Els equips que han vingut per la Reina i que estic cercant també per mi, únicament perquè és el darrer any de Gorewear, així penso que és una bona idea fer-nos amb equips d'aquesta casa, referit a les renovacions que hem de portar igualment a terme ara i els propers mesos. Equipaments de la betty que des del primer moment s'han incorporat sense cap mena d'estridència a la rutina de les sessions d'aprendre a respirar, vull dir que estan funcionant d'allò més bé des del primer segon, que bé sentir-te així des del primer instant, i aquesta ha sigut la sensació amb aquests nous R3.
He de recordar-me ara sí ara també que no he de fer venir nous culots d'hivern, treballo amb tres, cert, però a l'hora i no ho recordava, disposo dels dos culots nous curts termo, i els camals termo corresponents, que funcionen també de podi, com avui a dins del Vol a 9ºC. Si apurem molt fins i tot per la talla comparativament van millor que la funció que porta a terme la constrastada jaqueta Xenon, vull dir que la Xenon funcionant molt bé a l'hora ara passats els anys em va una mica gran, diria que avui aquesta jaqueta hauria de ser una talla menys, és una M, i segurament la talla S m'aniria més ajustada al cos, que seria la ideal per fer un bon treball qua parlem de fred una mica extrem no de fredor. Normal aquesta evolució de la talla, doncs la selecció de la talla dels culots curts termo nous s'ha fet en base a la meva constitució física del 2025, i les jaquetes Xenon tenen uns anys, anteriors al 2018 crec recordar, i en aquell temps tenia una constitució física diferent, també amb un pes més elevat, uns quilograms més, motivat una mica per tot, per una preparació del 2016 al 2018 de cada dia a les set del matí encarrilada a la millora de la resistència però que equivocadament es va anar dirigint cap a uns exercicis de potència que ens va tornar-configurar una mica més corpulents comparativament amb ara, coses. La pensada en tot cas segueix el fil que a la pràctica disposo de cinc culots útils d'hivern, els tres Pearl Izumi, i els dos Shimano termo curts amb els seus camals d'hivern. Tot i així si coincidíssin les bones sensacions d'ara amb uns culots Gorewear C3 o C5 termo o germans de la mateixa casa i fins i tot perquè no paravent tindria severs dubtes sobre què fer, per el mateix motiu que els R3, és a dir perquè no tindrem més oportunitats de gaudir d'aquesta marca a partir que liquidin els propers estocs un cop passada la temporada que està per venir del 2026, vull dir no hi haurà temporada 2027 de Gorewear.
He de fer venir més tèrmiques intermitges de màniga llarga, de tardor vull dir, unes per Vols, i unes per ús diari fora dels Vols, que mentre les disposava éren les mateixes, com sona, aquestes darreres fa uns anys que per desgast em vaig quedar sense, i curiosament no he localitzat les que m'anirien bé avui, qui mes les proveïa era Wiggle i Chain Reaction amb les seves marques pròpies, així ahir mateix a la visita que vàrem fer hi havien les d'Assos i Café du Cycliste però no en vaig veure cap que s'adaptés a l'ús casual que jo li donava a les meves, caldrà doncs seguir cercant, és un equipament aquest que em costa una mica de decidir, anys, en tot cas tornarem a aquest espai doncs de totes les marques que ofereixen crec que podré encertar finalment amb una primera proposta després de molt de temps sense aconseguir-ho. També m'aniria bé localitzar tèrmiques de tardor i inici de primavera amb una mica de coll i amb la cremallera d'un pam, no més, per el mateix ús de carrer, que ho escric i dubto, és que no tinc massa clar a on som, sí a on estarem, que tampoc, oi?
Mentre no recollim la jaqueta d'extrem hivern inclosa la condició d'intensa pluja, no tindrem novetats de nous equipaments, ho dic i els dubtes agafen més força, que interessant tot plegat, segurament això em passa per les dues visites a les diferents botigues de Girona, influenciat per les amplies propostes d'equipaments d'aquests establiments.
He exposat des d'ahir a la sala principal del quart Mirador totes i cada una de les futures noves rodes, dotze entre les que venen radiades i les pendents de radiar, onze de carboni, totes DT i ENVE, amb boixes davanteres 240, i les 180, en darrer terme ara per ara les Chris King les del darrera, totes 15x110 i 12x148 respectivament, és a dir Boost. No sé si hi ha boixes del darrera de 24 radis de les gammes esmentades, si que n'hi ha però no les que cerco jo, és que una de les llandes de carboni de les 1200 és de 24 radis, i la necessito per darrerà, no necessàriament per mi, millor dit no la necessito perquè no la tenia present però de poder ser la radiaria. De la llanta Fat estic estudiant la boixa, no la forquilla, per evitar pensar amb una Jeff Jones, no vull que toqui ara el tema selecció de quadres nous, en tot cas vull una boixa del nivell d'una 240, i segurament no podrà ser, White Industries em ronda.
La resta de rodes totes són de 28 radis pendents de radiar, mentre que el tres jocs que disposem actualment de les Lynskeys són totes de 32, i no ho esmento perquè pensi en aprofitar les boixes per les llandes noves, doncs encara que coincidissin el nombre de radis les rodes de l'etapa Lynskey es quedarien com estan com a part de l'història dels corresponents SOLO del 2018, Finale i Fort William.
De les actuals de 28 radis, de les dotze opcions noves que ara disposo, únicament en radiaré ara per ara quatre, és a dir un joc i un joc, i després procediré a radiar dos jocs més de rodes, els primers conjunts seran d'interiors de 35 mm. els segons de 40 mm. i aquests amples marcaran sembla ser els tipus de quadre, les seves característiques, no a l'inrevés, curiós, mai havia començat-definit un projecte de Dracs nous per les amplades de les llandes, per el diàmetres sí amb l'arribada de les 29", però certament que ho exposo i n'estic molt segur de seguir amb aquest procés, doncs seran aquestes diferents llandes les que determinaran el comportament final de la bike. I aquest fet condicionarà si finalment els Voodoo tenen o no recorregut, ara per ara tot i haver fet venir la darrera direcció Chris King, que per cert tampoc és la correcta, no sembla que aquests siguin els propers protagonistes dels Vols, pot semblar, pot ser una contradicció, segurament però com esmantava tinc clar avui que aquest ha de ser el criteri ara. Fins el punt que primer radiaré les rodes, i després valoraré quin seran els propers quadres, avui IF i Jeff Jones amb els Spaceframe 29+ els candidats número ú, que ho escric i Retrotec també agafa certa-molta força. Les dues darreres pesen molt perquè el fet de conèixer personalment els seus fundadors fa que ens siguin més properes, de ser aquest el factor decantador els propers Dracs serien sense cap mena de dubte Retrotec ))
https://ingliscycles.com/retrotec-twin/
https://bikepacking.com/bikes/jones-titanium-plus-lwb-spaceframe-review/
Un altre conjunt de rodes molt atractiu que sempre hi és en silenci, i que no en sé res d'elles, doncs sempre ha sigut com una mena de mite des de l'arribada de les 29", no quan estàvem a tram 26", són les rodes de Shimano de la gamma XTR en 29", tant les de carboni com les d'alumini, i tenen un preu que siguent estratosfèric per mi, no ho són comparat amb d'altres propostes del mateix nivell, segurament seria per mi la roda ideal, resistent com les que més, i a l'hora sense el pas d'haver de radiar-les, veurem, en tot cas per sota de la mitja de preus de les rodes de la competència.
Prudència amb aquesta proposta, és Micro Spline un dentat diferent del HG nostres, i són de 24 radis, jo a Finale a tram 26" i també 69er amb les XTR de 24 radis vaig passar un bon calvari amb la roda del darrera per la trencadisa d'un radi, i no era la primera vegada, amb les rodes Shimano XT va ser en repetides ocasions la rotura del nucli, i que va haver de ser substituït dos cops, per sort aquest darrer no en cursa, però tenint present aquest dos aspectes que esmento podrien ser una proposta final ràpida referida a evitar el pas per un establiment físic per radiar. I el darrer interrogant és que dubto de si són de cons, dubto perquè he vist un despiece i no vaig saber veure els cons, que és/era el punt fort, diferenciador de les rodes Shimano, doncs amb l'ús dels cons el rodar era com d'un altre planeta a costa però d'un pes superior del conjunt de la roda, en tot cas crec que no ho són, de cons vull dir.
