Per dinar cal ser avui un Rei

 

I nosaltres ens agradi o no, encara dinem, per tant som Reis del XXI.

I un Rei necessita una corona, una bona corona, si és que hi ha bones corones, que jo penso que és difícil agafar criteri.

La meva besàvia adorava la monarquia, fins i tot es va escapar de casa per veure l'Alfons XII en persona, de lluny, de lluny.  No és el cas de la mare, ni el meu, que no definim què en pensem, o sí, i ho fem sense adonar-nos que ho fem.

De mentre he decidit que a l'hora de dinar millor marxar amb aquesta imatge i la que tenia previst posar la guardo per a properes intervencions.

És que aquesta imatge és de les què fa que el Blog a un dimarts com aquest dimarts, diferent a tots, tingui encara més sentit. Queda un dimarts més com a Mirador de la propera  SSEC2013 a Sant Gregori. 

Venim de quatre dies sensacionals de bike, de Single Speed, de crispetes, sí, sí, de crispetes, quants anys no pujava als cinemes de Girona,  i acabada una primera sessió entrava seguidament a una segona sessió, i tant que sí, i tant que sí.

Ara els dos cinemes a on jo anava a Girona ja no hi són, tampoc els de Sant Celoni, tampoc els de Granollers, curiós, sí, però el què segueix ara per ara, i si no que li diguin als senyors de Cacaolat, ara per ara encara segueixen existint les crispetes, sí senyor.

Anem a dinar, i no cal que siguin crispetes, no cal, sense sessió de cinema a casa no hi ha crispetes.

Dies de molt de MTB.