Trinxes de retorn al Vallès.

Quan tot camina, això, tot camina, una bona sortida, i ara els Trinxes ja tornen cap als seus dominis del Vallès, clar que yes.

Avui una sortida que feia mesos que no feia, direcció a la zona de la Creu de Canet.

M'ha semblat que érem molts bikers avui, mai masses si venen a passar-ho bé, i avui era un dia d'aquests. 

Avui no hem fet Montalt, he sigut prudent, i hem deixat el Montalt per a una altra ocasió, el grup rodava molt bé del primer fins l'últim i això ha fet que la sortida tingués un ritme divertit.

No ens ha plogut, fins i tot hem vist el sol, els Trinxes passant calor, l'Oriol xop, la Betty molta calor, jo equipat de tardor-hivern he anat perfecte.

Quan ets entre bikers Trinxes, fins avui i portem uns quants anys, gaudeixes de molts bons instants, a on les constants referències a que s'ho estan passant molt bé et fa això, sentir molt bé.

Una sortida Trinxa al Maresme té el seu eix amb qui, no a on, avui era una sortida Trinxes, aleshores poca importància té la ruta, que també. 

Cap incidència mecànica entre uns quinze bikers, cap coincidència, eines, totes, aigua zero, cervesa  una, després de pedalar gaudint entre tots de comentar l'aventura, menjar, un platan a la Creu, sempre entre unes temperatures prudents. Jo equipat com si de matinada es tractés. 

Una jornada més de bike amb els Trinxes, tres edicions i tres trams diferents, està prou bé. Pel proper cop, no any, o sí, seguirem amb el format d'aquesta edició, trams mixtes un xic més rodadors que els del 2013.

Un pronòstic de pluja per demà refreda de comentar la propera sortida, mtb, mtb, mtb. Tampoc és important, puc descansar demà, com si es tractés de dilluns, però costarà, moltes ganes de sortir a pedalar, MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Curiós a la zona d'avui, mateix espai natural, zero Destructors, ni corones de blocs de granit, i ni tampoc Fades i cavallers, això em fa estar pensatiu, he de sortir la propera per darrera casa, pel fet que hi ha una diferència insalvable quan no hi són, el to però salvat per la presència dels Trinxes, he de reflexionar sobre això perquè, què vol dir que l'arribada d'uns marca la marxa dels altres? significat segur que en té, falta que jo en pugui veure els motius, també segurament no cal cercar-los, per ser sempre entorns que sumen, sumen, i sumen, espais de bikes, bikes i més bikes.

7h07'

Una xifra preciosa, ara esperant  a fer el cafè, ja l'oloro des de metres, OMG.

Quan ets proper a viure una aventura, de ser, saps que ho tens tot a punt, però encara falten hores, gaudeixo  d'allò més, en el meu cas, més que un cop ja sóc a dalt de la bike. 

Vull dir, el tram a les prèvies d'un Vol, té una component d'emoció més intensa encara que la mateixa aventura en si, com sona, com sona. 

Ara ja el primer cafè ha sigut un molt bon moment, a on el primer pensament, va lligat a galetes, sí, sí galetes, jo sóc, era millor dit, a casa no hi ha ni una galeta, però flams, coques i galetes, en sóc un especialista, en cruspir-me-les, les galetes però per a mi són un punt i a part, i no totes les galetes, únicament algunes galetes, però ja fa molt de temps que no gaudeixi d'un bon festival de galetes.

Ara a pel segon cafè, mirant el pronòstic del temps, ara la pluja manarà a partir del mig dia, està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Galetes a peu del Montalt, un dia serà el títol de la crònica a The Great Escape MTB, que bé, que bé, que bé.

Ja us posaré una imatge del Cava d'ahir a l'hora de dinar, per quin es va decidir en Josep, mtb, mtb, mtb. 

A una hora de la cita Trinxes al Maresmes, no dic Montalt perquè avui no serà un dia Montalt. 

Emocionant, molt

Demà festival Trinxes, de ser, perquè el pronòstic és de pluja des d'aquesta matinada a les tres del matí. 

Ara des de la distància prudent de la darrera matinada, sembla que no pugui ser, però recordo la sortida com si fes setmanes que no pedalo, crec que és per les cames carregades, motivat pels canvis a la bike.  

Demà tornada a la normalitat, clar que yes, bike, bike, i més bike.

