Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

divendres, de novembre 07, 2014

Frontera

De la matinada, ara del migdia, dues lleres agafades de la mà.


Un mig dia a on dinar sí, però també un segon Drac, oh yeaaaaaa!


Perquè la Reina anava a sortir, perquè un bon cafè després del millor Vol no és, un segon Vol aquest mig dia entre Dracs sense cafè. 

Les Falgueres com al matí, com a la matinada, ara no em comporten oblit, OMG.


MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, neguitós, impacient, no diré que no, omg, omg, omg.

R2X

Rodar rodó, lluny de les bones sensacions d'abril, o de febrer, certament, certament, però similars de fons, és un pas positiu, molt positiu.

Avui el termòmetre indicava 3ºC, no ho sé, ahir indicava 5ºC, és cert que ho indicava a les 5 del matí, i també pronosticava per avui 10ºC a les 6, i crec recordar que 9ºC per ahir aquesta mateixa hora, i pel pas per la riera de Llavaneres coincidia la temperatura a les 6 del matí. Avui el mateix, indicava un pronòstic de 10ºC a les 6 de la matinada i a tres quarts a la riera de Llavaneres marcava 10ºC, una hora després es mantenia, i sí es mantenia.

Per aquest motiu pels 3ºC que marcava incials m'he equipat d'hivern, no extrem pel pronòstic 7ºC més alts d'una hora després, sí de fred, tèrmica Merino d'Endura de màniga curta, jaqueta Xenon de Gore, mitjons Endura d'hivern, botes Lake MX140, guants Endura Waterproof, i per fer part dels Tintorers Alp-X de Gore curts, sense protecció pel vent, protector per cara i coll, ulleres Limar photocromàtiques, i casc Cratoni Terron. Baixant una sensació de fredor, escalant una sensació d'escalfor un xic alta, jo diria que és un bon mix, mtb, mtb, mtb

Les dues torres, OMG.

La Nau Insígnia va ser la protagonista de fons ahir, i tant, i tant, avui també, les torres indiquen el to, oh yeaaaaaah!


El Destructor Independent torna de la foscor, torna de la llum, i preserva la distància de les corones de granit engranades entre elles en armonia, Fades i cavallers a cada una d'elles, esperant, pacients, sabent-se motors d'impulsió de la Nau, omg, omg, omg. Les corones de granit, llar en origen dels Destructors, el granit, el granit, impulsaran la Nau Insígnia a navegar amb o sense vent pels Continents, proposant missatge de sumar, sumar, i sumar. 


Mentre escalava avui pel Tintorer podia acaronar les fulles dels matolls baixos, ara sí, fa tres dies els esquivava per mirar d'evitar la seva humitat, la seva elevada acumulació d'aigua, avui no, avui eren més amigues que mai. 


Ho dic per les Falgueres Màgiques, portadores del missatge de l'oblit, i que de ben segur aniré esbrinant perquè a genet i Drac no ens fa aquest efecte, perquè després de mesos de no coincidir-hi al Montalt ara a Milans fetes presents cercant la coincidència ara passats aquest temps breu, etern,  la sensació és la de ser al segon dia consecutiu després del darrer.


L'horitzó imposa a miuts d'entrar a casa, entre les dues torres, he de confiar que amb elles, he de pensar, MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, de mentre, ara sí, de mentre, esperant que consolidi el tram de 100 Dracs, de poder ser, de poder ser, clar que yes! 


Fem un cafè?


Punt de partida?

Després de tres mesos no ho sé, vull dir què en sonar el despertador el segon cop a les 5 del matí un xic tocades, i sentir minuts després com puja el cafè així ho hauria d'indicar, sí, però millor deixo passar un parell de setmanes per confirmar si estic enfilant la serie a 100:-)


No he sentit el primer quart del campanar de SV, avui la son és la protagonista. 


MTB, MTB, MTB. 

dijous, de novembre 06, 2014

Entre tres

Opcions, entre tres opcions, millorar la bike que funciona bé, però pot anar millor, millorar l'equipament, que tens però hi ha punts a millorar, o millorar la forma a dalt de la bike, que sempre ho vols però que de manera objectiva costa valorar-ho, sense cap mena de dubte la prioritària per a mi és  millorar l'equipament, bàsicament perquè si millores l'equipament millores la forma, pel fet que com més complert és l'equipament més surts en bike, i en el meu nivell, level 1 el bàsic, el de mirar de sortir és l'objectiu únic, ara per ara cap més, i per tant la millora de l'equipament d'hivern concretament des del 2010 comporta sortir més en bike, sobretot com us esmento a l'hivern, millor dit a les estacions fredes, i de pluja, que no sóm poques, final estiu, tardor, hivern, i inici primavera.

Avui, ahir, abans d'ahir proposen aquest model, en definitiva aquest criteri a seguir, té aquesta línia un tram interessant, millores l'equipament, surts més, millores la forma, cuidant evidentment molts aspectes i detalls de com sortir, i en tercer terme la bike requereix de molt més manteniment, però aconseguir la millora de la forma compensa i molt el fet de veure l'increment del manteniment de la Vicious.


A 5°C a les 5, a tocar de les 6 del matí a 10°C, i una hora després a 9°C, a la riera de Llavaneres. Bidó d'aigua sí, sense beure, pel fred aquest cop, menjar, no, coincidències, dues bikers perfectament equipades per rodar de matinada, incidències, cap, eines, sense, amb manxa.


Des del Mirador del Drac, mirant d'entendre poques coses, i per tant cercant respostes a unes poques qüestions.


Equipat d'hivern, botes Lake MX140, mitjons d'hivern Endura, culot Mavic Echappée, tèrmica màniga curta Endura de Merino, jaqueta Xenon de Gore, guants Endura Waterproof, protector per la cara, gorra Spok, ulleres photocromàtiques Limar, casc Cratoni Terron.


Les Falgueres Màgiques, com m'ho faré, mirant a pocs metres veient les dues torres únicament, i no cercant res més que mirar-les sense voler cercar l'horitzó des de les torres, segurament, segurament.

 
Costa però no cercar l'horitzó, MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

13°C

Avui, una mica més, un xic, per segons ara per ara no ha primat la son. 


La diferència de dilluns a avui a aquesta mateixa hora 13°C. Avui 5°C això és un canvi de marc significatiu, quin sentit que té ara l'arribada dels culots Mavic Echappée, aquesta matinada de ser estrenaré el segon, ara sense l'equipament específic complementari de pluja. No sé si agafaré els guants Endura Waterproof, per la seva extrema protecció contra el fred, és que 5°C ja és fred per a mi. 

Veurem, veurem, de no haver-hi Vol manarà la prudència, de ser-hi haurà guanyat la constància. Quina sona millor, per a mi constància siguent prudent. 

A minuts del primer cafè, fem un cafè?


Ara a segons del Vol, sonen tres quarts de sis al campanar de SV, OMG. 

MTB, MTB, MTB

dimecres, de novembre 05, 2014

Emoció intensa

Sí, pels Vols, OMG.

Poder repetir Vols és sensacional, fa ara més de noranta dies que no puc repetir Dracs, noranta dies OMG, OMG, OMG. Normal l'emoció, i més si la motivació de fer, de fer Vol darrera Vol no s'atura, o millor dit té possibilitats de no aturar-se.

Poques propostes tan senzilles, bike, MTB, Single Speed, Drac darrera Drac, i sensacions tan bones, mtb, mtb, mtb


Demà un bon pronòstic de temps, no ho és tot, avui la jornada de MTB ha comportat per la seva intensitat una crònica dins del marc del 2007, certament amb la realitat i l'evolució natural de The Great Escape MTB, sí, decidir-me pel Drac, pel meu Drac, i resultar ser la ruta també un Drac, no puc dir res més, gràcies Bec, gràcies Phil, l'expressió per a mi és vostra, oh yeaaaaaaah! Per extensió, no ha sigut breu, si més no, no ha sigut una aportació fàcil de construir per a mi, en cap cas, un plaer sí, senzilla en cap cas. 

Des del Mirador del Drac, pensatiu, nerviós també, entre Dracs els Vols, entre Falgueres Màgiques, demà podria ser un bon dia per recuperar la ruta del lloc on vaig veure per primera vegada els Destructors de Murs, veurem, veurem, prudent esperar a quina és la primera sensació a tocar les cinc de la matinada, i de ser, un primer cafè obrirà la jornada del Vol, després si en primer terme hi ha cafè possible que minuts després tingui aventura de MTB.

Una jornada diferent la d'avui, dins d'un Vol diferent, no he sortit mai d'inici sota una pluja intensa, menys amb un pronòstic que ho determina així, però el fet és que el salt de concepte ha sigut una experiència com feia temps que no recordava. 


Impacient, per demà, per demà, ens espera un bon cafè :-)

MTB, MTB, MTB. 

Demà miraré d'avançar una mica més amb la crònica del mundial de Fort William 24 hores SOLO.

Primera salida ss

Primera vez en ss. Qué divertido!

Plou sobre mullat, bany de tardor

En aquest cas per bo un altre cop. Com ahir la pluja la protagonista de la matinada. He de pensar que ahir vaig gaudir d'un trenc d'alba com avui, jo diria que no, però:-)


Avui la pluja, la tempesta no ha vingut a la riera de Llavaneres si no al portal de casa, un primer tro i seguidament el festival del cel ha començat, de fet per posar-me les Lake, ho havia de fer a fora per la sorra que encara portaven de Fort William, ja m'ha costat fer-ho per la persistent pluja. Però després d'iniciar el Vol ja no he notat res, regular els Velcros del nou pantaló de pluja que porto a sobre dels nous Mavic Echappée i el Vol estava servit.

La pluja m'ha fet companyia la primera hora i mitja per després ser intermitent, ho dic sense adonar-me que mentre hi era no he tingut la percepció que la pluja anava agafada de la mà de la sortida, aquesta inexistent sensació ve lligada pel fet que l'equipament per la pluja i pel fred que porto ha fet bé la seva feina.

A 11ºC a les 6 del matí, a 11ºC a les 7 del matí a la riera de Llavaneres amb les botes Lake MX140 mitjons de tardor, no per a fred intens, el culot Mavic Echappée per a 0-12ºC, a sobre d'aquest el pantaló Madison Warterproof, la tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, la Jaqueta Fusion de Gore, els guants Endura Waterproof, el protector pel coll i cara, la gorra Spok, el casc Cratoni Terron, i les ulleres photocromàtiques de Limar, l'equipament d'aquesta matinada, crec que no em deixo cap element per definir, podria haver sortit amb la jaqueta Xenon també de Gore, però la franja d'utilització ara no la recordo, i aquesta matinada he anat a assegurar la partida, no sé si per pluja que també, sí segur per evitar passar fred, com ahir, el fred ara que no és intens, com a l'estiu, podria fer-me recaure d'on estic sortint des de principi de setembre, i ja estem a novembre, OMG.

El pronòstic indicava pluja aquesta matinada, per això important per a mi veure la reacció d'aquesta matinada quan ja saps que quan obris els ulls el temps serà aquest, i de ser el Vol aleshores l'aventura agafa tot el seu significat més dens. L'anterior intervenció just abans de proposar-vos el primer cafè de la jornada indicava la importànica de les dues torres, des d'elles mires l'horitzó, o l'hauria de mirar, i no veig, sóc a les torres i no veig la projecció, he de pensar que descobrir-les ha costat molt, ha costat tant que un cop hi ets no veus res més, mtb, mtb, mtb

El pas per Llavaneres a les sis tocades, romàntic, pel so inexistent d'un tambor que no sona mai fins ben però ben passat el trenc d'alba, aquest fet lligat en aquesta ocasió com ahir a aquesta pluja avui intensa, m'ha fet pensar i molt, sol, sota la pluja en mig de Llavaneres, direcció a l'infinit solitari, sí ja ho sé, Santa Mònica és finita, però la percepció a la matinada és aquesta, i tant, i tant


Per a mi és per reflexionar-hi, pronòstic de pluja a hores de l'aventura, a la matinada obro els ulls i es confirma que el pronòstic passa a ser una realitat, minuts després sóc, estic rodant sota la pluja, el Vol comença i acaba amb aquest element tan nou per a mi. Nou si el poso al lloc de propostes amigues. No sé si podré classificar la pluja com a entorn agradable, amb fred la sensació podria ser diferent.


Quan no esmento la direcció de la reflexió és senzillament perquè no la sé, el què sí sé és que el què és, és molt, en primer terme emocionant, i en segon terme enormement positiva a nivell personal, indiferentment del to que prengui de repetir-se moment i necessitat de pensar-hi. 


Part del Passeig dels Anglesos, sense ser-ho, entre Llavaneres i l'entrada del club naútic estava tallat, pel perill de les ones la jornada anterior. Aquesta matinada però hi he decidit passar, el terra era moll, per la pluja segur, i per les ones també, el mar, el mar :-)

No he rodat bé, he rodat lent, més fins i tot, vull dir, a trams quasi aturat, per el primer tram de Santa Mònica no m'hi veia, ulleres, pluja, nit, una pujada amb un terreny molt deriorat feia que la sensació fos d'inseguretat, i per aquest motiu entre d'altres he rodat amb molta prudència.

El Powerled a màxima potència a una aturada baixant pel Tintorer Llarg, aturada que ve siguent repetitiva a quest cop de segons no de minuts, a on l'indicador de càrrega de bateria del llum indicava que havia de baixar la potència, no m'ha preocupat, ulleres fora i Powerled a mínima potència, fet que ha implicat rodar encara més lent per mirar de cuidar aquest ull en tractament, la parpella, la parpella vull dir. Remarcar que no tinc cap contraindicació mèdica ni per la passada bronquitis, ni pel problema de l'ull, de sortir en bike, rodant lent baixant pel què fa el cas he evitat que la sorra s'acostes a l'ull, la pluja però sí que l'ha banyat, un bany de tardor, OMG, OMG, OMG. 

El Passeig dels Anglesos, de Marquesos de Casa Riera metres abans silenciós, la pluja intermitent, el vent, un cel grisos, tapat, i el fet de ser llunys encara de les vuit del matí indicava que la jornada a casa, proper a casa encara estava per començar.


El pas pel Colón un clàssic, no diré entre clàssics, bé sí, un clàssic entre clàssics, no per ell mateix, no en sé l'origen que ens relaciona amb ell, si no per l'indret que sí, tres segles, renoi, renoi, renoi.

Cap coincidència, cap incidència, amb aigua, sense beure a diferència d'ahir, per la pluja, sense menjar, perquè el Drac a una volta no va en mode alimentar-se, sense eines, sense manxa. 


Des del Mirador del Drac, pensant en les Falgueres Màgiques, en perquè no em fan efecte, i recordo detall a detall cada pas, cada devorar metre a metre els Vols de Drac, avui bany de tardor, oh yeaaaaaaah!


MTB, MTB, MTB. 

ArA

Torres, sense torres tot seria avui diferent.

Mentre espero el primer cafè, sento com puja, penso en les torres, OMG. Dues d'imponents, des d'elles l'horitzó més universal es divisa, ben dotades, em permet de superar la visió més propera l, la del bosc que em cega la possibilitat de veure l'arribada de la Nau Insígnia. Des de les torres divisant la Nau, sento l'aroma del primer cafè de la jornada.


De ser el Vol serà a minuts, mtb, mtb, mtb

Aquesta vegada a per un equipament MIX , oh yeaaaaaa!

Sona un quart de sis al campanar de SV, fem un cafè?


A segons de sortir trona i comença a ploure amb intensitat, aniré i anirà bé l'equipament d'Escòcia per a pluja?

dimarts, de novembre 04, 2014

Per demà

Un pronòstic interessant:-)


MTB, MTB, MTB. 

Veurem, veurem què marquen les sensacions a la matinada, si Vol o si descans.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed. 

Yes, Drac

Un segon Drac, un xic diferent per la pluja, intensa passats els primers deu minuts.


Aquesta matinada mentre es feia el primer cafè, he agafat l'equipament de tardor de la caixa dels equipaments d'hivern, culot Assos pirata d'hivern, jaqueta Assos Intermediate, té la particularitat que la part frontal del pit no la dels braços, és paravent, i guants Gore Alp-X curts, he decidit agafar aquest equipament pel vent, no per una sensació de fred, si no pensant en la baixada des del dalt de tot del Tintorer fins a la platja. 

La sorpresa ha sigut en arribar a Llavaneres, perquè mentre anava pensatiu direcció a la riera de Llaveneres, m'ha semblat que espurnejava, i sí la pluja ha arribat, i encara ara segueix. Per prudència entre l'equipament esmentat abans de sortir he agafat la Xenon de Gore, i si bé he tingut un primer pensament d'utilitzar-la, no ha sigut fins ser proper a Santa Mònica que l'he utilitzat, plovia sí, però he esperat uns minuts abans d'utilitzar la Xenon. Després però fins a casa amb ella, perquè la pluja no ha parat de ser present durant el Drac d'aquesta matinada, sempre abans del trenc d'alba, o just a tocar.


No he fet el clàssic Drac, per evitar el Passeig dels Anglesos sense poder-me arreserar del vent i la pluja, i he decidit anar tornant per una via alternativa.  

Amb eines, amb manxa, amb bidó d'aigua, beure 300 ml aprox. menjar, cap, sense incidències, sense coincidències, a 18° a les 6 en punt del matí a la riera de Llavaneres. 

Quants pensaments Fort William, OMG.

Des del Mirador del Drac, ara ja amb el meu Drac un altre cop a punt pel proper Vol.

MTB, MTB, MTB. 


Fem un cafè?

Drac?

El primer so a les 5, el cafè ja puja:-)


A minuts del primer Vol de matinada de tardor?

MTB, MTB, MTB. 

Des de la finestra del Mirador bufa un vent lleuger, no és fred, i avui obrir el ulls ha sigut una acció pausada com el vent, fins i tot diria dolça, com l'olor del primer cafè de matinada. 


De ser, tindrà molt de sentit, sonen dos quarts de sis al campanar de SV, que bé, que bé, que bé. De no ser, serà com fa una setmana, a on sense sortir ja valorava el fet de posar el despertador a les cinc tocades del matí, ara he fet un pas més, oh yeaaaaaah!

dilluns, de novembre 03, 2014

Echappée

Mavic ara fa uns anys al Roc no ens va funcionar, mallots poc cuidats, bosses del darrera que no es podien carregar, després la jaqueta Gennaio, impecable aquesta sí, però amb unes bosses del darrera tan estretes que en marxa no pots ni ficar ni treure res. 

Després per primera vegada el calçat, les Fury de la Reina sí han sigut un encert, sí, però el mundial l'ha coronat amb les antigues, gastades, fiables Shimano M230, no amb les Fury. 

El culot Gennaio sembla, hi va rodar a unes de les jornades abans de la cursa, que sí l'hem encertat.


Jo he fet quatre intens, Ciclone, Equipe dos cops, i ara Echappée, les tres vegades anteriors no va arribar bé la talla, L en lloc de M. Ara quan decideixo l'opció Echappée per quarta vegada la talla ha arribat bé, la M, i la primera percepció molt bona, caldrà esperar el fred per poder opinar dels culots Gennaio i Echappée. 

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, descansant, descansant, i descansant :-)


Dies de molts pensaments, també de MTB, com a motor dels somnis de la Nau Insígnia, OMG. 

diumenge, de novembre 02, 2014

Inspiració, OMG

Avui un Drac ha sigut la porta d'entrada. Ahir descans, durant la setmana, intensitat tots els dies, i per tant descans prudent de bike.


Que bé que ens ho passem amb els nostres dos Dracs fent el Drac, mtb, mtb, mtb


Avui equipats d'estiu, de fet era el primer Drac oficial després de l'aventura del mundial 24 hores SOLO de Fort William. 


He vist a la Reina diferent avui, una corona com l'aconseguida a Escòcia implica aquesta diferència, de concepte únicament de concepte, OMG.


Crec que descansar ahir, fer un Drac de sempre avui ens pot ajudar a entrar a novembre amb millor peu que el del 2013. I no perquè el novembre del 2013 no fos bo, en cap cas, si no perquè el necessitem millor. 

Baixant cap al mar, el mar, el mar, jo amb la Lite, la Betty sempre d'estiu amb manegots però. 

A 24°C tota la sortida anant i tornant per la riera de Llavaneres.


Quina por, quina n'estaran tramant?

Una tornada per Milans interessant, molt, les Falgures Màgiques ja imposen el seu poder, res queda per recordar quan et creues al seu pas, omg, omg, omg.

Les sensacions interessants, falten jornades al Drac, repetint, repetint i repetint, i per tant caldrà veure quina seqüència indica aquest Drac d'avui. 

Les dues bikes perfectes, la meva no sé si podria anar millor, la de la Betty ella diu que no.

MTB, MTB, MTB.


Des del Mirador del Drac, emocionat, demà el pronòstic és de pluja, oh yeaaaaaaah!

