Nosaltres o les bruixes no és important oi? sí que ho és d'important, fins i tot vital, i molt millor, però que molt millor que sota la pluja ens hi pentinem nosaltres, i salvant les distàncies perquè no també que mentre ho fem, a poca distància també les bruixes :-)
Una setmana sense bike, fins avui, per què fins avui? crec que per un final de jornada ahir menys exigent, que no vol dir res més que des d'ahir al vespre, aquesta vegada per les exigències del guió no va ser necessari veure sortir el Sol, i aquest fet ens ha permès de disposar d'ànims per fer Volar els Dracs aquest matí.
Sí que ho és d'important per a mi el fet d'haver gaudit d'un primer i breu Vol, un bon pressagi, i tant.
Poder agafar suaument els dits, els dits, vull dir que aquest premin suaument la pell que envolta el manillar Moots de titani mentre sents el Flow, per tant baixant per Milans com si ho fes a sobre d'una estora voladora, és aquest instant el dels dits notant el tacte màgic de la pell dels Hirz amb la pell Brooks, l'extrema suavitat dels primers amb la fermesa dels segons, pell amb pell, és un dels grans instants a ple Vol, poder regular la velocitat amb un sol dit mentre baixes fins al Passeig dels Anglesos gràcies als nous R1 també és dels millors moments, després passats aquests instants, un cop al Passeig, la calma, una avinguda planera agafada d'una intensa humitat, sense l'escalfor del Sol per l'arribada de la tempesta, OMG.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada