Dies de MTB.
dissabte, d’agost 24, 2013
XIX: VI fi de jornada
De bike per avui, demà haurem de sumar-hi un quilòmetre.
Calor, un aire lleugerement fresc ens ha ajudat a tornar.
Miraré de preparar la crònica d'avui.
Dies de Single Speed.
Dinem?
XIX:VI
Persegueix i si no pots tenir-ho tot, gaudeix del tram que tens.
És què no són les cinc, tampoc les nou. Les sis és una bona hora, oi que sí?
MTB, MTB. MTB.
divendres, d’agost 23, 2013
La VI
Nervis per l'arribada de l'inici de la propera aventura Single Speed, la VI.
Podrem dir, home ja fa anys de la I, no pot pas ser la VI, i tant que sí, i tant que sí.
Fa uns minuts la son em podia, ara pensant que avui ja no hi ha Spa, he passat calor durant el dia, ara un cop ja resta esperar què anem de cara a la sortida del sol, no a la caiguda, el nervis per poder veure si canviarem la tendència de cada dia festiu de no sortir a la matinada, marquen la presència de l'emoció.
De totes maneres els tambors canten sortida, certament.
L'estiu, pel fet de ser meditarranis, fa què deixem de banda les pautes de tot l'hivern, ara a l'estiu, els sopars festius, la platja, molts compromisos, vesteixen cada jornada, i fa què la llum sigui més intensa, són les pautes constructives de l'estiu, i és bo què sigui així.
Vols d'avió, mundial Single Speed a Itàlia, mundial 24 Hours SOLO a Canberra, cauen a l'esfera d'influència de l'estiu, i tant que sí, i per tant jo sóc el primer en ser-hi immers, que bé, que bé, que bé.
Ara a hores de ser a la VI, no puc deixar de pensar què no he posat a carregar les bateries dels Powerled, no caldrà, no caldrà. Tampoc ajustar les bikes, ni netejar les cadenes, podria, sí, però no cal.
Esperaré a fer la substitució dels discs de la Longboard, com a mínim a molts dies després del mundial d'Itàlia.
Ara a cercar els Ardent, tot seguit, tot seguit, o no, o no.
Avui he sortit amb les Giro Privater, són molt més còmodes que les Sidi Dragon 2, més funcionals, més lleugeres? crec que també, però us hauré d'exposar un intangible en favor de les Dragon 2, però esperaré, esperaré.
El culot d'avui amb badana gruixuda, intractable per a mi, demà torno a badana prima, i a les Dragon 2.
Tinc a punt l'obsequi del mallot Freedom, a punt.
Ha sigut un dia diferent a dalt de la bike, sí, però dels millors després d'ella, vull dir què les sensacions, les pensades després de l'aventura han sigut molt satifactòries.
Nervis per demà, nervis per demà.
Dies de Single Speed.
Podrem dir, home ja fa anys de la I, no pot pas ser la VI, i tant que sí, i tant que sí.
Fa uns minuts la son em podia, ara pensant que avui ja no hi ha Spa, he passat calor durant el dia, ara un cop ja resta esperar què anem de cara a la sortida del sol, no a la caiguda, el nervis per poder veure si canviarem la tendència de cada dia festiu de no sortir a la matinada, marquen la presència de l'emoció.
De totes maneres els tambors canten sortida, certament.
L'estiu, pel fet de ser meditarranis, fa què deixem de banda les pautes de tot l'hivern, ara a l'estiu, els sopars festius, la platja, molts compromisos, vesteixen cada jornada, i fa què la llum sigui més intensa, són les pautes constructives de l'estiu, i és bo què sigui així.
Vols d'avió, mundial Single Speed a Itàlia, mundial 24 Hours SOLO a Canberra, cauen a l'esfera d'influència de l'estiu, i tant que sí, i per tant jo sóc el primer en ser-hi immers, que bé, que bé, que bé.
Ara a hores de ser a la VI, no puc deixar de pensar què no he posat a carregar les bateries dels Powerled, no caldrà, no caldrà. Tampoc ajustar les bikes, ni netejar les cadenes, podria, sí, però no cal.
Esperaré a fer la substitució dels discs de la Longboard, com a mínim a molts dies després del mundial d'Itàlia.
Ara a cercar els Ardent, tot seguit, tot seguit, o no, o no.
Avui he sortit amb les Giro Privater, són molt més còmodes que les Sidi Dragon 2, més funcionals, més lleugeres? crec que també, però us hauré d'exposar un intangible en favor de les Dragon 2, però esperaré, esperaré.
El culot d'avui amb badana gruixuda, intractable per a mi, demà torno a badana prima, i a les Dragon 2.
Tinc a punt l'obsequi del mallot Freedom, a punt.
Ha sigut un dia diferent a dalt de la bike, sí, però dels millors després d'ella, vull dir què les sensacions, les pensades després de l'aventura han sigut molt satifactòries.
Nervis per demà, nervis per demà.
Dies de Single Speed.
XIX: La cinquena
Avui pel fet que ahir vaig poder descansar a l'entrada de la nit, arrancar a la matinada abans de les cinc no ha sigut difícil.
Això ens ha permès rodar encara més tranquils.
Rodar sense exposar-nos al sol, una prioritat, seguir un horari també.
Ara rodar de nit, després de 37 dies de fer-ho, ja no és una excepció si no una norma, pel fet que no passa de cinc o poc més les vegades que hem iniciat l'aventura de dia. Final de juny, tot el juliol i des del XIX d'aquest mes, el temps que portem sortint o bé tocades les quatre o bé tocades les cinc de la matinada.
Una diferència, ara anem a 66 Km. dia, no a 55. Avui sense anar més lluny els 70 han quedat enrere.
Si bé també he de dir què escalant anem prou bé, proper a on volem ser, també dir que rodant sense desnivell al quilòmetre quaranta les sensacions diferents, avui sí han indicat clarament que calia una aturada per esmorzar. La resta de dies tenia una sensació nova, no coneguda, perquè no és de gana ni de fatiga, per això en dic diferent. Aquesta té una característica curiosa, des de fa uns dies després d'esmorzar passades les nou del matí em quedava totalment aturat. Després, una estona després passava a uns absoluta normalitat. Ahir va ser el dia més marcat, quedant molt xafat, i aquest mot no ho defineix millor què diferent, aquest estat va durar fins les dues del mig dia.
Avui esmorzant a mig camí, havent descansat a la nit set, vuit hores, cap sensació diferent.
No és cap problema perquè dins de les 24 hores sóc com un rellotge pel què fa a aturades per omplir dipòsits, tant d'aliments com d'aigua.
Però en aquesta nova etapa de preparació, a on els canvis marquen el to, la nit, el rodar amb el primer sol del matí cada dia, també ha canviat les meves necessitats metabòliques pel què fa a sensacions de gana i sed. Un sol diferent, molt.
També dir-vos què manteninents i previsió pel què fa a recanvis ja des de Finale ho hem canviat també tot, de dalt a baix.
De fet l'aportació anterior a on us comentava temes de recanvis, en aquesta mateixa arribada hi hauria d'haver vingut una pila d'accessoris, i dels recanvis que han vingut, més unitats, de fet n'han vingut més però no les quantitats que sempre demanem quan els fem venir. Si viols canvis has de fer canvis. Sembla senzill oi?
Una anada bona, una tornada fins al quaranta, justa, i del quaranta al quaranta-tres diferent.
Podrem pensar, home era senzill, menjar i ja està, podeu, podeu pensar així.
Equipats d'estiu, eines totes, temperatures d'estiu, un grau més altes que ahir, però amb un aire refrescant, coincidències cap, incidències cap. Menjar i beure, l'esmorzar esmentat i 3/4 del bidó de 750 ml.
Ara esperant a demà, des del juny que no aconseguim als caps de setmana arrancar a la matinada, i hem de fer-ho, ens separen de dilluns cent trenta-dos quilòmetres, i no deu a munt o deu a vall, com a molt cinc.
Ara la sensació és Spa, el sentir, no vull bany fred.
i ho tinc perfecte per un Spa, bany, TV, doble iogurt de 500 ml. de xocolata, i en el seu defecte moltes galetes, però si són temps de canvis tinc el dubte de fins on van aquests, i ara per ara, d'aquí a minuts ja no ho sé, el Spa de manar la sensació d'ara mateix no serà.
Dies de molt de Single Speed.
Fem un cafè?
Ho dic perquè podem aprofitar per compartir temes de recanvis de les Single Speed.
Pastilles de fre Formula R1 originals, les darreres, perquè les properes ja seran Kool Stop.
Disc de fre Shimano SLX CL, ja no XTR, perquè el darrer disc de 160 mm, XTR és el què ha gastat la Spot Brand, no vindran, de no poder respondre per què XTR i no XT o SLX o Deore? més components XTR a casa. Perquè no hi veig la millora, i en segon terme perquè no ens ho podem permetre. Si donat el cas la millora del XTR fos notable, i això sempre dóna pas a la subjectivitat, aleshores sí ens ho podrem permetre.
Cadena Shimano HG70, la dels darrers mesos a casa, una 6-7-8 v, de 350 g. i 250 g. un cop tallada a mida.
Cleats Egg Beater, les darreres, les què no vindran a Canberra? Penso seriosament a fer el salt a Shimano, aquest cop sí a XTR, perquè fa uns mesos hi havia l'argument, 325 g. i ens ho podíem permetre a 75€.
He fet un tallat, però a vosaltres us he proposat, fem un cafè?
Dies de molt de Single Speed.
Mentre comentem aquests recanvis detall a detall, vaig per la crònica de l'aventura d'aquesta matinada, jornada V del XIX.
Punt de recuperació
Fa uns dies, cinc, V, que les sensacions a partir de la tercera hora ben tocada, les sensacions, aquestes són diferents.
Avui un bon esmorzar a mig camí, hi ha posat remei.
Avui un bon esmorzar a mig camí, hi ha posat remei.
Després oli en un llum, de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
XIX: V bis
Aturat al quilòmetre 43.
He d'esmorzar, la sensació diferent millor miro d'evitar-la.
D'aquí a minuts reinicio la marxa.
Dies de molt de MTB.
XIX: V
Sembla què la V està a punt de començar.
MTB, MTB, MTB.
Sonen les cinc al campanar de SV.
Ahir no hi va haver Spa, el què agafat de la mà d'haver esgotat la cartellera de cinema, és el primer dia que agafaré la bike des de juliol havent arrancat el primer son abans de la mitja nit.
Primer cafè fet.
Dies de Single Speed.
dijous, d’agost 22, 2013
XIX: La quarta
A casa, passar dels cinquanta als seixanta, està siguent un canvi de molta intensitat adherida, certament, certament.
Vull dir què va lligat a moltes i també noves sensacions, moltes de bones, moltes més de molt bones, i la resta van dins del sac de les què jo en dic, diferents. No vull centrar-me en les diferents, sí mirar de veure com evitar-les, però res més. El sac de les diferents, no té cabuda aquest tram.
Aquest mes, com el de juliol és el mes del canvi, per què? pel fet d'haver de canviar els continguts, no d'entrada les formes.
És evident què el terme Spa és un terme lligat a la simbologia, certament, no així el terme bany, mai un bany havia sigut per a mi un bany tan càlid, i passats els minuts de significat tan gèlid, quin fred al Montnegre sortint de la piscina, OMG. Per què ho simbolitzo tot, el Spa en l'apartat del bany? pel joc de paraules, i perquè marca la fi de la proposta, o si més no això entenc que indica. Les sessions de cinema han substituit a les sessions dels Spa, crispetes fent fora a les galetes, i jo sóc sempre de galetes, aleshores? senzill, ara per ara les crispetes marquen el ritme, certament, certament, però jo sóc 100% de galetes.
A Canberra de ser-hi, hi ha d'haver galetes, i tant que sí, i tant que sí.
Cal adonar-se què, intensitat de la pedalada, repetició constant de trams a les nits, a les matinades, gestió de les bateries, dels llums, dels consums d'aquestes, de l'alternança d'intensitats, gestió de les matinades, de les reparacions a deshores, control de les pastilles i discs de fre, dels pneumàtics, dels líquids, de l'alimentació, de la ingesta de l'aigua, tot això sempre a dalt de la bike, va lligat tot a Canberra.
Estem portant al límit tots aquests conceptes, al nostra límit, certament, i això per a nosaltres és un canvi de direcció a l'extrem oposat a on érem, certament, però ho estem fent coordinadament, còmodament, sense estridències, sense soroll, sense tensió, un objectiu clar, una sender clar, i si no va bé, o si va bé i no podrà ser, no és important, mirem de fer-ho bé, i la resta si ha de venir ja vindrà, mtb, mtb, mtb.
Equipats d'estiu, eines, totes, Cateye-Powerled, incidències, cap, coincidències, cap, temperatutres, com les d'ahir, menjar, cap, aigua, tres quarts d'un bidó de 750 ml.
XIX.
Vull dir què va lligat a moltes i també noves sensacions, moltes de bones, moltes més de molt bones, i la resta van dins del sac de les què jo en dic, diferents. No vull centrar-me en les diferents, sí mirar de veure com evitar-les, però res més. El sac de les diferents, no té cabuda aquest tram.
Aquest mes, com el de juliol és el mes del canvi, per què? pel fet d'haver de canviar els continguts, no d'entrada les formes.
Pel què fa a bike, bé, està clar juliol ha marcat el canvi de tendència, i de quina manera, hi havia la proposta, però aquesta hi era per les ganes de portar a terme una nova proposta, sense aquestes ganes la proposta no seria llegida com una proposta, també hi havia la constància amb el pas dels mesos de recepcionar una nova proposta. Un cop acceptat el repte, hi ha hagut al juliol la constància, certament, de perseguir cada dia assolir l'objectiu de la proposta, i per sobre de tot, el compromís de canviar el contingut, nou horari de bike, nou ritme de bike, nous manteniments de les bikes.
