Quan entro en aquest sender passa com quan entro a una zona freda, després d'escalar amb la Vicious a tota velocitat, que una mena de xoc em ve tot de cop.
Però aquesta sensació no sempre em passa, no va passar dissabte, no va passar diumenge, ni tampoc dilluns.
He de dir que dilluns, la jornada de dilluns per singular, rodava sol, direcció a Salt, a on sempre hi sóc ben rebut, però cal dir-ho, Salt és lluny de casa, i més si hi vaig pedalant, no per la distància, sí per no ser proper a casa.
La presència al Niner Day va ser molt interessant, positiva, veus moltes coses, comparteixes moltes coses, sempre de bikes, bikes i més bikes.
Quan això passa si a més coincideixes amb les persones de Niner que lluny de casa, al Roc 2012, ja van tenir un comportament molt cordial amb nosaltres, si hi sumem la companyia del cofundador de Niner Chris Sugai i la del distribuidor per Europa de Niner l'Andreu Codina, així com la dels bikers de BO, sempre motors de les millors iniciatives a dalt de la bike, liderats aquest cop per en David Mateu de BO, com la coincidència amb d'altres bikers que veus per primer cop i ja és com si fes anys que fos, com els de bttmania.org, per rematar coincidim els bikers del Mundial 24 Ore SOLO 2012 de Finale , aleshores poc més pots demanar, i de fet no demano mai res, fet que fa, fet que tot ho fa més fàcil.
Vull dir què tot plegat, inclosa la sortida Trinxa de dissabte, fa què tot just avui lentament tot torni al seu lloc, lentament, i perquè no, confiant també amb que tot pugui tornar al seu lloc.
Hi ha dies per compartir sortida, la dels Trinxes de dissabte, dies per viure un festival del MTB, organitzat per un fabricant de bikes, el Niner Day de diumenge, dies per rodar sol, com ahir, amb la Niner de CX cedida per Niner, al mateix temps per gaudir de bona companyia amb els bikers de BO, al dinar i a BO, aquests darrers plens de projectes, com també al dinar de diumenge, amb els Banyolins i la Noe i en Jaume, sobre les probables 24 Hores del Roc 2013, com de compartir converses amb la Cristina a la tarda vespre a BO, i tot plegat fa que avui al vespre després d'una jornada de descans de bike, encara estigui més predisposat a continuar gaudint de tots aquests dies viscuts, com de no estar massa predisposat a canviar la dinàmica tan positiva que tot plegat m'aporta.
Una dada significativa, la percepció de ser a un dels millors vols de Drac, a un dels millors.
Divendres sense anar més lluny, memorable, memorable, memorable.
La conversa amb el Chris Sugai, a on en Jeff Jones va passar a ser un altre cop centre de la mateixa, com la de la SSEC2013, totes amb aquest pilar actual de les 29er. també va ser memorable. Quina manera que té aquest professional de gestionar el temps, quina forma de captivar, quina manera de pronunciar "molt bon cor".
Durant els primers metres ahir amb la Niner, els pensaments, inèdits, després passats els primers minuts, conegudament interessants, després per interessants, desconegudament oblidats, feia anys que no rodava amb un manillar de carretera, i menys entre senders i pistes, i ja no et dic per carretera.
De casa a Pineda parlant de bikes amb d'altres ciclistes, per després fer els trams en solitari, gaudint de la sensacional posició de la Niner de MTB, transformada a CX, fins i tot dels frens invertits, i tant que sí, quin manillar, quin manillar, quan les primeres hores ja havien passat, conversa amb en Mateu, i proposta de dinar.
A la tarda, dia de bikes, i tant que sí.
Puc demanar i per demanar, però millor repetir, i passaran els anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada