Cinc tocades

MTB, MTB, MTB.

Si plou com aniré equipat a 15°C a les cinc del matí?

Pirates d'estiu Assos, pantaló Waterproof Madison, tèrmica Merino Endura màniga curta, guants de tardor curts Alp-X, els Waterproof Endura per si de cas, Xenon de Gore d'inici, mitjons d'hivern Endura, calçat d'estiu Giro Privateer, sense protector de cara i coll, ulleres Limar photocromàtiques i casc Cratoni Terron.

Oh Yeaaaaaaah!

La calma

Abans de la tempesta?

Avui la matinada lluny del Vol, el migdia però agafat de la mà del Vol.

Tranquil aquest, dolç, ple de bones sensacions de MTB, no pel tram, sí pel fet de rodar al migdia.

Els migs dies OMG. 

Equipats d'estiu, únicament per uns pirates de sortida de primavera podríem veure que no es primavera o estiu, avui sense manegots, amb la Lite a una de les les bosses del mallot, amb tèrmica d'estiu, sense eines, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums, apagats, amb aigua, sense beure, sense menjar, a 23ºC a quarts de dues de la tarda, i dins d'aquesta climatologia, una lleugera i intermitent pluja, quasi inapreciable, però present.

Quan ets entre espais tan propis de tardor esperes instants de tardor, els colors ho són la sensació per una temperatura elevada fa que siguent entre Vols no estiguis ubicat, omg, omg, omg. Que rar entre colors apagats ser a temperatures a on l'activitat a la natura és màxima, mentre que ara tot resta quiet, no diré en silenci, però fora del vent d'ahir quasi que sí, quasi que sí. 

Costarà diferenciar aquest novembre del proper abril-maig del 2015, i molt, ja està bé, ja està molt bé, ara a veure què fa el desembre, què ens espera a nivell de fred per desembre.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

La campana

Ens ha salvat, OMG.

Ahir la Reina ja donava símptomes de fatiga anant a Mataró al mig dia, i avui després del primer break la baixada de rendiment ha sigut de tal magnitud que hem decidit tornar directes cap a casa, i deixar el pas pel Baix Montseny per a una altra ocasió.

Ha costat aquesta tornada, massa, jo diria que caldrà que demà la Betty resti aturada, res de bike, i molt de descans. 

L'aventura d'Escòcia passa factura ara, un mes després aproximadament, l'any passat Canberra la va deixar aturada fins iniciar un any nou, encara recordo les jornades de la Challenge de Nadal, OMG. 

Però aquesta factura la paga a gust, un mundial no s'aconsegueix cada dia, ni cada any, per tant, tot perfecte. 

Una sortida avui entre temperatures molt agradables, 20°C rondant-los sempre, equipats de lleugera tardor, molt lleugera, sense beure aigua, una cola, dos cafès, menjar, entrepà de botifarra blanca, i galetes, sense eines, sense manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums apagats fins la darrera hora. 

Ara pensant-la per demà, de ser, de ser, perquè encara no ho sé, veurem com comença la jornada demà, ara no la veig, cal descansar, i esperar a demà. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Volia agafar la June, per demà fer un Cap de Creus, o una zona Nord del Montseny, finalment ho he descartat, fatiga també, segur també que hauria ajudat que les piles dels Destructor engranessin les corones de granit, oh yeaaaaaaah!

9

Jo crec que serà una jornada de 9's, sense dubtes propers o un xic per sobre per què no?

Ara gaudint d'un break al primer tram de l'aventura.

Que bé, que bé, que bé, rodant a 20ºC.

MTB, MTB, MTB. 

Ennuvolat

Però sense previsió de pluja. 

MTB, MTB, MTB.

No hi ha pressa, no hi ha manca de temps, ni hora d'inici ni d'arribada. 

Des fel Mirador del Drac escoltant el silenci, oh yeaaaaaah!

I mentre l'escoltava m'he submergit en ell, OMG. 

Temps de Vol?

Pronòstic

Fantàstic per a una propera aventura de MTB, de ser, de ser, ho dic perquè les bones sensacions, la presència d'aquestes són peatge obligat si volem repetir aventura.

Però dit això si el pronòstic és bo, tot ajuda a poder fer, molt.

Ara a quarts d'onze de la nit em costa pensar en l'equipament, per les elevades temperatures que indica el pronòstic, OMG.

Quasi podríem anar equipats d'estiu?

MTB, MTB, MTB.

