el que volíem, que era comprar el millor equipament d'hivern, a Ireland, de la jornada a Chain Reaction Cycles, la gasolina sí que anava a càrrec nostra, no així dinar, i sopar, que Chain va tenir l'amabilitat de córrer amb aquestes despeses, el viatge de casa a Ireland ja us en vaig fer cinc cèntims de com va anar  i un cop posi la crònica des del punt de vista del consumidor ja posaré números detallats de l'aventura, això si mentre escric no canvio d'opinió, vull dir si segueixo pensant que pot ser d'utilitat.

De l'equipament de la Betty no va ser únicament les botes d'hivern que es resisteix a portar-les. Les meves no, aquestes Lake MX140 MTB Waterproof ja venen cap a casa.

Vaig poder mirar d'altres marques, aquesta per a mi la millor, estic entre un 43 i un 44, quan les tingui a casa tornarem a mirar si la sensació és de que són les que han de ser.

Assos Uma Jacket 851 Rosa, blanc, finalment blanc, però va pesar el mal servei d'Assos  a Barcelona, per decidir fer venir a Mavic i no a Assos, per fer venir Pearl Izumi  i no a Assos, com a jaquetes, per fer venir  a Endura i no a Assos com a pantaló d'hivern.

Sempre les podem demanar, ara tenim clar les talles d'Assos, i tenim clar qui és de confiança avui quan anuncia un producte, Chain deia que tenia aquestes jaquetes i les tenia.

La botiga de Barcelona deia que les tenia al magatzem les jaquetes Assos Uma 851, millor dit que en tenia dues, ni talles ni color, a la realitat deu minuts després és que no en tenia cap, de ben segur que en el camí d'anar a mirar el no res, la famosa cafetera va funcionar, de ben segur.

Aquestes dues jaquetes Mavic Espoir Jacket Winter i Genaio Womens Jacket,  les millors per a 0ºC.-10ºC. si més no a sobre del paper, ara caldrà veure un cop a casa, enfilats a la bike, rodant a aquestes temperatures si són o no són les jaquetes.

Part del material descartat, la Mavic Inferno per temperatures de -15ºC a 6ºC, la millor entre totes, però la millor, referint-me a la sensació posada, sensacional, però per sota dels -3ºC no serà, així que podrà ser una alternativa si les temperatures són cada dia les d'avui a Vallromanes -5ºC, i si ho són, tenim clar la talla i els colors, fet que fa que l'opció és a sobre de la taula.

Un bon grapat de referències les que han d'arribar a casa, oi que sí. MTB, MTB, MTB.

Guants per l'estiu, Giro Loma Womens i Dakine Covert.

Aquests manegots retro de Pearl Izumi una petita joia per portar amb la meva "singular" Vicious The Motivator 29" i  SS.

Una bossa mini per la propera nova bike d'en Colorado, i una per a la meva Vicious. Dues SS, dues 29", dues Hand Made, dues joies per a dos genets.

Anys mirant com aconseguir les Lake CX400 d'estiu per a la Betty, ja serà a l'abril, ara tocava fer venir les d'hivern, i així ha estat.

I si SIDI no respon al problema de les Dragon de la Betty, perdrà a dos clients de cop i Lake en guanyarà dos, el mercat és així, fes-ho bé i hi seràs, fes-ho malament i corregeix i et costarà el triple ser-hi però tindràs una oportunitat, fes-ho malament sempre i no existiràs.

Demà no ho sé, avui Chain Reaction és el camí segur, el del servei, aquest és l'únic corriol, dur,  és cert, exigent, és veritat, però camí, i un sender com aquest, és una aventura dia darrere dia, el millor.

Persevera com a marca i entraràs on mai has entrat, és el cas de Mavic amb les Fury, les més còmodes de totes.

Revisió final de referències descartades.

La resta, a excepció dels guants d'hivern pels dos i les botes esmentades, tenim tot l'equipament i més perquè fins i tot hem agafat guants i mallots d'estiu, la Betty fins i tot en lloc d'una jaqueta n'ha agafat dues.

Hem de veure ara els resultats d'aquest material, la comanda va sortir ahir de Chain Reaction i ara cal esperar que arribi a Catalunya.

Mentre escric i penso amb la crònica de la visita a Chain Reaction, penso que la millor crònica de Chain  Reaction és posar  en primer terme les dades fredes i planeres. 


Com ho és especificar detalladament  el  material que hem demanat, realitat entre  l'estoc oferit vers l'estoc real  de les referències demanades, referències finalment comprades, que en definitiva és el que indica objectivament el nivell de satisfacció del client, que és el que ha de perseguir la botiga, donar servei al client, perquè aquest últim faci el pas de decidir com a lloc de compra a l'establiment que  millor servei ofereix, sense haver d'entendre  el client res més que de rebre servei i més servei, servei pur i dur.

Mentre però segueixo madurant la crònica de la visita a Chain Reaction Cycles.

Chain Reaction Cycles vs Probike vs Tomás Domingo.

(Som de matinada i el darrer tram de la crònica s'ha complicat una mica, una mica, però jo diria que tant, com interessant s'ha tornat, dedicada a tots els picapedrers).

EN XAVI ESTÀ FENT LA TRADUCCIÓ A l'ANGLÈS I LA POSAREM DINS DE LA MATEIXA INTERVENCIÓ.

Introducció:

A les botigues físiques el P.V.P ve marcat pel fet de tenir el producte en directe i pel valor de l'atenció personalitzada del personal especialitzat de la botiga.

A les botigues de venda per internet el P.V.P ve marcat pel fet de que no han de suportar l'estructura d'una botiga física, així com tampoc han de tenir el producte disponible ni han de donar una atenció personalitzada sobre aquest directament al client, fet que fa que el preu pugui ser més barat.

Directes al tema:

A Tomás Domingo del carrer Sepúlveda, l'equipament Assos per a temperatures de 0ºC. a 8ºC., per a la Betty, no hi ha ni una sola mostra.

Per a comprar l'equipament,  senzill, paga i senyal i tenint present la talla de pantaló que gasta la Betty d'Assos d'estiu,  la botiga demanaria l'equipament complert, en total 1.100 euros.

Per a mi, en color blanc únicament els pantalons, res més, he de deixar paga i senyal i em demanarien tot el conjunt, mirem d'altres opcions  a la mateixa botiga, però hem vingut per comprar un equipament Assos d'hivern de 0ºC. a 8ºC. i és el que volíem abans d'entrar a Tomás Domingo.

La Betty exposa la seva decepció al venedor, aquest es mostra comprensiu, res més, comprensiu.

Deduim que no toca invertir aquests 2.200 euros a Tomás Domingo, decidim anar a Probike.

A Probike, anem directes a la zona de roba de dona, una zona extensa, on no cerquem Assos, Probike no té aquesta marca seleccionada pel 2010. Tot seguit ve la Sònia, una venedora que fa uns anys ja ens havia atès, ens apreciem, em consta, anem mirant material de dona, passem al d'home, i en aquest moment ens ve a veure el Txema un dels pilars de Probike.

Persona apreciada per nosaltres, i més encara per en Colorado, la conversa comença i s'encamina cap a corriols que res tenen a veure amb el que hem anat a fer, cercar l'equipament d'hivern.

Tal és la situació que decideixo marxar de Probike, amb aquest escenari, diferent del de Tomás Domingo però similar pel resultat, pel fet de tenir la necessitat de marxar de l'establiment, de tenir clar que no comprarem, si  més no en aquell moment.

La sensació és dolenta, decidim anar a dinar, parlem els tres, la Betty, en Colorado i jo, decepcionats, després de dinar marxem cap a casa.

La Betty un cop al cotxe em proposa la idea de marxar a Chain Reaction, "així podríem veure en directe el que aquí hem de comprar a cegues", fent referència a l'equipament Assos per a temperatures de 0ºC. a 8ºC.

Passen les hores, i així ho fem, agafem vol per  diumenge al mig dia, decidim que també vindrà en Colorado i que ja li direm que té vol a Ireland per diumenge.

Arribem a Chain Reaction Cycles el dimarts a les onze del matí, els motius de la demora han estat exposats a aquest espai, anem directes al que ens interessa.

Un cop a la botiga ens ve a buscar la MRG, a Chain hi anem amb en Michael, així que som quatre genets i la MRG, ens proposen fer un tour per les instal.lacions de Chain Reaction Cycles, tour que la MRG ja ens havia avisat que podríem fer,  el nostre interlocutor és en Charly,  responsable de l'equip de vendes, ens porten departament darrera departament, zona darrera zona, sempre amb la màxima amabilitat, sense cap mena de pressa, una visita amb el to que ha de tenir una visita, cordialitat, cordialitat i més cordialitat, sempre amb una amabilitat entranyable.

MRG tens un cap de departament sensacional, certament.

Un cop finalitzada la visita anem a la botiga  a cercar els equipaments Assos, la MRG sempre amb nosaltres.

Portem una llista de tot el que volem veure, també d'altres opcions que no teníem en ment quan varem anar a Tomás Domingo i que mentre anàvem a Probike,  sí.

Ara a Chain, un cop a la botiga,  anem passant els codis al personal de la botiga,  codis que anem cercant a la pantalla d'un dels ordinadors que hi ha perquè els clients demanin de tota la pàgina de Chain Reaction el material que vulguin veure, i tenim temps, l'horari és de 9 a 21 hores, com sona.

Anem demanant referències, preguntant amb l'ajuda de la la MRG sobre la roba Endura, i més referències, les primeres les d'Assos, però també Pearl Izumi, per la perseverança d'en Colorado també demanem Mavic, per la de la MRG deixem de banda puntualment  Assos, seguim demanant més referències, els venedors sempre amb un somriure, atenent sempre tant les consultes com les llistes de referències que demanem, fins i tot ens equivoquem i repetim talles i colors i els venedors ens les porten sempre amb un somriure com si fos el primer cop,  mai s'emporten ni una sola referència de les moltes que hem demanat.

Arriba l'hora de dinar, ens guarden tot el material  i ens conviden a dinar a la cantina amb el personal de l'empresa.

Anem directes a dinar, tenim molta gana, estem emocionats, després de dinar podrem estar hores mirant material, obrint bosses i més bosses de material i més material, dotzenes i dotzenes  de referències que volem veure per a poder aconseguir comprar el millor equipament d'hivern per a temperatures de 0ºC. a 8ºC.

Un cop al menjador podem demanar una personalització del menú però ens decidim pel menú, mentre en Frank, gendre de la família propietària de Chain i que era a la taula del costat, ens proposa de visitar a la tarda el magatzem de bicicletes a uns quilòmetres d'on érem. Acceptem encantats la invitació.

A una altre taula hi ha el fundador de Chain i la seva dona, dinant amb d'altres treballadors.

Després de dinar, tornem a la botiga i seguim demanant material, així durant dues hores o més, fins que en Frank ens ve a buscar i ens porta al magatzem esmentat, amics meus en Colorado s'enamora d'en Frank, també del seu cotxe,  un Cadillac Escalade, "el de l'Obama",  diu en Colorado,  que en Frank ofereix de conduir a en Colorado i que aquest darrer declina d'acceptar.

Arribem a les noves instal.lacions, 4.000 m2 de planta més, per una alçada notable, plens però plens fins a la darrera estanteria, així de planer, així de senzill.

Un munt de toros semi-automàtics dels de 80.000 euros, són els responsables de cercar les bikes que han de marxar, un trailer o dos no ho recordo, carregant caixes i mes caixes de bikes amb un sistema enginyós que no exposaré a aquest espai, perquè la idea és de Chain Reaction i que així segueixi.

Tornem a Chain, ens acomiadem d'en Frank, i tornem a la botiga, seguim separant més i més referències, més i més referències i cada cop que entreguem la llista al venedor, tenim  un somriure com a resposta i el material va venint, referència darrera referència, fins que a quarts de set de la  tarda ja tenim clar que hem vist el darrer equipament.

Hem de decidir sobre diferents opcions, ens decidim per Assos, per Mavic, per Pearl Izumi, per Endura?. Descartem Assos, massa delicat per a mtb un cop podem comparar, i descartem Endura com a jaqueta, seguint el criteri del venedor de Chain i finalment descartem la jaqueta Mavic de -15ºC. a 6ºC. agafem les jaquetes Mavic de 0ºC. a 10ºC., i una segona jaqueta Pearl Izumi per a la Betty, agafem els pantalons Pearl Izumi d'hivern per a mi i Endura per a la Betty, tèrmiques Endura de Merino, mitjons Endura, gorros Assos, aquests sí i de les botes Shimano MW80, la Betty no es decideix, jo entre Northwave i Lake, em decideixo per aquestes darreres, els guants d'Assos són per 6ºC. a 12ªC. per a 0ºC, hem d'anar amb manoples, els descartem, provem Giro, provem Mavic i no ens decidim, tenim tot l'equipament clar, i el que no agafem avui, prenem nota de les talles per si un cop a casa decidim demanar-lo.

Amb aquest sistema de compra on hem pogut veure  en directe cada referència, on sempre a la botiga hi ha entre tres i quatre venedors per a preguntar, i que únicament t'atenen si preguntes o  si demanes que estiguin per a tu, pocs dubtes tens per decidir comprar.

Chain Reaction una botiga on l'únic tema a tractar és el teu tema, cap més, la compra va caminar com feia mesos que no caminava, de fet aquest tipus de compra l'hem fet els darrers anys a Doctore Bike de Mataró i ara a Chain Reaction Cycles,  Doctore però no té Assos, sí un bon servei,  jo diria que dels millors.

Sobre les dades de cobertura d'estoc crec que ja està tot publicat, no cal tornar a repetir el mateix.

Sobre els costos del viatge en posaré una segona crònica detallada, perquè vull posar-vos un comparatiu de preu, en aquesta intervenció no perquè és sorprenent però a Chain Reaction no hi varem comprar pel preu si no pel servei, vull dir que la botiga d'internet que segons els canons únicament té el preu, nosaltres hi hem comprat pel servei, hem agafat un avió, hem anat fins a Chain Reacion Cycles la botiga referència de vendes per internet que contradictòriament però objectivament creiem que hi trobaríem l'atenció personalitzada que a les dues botigues físiques de Barcelona certament que per diferents motius ben concretats i detallats no varem tenir, si bé és cert que a Tomás Domingo sense el seu producte estrella a les estanteries  poc hi podia fer el venedor, però aquest no és el nostre tema, i també és cert que a Probike tenien el producte, no Assos però sí producte per a poder decidir, les circumstàncies a aquest darrer establiment, de no tenir clar que, el nostra tema és el tema prioritari sempre, l'únic tema a tractar amb el client, va fer que nosaltres a aquest segon establiment per enèsima vegada tampoc hi compréssim res de res i que ens decantéssim  a volar a Ireland per anar a Chain Reaction Cycles i comprar els equipaments.

Chain Reaction Cycles una botiga d'internet que et dóna un tracte personalitzat a les seves instal.lacions i on pots disposar de milers de referències, la darrera,  de prop d'un centenar o més, servida com si fos la primera i on en passar per caixa el venedor ens va tractar com si fos la venda més important que ha fet mai, i que de ben segur que no és així, la botiga era plena de quadres Intense o Cove, per dir alguns noms de prestigi, sí, sí, plena de quadres  Intense i Cove, tal com sona.

Chain Reaction Cycles, una empresa de més de quatre centes persones, de més de cinc mil metres de magatzem jo diria que d'uns 7.000 m2, de milers de referències amb estoc, entre elles milers de bicicletes, i no és un "m'han dit que", no,  nosaltres hem agafat un avió i hem anat a veure "si són el que sembla que són" i he de dir que "són el diuen que són".

Chain Reaction Cycles és avui una empresa competitiva del sector de les bikes de les vendes per internet i són a l'inici del seu camí, com us ho dic,  això encara no ha començat, una empresa on en arribar la primera frase, va ser, "el valor més important són  els nostres clients" i que passades les hores els clients,  nosaltres,  varem pensar, ens varem sentir,  que érem per a Chain Reaction Cycles el valor més important.

Després de sortir de Tomás Domingo i de Probike la realitat és que la sensació és de que no ens necessiten per res,  no som res per a ells, així de senzill, així de planer.

Aquí està la clau del negoci, els primers,  Chain Reaction Cycles, en primer terme ens han fet sentir bé, en segon terme ens han ofert tot el producte en directe, els segons, Tomás Domingo, no tenien el producte, tenien pressa per anar a fer el cafè, no per l'actitud directa del venedor, sí per la de l'entorn i el tercer, Probike tenien el producte, la venedora la Sònia tenia la millor actitud, l'staff no sé on vol anar, i per tant tampoc ens han fet sentir bé.

MTB, MTB, MTB.

Jo diria que que això ha estat, no un 5-0, no,  si no un 0-5, Chain no jugava al seu camp, el de l'atenció personalitzada, Tomás Domingo sí, Probike també, Chain Recation Cycles jugava a camp contrari i el resultat és clar,  el guanyador per golejada és Chain Reaction Cycles.

La pregunta és, si Tomás Domingo és una botiga especialitzada de venda física , si Probike també ho és, però les dues no fan el que han de fer, per diferents motius però idèntic resultat i Chain Reaction Cycles que no és una botiga especialitzada de venda física,  sí fa la venda especialitzada, quin sentit té aquesta situació.

Fa uns dies en Colorado exposava a aquest espai una frase que deia "el món a l'inrevés",  jo ara diria el mateix.

Nota:

La jaqueta Assos Jacket 851 a Tomàs Domingo valia 220 euros i a Chain crec recordar que uns 270 euros amb una promoció de Nadal del 10%, és a dir uns 240 euros, era més cara a Chain Reaction que a Tomàs Domingo, nosaltres no varem decidir no comprar l'Assos  a Chain per preu, si no per concepte, si haguéssim decidit Assos hauriem pagat els 240 euros a Chain Reaction Cycles, per un sol motiu la teníem a les mans i teníem un somriure als llavis, tal com sona, de la mateixa manera que si al seu dia Tomàs Domingo hagués tingut l'estoc que ha de tenir, que no és res més que tenir l'equipament d'hivern ara que és quan fa fred,  nosaltres l'hauríem comprat a Tomás Domingo, de la mateixa manera que si a Probike el Txema hagués enfocat en la mateixa direcció que la Sònia aclarint prèviament dos aspectes senzills que estan per aclarir,  la compra l'hauríem fet aquest cop sí a Probike.

Dels enviaments de bikes de Chain Reaction Cycles a tot el món, les botigues físiques no entendrien res del què i a on.

MTB, MTB, MTB.

No puc evitar de posar una petita foto del que jo he vist a Chain Reaction Cycles, vull dir que no són dades proporcionades per ells:

Qui cuida als clients té la posició guanyada.

Chain Reaction Cycles té avui aquesta posició, més de 700.000 comandes al 2010, fins i tot més, no són dades seves, són estimacions meves,  amb un mercat encara regional, vull dir Europa com a gruix de les seves vendes,  és a dir amb la resta del món per a poder expansionar-se i amb una capacitat actual, un cop rodats amb les noves millores logístiques, jo calculo que necessiten uns sis mesos per tenir la màquina ben rodada,  a partir del juny tindran una capacitat topall sense augmentar la seva estructura actual entre 1.400.000 i els 2.100.000 , i perquè la millora de la gestió dels seus estocs A, B, C, permet aquest augment sense augmentar aquests estocs, van molt coberts d'estocs, segur que té el seu sentit però únicament us dic que si volen,  amb 1/3 de l'estoc actual poden seguir gestionant aquestes 700.000 comandes i posant l'estructura actual a ritme,  sense entrar ni molt menys a la zona vermella, poden tractar aquests 2.100.000 comandes any,  1.800.000 de ben segur.

"Miki Ruiz como te lo digo", han construït una màquina que amb la seva dimensió actual poden  produir  jo diria que fins i tot els 2.300.000 de comandes per any.

Tenen una joia a les mans, la joia de la corona, han creat una eina de produir comandes, amb una client que no para de menjar comandes, certament. Els hi falten uns mesos i la tindran totalment en posició.

"Miki Ruiz y deduzco que van  a dos turnos, después de ponerla en marcha, pueden augmentar la carga con un turno más,  casi por encima de los 2.800.000 de expediciones año, sufrirían con los espacios, crujirian los estocs pero lo harían, como suena".

Preparats, motivats, i amb una competència que s'ha passat masses anys entre queixa i queixa.

Chain Reaction Cycles mentre les botigues com ella miraven i miraven, Chain ha fet, ha dimensionat, ha agafat  volum mentre tothom plorava, ha creat l'estructura per fer el proper salt als 2.300.000 de comandes,  si pot fer-ho al 2012 millor que al 2013,  perquè sap que a aquest punt a nivell europeu ja no hi haurà retorn, seran imbatibles i per sobre del llindar dels 3.000.000 de comandes any la seva posició ja serà global.

Un detall, fortes inversions fetes, la màquina avui tal com està dimensionada a 1/3 de la seva capacitat, a un 1/3 tal com sona Xavi Paricio, amb un creixement anual entre un 20-30%, entenem tots els mateix,  quins resultats tindran al període 2011-2012-2013?

Si les dotacions són les que han de ser i les inversions avui són proporcionades i no sota un patró de crèdit erroni com ha estat el dels darrers anys de la banca irlandesa, si aquest aspecte està ben dimensionat, és un portaavions d'última generació, amb aspectes per polir certament, però amb unes qualitats de capacitat marcadament excepcionals.

Únicament insistir que les dades aportades són estrictament raonaments personals meus, en cap cas poden ser extrapolats a d'altres àmbits ni utilitzats com a dades sòlides, que ja us dic jo que ho són, és la meva feina, però en cap cas avalades per Chain Reaction Cycles, en cap cas, tot i que tinc clar que ells tenen clar que això és el que tenen a les mans, de ben segur.

Felicitar a la família propietària de Chain Recation Cycles, és un dels millors projectes que he vist als darrers anys, dels millors.

Comerç tradicional, distribuïdors monopolistes espero que tingueu un bon pla, dels lletjos,  però lletjos de veritat  per aturar de cop a Chain quan arribi a final de recta, perquè si no el teniu jo de vosaltres seguiria plorant, perquè fer,  poc hi podreu fer.

Chain Reaction Cycles avui, si la banca no els té condicionats per les fortes inversions, si aquestes estan fetes proporcionadament entre recursos  propis i crèdit, si és així,  únicament depenen d'ells mateixos.

Sector monopolista teniu una oportunitat, i és que ells s'oblidin de què, perquè  la màquina funcioni, "el peu ha de ser sempre a sobre del pedal del gas", un detall, això no passarà.

MTB, MTB, MTB.

Una crònica que ha requerit de dies de maduració i 9 hores, 3 de perdudes, per tant 6 hores de gaudir i gaudir fent-la.

Però sé, tinc clar  que no és una crònica més, picar pedra, ser un picapedrer té els seus moments de glòria personals, íntims, aquest és un d'ells.

MTB, MTB, MTB.

Nous equipaments pel Roc d'Azur 2011.

Als darrers mesos he fet venir o anat a buscar diferents equipaments d'estiu, mallot Pearl Izumi Retro de màniga curta, que vaig portar de Chain al Nadal passat,  el mallot Campagnolo d'estiu també d'aquesta darrera visita a Chain, aprofitant que anàvem  a la SSWC, i l'aspecte que tenia més abandonat eren els culots, la Pearl Izumi 3D PRO, encara pot funcionar una temporada més, o no, no així l'Assos F1 Mille d'estiu que està literalment morta, però morta.

Els equipaments d'hivern els tinc a on han de ser, després de comprar-los a la visita a Chain de fa uns mesos, i a l'entrada d'aquesta primavera passada també a Doctore Tèxtil, quan vaig comprar les Bont, vaig comprar també un segon culot pirata Assos F1 Mille d'hivern, és a dir ara en tinc dos, i un pantaló llarg d'hivern Pearl Izumi de la primera visita a Chain. La compra magistral va ser també la jaqueta Mavic d'hivern i ja no puc dir res de les botes Lake MX140, aquests darrers de la visita a Chain, què són les que vaig portar a la Tramunbike, i que a la producció del  vídeo de la Cerdanya d'en Colorado, perquè allò va ser una producció,  em van demostrar que en les pitjors condicions de neu i fred fan la seva funció, com ho és la de mantenir els peus secs i calents sempre.

"He de recordar aquest fet i que les properes sabatilles de MTB hauria de valorar la possibilitat de que siguin unes Lake, i tant que sí", encara que per a mi avui, les properes més immediates abans que les Lake han de ser les Shimano M315.

En Xavi de Doctore Textil és senzillament encantador, bones propostes i millors productes, i tant, de casa seva han sortit les Bont, fem un silenci, una mica més de silenci, seguim, els pirates Assos, la jaqueta Assos, els culots d'estiu Sportful i el mallot Castelli, una botiga de bikes que ha obert un espai independent, separat de la botiga de bikes, a on únicament el seu producte és l'equipament pel ciclista.

El mallot  no és de la mateixa casa, sí molt però molt similar al culot,  l'he portat cap a casa en honor a en Xavi Paricio, i tant que sí.

Xavi senzill, sensacional, divertit, elegant, hi haurà data i hora d'estrena.

Els acabats de somni.

Bosses i cremallera, aquesta darrera per a mi molt funcional.

El què us deia del jersei i el culot, diferent marca però similars colors.

Aquest,  segons Sportful, el culot és per a sortides per sota dels vuitanta quilòmetres.

I aquesta sembla gruixuda, espereu a la segona.

El mallot, dels millors que he tingut, també és veritat que n'he tingut pocs.

El reflectant una bona idea.

 Darrera hi hauria d'haver reflectants, i més si és un color fosc com aquest. Hi he posat però remei, i tant. Manca la cremallera, amb el petit departament tancat per aquesta, pels diners i les claus de la VW.

Culot Sportful GRANFONDO.

Aquest sí que és culot-culot.

Aquest culot és per distàncies de més de vuitanta quilòmetres.

M'agrada aquesta marca, Campagnolo, bàsicament per tradició. Un dia ja en posaré una crònica d'aquesta tradició, no de Campagnolo, si no de Campagnolo i un nen d'onze anys que somiava amb un canvi Campagnolo.

Però per compensar la manca de reflectants del mallot,  el culot hi posa remei.

El conjunt Assos per a primavera-tardor i bona part de l'hivern a casa.

Assos F1 Mille.

Aquest conjunt amb diferència, a sobre del paper el millor conjunt primavera-tardor que he tingut mai. De fet fora de les aventures amb els homes del Montseny, tot l'any excepte a l'estiu el podré utilitzar, amb una tèrmica específica segons l'estació.

El culot, bé,  és un Assos F1 Mille, n'hi ha de millors ara,  i tant.

Assos Intermediate EVO.

La jaqueta, que no havia de venir, ha fet tots els punt per fer camí cap a casa.

Les mànigues, la part davantera haurien de ser del mateix material que el del pit?

Els dos reflectants de 10/10, a sota també hauria anat bé.

Com amb el mallot Castelli, la funcional cremallera. 

He de dir que avui i crec que per molt temps sóc un genet que vola proper a BO, i clar que sempre ha d'haver-hi aquests contactes amb d'altres establiments i més si ho fan bé, i tant que sí, com avui amb en Xavi de Doctore, però en Narcís i en David de BO, són això en Narcís i en David de BO, diferents. Hem de pensar que per generació en Xavi, en Narcís i en David em són més propers fet que fa el to i les converses rodin més properes, i de manera més fluida, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

He cercat Pearl Izumi, però size S o XS, difícil,  i les S, quan podia ser, no m'agradava el model. Però ja vindrà, serà que ara no tocava, mtb, mtb, mtb.

Carta als Reis a Chain Reaction Cycles.

Aquesta era al meva llista de productes per poder veure un cop a Chain Reaction Cycles:

De quatre referències que vaig demanar de veure de la 1ª imatge, totes les vaig poder disposar, resultat de cobertura: 100%.

De les tres referències que vaig demanar de la 2ª imatge, les tres les vaig poder veure, resultat de cobertura: 100%.

De les cinc referències que vaig demanar de la 3ª imatge, les cinc les vaig poder veure, resultat de cobertura:100%.

De quatre referències que vaig demanar de la 4ª imatge, les quatre les vaig poder veure, resultat de cobertura: 100%.

De les cinc referències de la 5ª imatge, les cinc les vaig poder veure, resultat de cobertura: 100%.

De les tres referències de la 6ª imatge, les tres les vaig poder veure, resultat de cobertura: 100%.

Per cert un detall que per a les botigues de casa no és mai important, de tota la llista seleccionada, de totes les referències demanades, però de totes el grau de cobertura d'estoc és fàcil de recordar i senzill, 100%.

Totes i cada una de les referències les vaig poder tenir a la ma, també vull esmentar que per l'endarreriment de prop de 24 hores del vol a Ireland,  per exemple el quadre Cove no el vaig demanar.

Cal pensar que l'arribada a Chain va ser a les onze tocades del matí i la sortida a les set tocades de la tarda crec recordar, amb aturada a l'hora de dinar a la seva cantina, entre la plantilla de l'empresa.

El darrer detall, aquestes llistes les volia enviar a Chain Reaction per agilitzar la selecció, no va poder ser, és a dir Chain Reaction no tenia ni idea que quines referències aniríem a veure, ni models ni talles, res de res.

Com tampoc Chain Reaction no tenia ni idea de que fora de la visita, aniríem a fer un test de cobertura real a la seva tenda, dic real, perquè fruit de que la cobertura va ser del 100% no únicament d'aquestes referències si no també d'un segon grup, d'un tercer grup i d'un quart, aquest darrer,  improvitzat, això va generar una compra real per part nostra.

No oblidem que el motiu d'anar a la botiga de Chain Reaction Cycles a  Irlanda, va ser el pèssim servei rebut a les dues botigues més importants de Barcelona, les que en diuen de referència, les anti-Chain.

Per cert, la cobertura de la primera botiga d'Assos de Barcelona, va ser del 20%.

De la segona botiga de Barcelona, com a Chain però per motius totalment oposats  encara no he posat la crònica i valorant estic sobre si és o no interessant fer-ho.

MTB, MTB, MTB.

Properament posaré la crònica de la visita a Chain Reaction Cycles, però en primer terme la vull madurar, amb imatges i dades com les que us exposo.

Preparatius d'una crònica entre cròniques.

Ja som a casa, enrere queda Chain, enrere queda Ireland, no la MRG i en Michael, això no, en cap cas.

Dic enrere i és una manera de dir-ho, vaig a deixar reposar l'experiència viscuda a Ireland, concretament la que fa referència a Chain Reaction Cycles.

I us en diré el motiu, aquest espai persegueix entre moltes d'altres coses, ser una eina útil per a d'altres bikes, en tots el sentits, vull dir mirar d'aportar opinions sobre components, sobre bikes, sobre experiències a sobre de la bike, mirar d'aportar criteri en la manera de sortir, amb la manera de ser previsors, de mirar de ser enriquidors pel que fa a veure les coses des del color del MTB, per això el prisma dels genets de Drac, per això els Dracs, per això les fades de la nit, els cavallers de la llum, les dames d'aigua, el senyor de Can Prat, el Mirador del Drac, fins ara els dos, el de South Carolina, el de casa, a partir d'avui un tercer Mirador, el de Sagrada Família.

Dic això perquè les opinions, les meves vull dir, no van lligades a un anàlisi necessàriament estructurat, en el sentit de que les opinions sempre les faig com a consumidor, a excepció de les del dia del "Superdivo-velociraptors" al Foro MTB.

En aquesta línia la crònica de Chain Reaction Cycles, té entre moltes, per a mi dos anàlisis possibles, el d'un consumidor i el d'un professional de la gestió integrada, és a dir, el punt de vista d'un consumidor, el servei que hem rebut, les atencions, la qualitat del primer, la valoració objectiva del segon. En segon terme, una visita, perquè és que ha estat, una visita a Chain Reaction Cycles d'uns apassionats de la bike, però i sempre hi ha un però, també per la meva part és inevitable observar l'experiència amb uns ulls amb la lent posada amb la profunditat de camp que cal una visita com aquesta.

El què vull dir és que una primera opinió és la que dóna un consumidor que visita Chain Reaction Cycles, la segona és l'opinió d'un especialista en l'evolució de relacions interdepartamentals, que no és res més que entendre que una empresa és viva, i per tant que evoluciona cada dia i que aquesta evolució ben digerida és la que fa que el mercat sigui una oportunitat constant per qui té com a pal de paller de l'empresa el servei al client, que no és el mateix que el servei al consumidor, en cap cas.

En aquesta segona part és on m'he encaminat a deixar que l'experiència faci pòsit, per a fer la crònica de Chain Reaction Cycles amb ulls de Drac en vol rasant, on cada matoll, cada corriol té el seu valor, el seu màxim sentit, com a Chain, cada detall, cada actuació té el seu valor, el seu sentit estratègic.

Crònica de Chain Reaction Cycles properament.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Un somni que dóna pas a una aventura, SSWC 2011. Part I de II.

Sempre he pensat que,  "les coses són perquè d'alguna manera aquestes han de ser", un cop tinc aquest pensament seguidament penso, "sí és així que trist no poder decidir, segur que podem decidir, segur", perquè si no podem decidir no val la pena fer camí, oi que no?

Ara fa uns anys, no sé si a la revista Bike americana, o a la Dirt Rag Magazine veia cada any fotos de curses de les SS, les veia i pensava, "que maques que són aquestes bikes, quina estètica més minimalista". Una imatge al cap, la de la roda del darrera, DT240SS i la ZTR Olympic Rim, encara ara la recordo com si fos avui.

Han passat els anys, molts, no massa, sí molts, i entre camí fet i camí per fer, a una de les cruïlles del recorregut, amb The Great Escape MTB he viscut el meu pas de les dobles més ben equipades que mai hagués pogut somiar, a la bike més espartana i exigent que també no m'hagués pogut imaginat mai, un pas fet per motius àmpliament exposats a aquest espai, passats els mesos des d'aquest canvi, una aportació, en principi una aportació més, on en Michael exposava que a la República d'Irlanda hi hauria la SSWC. A una cruïlla propera a aquesta, molts dies enrere, una conversa, "la pròxima SSWC serà a Irlanda", i seguidament el primer pensament del primer paràgraf es va posar en marxa, "Betty calcula i decidim", curiosament, excepcionalment la Betty no va fer la projecció dels costos de tota aquesta aventura, sí d'una part, i jo vaig pensar, "anys mirant la SSWC, anys veient les SS de Moots, i ara amb mesos, una conversa, una aportació al Blog, i la Betty que canvia el protocol de decisió pel que fa referència a costos, serà que ha de ser", i tot seguit li vaig dir, "tira endavant l'aventura de la SSWC a la República d'Irlanda".

I la bola que rodava lentament va començar a agafar velocitat.

Molts dies pensant-la, de com anar equipats, amb quines bikes, amb quins acompanyants, un el vàrem tenir clar, en Colorado, per què?, perquè és el que ha de ser, per què ha de ser?, no ho sé el perquè, sí, què ha de ser.

I seguidament, un cop comuniquen a la MRG i en Michael que anirem a la SSWC, en Michael ens comunica que no sols vindran, si no que ell també hi participarà.

Un cop tenim clar qui serem a la SSWC tot va seguint el pla previst, les bikes, la Yeti ARC, la Moots Mooto-X, i la Vicious The Motivator, plat de 32 dents, i pinyó de 20, 23, i 23, respectivament. En Michael ens comunica que ell anirà amb una Niner cedida, increïble, i jo torno a pensar, "serà que ha de ser".

A través de la Betty, les inscripcions dels catalans, de dos, no de tres, els bitllets d'avió de tres. A través del Michael, la seva inscripció, l'estància a Kilfinane dels cinc, i el lloguer de la VW T6 per a cinc persones i inicialment per tres bikes.

Passen els dies, molts, cal pensar que això era al març-abril, i un cop tenim el bitllets d'avió, ens oblidem de que tenim SSWC a finals d'agost, pel fet de que he d'afrontar el repte Guilleries, i això fa que cada fita l'afronti per l'ordre de dates a fer-les. De fet el meu calendari de competició és breu, fins aquest 2010, Guilleries cada dos anys, Roc d'Azur cada any, i unes 24 hores cada tres, ara al 2011, de la mà del BO, hi sumem la Tramunbike, i no sé si el Sr. Caixàs, o l'Andreu ens portaran a córrer a casa dels veïns francesos alguna cursa de les mítiques, obert hi estic, de fet estic sempre obert a propostes de MTB amb un to tan agradable, com els que van agafats de la mà dels darrers noms esmentats.

És a dir, el meu calendari avui és, Guilleries, els 100 Km., Tramunbike, SSWC, i Roc d'Azur, ja sé que són poques, però avui per avui ser a aquestes aventures és l'equivalent a unes tres setmanes de vacances a l'any, està prou bé, oi?

Ara, a aquest 2012, no sé si SSWC 2012 Sudàfrica hi serà aquesta llista de fites a conquerir, perquè hi ha Moab, 24 Hours of Moab 2012, ho escric i "tinc pell de gallina", i aquestes darreres estaria bé poder-les afrontar per primera vegada, i si les sensacions "són" quan hi siguem, per què no posar-les al calendari de cada any?

Dins de tots aquests pensaments, arribem a les prèvies a la SSWC d'Irlanda, faltaven res,  setmanes, i no parem de rodar i fer corriols, més no podem fer, no seguim però el pla previst pel que fa a les visites al físio, no sé perquè, perquè ens calia i molt, però no ho fem.

A setmanes, la Betty decideix fer el primer pas a SS, i en res amb en David i en Narcís de BO i en Jordi muntem la bike de la Carolina, ella no té intenció de participar a la SSWC, sí de rodar amb la seva primera SS.

Roda amb la SS  i la sensació inicial és tan explosiva que automàticament decideix apuntar-se a la SSWC. Jo resto aturat a la SSWC i jo he trigat més d'un any a decidir-ho des de que tinc la SS, la Betty dies, sí, sí, dies.

Seguidament el segon dia d'agafar la SS, participem els dos a la Girona-Llançà. De la mà de BO enfila als que han de ser els seus primers 100 Km. ben tocats, ep èpica no, caldria que tingués 3.000 m. de desnivell positiu.

Des del primer dia porta un 32-20, que equival a un xic per sota al 32-23 que portem en Colorado i jo. I no para de repetir, "increïble, quines sensacions que tinc amb la SS, que m'agrada la SS".

Passen els primers dies, rodant i rodant amb la SS, va a la Vallromanes-Blanes amb la ASR-SL, amb en Michael, pel fet de que, "si no anem dues SS no els podré seguir al pla, hi sempre hauré d'anar sola".

A dues setmanes per marxar, selecciono els equipaments per a la Betty, tots Pearl Izumi, en dos dies els tenim a casa.

 Hi surt a rodar amb cada un d'ells, i un cop veu que li van perfectes, selecciona quin portarà a la SSWC. De fet pels anys que fa que va equipada amb Pearl Izumi, l'aposta era segura, l'evolució de les talles cada cop més petites la tenia clara, així que no va ser cap aposta arriscada.

Arribats a aquest punt a dies per ficar les bikes a dins de la mega bossa d'en Tr@il, i de concretar la logística bàsica, com, com anar a l'aeroport, si no hi ha accés en tren des de Barcelona a l'aeroport, com a quina hora hi hem de ser, com, com anirem a Chain Reaction un cop a l'aeroport d'Irlanda, i d'altres aspectes com, les lliures a portar mentre som a Irlanda del Nord, i els euros mentre som a la República d'Irlanda, cal tenir present que a Chain si comprem ho fem via la VISA, i que avió, i estada ja estan pagats, ens manca el lloguer del cotxe, la gasolina, i els menjars. I una pila de petits detalls, com eines a portar, els pinyons alternatius per les tres SS, d'on sortiran les cadenes respectives, que ho tinc clar, de  Chain Reaction, i és així com posem el fil a l'agulla.

Les sensacions ara, a dies de la SSWC són molt bones, hem pedalat, i hem pedalat bé, tenim les bikes a punt, els equipaments, i 48 hores abans de marxar les motxilles i la bossa amb les bikes ja estan a punt, increïble però cert.

En Josep ens porta a l'aeroport, la funda entra al Land Cruiser d'ampla al portapaquets, perfecte, això ens evita de moure seients. Mentre descarreguem i ens dirigim a la cua de Belfast dins de la terminal, arriba en Colorado, amb una caixa enorme de cartró, entrem les bikes, Vicious i ARC 36,5 Kg. Moots 19,5 Kg. Fem un cafè amb en Josep, i un cop marxa ell, anem directes a la zona d'enlairament.

Amb un tres i no res, ja volem directes a Belfast.

I amb una ventada, ja estem enfilats al taxi, i les bikes a la furgo d'en Michael, direcció a Chain Reaction.

De la visita a Chain en faig un parèntesi, perquè vull fer una crònica específica d'aquesta, ja us en faig un avançament del títol, "Chain Reaction 2010 vs Chain Reaction 2011, Titànic II?".

El dimecres a la nit trec les dues bikes de la bossa i les deixo a punt per rodar, el dijous en Michael ens porta a fer una ruta circular per Belfast.

El temps, un clàssic entre els clàssics, un dia fosc, que encara el fa més emocionant.

D'aquesta sortida una lliçó clara, "no en tinc ni idea d'anar en bike". Per tots els lloc una mica tècnics per on ens porta en Michael, la sensació és de molta inseguretat, finalment després mentre la jornada avança la sensació deixa de ser tan tràgica i el comentari és "sort que hem sortit avui, i veiem quin és el terreny per on rodarem a la SSWC", poc podia pensar que a la SSWC ens hi esperava un escenari encara més extrem. Ens esperava un llop amb pell de xai, i tant que sí.

Després de la sortida en Michael i la MRG van a buscar la T6, nosaltres ni parlar-ne, van a l'inrevés, ho deixem per un altre dia.

Un cop tenim la T6 anem a una gran àrea comercial, Tesco, a comprar de tot, però de tot,  per poder donar resposta a tots el impulsos de fam que puguin venir als propers dies a la SSWC, així ho fem i així ha anat, una selecció perfecte, és a dir la combinació de decisions de compra d'un "urbanita" amb majúscules, dues "Vallromanines", un "Irlandès" i un "Home del Montseny", és un còctel explosiu i eficient, molt eficient.

La Gàlia de l'Asterix i l'Obelix, perquè la Coca Cola no pot amb ells.

Carreguem les bikes, menys la Moots que queda amb la caixa al menjador, que la carreguem divendres al matí.

Divendres al matí marxem cap a la SSWC, cap  a Kilfinane, emocionats,  a les darreres rectes abans d'arribar a Kilfinane, la carretera té a cada cantó uns murs de vegetació tan alts que no et deixen veure el cel, cap al mig dia ben però ben tocat, ja hi som.

Entre unes coses i unes altres, visions de bikes de somni, i tant que sí. Entre moltes, anar al lloc on dormirem i esmorzarem cada dia, i també recollim els dorsals, veiem a coneguts d'en Michael, que porten bikes On One, bikes clàssiques aquí.

A partir d'aquest instant la bola ja porta un inèrcia imparable, tan que a cada minut les emocions són mil, bikes, bikers, totes, tots diferents, impecables totes, tots.

Procedeixo a canviar els pinyons de les tres SS catalanes, les del Maresme amb cadenes noves, la Moots no.

En Michael porta un Niner cedida impecable, i posada totalment a punt per a l'ocasió, com sona. Ell està com un nen amb sabates noves, i tant que sí, QB, QB, QB.

Un cop posades a punt les transmissions, volem anar a fer part del circuit de la SSWC, per certificar que un 32/19-20, i un 32/16, per a 29er i 26" respectivament són els que han de ser per demà, i això fem, mentre ens equipem en Haguen ens demana per venir amb nosaltres, i tant que sí, i força estona després marxem els cinc cap al circuit, la MRG ve amb la VW.

El poble del circuit és a uns vuit quilòmetres tocats per carretera, la superem i un cop a Ballyhoura MTB, lloc on tindrà lloc la SSWC, just abans d'atacar el primer corriol, ens creuem amb en Jeff Jones enfilat, com no pot ser d'una altra manera, a la seva Spaceframe. El parem i quedem per parlar després, i ara sí, ara enfilem al que serà el primer contacte,  rodant al circuit de la SSWC 2011.

Quedo aturat, el circuit és com un tobogan, per l'amplada, i fi no com aquest però poc li falta, sí,  hi ha algun tram de pedres, cap d'arrels, anem enfilant corriols i corriols, i més corriols, nets tots com una patena, els somriures són el referent del moment. Amb aquest gaudir fem uns deu quilòmetres de circuit, portem divuit quilòmetres des del poble, i comento a en Michael que hauríem de girar cua, perquè no vull fer més de quaranta quilòmetres a hores de la SSWC. Cal pensar que els 32/16-19-20, inicialment ens han semblat durs de portar, per després coincidir els tres que anem bé amb aquests. Decidim seguir perquè entenem que serà el mateix que retrocedir pel que fa a distància en quilòmetres, i en aquest precís instant en Colorado proposa agafar una variant que fa que la resta de pedalada sigui, com ho diria jo, "diferent". Colorado que bé tenir-te.

Saltem filats de filferro espinós, caminem, pedalem, caminem, pedalem i ens perdem,  i finalment sí, com sempre, i aquest cop no a totalment de nit, anem tornant directes cap al poble, a on previ avís a la MRG de que torni de Ballyhoura cap a Kilfinane, fa que la festa sigui, "absolutely fantastic".

Com a cloenda, als darrers deu quilòmetres fa literalment un fred sensacional, "quin fred, quin fred, quin fred".

Tanquem les bikes a una zona específica per aquest fi, anem a dutxar-nos i d'aquí directes a sopar, tenim fam, molta fam, i tant que sí.

Sopem  al poble a una mena de lloc caigut del cel, bé del cel per dir quelcom, un lloc rar, molt rar, i entre detalls directes, com un vol pel poble després de sopar, anem cap al llit, demà hem de córrer la SSWC, demà entrarem  per la porta més gran del Single Speed.

MTB, MTB, MTB.