Memorables

Jornades memorables.

MTB, MTB, MTB.

Fomula R1 brakes

Som d'anar fent, oh yeaaaah!

T'agrada anar fent? aleshores aquest també és el teu espai. 

Sí, ja ho sé, no sona a emocionant, res més lluny de la realitat, anar fent pot ser molt i molt emocionant, res està garantit, certament i a The Great Escape MTB no en som en cap cas una excepció. 

El frens que esperat a fer venir des del 2010 ja són a casa, cinc anys i mig són un temps prou prudent, ara però millors, vull dir els frens R1 que han arribat, que bé. 

Un pes dens, no sé perquè, però per a mi dens, pensava 550 g. ara bé no sé perquè pensava en una xifra tan baixa, el fet és que estem en 700 g. amb CL quedarà proper a 650 g.

No és important, sí significatiu. Haurem de calcular aquest. 

Hi ha dies per a moltes coses, o d'altres per a unes poques coses, totes elles agafades una a una per a mi ja pesen molt, juntes són explosives, oi que sí?

Si fa vent les fulles dels arbres es mouen, nosaltres fer parar quieta una fulla podem, parar-les acaronades pel vent segur que tots ho veurem diferent. 

A aquest R1 els hi passa el mateix, els veus a R2bike i penses, lleugers, els tens a casa a 700 g. i penses, pesats :-)

Tinc més novetats a proposar a les que seran les properes aportacions. 

MTB, MTB, MTB.

En resum aquests seran els frens de la propera bike nova, oh yeaaaaah!.  

Que per cert ahir tampoc no la vaig comprar,  tampoc, mentre gaudíem d'un bon dinar, puntualment en veu alta ho vaig pensar, en veu alta que no sonora, crec, crec, i tant que sí, i tant que sí. 

Propera bike?

És a on sóc, pendent de fer-la venir, entre tres opcions, curiós, entre titani, ferro, i alumini.

Com pot ser? senzill, hi ha tres propostes que m'agraden, i no tenen com punt de partida els mateixos materials, fins i tot en tinc una quarta, estic esperant la resposta del distribuidor i aquesta darrera és de carboni.

Avui m'agradaria fer el pas i comprar la bike, no ho sé, ho intentaré, de fet coincideix amb que divendres passat ja vaig intentar comprar-la, però el venedor em va posposar la venda, jo pacientment estic seguint les seves instruccions. 

Però jo avui com divendres passat torno a tenir ganes de fer el pas de comprar la nova bike, veurem a on sóc aquest vespre.

De fet de les quatre propostes dues depenen d'un mateix venedor, la resta únicament dependrà de mi, no d'un tercer, per aquest motiu crec que finalment el pas anirà cap aquestes tres darreres opcions, les que no depenen d'un intermediari, tot i així em resisteixo a fer aquest darrer pas.

MTB, MTB, MTB.

De mentre els Vols no paren, tot i que no estic aconseguint aportar les cròniques sí que estic sortint amb certa regularitat aquests darrers dies, no tota la que voldria, i en cap cas per falta de temps, disposo de les matinades i els vespres, però em costa aconseguir la regularitat necessària pel proper repte de 24 hores, veurem, veurem.

Content per l'arribada de les Giro Privateer, per la propera arribada dels frens Formula R1, i encara més per la decisió de fer venir el mallot Alp-X Windstopper de Gore Bike Wear, per a mi grans millores totes, clar que yes.

SOLO

I avui sense Baix Montseny, La Selva, Gironès, Baix, Alt Empordà? -)

Amer, Roses, Banyoles, la June decidirà oh yeaaaaaaah! 

En tot cas l'intenció és que avui al vespre la VW no tornarà a SV, per tant avui dia de doble Vol? 

MTB, MTB, MTB.

Festival, festival, grans jornades, OMG. 

Segur que avui no és un dia Cap de Creus, segur que no :-)

Pluja amiga

La d'aquests darrers dos dies de tres, i tant. Perquè sota la pluja el primer dia tot i iniciar la ruta, mentre la feia, i a segons d'arribar a casa amb ella no vaig quedar mai xop, millor dit, no en vaig tenir la sensació, he de pensar que per l'intermitència puntual de la pluja també pels paraigües naturals del Drac, i a la darrera sortida perquè la pluja va arribar a l'última mitja hora sense la intensitat com per deixar-me xop, és magnífic sortir en bike amb pluja i no quedar xop. 

He de dir que ara a les cinc tocades de la matinada de dimecres hauria de sortir a rodar, sí, però dues sortides, la d'abans d'ahir que va acabar a la mitjanit, i la d'ahir al vespre per l'exigència de la mateixa ara em proposa d'esperar com a mínim al migdia, o al vespre crec que millor, veurem, veurem. 

Fa dos dies, dimarts el Vol sempre va ser un rodar aeròbic, de fet sempre rodo així, excepcionalment aquesta setmana al límit proper a la zona d'un cert to vermell, sí però molt lluny de poder ser proper a  un ritme alt. No estic perseguint rodar sota un patiment important, no serà ni un sol dia de tots el que he de fer als propers quasi dos mesos, sí a aquest ritme que veu a uns metres la barrera a on començaria a pensar que estic proper a la meva línia vermella anaeròbica.

De fet no fer-ho no implica no millorar el ritme, cada vegada milloro el pas pels dos Tintorers sense haver de fer una sortida explosiva, i per tant d'entrada no diré que ja vaig prou bé, sí que dins d'aquesta proposta de Vol em sento molt i molt bé, fet que defineix que és així com he de seguir, clar que yes! 

Equipat Assos F1 i Intermediate, de culot pirata i mallot/jaqueta respectivament, mitjons Biciclista crec recordar, tèrmica de Gore sintètica sense mànigues, guants Hirzl, gorra Spok, ulleres Limar, calçat amb les Dragon 2, un equipament perfecte per rodar a 19°C pel pas per la riera de Llavaneres a tocar de dos quarts d'onze de la nit, i mateixa temperaura cinquanta minuts després.

No ha sigut en cap cas rar pedalar a partir de les deu ben tocades de la nit, sí a minuts de sortir, perquè fa més fredor a casa que al carrer ara a la tardor, i des de casa mires per la finestra del Mirador i penso que  ja sortiré demà, però un cop a dalt de la bike, les sensacions molt bones, i l'hora bé sí, no són hores de rodar si ho argumento pels bikers amb qui vaig coincidir, certament, certament. De fet a dalt del cap del Drac, un cop fet el Tintorer Curt feia uan mica la sensació d'estar una mica sol :-) 

Mentre escric tinc un garbuix important a on em costa diferenciar les sensacions de cada sortida, la de dilluns, la de dimarts, la de dimecres, crec que per centrar-ho més bé pot ajudar esmentar que dilluns va ser un Vol sempre sota la pluja, dimarts que és la crònica d'aquesta intervenció únicament al darrer tram, i ahir sempre sota una Lluna que sí bé als darrers tres dies n'ha sigut la protagonista ahir ho va ser encara més per aquest cel sense presència de núvols. 

Que bé que va la bike, OMG. Val a dir que el terreny estava perfecte per gaudir d'aquestes sensacions, perquè estava compacte, per tan perfecte per rodar lleuger, i adherent per les darreres tímides pluges sense ser xicletós, en resum ideal per una sortida XCXCXC, oh yeaaaaaah!

Una pujada, una darrera pujada a SV per Milans emocionant, per notar des de la riera de Caldetes que ho hi havia una pols a l'aire o era pluja, és que m'havia avançat un 4x4 feia res, però finalment la pluja es va destapar ja fins a casa, i de fet al portal del Mirador aquesta ja era notable.

MTB, MTB, MTB. 

Per sort sense temperatures baixes rodar sota un plugim és diria jo dels plaers més grans si parlem de condicions climàtiques adverses, si fa fred la conversa, l'exposició meva seria força diferent. De fet dilluns va ser clara la percepció en inciar el Vol coincidint amb la tornada de la pluja, canvi de jaqueta i a rodar, és que dilluns i dimarts tot i rondar amb les mateixes temperatures que ahir, els dos primers dies feia calor, la sensació rodant de nit era molt bona, no ahir a on a 18-19ºC la fredor manava la ruta, no el fred, és veritat, però que diferent dels dos dies previs. 

Amb llums Cateye-Powerled en marxa, quina llum que fa l'EVO PRO a mitja potència, beure, mig bidó de 500 ml. menjar, cap, incidències, cap, coincidències, crec recordar que cap, amb eines, amb manxa, amb càmera de recanvi, amb un mar animadet, no massa però.

La clau

De la Segona Corona de Granit, vull veure que el buit és realment tal com aparentment em mostra. La marxa de les Fades de la Foscor va comportar de l'aturada de la Segona Corona de Granit, la primera sensa la segona va seguir rodant, fins i tot per uns ulls llunyans diria que millor que sembla que així la primera roda més lleugera, però la Nau Insígnia va ser concebuda amb la propulsió de les dues Corones de Granit, i de ser l'energia de la Nau únicament la dels cavallers de la llum cal que jo n'estigui convençut, que és a on sóc ara, mirant de consolidar aquest tram.

Avui un Vol sempre sota una lleugera pluja, curiosament també sota una immensa Lluna. Curiós iniciar el Vol sota aquesta fina pluja, i rodar amb ella com acompanyant permanent :-)

Quina aventura, com als UK que la pluja és com el Sol, com sona, com sona, veient com gestionen el temps aquests magnífics bikers sota la pluja sempre omnipresent, el seu fer sota la pluja i sota una temperatura per sota dels 5ºC és per a mi un bon referent a data d'avui, escric i penso que he de fer venir unes noves botes d'hivern, les noves Shimano unes bones candidates, crec, pel fet que veure mentre poso en marxa els llums Cateye-Powerled i la llum d'aquest darrer em fa veure que comença a ploure, ja no és ara motiu de deixar la sortida per un altre dia.

Quan anava a sortir totalment equipat de tardor la pluja que havia marcat el ritme de quasi tota la jornada, quan semblava que aphavia marxat definitivament ha tornat a fer acte de presència, i he canviat la jaqueta/mallot Assos Intermediate per la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore. Bona pensada perquè a 18°C la Xenon tot i la pluja està al límit per la part alta, per sobre d'aquesta temperatura crec recordar que passava massa calor, però dins fins els 16-18ºC encara funciona prou bé,  i m'ha protegit durant dues hores de manera molt funcional, dic funcional perquè per ser tan fina la pluja, i tan denses encara les fulles dels arbres la intermitència de la pluja sota dels arbres ha deixat sempre recupar-se a tot l'equipament, des de les Dragon 2, passant pels guants Hirzl, i posant com a punt i final el culot pirata F1 d'Assos, fins i tot la gorra Spok s'ha defensat bé. 

No he arribat sec a casa, en cap cas, però tampoc xop, sí molt humit, i rentant l'Inbred un cop a casa per deixar-la a punt per demà, i per uns estiraments avui més extensos encara he notat més que el Vol avui ha sigut sota la pluja.

Ara mentre vaig finalitzant aquesta crònica el Vol de dimarts ja ha sigut, curiós avui ha començat a les deu tocades de la nit i a finalitzat a deu minuts de la mitjanit, per tant passo a mode passat, estem a la matinada de dimecres comentant la crònica del vespre de dilluns, ahir equipat com us he esmentat, no sé si he definit la tèrmica, una Gore sense mànigues, el casc Cratoni Terron, i ulleres Limar, sense incidències, l'Inbred literalment Vola, faltaria més, sense coincidències, crec recordar iniciant el Vol dues hores més d'hora que avui, amb llums Cateye-Powerled sempre funcionant, beure, mig bidó d'aigua ara ja sí de 500 ml. sense menjar, amb el mar mogudet, no molt, amb eines, amb manxa, amb càmera de 26", esperant ja no a la sortida de dimarts que com us comento ja ha sigut, si no a la dimecres, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

No vaig recordar de comentar al Blog que fa uns dies el casc Cratoni Terron meu s'ha mort, o en ello está, per tant toca entrar un casc nou, per cert em passaré al MTB, crec, crec. 

Majúscules

Amb majúscules perquè la sortida d'avui pel lloc havia de tenir la categoria de GRAN VOL. 

Un Turó sempré és un Turó, i decidir encarar un Turó a finals d'octubre a les tres tocades de la tarda implica d'acceptar que passaré fred baixant, com a mínim a les mans, com a mínim, i de fet baixar per Can Carbonell des de les antenes ha sigut èpic perquè no podia frenar pels dits de les mans ben glaçats.

Si no vols pols, avui pensava anar a Sant Elies, sí, i finalment m'he decidit per tornar a coronar un Turó de l'Home. Ha sigut una bona pensada perquè darrerament ni Sant Elies ni el Turó els hi som en cap cas familiars, fa molts mesos que no hi anem, avui ha sigut un d'aquests excepcionals dies, clar que yes! Una pujada marcada pel color de la tardor, a on cada família d'arbres indica quin és el seu estat d'ànim, i de fet totes coincideixen, sensacional, el seu moment és senzillament immens.

Pujant com més proper era al Turó més fredor notava, he fet Ciuret sense manegots ni armilla, a mig camí de l'estany d'en Viada m'he posat els manegots, per uns minuts després posar-me l'armilla Lite de Campagnolo que ja vindria fins a dalt com també els manegots Pearl Izumi. Entre Ciuret i Viada pujant a ritme del Yellow Submarine, tota la vall dins del bany d'aquesta melodia ara a la tardor, per a mi d'aquesta segona primavera, una música la que us esmento que s'imposava. Després passats els primers quilòmetres pel pas de l'estany d'en Viada el silenci va fer respectar aquesta norma no escrita de tornar a gaudir de l'entorn per l'entorn amb el to que aquests comporten. 

A dalt avui una visió única des de la zona que estava envaida pels militars, i a on mai des que tinc memòria hi he pogut posar els peus en bike, la cara Sud del Turó de l'Home, OMG. Aquest segon turó el Puig Sesolles ara és accessible, un moment aquest per a mi memorable.

A aquest punt m'he posat la jaqueta Lite sense treurem l'armilla de Campagnolo, i he anat desfent el camí cap a casa. 

Una baixada sense fred al cos, equipat de primavera, culot pirata Morvelo, mitjons de primavera, calçat amb les Dragon 2, tèrmica Gore de màniga curta, mallot dels nacionals Single Speed Austràlia, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, gorra Spok. Quin fred a les mans, fet que no m'ha deixat gaudir de la baixada per muntanya. Una baixada rapidíssima fins a la cruïlla de Penyacans, i lenta des d'aquesta fins a la capital del Baix Montseny, pel fred a les mans i també per mirar de rebaixar aquesta fredor. 

A la pujada al Turò després de Penyacans als darrers sis quilòmetres molt trànsit, curiós perquè la majoria de vehicles no pujaven al Turó si no que anaven fins l'aparcament del Pla Amagat i giraven cua, no feien el darrer tram a peu d'uns 20' per poder arribar al cim. Uns pocs sí i amb aquest he anat coincidint.

Ara un dia després estic fixat en el fet d'haver rodat pel segon turó, aquest era en origen crec recordar més alt que el Turó de l'Home, però per fer-hi la base militar cap el 1974-1975 van haver de tallar la punta del turó, i ara és força més baix que el su germà petit, lamentable des del meu punt de vista, molt. 

Jo ja hi havia caminat per aquest Turó, el Puig Sesolles, abans de que s'hi plantés la base militar, no en bicicleta perquè la meva primera pujada al Turó va ser amb tretze anys per tant si bé des de la cruïlla de la carretera de Santa Fe fins a les antenes era de terra, recordo perfectament per com la vaig patir la carretera asfaltada des de la cruïlla de Pentacans fins a coll Pregon, per tant pel fet que el darrer tram asfaltat ho és per l'existència de la base militar jo en bici no he tingut l'oportunitat de rodar-hi fins ahir que sí a on en lloc de pujar al Turó de l'Home vaig aprofitar per fer el meu primer pas en bike pel cobdiciat Puig Sesolles. 

OMG, OMG, OMG.

Mentre pujava emocionat creia que coincidiria amb l'arribada de la nit mentre coronava el Turó, per una banda em sap greu, perquè pel fet de ser la llum la protagonista, i després de la protecció dels cavallers de la llum dins de la primera Corona de Granit, i la marxa de les Fades de la Nit de la segona Corona de Granit, ara únicament coincideixen el Destructor Independent i la Fada Reina de la foscor sempre que la llum doni pas a la nit més fosca entre els Murs invisibles de protecció de la Nau, i per tant ahir al Puig Sesollles va ser solitari, sí amb la protecció del Destructor Independent, però aquest sense la seva Fada Reina, després segur que van coincidir, ells dos al Puig Sesolles, però per altra banda  jo únicament m'ho puc imaginar, perquè jo ja era passant de costat per Fogars en descens vertical directa cap a Sant Celoni, amb els llums funcionant, sí per una nit que m'acaronava a distància des del mateix moment de baixar de Sesolles, lloc a on vaig posar els llums en marxa, i de fet la Lluna era ben present mentre baixava direcció a Pentacans. 

Baixant per corriols des de Pentacans fins a Can Carbonell la foscor va requerir de fer treballar el llum Powerled EVO PRO a mitja potència, zones tapades, molt per les fagedes denses, a on la poca llum encara present era expulsada sense contemplacions, i a on hauria pogut aturar-me i dirigir la mirada del meu Drac al Puig Sesolles per mirar de veure al Destructor amb la seva Fada, o a la Fada amb el seu Destructor, sí, hauria pogut fer-ho però unes mans sense percepcions m'indicaven que aquest era el seu moment, i el meu era arribar sa i estalvi a la capital del Baix Montseny. El pas per Can Perepoc nostàlgic, anys feia que no hi passava, l'arribada a Campins a la cruïlla que et porta a Gualba de Dalt promotora de moltes pensades inoblidables, són moltes les estacions compartides a Gualba de Dalt, poques als darrers anys sí però per aquest motiu de més pes encara. 

Un cop a Sant Celoni directament a comprar en primer terme una coca boníssima per menjar tot seguit, no havia menjat res des de l'esmorzar, i quatre panets que serien dos d'ells passats uns minuts part d'un dinar de pa amb tomàquet, formatge, codony, i iogurts, amb dues coles per beguda, després dels 500 ml d'aigua consumits a l'ascensió al Turó, un dinar-sopar a tocar de les vuit del vespre entre converses plenes de calidesa amb la mare.

Un SOLO aquest cop al Montseny, sí, i quina bona pensada decidir-me per l'opció de fer un Turó oh yeaaaaaaah! 

Ara esperant què és el què em té preparat el Destructor avui, ho escric i Cap de Creus em ve al cap, em frena l'anada a Roses, dues hores de cotxe que no ho són, i quatre que tampoc si penso en anar i tornar fa que cada pensada amb aquest indret quedi en això.

MTB, MTB, MTB. 

Esmentar especialment el pas per on a l'anterior ocasió va ser el darrer Vol de la The Motivator, mateix lloc, mateix clima, entre bikes, just al tram de la imatge superior aquest cop sense incidències remarcables. Pensatiu, molt, perquè la joia de la Vicious tot i ser el seu darrer Vol em va tornar a SC, una baixada trista la d'aquella jornada, gestionada correctament per la proximitat de la cita de l'europeu WEMBO de Finale, i a on l'Inbred va passar comptes amb onze bikers competidors, quina victòria rendint homenatge a aquesta bike que tantes satisfaccions m'ha donat, llarga vida a la The Motivator, que un dia tornarà a ser la protagonista d'un vell tram, de ben segur, de ben segur, OMG. 

Un SOLO

Fent el Turó a tocar de novembre, sortint a les tres de la tarda comporta d'una pujada entre les millors sensacions :-)

MTB, MTB, MTB.

St.Elies vs Turó de l'Home, SOLO

Veurem, veurem quin és el destí avui.

MTB, MTB, MTB.

Rucs i Fades

Certament, certament, avui una ruta que com fa dos dies torna a ser diferent, és una aventura això de sortir a aquesta segona primavera dins del mateix any, i més si estem a l'octubre amb un peu dins del novembre.

En res ja no sortirem de les temperatures entre els 5ºC i els 15ºC, serà emocionant rodar, poder-ho fer equipats d'hivern amb el pensament de ser a la primavera. De fet ho escric i penso, què escric, però aquest és el propòsit, si hem descansat a l'estiu ara l'intenció és rodar a l'hivern com a mínim tant com els millors estius a dalt de la bike.

És fantàstic tenir aquests propòsits, perquè amb ells el dia a dia agafa encara millor color, millor to, com avui que comentava amb el meu bon amic el privilegi de gaudir d'una jornada com la d'avui, sol, temperatures perfectes, pel què fa a aquest espai, perfectes per rodar, quin dia, quin dia, clar que yes!

Una menuda ha fet que avui tornéssim després d'anys, a zona de fredor, de fet sembla que el meu cos demana rodar a zones més fredes, el Montseny, com Òrrius avui. 

Fa dies que vull rodar entre Roses i Cadaqués, setmanes, de fet amb els Trinxes fa unes setmanes ja hi vàrem ser propers aquesta ruta, però no en tinc prou tot i el bany de l'estiu que vàrem poder fer, però no hi ha pressa, serà, serà, curiós banys d'estiu a les zones més fredes. Miraré que no passin masses dies, el fred intens per sota dels 0ºC no sé si és el què cerco, crec que en cap cas, oi què no?

Fa uns mesos des de febrer crec recordar del 2014, o a mitjans no és important que el Destructor Independent amb la Fada de la Foscor van acordar la construcció dels murs invisibles que no indetectables de protecció de la Nau Insígnia, i des d'aquell instant en disposar d'ells fem, fem, i fem, sense el temor agafat de la meva mà, omg, omg, omg. Mantenir-los en perfecte estat de conservació, els murs,  el nostre objectiu, sense aquests tornaríem a zona de risc, i no hi volem tornar oi que no? Ja fa anys, molts, que no sé què són les zones de risc, millor dit, sí que sé quines zones són, hi he estat, les he viscut, les he finançat de manera quasi infinita, ara crec que no ho faig, és la percepció, la meva, no necessito més, entendre que no ho estic fent. Els Destructors de Murs dirigits pel Destructor Independent lligat aquest darrer a la Fada Reina de la Foscor estan des de fa mesos apostats sigilosament a dalt dels Murs que envolten la Nau, atents, prudents, càlids, els noto i per tant restem tranquils, esperant, oi que sí?

Equipats de primavera dins de la tardor del 2015, Assos F1 culot pirata i mallot Intermediate, tèrmica Gore sintètica sense mànigues, mitjons Pear Izumi d'estiu, sabatilles Sidi Dragon 2 negres, guants Hirzl, les nostres joies, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, a 21ºC a les tres de la tarda, amb càmera ara ja sí de 26" i de 29", aquesta última ja ve perquè la Spot Brand ja té la nova bossa Deuter de sota seient, amb eines, la Lobgboard amb les mini tools de Specialized, amb la manxa nova també d'aquesta marca, sense incidències, sense coincidències, beure, un quart de bidó d'avui sí de 500 ml. sense menjar, amb llums Cateye-Powerled sense utilitzar, amb el mar mogudet.

Ara esperant a demà, a veure si hi ha Vol un altre cop, amb ganes ara de tornar a sortir, i per tant confiat en que demà tornaré a ser entre Dracs, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Uaaaauuuuu :-)

Quin gaudir a dalt de la bike ahir, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Ara sí, torno al Drac

Avui una jornada de grisos, per un cel tapat, sense fredor però, a 20ºC a les tres de la tarda a la riera de Llavaneres, a on equipat de primavera, pirata Assos F1, tèrmica Gore de màniga curta i mallot de màniga curta Alp-X 3.0, manegots Pearl Izumi, mitjons de Merino, guants Hirzl, ulleres Limar, casc Cratoni Terron, gorra Spok, calçat amb les Dragon 2 negres de Sidi, i en darrer terme l'armilla Lite de Campagnolo, les sensacions han sigut sempre molt bones.

La bike molt i molt bé, certament, com ahir les impressions més que bones, per evitar els laterals tous dels Ikon EXO 3C TR de Maxxis, he de rodar proper als 20 psi, més ràpida, menys comoditat, però el conjunt és formidable. Avui el Vol tampoc serà de nit, un altre dia de descans pel nou llum Powerled EVO PRO de Sigma.

Avui el meu millor dia a dalt de la bike, si parlo de temps a fer el Drac, un tram d'ell concretament, una volta aquest cop de 51 minuts, sempre rodant aeròbicament.

Ara esperant a demà, a on de ser el Vol crec que seguiré dins del tram de Dracs dia sí, dia també, avui per la tornada per Milans, les Falgueres Màgiques m'han proposat de gaudir amb elles mentre pujava cap a casa des de Caldetes, i això he fet, i tant.

He de publicar l'intervenció dels nous accessoris, manxa, clau multifunció Specialized, i la bossa porta eines, Deuter, per a poder portar la càmera de 29" a la Spot Brand.

Impacient per la propera arribada de les Giro Privateer, que tot i ser unes velles conegudes m'emocina tornar-les a tenir, clar que yes! curiós, rodant an 26", repetint calçat, les Dragon 2, les Privateer. 

I si miro amb més perspectiva veig que porto una bike sense marxes, sense suspensions, de ferro, crec que aquests moments d'ara d'aquí a uns anys tindran una lectura nova, diferent, segur, segur. 

MTB, MTB, MTB.