Molt content, amb les novetats de la The Motivator, també una mica prudent, per les sensacions contradictòries, vull dir, m'agrada tant la Vicious d'aquest matí, que el fet d'aquest comportament contradictori no implicarà de desfer aquests canvis, en cap cas, si no aconsegueixo una acceptable adaptació aleshores ja ho valoraré, oi que sí?

Una jornada com la matinada, OMG, OMG, OMG. 

Ara a esperar a demà a la matinada, per veure si hi ha un respir amb la pluja, i tant, i tant. 

Jo ja ho tinc tot a punt, bike, equipament, i el punt més important, concentrats amb que demà de ser, els Trinxes visquin  una sensacional aventura de MTB al Maresme. 

MTB, MTB, MTB. 

Dracs entre bastions

Rodar pel Maresme, rodar pel Vallès Oriental, amb les dues Single Speed té tota la seva raó de ser, i tant que sí, com també el fet que ara també rodem pel territori de la Bec i en Phil.

Storm.

De fet la darrera intervenció de la Bec des d'Austràlia així ho exposa, vull dir que hi sortim, tant a les imatges com també als textes. 

Lo.

És de tal naturalitat aquesta incorporació d'entorns familiars de casa indiferentment de la distància entre ells que un cop a Canberra no vaig tenir mai la sensació, per una banda d'haver arribat, ni tampoc la de marxar, sí la de, que bé que ens ho passarem. Com a casa, que quan sortim a una aventura la barrera és únicament el temps, el temps total que podrem seguir pedalant, res més, de ser el pensament únicament va en aquesta direcció. Tornant el pensament és de molta serenor, de moltes satisfaccions mentre vívim l'aventura, res més. 

Noves propostes a Garolera.

Ara un dels punts més presents és el de la temperatura, primavera i tardor manen aquesta conversa de temperatures. En funció de la variació d'aquestes equipar-se passa a ser un exercici divertit. 

Quan el fred s'imposa al mig dia cerquem anar a ponent.

Millor quan parlem d'equipaments ser a l'estiu o a l'hivern, els equips són uns de concrets. Ara no, ara cal ser molt prudent, i mirar d'encertar com haurem d'equipar-nos per no passar fred ni calor a la mateixa sortida. 

Repòs de Dracs.

Els trams quan saps quins són porten sempre el mateix pa a sota del braç, a data d'avui, no m'agraden les sorpreses. 

Escalant Garolera.

Uns colors propis de cada estació, ara els de la tardor fan que la sortida sigui memorable. Veus que tornes a ser a aquest punt de la ruta, saps que tindrà un final el poder ser-hi, no quan, certament, però veus el color, veus la intensitat del moment i un sol pensament et ve al cap, que bé ser aquí, que bé ser-hi. Moltes són les aventures que hem de compartir, i les estem preparant, i les estem prepaprant, i tant que sí, i tant que sí. Perseguir les bones sensacions, fita de genets de Drac, fita dels entorns Single Speed de casa, compartir-les el millor desig amb diferència. 

Direcció al poble del Montseny.

Uns espais, els meus, com ho són els de Sant Marçal impliquen Vols majestuosos, i són timó de cap a on hem de dirigir l'aventura amb els nostres Dracs.

Atacant la tornada.

Un destí,  com els d'aquestes darreres sortides, els corriols de casa de la Bec i en Phil, i per aquest motiu la sensació de ser a casa quan la Bec fa una intervenció, OMG, OMG, OMG, perquè a casa s'hi està molt bé, molt. 

Descansen els Dracs, descansem nosaltres, estem mirant, estic mirant, gaudint d'un tram a on hem decidit, hem pres decisions que són portal d'arrancada del vell tram de les belles sensacions, mtb, mtb, mtb.

Incidències, tres, dos petits xocs a girs de Santa Margarida pels canells glaçats, i un xoc frontal a Sant Celoni amb el mobiliari urbà, de la Betty no pels canells sí pel fred de Santa Fe. 

Coincidències, cap, la sortida amb els Trinxes és, no és una coincidència. 

Eines, totes. 

Aigua, un bidó de litre, un Cacaolat calent a Santa Fe, a Sant Celoni al segon pas una cola i mitja. Menjar, plàtan a Collsacreu, mig entrepà a Arbúcies, fruits secs escalant la Garolera, mig entrepà a Santa Fe, mig pollastre a Sant Celoni, i també pa. 

Equipats MIX estiu-hivern-tardor. Com sona. Això sí, jo sempre amb la Fusion de Gore. 

Temperatures, entre els 10-15°C del Maresme, els 6-15°C del Vallès. 

Quilòmetres per sobre dels 100, desnivell per sobre dels 2.000 m. segur. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Darrers quilòmetres.

Perquè tenim Miradors, perquè tenim Fars, perquè tenim genets, perquè tenim Dracs, perquè cavallers de la llum, Fades de la foscor, destructors de murs, dames, per tenir-los tenim aventures, grans aventures Single Speed. 

A les portes de disposar de la Nau Insignia, que de ser, seguirà com a motor dels Vols entre continents, entre Vols del Vell Continent, i tant, i tant. 

Quina porta hem obert quan hem mirat a casa, una porta a l'infinit, OMG, OMG, OMG. 

Qui ens havia de dir que el Vol era la porta d'entrada a un nou continent, mtb, mtb, mtb, que ara mentre escric el pensament seria el què us exposo. 

MTB, MTB, MTB. 

Arenys de Mar, dilluns dinant.

Mentre dinava dilluns, pensava, quin plaer llegir les aportacions del Blog.

Arenys de Munt, avui.

Mentre dinava avui, pensava en aquesta aportació, en el contingut d'aquesta, bones pensades, millors exposicions, pel to, pel to. 

Clar que yes. 

Dies d'aventures

OMG.

Aquests horaris són. 

Com m'agrada el MTB. 

Un dia curiós el d'avui, on és el sol?

A minuts de fer el primer cafè, Bec, Phil, clar que yes. 

Quina arrancada

La del diumenge passat a la Sitges-Sitges.

Un dia Trinxa a on veus ara passats els dies la imatge i un sol pensament fa camí, gran primera aventura per en Josep.

Dies de MTB.

The Best Biker Family

Ens hi manca un biker, dos, sí, però hi són.

De fet en Jordi ens ha deixat aturats, per això de les seves qualitats a dalt de la bike. No n'érem quinze, n'érem setze.

És un espai de secrets per a mi, molts secrets, i ser-hi ara amb aquesta familia de bikers de Vallromanes, en Michael, nosaltres, és memorable.

Passen els anys, forgem vides, les nostres, la meva, dies de Single Speed.

Aquesta imatge bloqueja el Blog, us ho puc ben assegurar, ben garantir.

Entre ombres del Montalt

Bikers, Trinxes, rodant entre corriols, escalant, baixant, ara sí, ara també.

Dies de MTB.

Red Biker

MTB, MTB, MTB.

Patiment a dalt de la bike

Hi ha dies per a tot, avui per a ell, un dia dels exigents a dalt de la bike, i no per la forma, si no perquè era el seu dia de patiment.

MTB, MTB, MTB.

A totes les guerres

Com molts dels Trinxes, sí, però també ell.

Avui tornàvem a coincidir, i com sempre converses i més converses, totes elles apassionades, divertides.

MTB, MTB, MTB.

Perquè ser jove

Quan veus en Joan és motiu de bones sensacions.

MTB, MTB, MTB.

Ireland Trinxa.

Silenciós, conversador, seriós, divertit, avui en 29er.

Li preguntava jo, com notes la 29er? i la contesta, diferent.

Dies de MTB.

Single Speed

Els origens, Vallromanes, l'associació, les bikes, el camí, la passió per les bikes dels Trinxes i nosaltres.

Dies de Single Speed.

Campió entre bikers.

Perquè és senzillament un bikers fora d'escala, i una persona fora d'escala.

Pel què fa a sobre de la bike, pel com de bé ens fa sentir quan és entre nosaltres.

Noves generacions bikers

I tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Germanor Trinxa.

MTB, MTB, MTB.

Montalt conquerit pels Trinxes

La imatge ho indica així.

Un plaer cedir durant el matí d'avui els territoris dels cavallers de la llum, de les piles de pedra espai de Fades i cavallers.

Hem compartit i hem gaudit, ganes de ser-hi amb, marca a totes, totes la jornada de MTB d'aquest matí.

Dies de MTB.

Bikers per a corriols

Quin biker, quin biker, quin biker.

Corriols per a bikers

No es pot demanar més pel què fa a MTB.

Bé sí, però té a veure amb Canberra i ara no ve al cas.

Una arrancada de 10/10, amb un dia que puc definir com a primaveral, lluny de l'hivern més intens.

Dies de MTB.