En segon terme en el meu cas, restringit a en Bob, no a la Betty, la proposta Spa, aquesta inciciada al juliol amb molta intensitat, amb moltes ganes, semblava fer el seu tram de manera sensacional, però valgui la redundància, el bany va ser això un bany que va tancar les portes a un sender entre senders, si més no fins avui. Lluny, no mancat en cap cas de propòsit seriós de ser-hi, de gaudir-ne, i molt, però per fer cal estar molt centrats en on es vol aterrar, i un Boing 747 necessita molta pista, molta, i al Spa això no va ser. Segurament la fatiga, portem mesos perseguint, un cert neguit, cotxe a munt i a vall, bé una mica tot plegat ha deixat aquesta avinguda tan interessant una mica a les fosques. Podria ser aquest vespre un retorn a la jornada Spa?
És evident què el terme Spa és un terme lligat a la simbologia, certament, no així el terme bany, mai un bany havia sigut per a mi un bany tan càlid, i passats els minuts de significat tan gèlid, quin fred al Montnegre sortint de la piscina, OMG. Per què ho simbolitzo tot, el Spa en l'apartat del bany? pel joc de paraules, i perquè marca la fi de la proposta, o si més no això entenc que indica. Les sessions de cinema han substituit a les sessions dels Spa, crispetes fent fora a les galetes, i jo sóc sempre de galetes, aleshores? senzill, ara per ara les crispetes marquen el ritme, certament, certament, però jo sóc 100% de galetes.
A Canberra de ser-hi, hi ha d'haver galetes, i tant que sí, i tant que sí.
Cal adonar-se què, intensitat de la pedalada, repetició constant de trams a les nits, a les matinades, gestió de les bateries, dels llums, dels consums d'aquestes, de l'alternança d'intensitats, gestió de les matinades, de les reparacions a deshores, control de les pastilles i discs de fre, dels pneumàtics, dels líquids, de l'alimentació, de la ingesta de l'aigua, tot això sempre a dalt de la bike, va lligat tot a Canberra.
Estem portant al límit tots aquests conceptes, al nostra límit, certament, i això per a nosaltres és un canvi de direcció a l'extrem oposat a on érem, certament, però ho estem fent coordinadament, còmodament, sense estridències, sense soroll, sense tensió, un objectiu clar, una sender clar, i si no va bé, o si va bé i no podrà ser, no és important, mirem de fer-ho bé, i la resta si ha de venir ja vindrà, mtb, mtb, mtb.
Equipats d'estiu, eines, totes, Cateye-Powerled, incidències, cap, coincidències, cap, temperatutres, com les d'ahir, menjar, cap, aigua, tres quarts d'un bidó de 750 ml.
XIX.
XIX: IV
Ja és un fet. 
Meditant-la, després posaré fil a l'agulla, vull dir, prepararé la crònica.
Dies de MTB.
dimecres, d’agost 21, 2013
XIX: La tercera
Una arrancada clàssica.
A on el rodar de la primera hora ho és entre la foscor, avui fins i tot en un entorn de frescor.
Fins a la riera de Teià totes les sensacions bones feien una filera, després han vingut les diferents, les sensacions diferents.
A on escalar ès el què hem fet, i tant que sí, però també veure que ens falta un bon tram a dalt de la bike si volem agafar un discret però valent ritme de cursa.
Equipats 100% d'estiu.
A on després de quasi cinc hores de bike, he hagut de devorar llaminadures italianes mentre rodava els darrers minuts cap a casa.
I un cop a casa, literalment entaular-me amb sensacions diferents, certament diferents.
Demà dia IV del XIX, miraré primer de fer realitat la IV jornada, i després de ser, miraré de viure una aventura més simpàtica.
Hi he reflexionat molt, mentre pedalava, i a l'hora de dinar, esmorzant no, de deu del matí a dues del mig dia he quedat fora de servei, com sona, i no és uns metàfora.
Ja a les dues, tot ha rodat bé, molt i molt bé.
Rodar tantes hores cada dia passa factura, sí, però també va agafat de la mà de bones pensades, de temes necessitats de moltes hores de reflexió.
El dinar ha compensat l'aventura de bike del matí, certament, certament.
I la nit amb sessió Llanero Solitario de 10/10.
Cap incidència, cap coincidència, eines, totes, tres graus per sota de les temperatures d'estiu d'ahir. Aigua, un litre, menjar, les llaminadures.
Ara a quarts de dues de la matinada, esperant, i qui espera, desespera.
El IV el número ha assolir demà, i tant que sí, i tant que sí.
I si ho tens clar
Aleshores les reserves passen a ser realitats, no és important el temps entre reserves i realitats, si no el tram, i l'arribada, perquè no.
Dies de Single Speed.
Dies de Single Speed.
Entre les més atractives
Dies de moltes propostes de bike, de bikes a casa.
MTB, MTB, MTB.
Anem a dinar a tres quarts d'hora de la feina en bike?
MTB, MTB, MTB.
Anem a dinar a tres quarts d'hora de la feina en bike?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)