Doncs no aconsegueixo recuperar-me del tot d’aquesta lleugera congestió, així estarem els propers quatre dies sense Vols per mirar de fer net, volia dir estaré )
En tot cas haver fet un 118/118 crec que podem fer-ne una molt bona valoració.
Hi ha un fila llarga de caixes amb nous components i amb nous equipaments per recollir al Mirador del Vallès Oriental. Segueixo dubtan tot seguit de si tornar part d’aquestes adquisicions, si no de les que estan per recollir que també sí de les que ja disposo fisicament avui, ara mateix crec que no, i per mirar de tenir-ho més clar estic treient un a un els components de les seves caixes dels que ja estan guardats al quart Mirador per mirar d’aclarir-afiançar el criteri seguit amb ells que ha fet que em decantés per aquests i no per uns altres, per mirar d’entendre quins han sigut els motius reals-funcionals que han impulsat la decisió de la seva arribada, doncs entre tants components i equipaments de tanta qualitat quedo puntualment o no tan puntualment desbordat, de tal manera que la reacció és de quedar-me quiet literalment, aturat sense fer res i perseguint quasi que sense alè aconseguir completar el muntatge final dels nous Dracs, i no dels dos Voodoos i prou si no de la següent generació de Dracs, la que d'alguna manera entenc que ha de ser el proper pas natural, de fet que coincidint amb l’arribada de la Tranny, com de les dues Voodoos, i d’això ja fa un temps considerable, anys vull dir, que el nivell de les pensades referides a quadres i components així com dels equipaments és tan alt que com esmento quedo en un cert estat de repòs, que considero que en part és una bona reacció doncs em permet de gestionar amb certa sensació de bonança el moment actual tan però tan dinàmic.
En tot cas la 1501, la 1200 referit a rodes, i les boixes del darrera Chris King, ara que les tinc totes tres a la vista, són d’un nivell que jo diria que dificilment entendré les prestacions reals que tenen, en tot cas aquestes properes hores, dies, fins i tot setmanes, miraré de redefinir la construcció dels possibles nous Dracs primer amb els components que ja tinc, segon amb els que estan per recollir, i en tercer terme valorant quins queden per fer venir, entre ells les direccions, que encara avui no sé per on començar un altre cop. Un fet que he de constatar-valorar parlant de rodes és que la llanda, la 1200 del darrera és d’un interior de 35 mm. així hauria de fer conjunt amb les ENVE M635, no la 1501 davantera que és de 30 mm. curiós perquè els conjunts serien un combinat de DT i ENVE, dos d’ells, doncs els altres dos conjunts seran davant i darrera ENVE M635, rodes aquestes, conjunts aquests darrers que avui no tinc clar que els quadres nous els acceptin, no recordo ara per a quins diàmetres de rodes són, ni tampoc tinc prou concretat quins seran els nous quadres després dels Voodoos, si finalment decideixo que aquests darrers donen pas a l'arribada d'una nova generació de quadres sense fer ús d'aquests Voodoos aleshores la selecció dels components actuals agafa una dimensió diferent, no sé si molt o no, diria que no es diferencia massa conceptualment, crec perquè la maduració nostra és la que és. Així l'ús condicionarà les geometries, i aquestes darreres a l'hora actuaran sobre el criteri de la selecció de cada un dels components que pot variar molt poc encara que ens decidíssim finalment a fer un projecte de Dracs agafats de la mà en aquest moments d'IF, sí que podria variar molt de ser English i encara més amb Retrotec, crec, tenint present que aquests dos darrers candidats defineixen sí o sí un recorregut d'un únic material com a opció descartant el titani, sí que he de dir que aquestes opcions les veig menys de rendiment i més de valor afegit, més properes a l'art siguent això sí operatives, indiscutiblement ho són doncs si no, no les contemplaria ))
Per posar un exemple de ser Retrotec, tija, potència i manillar serien de la mateixa marca en acer, el crankset seria White Industries l'ENO clàssic, les rodes amb boixes Paul Components amb pinyó WI rosact o les incombustibles DT específiques també, les llandes segurament a definir, de 29", però no serien en carboni, els frens dubto, la tija segurament Thomson, o una Moots, vull dir que de tots aquests components ara mateix únicament disposaria de la tija, i poca cosa més la direcció Chris King en la versió específica o White industries també. De ser un English segurament la demanaria amb tija, potència i manillar integrats, i el crankset seria una Galaxy Limited Edition que evidentment tampoc disposo, les rodes DT, les boixes, llandes ara sí de carboni, la boixa del darrera dubto perquè estic molt per la labor d'anar amb el mateix pinyó de White Industries roscat, en tot cas aquesta opció com la primera requeriria de donar-hi unes voltes més, unes quantes més segur ))
MTB, MTB, MTB.
Sense Grans Vols, content de no sortir amb l’esportiu, satisfet del retorn d’aquest, que estigui descansant a un dels Miradors un cavall de ferro d’aquestes característiques tan singulars, tant senzill, modest i a l'hora tan particular, que bé, i com esmentava el nivell és tan extrem-alt a l’hora que espartà que fa que es repeteixi la seqüència de menys és més, és a dir aturat tot i ser tot petites joies dinàmiques, podria ser pidria semblar una contradicció, en tot cas la percepció és molt guapa, i és per aquest motiu que s’activa el mode OFF, oi? )
La porta no sé perquè, o sí, segueix oberta, sota la premissa tímida de quin seria el meu garatge ideal, així la Gran Rutera forma part de la premissa i segueix sent un títol pendent d'adjudicar, o no i no serà mai, a on un dels factors que em dirigeix ara sí ara també cap a aquesta pensada-direcció és la imatge que em va venir fa tres dies d'unes puntuals millores del Gran Drac esportiu referides en primer terme a estètica, i ara passades unes hores més referides també a components funcionals, com podria ser Öhlins, i perseverant que res té a veure amb la possibilitat de treure'n el rendiment, sí però perseguint de fer realitat un concepte-ideal de construcció, res més. Amb els Grans Dracs cal ser molt prudent doncs la millora de les prestacions ho és en unes condicions espcífiques d'ús vull dir, entre Dracs seria el símil d'uns penumàtics de fang per a un ús de fang no per a un ús en terreny dur de pedres i sec, així quan parlem de Grans Dracs com més radicals són les propostes de pneumàtics menys utilitzables ho són per a un ús quotidià, a on tot va lligat segons el temp d'escalfament de les gomes, com més esportiu és el pneumàtic més tarda a escalfar-se caracaterística gens recomanable per el meu ús, d'aquí que jo no m'he mogut de les gomes originals que són una proposta per a un ús de passeig, i que per tant donen el seu màxim rendiment-prestacions des dels primers segons de funcionament, buscant la seguretat i prou, així per el Gran Drac esportiu aquests pneumàtics ràpidament et marquen els seus límits, encara més en condicions humides, que ja està més que bé, super bé, i en sec el sobreescalafament arriba relativament ràpid, el temps i les formes per gaudir a baixes velocitat com si d'una cursa extrema es tractés, com sona, com sona, fet que evita d'entrar a zona de riscos innecessaris gaudint d'allò més, mai hem de ser a un escenari de riscos quan parlem de pilotar, mai, les situacions de risc ja venen soles, no cal anar-les a buscar ))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada