Fins el punt que estic cada certs dies allargant cada vagada una mica més la volta.
Avui he escalat fins el dipòsit del Montalt, i després m'he dirigit cap a Santa Mònica, per un cop a lloc baixar cap a Llavaneres, i així he canviat el Tintorer pel Montalt.
I pensar que avui volia anar fins a Sant Pol.
Una bona sortida de MTB. A on escalar per la zona del Montalt per a mi és un test de forma 24 Hores, pel fet que la pendent és quasi calcada a la de les 24 Ore de Finale, un xic per sota.
Les sensacions bones. No molt bones, sí bones.
Avui la temperatura esgarrifava d'alta per sort el pronòstic ja era aquest i per tant avui a excepció de l'Intermediate d'Assos la resta de l'equipament 100% d'estiu, amb camals però.
Coincidències cap.
Incidències cap.
Eines, únicament la manxa.
Aigua, zero, menjar cap.
Un sol que marca sense dubtes els colors de la jornada, mediterranis, Dracs, Fades de la nit, cavallers de la llum, dones d'aigua, una llum plena de pensaments emocionants.
Com us ho podria dir per poder fer-vos particeps de la sortida d'aquest matí, el mot seria, SATISFACCIÓ.
Dies de MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada