Poc a poc aquest va augmentant, bossa sobre dipòsit, per poder portar el la documentació personal, les claus dels candaus, les del Mirador, que no les dels Miradors, doncs no ha d’anar-hi mai, unes ulleres per veure de prop, i unes de Sol Oakley, una armilla paravent, i a on també hi descansen els guants un cop ja a dins del Mirador de tornada, i a on hi reposa el mòbil ben protegit de l'escalfor del Sol, darrera meu, just darrera meu la compacta bossa porta candaus de sobre seient, amb els cadenats, que augmenta significativament el pes, uns 10 Kg. segur que ha incrementat el pes de tot el conjunt, la petita i mínima protecció de la pantalla TFT tot i ser la mínima expressió també suma. Ho escric i ara veig que la barrera dels 200 Kg. ha estat superada, doncs parteixo d’inici dels 192 Kg. declarats pel fabricant, que ja és un pes excepcional per aquesta categoria de Gran Drac.
El pes dels candaus, i concretament la seva ubicació no ajuda a millorar el comportament dinàmic, molt lluny del centre de gravetat òptim on que sigui el més baix possible és la premisa, però també cal dir que no tinc avui per avui una alternativa millor si parteixo que considero imprescindible portar aquests cadenats de segurerat. I en menor grau afecta quan parlem de la bossa sobre dipòsit però per a mi encara més prioritaria que els cadenats doncs el què hi porto a l’interior no és negociable, puc sortir sense cadenats, doncs el Gran Drac no pot quedar-se mai fora del meu camp de visió, o millor dit no hauria de quedar-hi, dels 52 Grans Vols que porto amb ell a cap he requerit de cadenats, doncs de tres vegades que he fet un breu cafè a les tres he tingut el gran Drac a la meva vista, i jo he fet el cafè a l’exterior de l’establiment, a metres del Gran Drac, sí que a metres com esmento, sempre masses, i per aquest motiu he incorporat aquests cadenats i la bossa per portar-los, doncs hi ha sempre un moment que perdo la capacitat d’observar, i aquest fet es va repetint internitentment sempre, és a dir quan això es produeix no veig el què passa davant meu. Ho escric i em costa d’acceptar, puc fins i tot compartir que no em passa sempre però si que em passa amb tot, però absolutament amb tot, per fortuna o no, de manera intermitent, crec comprendre.
L’única manera que tinc per minimitzar-ho és mirant de mantenir rutines. Que no ho aconsegueixo però pensar-hi em tranquilitza.
En tot cas darrera meu soldats literalment a sobre del seient és el millor lloc dins de la mala distribució del pes, i en menor grau també soldada a sobre del dipòsit. Una mica ho podria considerar com si jo pesés uns 15 Kg. més, crec que en el Gran Drac més esportiu el pes del conjunt inclou un pilot de 80 Kg. seguiríem doncs en una situció força ideal. Considerant que l’increment de pes l’incorporo a la zona del pilot, seient i dipòsit, no seria el mateix si ho faig darrera del primer o via unes alforges laterals. Mare meva i em ve al cap la Transpirenaica i en com m'afactava la parrilla del darrera agafada a la tija amb la bossa corresponent, a la dinàmica de l’ASR-SL, mare meva.
