https://urbanvelo.org/sunrise-cycles-nahbs/
Preparant el tram per anar a dinar, clar que yes.
dijous, d’abril 03, 2014
Insistint
Perquè aquest tercer pneumàtic Onza Canis 2.25 60 tpi TR, té un comportament de pneumàtic convencional sense càmera.
Darrer pas per mirar d'evitar que perdi aire, més líquid segellant, i si no caldrà anar a per un Canis com els altres dos que en cap cap presenten aquest comportament, a l'inrevés, els dos abans de muntar-los tenien un comportament UST, vull dir una estructura sòlida a on ells sols si els poses drets mantenen la forma de circumferència, mentre que el de la imatge no.
Mateixes especificacions, sí, diferent comportament, mtb, mtb, mtb.
dimecres, d’abril 02, 2014
Primeres sensacions
De tornar a fer el què ens agrada després de la setmana de descans, sí, sí, ens agrada sortir de nit a les matinades, com també fer-ho els vespres, i si no ja tindrem aquest abril oportunitat de compartir-ho al Blog, clar que yes.
Obrir els ulls a quarts de sis del matí ara amb el canvi d'horari ens està costant una mica més aquests primers dies, després però passats els primers minuts tot roda, també per la calidesa del dos primers cafès del dia.
Quan rodes a trenc d'alba un doll de pensaments són protagonistes exclusius de cada tram, vull dir que costa centrar-te en el Drac a fer.
El Destructor Independent segueix el meu Drac, sí, però avui havia de protegir-ne dos, mtb, mtb, mtb.
Quan comparteixes la presència de les Falgueres Màgiques, la poció màgica d'aquestes marca el què vindrà la resta de la jornada, omg, omg, omg.
Equipats d'hivern a 12,5°C a tocar de les set del matí a la riera de Llavaneres, anàvem massa equipats, un xic i prou, coincidències, dues bikeres, incidències, cap, aigua, en portàvem, menjar cap, Cateye-Powerled sempre a mínim, passada la primera mitja hora únicament per ser visibles pels autos i prou.
Ara emocionat, al vespre a diferència d'ahir, tindrem segon Vol de Drac?
Perquè en gaudim
Seria un bon punt d'arrancada del motiu pel proper Vol, de ser, de ser.
Són les 6 tocades del matí, el cafè està pujant, a minuts de poder gaudir-ne.
Caldrà inflar el Canis de la Spot Brand, segueix perdent aire, menys, però segueix perdent, OMG, creia que aquest temps ja havia quedat enrere.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’abril 01, 2014
Dotze hores
Dos Dracs, a les properes un tercer?
No ho sé, no ho sé, ahir va ser emotiu, després d'una complerta setmana de descans, perquè ha sigut una setmana diferent també, per aquest motiu ara a l'entrada un altre cop al circuit d'hivern, el clàssic ara a la primavera, a on cada volta al Drac comporta millors sensacions.
Fins el juny, veurem si tenim novetats d'aquí a aquest mes, millor que no, i poder fer Drac darrera Drac sense cap aturada imprevista, o sí, o sí.
Sortir tocades les vuit del vespre, i tornar a casa tocades les deu de la nit, indica que l'aturada de descans ha anat d'allò més bé, mtb, mtb, mtb.
Confirmat, l'Onza Canis 2.25, 60 tpi, TR, davanter és rar, tot el dia d'ahir perdent aire, com si d'un convencional sense càmera es tractés, que no és el cas. Ara però després del Vol d'ahir de la Longboard, sembla que ja no en perdrà més.
Un terreny magnífic, sensacional, perfecte per l'estrena dels Onza de la Spot Brand.
Confirmo que les pastilles orgàniques de Formula, pels R1 del darrera no van bé, tot i el canvi de la molla de retorn fan un sorrol xicletós lleig, però lleig.
Equipats de tardor no d'hivern a 16°C a la riera de Llavaneres, eines, totes, Cateye-Powerled sempre, aigua, la portàvem, menjar, cap, incidències, cap, coincidències, tres bikers.
Avui, a dos quarts de sis de la matinada la dansa previa als Vols de Drac ja feia la seva aparició a casa, omg, omg, omg.
Ser entre senders a la gola del Drac, sempre em motiva molt, i més ara, propers a aquesta sèrie programada de Dracs d'abril i maig, OMG.
Ara, no sé si avui, les mans encara em fan mal del canvi de pneumàtics de la Spot Brand, he de corregir la tensió de la cadena de la Vicious, i segurament afegir oli al dipòsit del fre del darrera, no canviar pastilles de fre, crec, crec.
Avui he sortit de nit, però passada la primera mitja hora ja era de dia, o quasi, o quasi. Jo sempre però amb els Cateye-Powerled en marxa.
En la foscor els pensaments corren cap a les imatges de les millors vistes, quan tens la visió des del darrera, i tot el teu camp de visió gaudeix del que tens davant, OMG, OMG, OMG. Tot i un horitzó vestit de branques dels arbres, perquè sempre hi ha barreres a la llum, tot i així l'instant ha sigut memorable.
Ja dins de la millor aventura Single Speed viscuda a casa, l'emoció en veure l'imatge, en recordar els pensaments a dalt del meu Drac, imparables. El Pas dels Destructors de Murs ja és dins de les llegendes de SV de casa.
Les Falgueres Màgiques manen, manen, i manen, commocionat pel doll de pensaments SOLO.
Ara a esperar a la nit, que de ser, aniria a pel tercer Drac de les darreres 24 hores, clar que yes.
Equipat d'hivern, a 10,5°C a tocar de les 7 del matí a la riera de Llavaneres, sense aigua, sense menjar, eines totes. Sense coincidències, sense incidències.
A mitja baixada del Tintorer Llarg he baixat un xic la pressió del Canis davanter, encertar-la la millor garantia d'un bon rendiment baixant, i també pujant..
Ganes d'entrar les equipacions d'estiu, a on tot rodarà he de pensar, millor fins i tot que bé.
Des del Mirador del Drac, copsat per les circumstàncies, per les ganes de repetir bany d'estiu entre pales verticals, les més vertical, Itàlia seria un bon lloc, de poder ser, de poder ser, oh yeaaaaah!
1er. cafè a les prèvies del segon Drac?
A punt de fer, mtb, mtb, mtb.
Sonen les 6 al campanar de SV.
No sé si hi haurà Vol de matinada, sí que la matinada ja és la protagonista a casa, omg, omg, omg.
La nit, la foscor, com fa unes hores a dalt de la bike, marquen el to de tot plegat, clar que yes.
dilluns, de març 31, 2014
Necessaris
Pel retorn dels Dracs.
Demà veurem si tindrem la crònica d'aquesta nit o tindrem doble crònica, o de ser el vespre de demà, fins i tot triple Drac.
Veurem, veurem, mtb, mtb, mtb.
diumenge, de març 30, 2014
Autonomia
És el què he fet aquesta tarda.
Després de quasi dos anys, he canviat els pneumàtics de la Longboard.
Fer-ho m'ha comportat de prendre decisions dràstiques, us en poso imatge del pneumàtic del darrera que ha calgut serrar-lo, no hi havia forma per a mi de treure'l sense aquest procediment extrem.
Muntar l'Onza Canis nou, 2.25, 60 tpi, TR, ha requerit de sabó, aigua, i de molta paciència, i alguna conseqüència per a les meves mans, però finalment els dos Canis han aconseguit posicionar-se com a calçat oficial de la Spot Brand, provocant la caiguda dels Maxxis Ardent 2.25, LUST, i CrossMark 2.1, LUST. La Reina ja hi rodarà des del primer dia amb les dues Canis, jo hi porto uns quants quilòmetres, darrera però tardaré, vull primer gastar la Crossmark que porto ara, i en tinc una segona nova per estrenar.
Curiositats, el segon Canis no té la solidesa del posterior, mateix model, mateixes característiques, però aquest segon Canis sembla un convencional, no un Tubeless Ready, un cop he aconseguit muntar-los però, els dos, han pujat en segons, vull dir que té un comportament Tubeless, no d'un convencional sense càmara.
La molla de retorn de les pastilles del fre R1 del darrera de la Longboard presentava aquesta trencadissa, segurament el motiu del soroll, i no el tipus de material de les pastilles que jo equivocadament havia pensat que era el causant del molest soroll que us esmento.
La Spot Brand Longboard ja està a punt per afrontar els propers dos mesos, a on avui el tram no variarà, veurem d'aquí a 60 dies a on som, a on som, veurem, ara peró, després d'una setmana sencera de descans, havent fet el manteniment que tocava a la Spot Brand, aquesta ja podrà encarar sense dubtes sigui quin sigui el proper tram d'aventures, quedarà, cadena i canvi pastilles de fre d'aquí a uns 1.000 Km.
Veig la Spot Brand Longboard, i penso, omg, omg, omg. Des del Mirador del Drac, dies de descans Single Speed, a les portes d'iniciar la propera, i més gran aventura Single Speed, mtb, mtb, mtb.
Catalans de secà
Perquè portem quinze anys així.
Avui un dia de lleugera pluja, i la sensació ja és de mal temps, en cap cas, en cap cas.
Son mediterranis, som nediterranis, omg, omg, omg.
Fem un bon cafè ara a l'inici de la caiguda del diumenge?
Divendres, Festival, dissabte, Festival
Ara a les portes de tornar a començar els Vols de Drac.
Haurem fet una setmana sencera de descans de MTB, veig les imatges a on el gaudir-ne és, mentre la pluja protagonitza aquesta jornada de diumenge, el pensament que vola a llocs llunyans.
Obrir els ulls i tornar a ser a Canberra seria un bon lloc per aquest matí de primavera, oi que sí?
Seleccionar cada una d'elles és una diversió, ara preparar les imatges a publicar al Blog, em fa pensar en el sopar d'ahir a la millor cerveseria del Món.
Un tast per uns entorns que de tornar-hi, han de ser de tarda, no de vespre, perquè el soroll de tants a un espai tan petit es fa difícil de compartir entre interessants converses.
Un cop a casa passada la mitja nit ben tocada, a la matinada d'avui, les quatre l'hora de baixar les persianes i dormir, el mig dia d'avui sota la pluja, mirant-la agafada de la mà del seguir preparant les imatges d'aquesta aportació.
Decidir, ara per ara, aturar les cites del 2014, un fet que pesa, les conseqüències d'aquesta decisió no les sabrem fins passades les cites, ara he de dir que costa passar aquestes prèvies, després, i fins i tot mentre siguin, veurem a on ens portarà.
MTB, MTB, MTB.
Avui, aquesta tarda hauria de finalitzar la revisió de la The Motivator, i de la Longboard, hauria, hauria. Primer dinar, i després segurament posaré fil a l'agulla, no tinc tantes opcions, el proper Vol ha de fer-se ja amb totes les millores fetes, perquè la regularitat marcarà els propers seixanta dies de MTB.
Des del Mirador del Drac, a hores de posar fi a aquest darrer dolç descans de Single Speed, omg, omg, omg.
dissabte, de març 29, 2014
Bob va de compres
After days and days of rain, the weekend is here and the sun is shining. Good thing too, Phil's we weather gear is worn out and needs to be replaced. So while I pedalled home comfortably from the pub last night, Phil was moist, to say the least.
Today, he was pretty damp after the ride too, but not because of any pluja. Today it was Bob who was to blame!
Yes, that's right, we went shopping with Bob.
The dogs and the cat were low on food, so it was time to venture out to that American institution, the rei de supermercats: Costco.
It was a crazy Saturday morning inside, but at least we got some free food tastings along the way. Hot cross buns, chicken wings and beef jerky. Oh yeaaaah!
Then it was time to focus on the task at hand. Reggie was first up.
8.6kg
Then Mal and Lobo.
16.0kg
Then Phil's magic tonic.
8.3kg
A small slab of Heinz's best to go in our new sandwich maker.
5.5kg
And a little pick me up of choc coated coffee beans.
1.0kg more
Throw in a new work jacket for Phil and some vitamins, looking at just over 40kg with 33kg being carried by Phil and Bob.
Boy oh boy did we make people's heads turn on the road. Had a few amusing conversations with cars stopped at the lights too!
I really had it easy with my light load. Go Phil!
Home and the Fargo-Bob conglomerate is self supporting!!!
Yep, SS Fargos reign supreme yet again.
And of course, every SS adventure deserves a reward.
Baked bean and cheese jaffles with 2012 Vintage Coopers. 2012? A fine year, the year we went to a little place called Finale and met Betty and Bob.
So of course, there is only one thing left to say:
PER FINALE!
divendres, de març 28, 2014
Crec que puc dir
Sense alçar la veu, en cap cas, que estem fent una setmana de descans de les de veritat, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
No són de casa, però una caixa molt plural ha vingut cap a casa.
Ja tenim lloc per fer uns tast de cervesa en un entorn Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)