2D2

Som divendres, he superat aquesta setmana encara no sé massa bé com, ho dic pel refredat que em ronda, o el què podria ser un tema alèrgic, veurem, veurem, la realitat però marca una setmana complerta, seguim amb les sèries 6/7, està prou bé, com les millors de l'hivern passat.

Ara però la diferència és un seguiment mèdic encara més proper, per una banda l'aspirometria, de ser correcta, l'estudi alèrgic, i en paral.lel estic dins d'aquest tractament sota antibiòtic un mes més després de la visita pel tema de la parpella de l'ull. I no perquè l'evolució no sigui bona, a l'inrevés, si no per consolidar aquesta bona evolució.

Avui no han sigut dos Dracs, al segon li ha faltat el cap, i el coll era caigut a les platges de Mataró, pel fet d'estar tancat l'accés als Tintorers per Santa Mònica, de fet no ho sé del cert si al mig dia era així, sí que ho era a la matinada d'avui, i per tant no he arriscat, directes a Mataró sense acumular desnivell, ja va bé. 

Avui la Reina anava molt fatigada, i aquest canvi de ruta parcial li ha anat d'allò més bé, i a mi també, segur, segur. 

Equipats de tardor, amb calçat i guants d'estiu, sense la Xenon de Gore, amb la Intermediate d'Assos.

Sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxa, amb llums sense portar-los en funcionament, aigua, un quart del bidó de 500 ml. sense menjar.

Ho indicaré a part, per la xifra, per la xifra, 24°C a quarts de dues de la tarda a la riera de Llavaneres, és a dir aquesta matinada anava equipat d'hivern per a un pronòstic de temperatures de 12°C, i estava a 17°C, aquest mig dia anàvem equipats de tardor per a un pronòstic de temperatures de 17°C, i estàvem a 24°C, OMG, quina caloreta, sort que a l'ombra refrigeràvem lleugerament, això ara ajuda molt, aquest vent fresquet que no glaça l'ànima, i ajuda a no disparar la temperatura a l'alça.

Una sortida ràpida, o això m'ha semblat, a on sempre ha primat la conversa distesa, i les temperatures, les sensacions a dalt de la bike més pròpies de finals de primavera que no pas d'una tardor de novembre, però tot això que gaudim, oh yeaaaaah!

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Fregant-la

Perquè quan aquesta matinada ha sonat el segon despertador, jo no recordo que el primer hagués fet la seva feina, vull dir a les 5h10' ha sonat la primera alarma, és evident, la primera de les 5 l'he silenciat automàticament, això sí un cop ha sonat la de les cinc tocades tot ha començat a rodar.

Primer però he cremat la nova cafetera, no sé com, l'he posat a fer, i passats uns minuts menys de deu el cafè estava cremat, OMG. Seguidament sense donar-hi cap significat m'he equipat d'hivern, m'he posat els guants de Gore els Alp-X curts, quan dic curts vull dir curts de canell, i la resta en pilot automàtic, omplir parcialment el bidó d'aigua, primer baixar la bike del Mirador a la zona d'enlairaments, la jaqueta Xenon de Gore, ficar els guants Endura Waterproof i la manxa a la bossa del darrera d'aquesta, les botes Lake MX140, les ulleres Limar al casc incialment, i el Vol ja estava servit, omg, omg, omg. 

Hi ha moltes sensacions diferents, moltes, una però sempre té un to intens, molt intens a on et sens d'allò més bé. Avui com ahir, sense sol, i per tant entre Fades i prou, sense cavallers, un cop a casa sí que el sol ha arribat puntual, de fet sempre ve a l'hora ell, sóc joc que estic venint una molt abans, i per tant no coincidim dins del Drac, que ja està bé, que ja està bé. Les Falgueres Màgiques que ara em són amigues em deixen recordar les imatges del Drac segon a segon, dècima a dècima, i per tant el Drac fins i tot avui el podia fer baixant pel Tintorer amb les ulleres photocromàtiques, siguent aquestes un pel fosques per a rodar perfecte a negra nit, però és que el lloc per on passar fent el Drac està tan definit que no és important si porto les Limar o no. Després no sé perquè no les portava posades, he de pensar per poder gaudir del canvi de llum en ser al ben mig del trenc d'alba. 

En aquest punt entre la foscor i l'arribada de la llum tot té un to com d'aturada sense fi, no sabria definir el mot que ho concretaria millor, sí que la sensació a aquest punt del Drac és bona, molt bona.

Sense eines, amb calor, equipat per rodar entre 0-12ºC i a la riera de Llavaneres a tres quarts tocats de sis la temperatura era de 17ºC, sí, sí, 17ºC, encara ara estic aturat, bé ara no perquè la propera intervenció parlarà de la sortida de l'hora de dinar, i si a tocar de les sis de la matinada era aquesta la temperatura us podeu imaginar quina era la de quarts de dues del mig dia. Sense incidències, fora que el cami direcció a Santa Mònica està tallat, hi he hagut de fer un tram a peu, fet que m'ha indicat que el segon Vol de ser no repetiria Drac, coincidències, cap, Cateye i Powerled de llums, aquest darrer a mínims, un quart de bidó de litre del bidó de 500 ml. per beure, sense menjar.

Des del Mirador del Drac, no puc evitar ara després de dinar, en escriure aquesta darrera part de la crònica sense pensar en el Vol d'ara fa una breu estona. El que confirma que són dies de molt Single Speed, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Altes

Temperatures altes, miraré d'aprofitar-ho.

 

MTB, MTB, MTB. 

El cafè fent-se, que bé, que bé, que bé. 

Des del Mirador del Drac fent els preparatius d'aquest proper Vol. 

Fet

Una  arrancada lenta que a cada minut que ha passat el to ha sigut misteriós, sí, la imatge no és una casualitat que la Reina rodes obrint tram. La realitat és ben planera, les properes cites a mesos vista imposen com ha de ser el tram ara mateix.

A la riera de Llavaneres, 12ºC a tocar de les sis del matí, una hora després també. Equipats d'hivern, sí, sense concessions a res més que no sigui no passar fred. 

Ahir la visita al CAP, comportarà un seguiment diferent, aspirometria, i de ser correcta, test d'alèrgia, com sona, com sona.

Que bé ser entre Falgueres Màgiques, difícil ser entre espais tots a trenc d'alba, tots, i no veure l'instant entre Fades i cavallers, pel fet que cercàvem l'arribada de l'astre Rei, per gaudir de la marxa de les Fades, i l'entrada dels cavallers de la llum, però és que el Rei no ha vingut mentre érem dins del Drac.

Després un cop a casa, des del menjador de casa sí que he vist el sol, i tant, però l'oportunitat de gaudir del moment entre Fades i cavallers ja havia passat, però també és veritat que la imatge d'aquesta entrada de la llum és pausada i enriquidora, si tens ànima, si tens ànima.

Avui equipats com us vaig detallar ahir, la Reina un equivalent idèntic. Equipaments que han funcionat perfectes, també val a dir que a 12ºC poc fred podem passar, d'entrada, d'entrada, perquè escalant les dues rieres, Llavaneres, i Caldetes, un cop entres a terreny del sauló el fred no té contemplacions, ja pot indicar una temperatura prudent la matinada, però tot seguit entres a la seva plaça el fred sempre ens hi espera, i avui no ha sigut diferent, i els dits de les mans a les fosques dins dels guants tenien clar a on eren sense veure res, no vull pensar quan al pic de l'hivern fem Dracs a 2ºC de donar-se el cas quina serà la sensació de fred a les mans, però tampoc ho tinc tan difícil, recordar aquest hivern passat, i el gir per deixar la riera de Caldetes entrant al tram d'escalada direcció Milans a on la temperatura escala en la mateixa proporció que les seves pendents fa que els guants d'extrem hivern, com avui, tinguin tot el seu sentit, tot i que avui els he portat la primera mitja hora per passada aquesta rodar amb els nous Alp-X de Gore curts. 

Sense eines, amb manxa, sense coincidències, sense incidències, amb aigua, menys d'un quart de litre he begut, sense menjar, amb els llums, Cateye, i a mínims el Powerled. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Vaig a preparar-me un cafè, per pensar en els dobles Dracs, oh yeaaaaah!

Assegurar, assegurar

Encara no, i dius, si s'ha despertat, fer la intervenció, segur que surt, doncs segurament és així però aquesta no és la sensació.

Han sonat les cinc al campanar de SV, el cafè s'està fent, com deia ahir, veurem, veurem. 

El que penso ara, sort dels l'equipaments  nous d'hivern, perquè si no, sentint com la calefacció fa una estona que s'ha disparat dubto que ni obrís els ulls. 

Fred i pluja no vull imaginar-me com serà, però de no tenir aquestes sensacions de rondar-me un refredat, quines ganes que tinc de ser-hi amb l'equipament de pluja comprat a Escòcia. 

MTB, MTB, MTB. 

Proposant-la

Veurem, veurem, puc pedalar, puc pedalar, veurem, veurem. 

Per 12°C equipament d'hivern, culot Mavic Echappée, jaqueta Xenon de Gore, guants Alp-X, tèrmica Endura Merino de màniga curta, de la mateixa marca els mitxons, botes Lake MX140, ulleres Limar photocromàtiques, casc Cratoni Terron, protector de coll i cara.

MTB, MTB, MTB.

Content

De ser dins del Drac aquest mig dia. 

Si tindrà continuitat ho veurem passades les hores, demà si hi ha Vol serà de matinada, si no, quedarà per divendres. 

Emocionat per tot plegat, per les notícies que van arribant a casa de diferents temes de MTB, a on surts a pedalar aquest migdia i penses, que bé, que bé, que bé, en la línia d'haver iniciat els Vols ja fa unes setmanes, OMG.

Ahir esmentava, i si no era ahir no passa res, sobre la necessitat de fer un salt pel què fa a preparació, doncs això, contents de com estem rodant a dalt de la bike. 

Una baixada, com la pujada pels Tintorers divertida, un pas pel Pas dels Destructors entre clàssics. L'ombra de l'Independent darrera, oh yeaaaaaah! 

No hi ha fades, perquè no hi ha nits ni trencs d'alba, limitat, limitats per aquest risc de recaiguda direcció als refredats, i per tant prudència, molta prudència, imposa aquest silenci, quasi genera temor, omg, omg, omg. 

Equipats de tardor, calçat i guants d'estiu, sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxa, amb llums, sense funcionar, aigua, un quart de bidó de 500 ml. per ser mig dia a 20-21°C entre l'una i les tres del mig dia a la riera de Llavaneres. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Doncs això

Picar pedra.

MTB, MTB, MTB.

Picar pedra

No és important la muntanya, si ho és, en cap cas, o sí, però pel fet no ho és d'important, ahir va ser un dia Nau, Nau Insígnia, el tram sembla marcat abans de passar-hi mai ningú, el fet torna a ser que el pas nou no és un pas nou, per a mi sí, però no es nou, d'altres abans el van fer com a nou també, aleshores?

Ho dic pel fet de si bé ahir no hi va haver Vol, sí que hi va haver novetats de bikes, d'equipaments concretament, i tant, i tant, i com ja ve siguent freqüent darrerament va comportar d'una arribada d'equipaments, i un retorn aquest cop parcial dels mateixos per una talla incorrecta. 

Com sona, com sona, aquest cop no era Mavic, vull dir, en aquesta ocasió el patró de talla que indica la botiga no es correspont amb la talla que m'ha arribat. 

Ara un cop feta la devolució segueixo cercant ja no aquests mateixos equipaments en la talla correcta, que vindran, si no d'altres que sí que han arribat bé, tant que en vull fer venir més, i perquè no millor.

Necessitem equipaments nous d'estiu, no tots han de ser nous, jo aquest estiu ja n'he fet venir una llista prou llarga, en aquest cas de culots d'estiu, Mavic HC, i Pearl Izumi Elite els protagonistes, a l'hivern passat els mallots d'estiu Pearl Izumi Elite, i ara la gama que ha arribat d'estiu és la de Pearl Izumi la PRO, és adir un punt per sobre de la que ha vingut fins ara. He de dir que el nivell de detalls de la PRO és significativament més alta, de més qualitat que la que presenta l'Elite. M'he decidit per la PRO per la badana, i amb els HC em passa el mateix, aniré de poder, a la Infinity o Helium perseguint badanes més primes. 

A minuts del proper Vol, sota una calidesa que ha de permetre seguir dins de la prudència, ser entre Vols, el món no para de girar, sí, més o menys sobre si mateix, per això, per això.

MTB, MTB, MTB. 

Com pesa

L'experiència viscuda a l'agost, el refredat transformat en bronquitis. Ho dic pel fet que la predisposició de sortir cada dia és absoluta, sí, però no repetir l'experiència d'aquest agost encara ho deu ser més, perquè ni un punt a tractar dels Vols des de fa dos dies, la lleugera sensació de tornar a entrar en aquest procés tan pesat de passar, i Vols, quins Vols?

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador esperant veure arribar el sol, que bé, que bé, que bé, fem un cafè?

Prudent

Per mirar d'evitar el refredat, omg.

Ahir vaig notar unes lleugeres molèsties al coll, ahir a la nit van seguir, ara en menor grau, veurem, veurem. Les referències meves no són les millors quan parlem d'evitar-los. 

M'ha costat no sortir a pedalar aquesta matinada, fet que m'anima a pensar que tinc possibilitats de no recaure un altre cop. Vull dir que quan em ronda un refredat deixo de tenir ganes de fer Vols a les cinc de la matinada, i en ser el moment de posar-se en marxa no tinc el punt necessari per fer-ho, mentre que quan estic bé tot va rodat.

Ara el segon cafè ja ha caigut, i de ser les sensacions que tinc ara sí que sortiria a fer el Drac. Veurem al mig dia quina és la situació, veurem.

De totes maneres, jo des de fa quinze dies tinc hora al CAP, és l'espera mínima que hi havia, per seguir l'evolució de la bronquitis de l'agost, i per tant ara per ara crec que ho estic fent prou bé. El tema ull, parpella, no he tingut cap dia cap molèstia, ni abans ni després crec recordar, i el vint tinc visita per seguir-ne l'evolució, portaré vint dies ja de tractament amb antibiòtic, OMG. 

Aquest matí va de manteniment del  genet, no del Drac, curiós no per excepcional, si no perquè exposar-ho se'm fa rar, per allò d'exposar les pròpies febleses. Però la realitat és aquesta, perseverant no és antònim de feble,  queda demostrat en el meu cas, i no indica res més que aquest és el meu cas, no que sigui extrapolable necessàriament, crec, crec. 

Des del Mirador del Drac esperant l'arribada de l'astre Rei, oh yeaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Que bé que s'està descansant, ara surt el sol, i és una manera també dolça de gaudir-ne, des de casa veient com comença una nova, i sense cap mena de dubte fantàstica jornada.

Fem un cafè?

El salt

Des de l'alegria dels meus ulls, perquè aquesta és la dinàmica, proposar, proposar, i proposar, mirem de fer el gran salt.

No un salt físic en cap cas, sí pel què fa a la qualitat del nostre dia a dia, perseguint en lo possible que sigui poc vistós, i per tant silenciós.

MTB, MTB, MTB.

La proposta de Drac avui al mig dia ve de la Reina, no del genet que ja tenia al sac el propòsit d'una jornada de descans setmanal, però la veritat és que descansant del Vol de matinada les ganes de sortir a pedalar aquest mig dia eren grandioses, OMG.

Un Drac, un Drac té una component èpica, certament, per tot, per tot, entre molts per la component de les Fades, dels cavallers, i avui per ser de dia, per no haver-hi espai entre la nit i el dia, les protagonistes, les Falgures Màgiques, mtb, mtb, mtb. 

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, sense fer funcionar els llums, amb ells però descansant, a 19ºC a quarts de dues del mig dia a la riera de Llavaneres, sense eines, amb manxa, equipats de tardor.

Ara passant la resta de la jornada, segueixo emocionat, per tot, per tot, per quasi res a ulls del món, certament, i per això tan emocionant.

Dies de molt Single Speed.

Fem un cafè?

Si anava a una sortida dia

I ara també a dues, què és descansar, passar de dues a zero o de dues a una?

MTB, MTB, MTB.

Mentre hi reflexiono vaig a fer un Vol, oh yeaaaaaah!

Sumant

Desnivell dins del Drac, també fora d'aquest, com ahir, però no com demà que de ser serà una setmana infestada del privilegi de repetir Dracs, Dracs, i més Dracs. 

Ahir una jornada emotiva de bike, molt. 

Durant la jornada aniré preparant la crònica, avui tindré més temps, no tinc Vol, ni aquesta matinada, ni aquest mig dia, perquè avui aprofitaré per descansar.

Un espai de Fades, certament, de fet crec que he d'otorgar aquesta estació a les Fades, pel color, pel to, per les sensacions de la propia tardor, omg, omg, omg. Aquesta zona, propers al Baix Montseny és a tocar d'Olzinelles, i per tant ara sí que recordo la irrepetible maravella d'aquest racó oblidat per a tots gràcies a la poció de l'oblit de les Falgueres Màgiques

MTB, MTB, MTB. 

Ara però primer un bon cafè, fem un cafè?