Som preparadors, pel fet què gaudim tant preparant com veient el resultat.
Una mica com a la SSEC, no és veritat, en aquesta ocasió ha sigut diferent, molt diferent, el gaudir ha arribat amb l'aterratge dels europeus Single Speed a la SSEC.
De fet la disciplina té el seu punt curiós, molt curiós.
Nosaltres practiquem el Single Speed, únicament Single Speed, fins avui i des del dia que em vaig enfilar a la Vicious, que la Single Speed ha acaparat la meva estada a dalt de la bike.
No practicar el Single Speed res més que esporàdicament, o assiduament puntualment,o cada pocs dies, o cada molts, o mai, o sempre, res té a veure amb la SSEC, ni amb la SSWC, res.
No té cap importància res del què facis amb la Single Speed, ni amb la Geared, o les dues ara sí ara també.
Té a veure a casa, amb qui, no com, ni quants cops, en cap cas, en cap cas.
Si amb qui, no té importància, aleshores res té importància a la SSEC.
Per aquest motiu la crònica resta aturada, pel fet què aquest concepte que a casa és l'important, com ho és el tenir com a pilar amb qui compartim el Single Speed, és el què marcarà la tònica de la crònica de la SSEC, sense cap mena de dubte.
Tinc clara la crònica, i tant que sí, des del primer mot fins el darrer, i tant que sí, i tenir-la clara, m'indica, i ja ho vaig exposar, deixar-la reposar.
Són tantes les bones sensacions, les situacions marcades pel bon to, que costa deixar-ne cap de banda, i és evident que ni una crònica, ni dues, ni tres, poden incloure-les totes, impossible.
El fet és què tot camina en aquest sender, en primer terme tenir-ho clar, i en segon terme un cop ho tinc clar, deixar que tots segueixi el seu curs. Sense deixar detall vist per gaudir, per compartir al Blog, cap, vist clar, perquè els què no veus, no val a mirar d'aturar-s´hi, sí que tinc clar què els detalls que no he vist, són tant o més sensacionals fins i tot què els que he pogut compartir personalment, i els què veus sí que et permeten de saber cap a on pot ser prudent anar, cap a on pot ser respectuós fer sender.
Gran nit la de dijous, amb aquesta propera família de primerenca arribada a La Pineda, gràcies per venir abans, gràcies per proposar una barbacoa tots junts, per acceptar un pa amb tomàquet i embotits tradiconals del país, la de divendres pels Àngels, gran aventura, gran aventura, la de dissabte entre bikers de terres del Tiber, del Tàmesi, del Rin, per emotiva, molt, la de diumenge a la nit, plena de les millors sensacions, dels secrets més valuosos, i la de dilluns, per la felicitat de sentir com sempre, què decidir ser-hi no té preu.
Hi ha moltes anècdotes càlides per comentar, centenars, aquestes marcaran el to de tota la crònica. Unes poques d'entre totes, és veritat, és veritat però no ens en calen més, oi que no?
Dies de SSEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada