Aquests els tinc clars, el què no tinc clar és com, i també per tant podria ser que no pogués ser, que quedéssim aturats sense poder arribar a fer aquestes millores. El motiu, no veure com portar-les a terme.
De fet part de l'aturada de l'arribada de components nous per les dues bikes és per adonar-me que aquests components van agafats de la mà de pèrdues de fiabilitat, i aquesta pèrdua de fiabilitat a la vegada aporta un aspecte molt positiu de les prestacions de la bike. Aleshores, i no és una pregunta, com decideixes? vull dir, com equilibres decisions que comporten una pèrdua de fiabilitat amb la necessitat que aquestes també aporten, com ho és la millora de la prestació?
És en aquest punt que quedem aturats, ens ha portat anys aconseguir rodar en bikes que durant 24 hores no requereixen de cap manteniment, ja portem tres participacions sense cap mena d'incidència, ni requeriment dels mínims manteniments lògics de les dues bikes.
Per què aleshores aquesta visió inicial, ara aturada, de mirar de millorar les prestacions de les dues bikes? pel fet d'haver participat a la WEMBO a Canberra.
Vull dir, el motiu neix un cop acabades aquestes darreres 24 hores.
En el meu cas està clar, les possibles millores passen per un canvi de rodes i frens.
Un conjunt DT240SS/180/Aerolite/Crest, i uns frens R1, 160 mm. en el cas de la Betty no hi ha una aportació de millora de prestació que no vingui amb un regalet desagradable a sota del braç.
La Vicious persegueix evitar el problema del trencament reiterat del nucli, en porta tres a data d'avui, i alleugerir el pes d'aquestes rodes l'objectiu, ens atura el concepte de bike, i en aquest punt l'arribada dels R1 queda a un punt mort, pel fet que les rodes i els frens sumen una certa millora de pes, pero de no ser aquest conjunt de rodes, les altres rodes candidates a venir no aporten cap millora a la bike, a l'inrevés, més pesades, i de dubtosa fiabilitat, això sí adients per a la Vicious, com a conjunt de bike.
 |
| Formula R1. |
Per aquest motiu no salto tampoc a fer el pas als R1. Penso, els XTR em van molt bé, i amb les bieles XTR reformades, fan el conjunt.
Una mica aquestes possibilitats van en la línia dels pedals, que per salvar Canberra vàrem haver d'utilitzar els dubtosos Shimano XTR, la darrera versió d'aquests, perquè els Egg Beater no podien continuar rodant pel problema de les molles d'aquests. Ara costa més calar i descalar, tenim menys moviment lliure lateral del genoll, i en darrer terme perdem visió de conjunt com a bike, ja ni parlo del pes. Però és que no hi havia una segona opció, Shimano XTR o Shimano XTR.
Costa fer millores, quan creus que toca fer-les, però aquestes no venen mai soles.
Decidir sobre una base d'equilibri, aconseguint les millores perseguides, i poder deixar fora del pac els punts negatius d'aquestes és el que ens ha portat a on som avui.
Crec que no hi haurà canvis, fora dels conceptuals, seguint el criteri d'abandonar els components de gama alta a la Vicious, i acabar de decidir el tema dels pedals de les dues bikes, tot i que aquest darrer punt no té avui una sortida, sortida visible.
 |
| Shimano Deore |
L'anada a un grup Deore complert per a la Vicious a excepció possiblement d'una boixa específica Single Speed, ara per ara els punts a decidir de gaudir mentre ho fem. Ho escric i un petit somriure em ve tot seguit, en el meu cas, el de la Vicious té tot el seu sentit, noen el cas de la Longboard, pel fet de ser una construcció que va partir des de zero. Vull dir que darrera de la Spot Brand hi ha tota una correlació de petits factors que comporten aquesta construcció de components, i no una altra. El retorn puntual al Belt Drive una necessitat, i per tant l'arribada de nous elements de la marca es fa necessari. Aquests dos darrers aspectes no estan aturats, pel fet que són escenaris que no generen dubtes.
 |
| Shimano Deore. |
 |
| Belt Drive CT. |
 |
| Onza Canis. |
 |
| Maxxis Crossmark. |
 |
| Maxxis Ardent. |
Dies de MTB.