Resums

Strava que indiquen què hem fet, i quines podrien ser bones propostes per fer ara després del Mundial de Fort William. 


Hem comentat d'octubre 2013 a octubre 2014, quina gestió que es va fer del període de Canberra a Fort William, OMG. 


MTB, MTB, MTB.

També, també

És fixació, vull dir que amb passió, emoció, sense una constància important seria difícil portar a terme el projecte de la Nau Insígnia. 

Aquest camí inciat el 2005 a Londres, el 2006 amb l'arribada als Rocs, treballat a foc lent des del 2009 a Finale, conceptuat el 2011 a Irlanda, consolidat el 2012 a Finale i el 2013 a Canberra, va permetre fer camí a aquest mix de passió-emoció i perquè no certa fixació, de proposar-nos portar a terme la construcció de la Nau Insígnia, omg, omg, omg.

Res va del punt A al punt B sense més, amb mi no és norma de la casa, més lent, menys capacitat, entendre bé el pal de paller per a poder fer un pas, sense entendre, la posició ON de l'interruptor no té raó de ser, molts cops, entenc a dies de l'objectiu, després de preparar-lo durant mesos, en el cas que ens ocupa, anys, no és fins a dies de l'esdeveniment que decidim consolidar l'objectiu treballat durant mesos, en darrer terme, durant anys si miro el conjunt del projecte de la participació a la WEMBO com a caixa de ressonància de la Nau Insígnia. 

WEMBO, Finale 2012, Canberra 2013, Fort William 2014, van venir tots tres després d'una proposta a mesos del primer esdeveniment del mundial 24 hores SOLO de Finale 2012. De mentre vàrem viure abans de Finale tres moviments sísmics en primer terme molt destructius, fet que va posar en segon terme l'objectiu WEMBO del 2012, a Canberra passat un any i mig des de Finale, després de preparar-nos millor que mai, dues setmanes abans encara no havíem consolidat ni el Vol ni les inscripcions, i en darrer lloc aquest any a Fort William a una setmana del mundial amb les inscripcions tancades, nosaltres no hi érem a la llista, si bé sí que havíem gestionat amb l'organització aquesta situació d'haver de decidir en darrer moment. Curiós, quan a aquesta tercera edició és quant més bé ens hem preparat, certament, però com al 2012, nosaltres únicament proposem, res més, i la resta les circumstàncies marquen les realitats. La bronquitis va venir definitivament a l'agost, tot un mes aturat, després de fer un període intens de bike novembre-juliol, a on el test va ser Finale, vint-i-cinc i trenta-dues voltes a l'europeu 24 hores SOLO respectivament, ens va indicar que el treball fet fins a aquest esdeveniment anava en una bona direcció, fins aquí el què d'entrada estava en les nostres mans, l'intens refredat de desembre de la Betty havia quedat enrere, no oblidat, i la bronquitis d'en Bob no s'intuia que era la propera carga contra la popa de la Nau Insígnia. Sí que dins de la cursa de l'europeu, sí que les setmanes prèvies a aquesta aventura, la sensació no era la què tenia durant el període febrer-març, ara em costava escalar, i durant la cursa aspirar profundament em generava un lleuger ofec, fet que vaig fins i tot comentar entre voltes amb la Reina, en aquell moment ho vaig relacionar amb la pols dins d'un recorregut sec, molt sec. Al juliol les sortides van començar a caure, sense saber perquè vaig fer una transició de Vols sis dies de cada set, a restar aturat sota un intens tractament d'antibiòtics i visites reiterades a urgències, de fet quan hi penso veig la via intravenosa i el suero i m'adono ara que renoi quin darrer final d'estiu que hem experimentat. 

No vull pensar si amb un mix passió-emoció-constància tot és tan feble, tan poc estable, com seria sense aquest mix


Des del Mirador del Drac veient com el dia proposa una jornada plàcida, MTB, MTB, MTB. 

Preparant la crònica del Mundial d'Escòcia, oh yeaaaaaah!

dissabte, de novembre 01, 2014

DescansX


I aprofitem cada minut. 


No per res més que la preparació ara sí ara també, sí podria considerar-se una fixació, a aquestes alçades, després d'anys, el mot és proper a passió, emoció, mtb, mtb, mtb.