Mai havia vist l'alumini de la tapeta d'una potència, les cantonades dels torniols superiors per on passen, estaven totalment arrencades-llimades, les dues de sobre, mare meva, no tinc paraules, finalment avui sembla una caiguda en bike que gràcies a Déu sembla repeteixo haver quedat en un no res, consternat estic encara ara a dia vint-i-set, és la segona gran topada de bike propera a nosaltres des de l'arribada del quart Mirador, una de la Reina, de conseqüències gravíssimes, i ara aquesta segona d'aquest apreciat genet amb qui aquell mateix dia vaig passejar per Girona, que ho relleixo i diria que aquest mateix genet ja en va patir una d'anterior amb no recordo si trencadissa important i/o cremades considerables és que no en recordo l'ordre, en tot cas el fet ara és que no sé què pensar, no té relació o sí, doncs la caiguda ha sigut a Vilanova, vull dir la primera caiguda va ser a dues hores de la segona, però és a on sóc ara a aquesta tretzena revisió d'aquesta intervenció, desconcertat-contrariat per la topada esmentada, i content a l'hora per la ràpida recuperació, que podria definir com d'extraordinaria i quedaria curt, i aquest darrera circumstància marca el to de la tranquilitat també, que bé.
La jaqueta nova i la tèrmica ja són al Mirador, després del Tour setmanal a aquests, parcial però, a on una visita a tres dels Miradors ens ha permès sense fer-ho específicament de valorar les sensacions de l'estada del dia anterior a la capital, vull dir que sense tractar-ho les pensades passades vint-i-quatre hores són unes, les que són, en tot cas entre gestions totes de necessitat i de responsabilitat, també voluntàries sempre, i entre tot plegat els dos nous equipaments també són a casa. La tèrmica una talla més gran no la sé diferenciar de la talla més petita, curiós, però en volia treure el dubte de la talla amb l'arribada una segona ara en M, i la jaquesta nova de la Reina reposava a dins del seu blister a la banqueta específica a la saleta dels equipaments, a l'espera que la betty els propers dies poc a poc s'hi acostés, perquè entre revisió i revisió fa uns minut ja caminava per el Mirador amb ella, veurem, veurem, caldrà esperar perquè no estem rodant per un lleuger malestar que té la Reina des del matí de dimecres, i que també la frena a poder valorar les sensacions fins i tot en parat d'aquesta nova jaqueta tan especial, millor fer temps i esperar.
El component de la discordia, la nova direcció Chris King ja és al Mirador, quina emocionant espera mentre no comprovo si és la correcta, que bé haver fet el pas un altre cop, ja fa uns mesos de la devolució de les dues direccions que no van funcionar perquè no era el model, ara veurem aquesta Dropset2 si fem fira. Que com he esmentat més a munt a aquesta sèptima revisió del contingut, un cop verificada finalment tampoc és la direcció que necessitem per aquests quadres, ara per ara miraré de tornar-la i crec que de moment aturaré la recerca d'aquest component, donc ho escric, i noto una pau mental, renoi.
Seguint el darrer paràgref d'questa sexta revisió, ara arribats a aquest estadi repetir visita dels diferents establiment de bikes de la ciutat podria ajudar-me a decidir-me per una primera opció de tèrmica de màniga llarga per a un ús cotidià entre Dracs sí però no entre Vols, a veure, a veure. Cert que fins ara que marques que podrien proporcionar-me aquest producte tenen una proposta que a mi em vaigi prou bé, que em coincideixi prou, Rapha ho va fer el seu dia, Cafè du Cycliste des de la visita a la seva seu tornant de Finale, Gore i Assos candidats sempre, fins i tot ara Shimano, i fa dues dècades Pearl Izumi, no avui, tot i que crec que aquests darrers sí tenen aquesta proposta, i com ja esmento cada cop que surt aquest punt des de la gamma Rapha Mechanics de fa uns anys, que la tinc tota, tota, tota que no m'he retrobat amb una proposta germana que em generés tan bona sensació-funcionalitat, tot i que aquesta va venir per el projecte del Club a minuts del primer Mirador, i que ara passats els anys l'espai encara hi és però que ja no en tenim la possibilitat tot i disposar-lo, una mica com els Miradors, que els disposem en ferm, però contradictòriament presenten una barrera invisible i diferent a cada un d'ells, i en segons quin no tan invisible ))
https://content.rapha.cc/nl/en/a/story/mechanics-collection
De fet l'anada a Chain Reaction de fa uns anys, molts, per cert inoblidable, ja formava part d'aquest projecte de MTB per a tot, ara i diria que portem uns anys, estem a un tram de Single Speed per a tot, i de ser aquest nou Mirador a aquesta vella ciutat quin fart de fer Vols que ens farem, OMG.
https://thegreatescapemtb.blogspot.com/search?q=visita+a+chain
MTB, MTB, MTB.
El Gran Drac de dues rodes per a grans rutes ronda proper al quart Mirador, el candidat, un d'ells lligat a la propera visita al proper curs de nivell mig, de ser que ara no és a on som, l'altre candidat va lligat directament a Vols, com sona, no a Grans Vols, quines coses, tots dos tenen un prestigi que segurament és el què em frena, no sé si únicament és aquest aspecte, també que les prestacions de l'actual són tan extraordinàries que tinc dubtes, molt raonables tots, fet que encara ho fa més interessant.
A veure com respiren les sensacions des de la ciutat demà del projecte de nou Mirador referit a com podria ser de decissiu per decantar o no l'arribada d'aquests candidats no per determinar quin, sí per fer-ho possible, per afavorir que que un d'ells finalment sigui una realitat.
La Super Armadura de Gala amb reminiscències dels 80 segueix pendent, queda una talla S, no n'hi haurà més, i segueixo sense fer el pas. El coixí de seguretat pel de fet tenir clar la marca i el model del 2025, després de quatre anys de cercar està a unes poques setmanes de venir, si no dies, podrien ser també uns pocs mesos, veurem.
Tota una jornada a la capital, renoi, avui dinant fins i tot al centre centre, i avui ha sigut diferent, molt, tot ve de la darrera visita, entremig un accident del meu interlocutor el mateix vespre després d'aquella amb la bike que va comportar d'unes conseqüències molt greus, puntuals però, però de molta gravetat, i d'una recuperació quasi miraculosa per la rapidesa, i que avui ho ha condicionat tot per les sensacions, per sort per res més, lògic que ens condicioni, lògic que em té impressionat com s'ha recuperat, renoi que bé, que bé, que bé, doncs entre l'afectació-sensacions de la darrera visita, i l'incident-accident de MTB esmentat tot ha girat dins d'un registre com a poc diferent, de molta calidesa però singular a l'hora, molt, podria dir ara passades les hores de puntual desconcert.
En tot cas referit a definir la possibilitat d'un nou Mirador, i que aquesta acció de concretar una mica més ja no de consolidar, o també, ajudés a consolidar l'arribada d'un nou Gran Drac de dues rodes, aquest fil va seguint el seu curs, mentre aixó camina també hem coincidit amb un Gran Drac esportiu extrem, base d'un dels dos candidats presents per mi des del 2018, l'hem vist molt radical, certament, fet que em fa pensar en aquest candidat que em segueix des del 2019, la unitat concreta no una de similar, així segurament sense adonar-nos sí que avancem sempre per camins cada cop una mica diferents però que a l'hora ja són els darrers anys els que em anat fent-obrint amb anterioritat dia sí dia també, oi?
Mare meva quina manera de caminar, caminar i caminar, avui la Universitat i les muralles les protagonistes, sense ser-ho, però la magnificiència d'aquestes ara em ve al cap, curiós que per anar a buscar els cotxes sempre fem el mateix recorregut, i ja fa com a mínim des del 2018 que no deixem de fer aquesta mateixa rutina, quan fem la curta, com avui per un aspecte del temps que semblava indicar sí o sí pluja, i que després finalment no ha sigut.
Això sí no han faltat tres cafès crec recordar o dos, i una xocolata, fets que mentre ho escric tinc molt bones sensacions, curiós, molt, crec, volíem fer un gelat però l'establiment de referència estava puntualment tancat per obres, vull dir que no ens hauríem aturat amb la xocolata, coses ))
En tot cas una jornada on hi ha hagut de tot, i no podria dir quina ha sigut l'estona més guapa, un dels cafès l'hem fet a un espai de bikes curiós, no diria còmode, no ho hem estat, sí curiós, també pausat, on he d'entendre que les gravel i els equipaments per a la pràctica d'quests marquen el to de tot plegat, feia temps que no veia equips de la casa Café du Cycliste, en tot cas, com Assos, sempre força interessants.
Avui dissabte mentre vaig per la sisena revisió d'aquesta intervenció seria un dia per a una xocolata calenta a la capital, i veure sensacions, però em frena d'entrada el desplaçament, i també que el Gran Drac més esportiu ha de disposar sempre d'un lloc de repòs a la capital mentre hi sóc, que el tinc, una tercera planta desèrtica, això quan no plou, perquè si plou no és una opció còmode, també que de la mateixa manera que la pluja ens diu al Mirador que aquesta condició climàtica reafirma amb força que no hi haurà Vol, com ja venim d'aquesta setmana quatre, també aquesta característica em frena a fer el corresponent desplaçament, certament, i que pensar en racaptar sensacions també comporta d'una força de voluntat, i evidentment d'una certa determinació, aquests dos factors formen part del meu fer quotidià, certament, certament, sense anar més lluny durant el període 2008 al 2013 van ser cinc anys d'anades i tornades ara sí ara també des del Mirador de SV a Girona, i rodalies, totes les rodalies.
De ser aquesta anada en solitari podria haver sigut aquesta la tercera xocolata del darrers deu dies a aquesta localitat, a més al mateix lloc, renoi, potser en fem un gra massa, o no, vint-i-un mil passos-raons així ho avalen a cada anada. També em frena que les grans vies de comunicació del país ja em fan respecte a un dia de Sol, per un trànsit intens, molt intens, i a l'hora sempre més ràpid que jo, aleshores la pluja ho agreuja tot una mica més, oi? doncs jo encara vaig més lent, amb pluja tots anem més lents però en aquestes darreres condicions jo amb el més esportiu que no amb el de dues rodes, tot i que no recordo haver anat mai en els darrers quaranta anys doncs anterior a aquest sí que hi venia a in intent fallit una altre cop a estudiar a la Universitat de Girona, la recordo propera a Girona Sud, en tot cas fer-ho amb l'actual Gran Drac de dues rodes fins ara si més no sempre ha quedat en una pensada, em frena molt que aquest requereix un cop a destí com amb l'esportiu com també amb els Dracs, amb aquests darrers encara molt més, d'un lloc específic on quedar protegida guardada dels ulls de tercers, Dracs i Grans Dracs de dues rodes són molt vulnerables al carrer, i a llocs tancats però compartits l'estadística diu que també, això ha sigut així sempre, i sense anar més lluny el 2009 se'ns va proporcionar un espai tancat perfecte per la Transportadora de Dracs mentre feiem estada a aquesta capital portant a terme un l'encàrrec d'un somni, i que com aquest un dia vàrem obrir els ulls i tot va quedar en un no res, bé tot no en cap cas, el somni sí. El fet és que amb el Gran Drac de dues rodes rodo millor amb pluja que en sec, però amb l'esportiu és a l'inrevés excepte a moments-trams molt concrets d'inspiració, èpoques fins i tot diria jo, a la ruta SV-Coll de Pollastre-Collsacreu-SC a on és literalment espectacular l'experiència amb pluja d'un concepte NA a propulsió. En tot cas que guapo el què exposo, que guapes les pensades, els continguts, coses.
Seguint el fil de les anades a la capital he de dir que aquest matí revisant aquesta intervenció la número 9, estem a dimarts de la setmana 5, la pensada la reflexió que em passa per el cap és que és curiós que no hem coincidit massa cops amb genets que prioritzin la qualitat, la seguretat, la protecció del transport quan es tracte de portar els Dracs, excepte en una ocasió concretament amb el gurú, és a dir que aquest siguin transportats dignament via una Transportadora específica per aquest fi, mai, sempre la conversa sobre aquest aspecte ha quedat silenciada, aparcada, lògic doncs el medi té un cost que en el millor dels casos multiplica per tres l'import d'un Drac de nivell alt, referit a imports vull dir que no necessàriament de prestacions, sempre ha sigut així excepte com esmento amb la Transportadora taronjada automàtica, OMG, i ara recordo també que la BEC a les antípodes també la tenia amb doble caixa per portar passatgers crec recordar, del mateix color, 4x4, i amb caixa oberta del darrera. A aquesta última també l'ajudava, perquè ara no sé si la té, que per accedir als llocs on treballava, per l'arqueologia, aquesta Transportadora de Dracs era la ideal, un fet curiós és que a Austràlia l'arqueologia és una feina que et permet prosperar, doncs han de documentar per llei tot vestigi del seu passat, per petit que sigui, així doncs ja en som tres, el gurú, la Bec, i nosaltres en darrer terme, i que avui ja no formem part d'aquest grup d'irreductibles bàrbars, que ho escric i crec que hi hauríem de posar remei, que crec també que a l'hora no, en tot cas si decidíssim un nou Mirador a aquesta vella capital veuríem quines sensacions porta agafat de la mà, i de ser aleshores valolaríem l'arribada d'una nova Transportadora de Dracs, però avui per avui no estem a aquest tram, crec, crec.
Finalment no hi va haver xocolata, i la possibilitat d'una anada a Girona va quedar en això, sí que com a aspecte positiu, com a reflexió positiva m'he adonat que estic valorant de les properes visites, que fins ara he fet sempre acompanyat fer-les també sol, novetat d'aquesta darrera dècada anar-hi sol, el motiu seria experimentar les sensacions en solitari, i també obro la porta a la possibilitat de fer una primera anada segurament sense aturada o sí de poder aparcar el Gran Drac de dues rodes a la porta mateix d'on fer la xocolata, si no, no, i ja seria un gran pas tot i fer una anada i una tornada sense l'esmentada aturada, en tot cas és una pensada molt positiva per a mi. Em costa doncs també fer el pas que les diferents Super Armadures de Gala, el casc com el balaclava interior no faciliten ser a llocs, en cap cas, i menys a un entorn urbà, de fet les Armadures de Gala ara sí formen part del decorat de Girona, però és aquesta darrera que s'ha adaptat a la nostra indumentària, no a l'inrevés, ara per ara no passa així amb les Super Armadures, i de ser jo ja no ho veuré, tot sigui que decideixin també construïr un Laguna Seca 2, a veure, a veure, doncs la propera tendència és que els d'Englewood volen recuperar els circuits urbans, i dic aquest circuit concretament doncs ja ha vingut la meitat d'aquesta possibilitat-projecte amb el Sea Otter Europe, així que vingui la segona part segur que és més que possible, cosa que ho escric, és avui una realitat, i jo en cara no en sóc conscient, crec que no vull ser-ho, encara, encara.
També és excepcional per interessant, per positiu que d'aquestes sensacions segurament en dependrà el fer recorregut o no un altre cop a aquesta capital, vull dir quin privilegi dependre d'entrada únicament d'aquestes, que no és del tot així perquè les circumstàncies, i no les sensacions i prou, també poden decantar-ho tot, i un punt encara més important com ho és que un sol gest contrari o tipus d'indicació clara que ens ho marqui, i la mirada tot seguit sense dubtes es dirigirà segur cap a un altra horitzó proper o no. De fet al Viena d'ahir a Granollers a minuts del tercer Mirador no apuntava a que la direcció a seguir fos l'actual d'obrir un mou Mirador a aquesta capital, de fet també a Granollers estem mirant d'ampliar l'espai dedicat a les Màquines de Prosperitat, i no perquè hi tinguem activitat, que també, si no per augmentar la possibilitat d’afavorir les bones sensacions, i també hi estem cercant un Mirador per a nosaltres, recerques que a l'hora van agafades de la mà de la dedicació que hi estem posant a la plaça de Girona, referit un altre cop a la possibilitat de disposar d'un nou Mirador a aquesta capital. Per això per aquest estadi actual, el de dependre de les sensacions com a punt de partida és tot un privilegi, renoi, perquè de ser quin com gaudirem amb els Grans Vols de dues rodes, i va per tu BEC, oh yeaaaaaah ))
