Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dijous, d’octubre 03, 2013

SSWC2013: Crònica de la millor aventura Single Speed, part IV

Escalant cap al cel, SSWC2013.
Sempre m'ha deixat aturat com proposen, proposem,  els organitzadors dels festivals Single Speed, i aquest cop no havia de ser diferent, pel fet que per arribar a la sortida d'aquesta edició de la SSWC2013 havíem de fer uns primers quilòmetres per carretera, aquesta era la proposta i podrem dir, home tampoc passa res, no, no si no ho dic per això, en cap cas, si no perquè en aquesta ocasió tenies la possibilitat que et portessin al punt de sortida en furgoneta, com sona, com sona.

Ep, i una pila de bikers van utilitzar aquest servei, i penses, i per què no? 

Nosaltres estem molt emocionats, molt, a aquest punt de l'aventura a Itàlia ja som un xics passats del meridià de la SSWC, i ara després de les divertides e inoblidables jornades de Single Speed, pedalades, sense pedalar, i l'ambient festiu és tal que res denota que manquen menys dies per acabar aquesta sensacional aventura, a l'inrevés, sembla que l'instant serà infinit, i en certa manera ho està siguen, i tant que sí, i tant que sí.  

Propostes SSWC2013.
La pujada fins la sortida és una muntanya de somriures, de color, de propostes de com passar bones estones pedalant en companyia, ara sí ara també, les rialles són tantes que costa pedalar, també perquè les pendents són considerables, però majoritàriament perquè no hi ha un instant de respir entre situació còmica, i situació encara més còmica.

 Família Single Speed.
El ritme dels bikers és més ràpid que el nostre, no molt més però més ràpid, fet que fa que sempre ens vinguin del darrera, aquesta tònica va ser així de principi a fi de la sortida. 
Missatge SSWC2013.
No tenim la sensació d'anar darrera, no perquè no sigui així, que no ho sé, si no perquè l'ànim de la posició és inexistent, estem celebrant una festa del MTB de tal magnitud que el pensament torna a ser aquest, i sols aquest, OMG, OMG, OMG.  

El paradís, SSWC2013.
Podem volar molt a munt, més encara, més lluny, més encara, i les vistes seran sempre de Cogne, segur, segur, perquè no hem assimilat passats els dies tanta bellesa, en cap cas, tanta hospitalitat entre tant bells escenaris.

Podrà semblar una expressió més, no ho és, no ho és, aquesta zona d'Itàlia té un encant singular, no diré especial, que també, però no li faria justícia en cap cas, en cap cas. 

Quan voles no pedales, planeges, i aquest entorn et fa veure que podries volar sempre, sempre més.

Somriures SSWC2013.
Somriures SSWC2013.
 Color SSWC2013.
L'amabilitat, la cordialitat, són la personificació de la SSWC2013, tenir-ho clar, tenir clar que qui és protagonista de la Festa Single Speed són els bikers Single Speed vinguts d'arreu del planeta és la clau perquè a cada segon, a cada minut, a cada hora, a cada dia, tot rodi d'allò més bé, els organitzadors van deixar fer, ara sí, ara també, dins d'un programa establert, un programa que va deixar lloc a breus instants d'improvisació, i a on gaudíem sempre de l'atenta mirada dels organitzadors, va passar a Floressas i també a Cogne. 

Mirant cap al proper tram SSWC2013.
Quina bona pensada decidir-nos a venir a la SSWC2013, ho va ser la del 2011, ara la del 2013, i la del 2014 a Alaska?

Calor al paradís del MTB.
Entre terres molls i un sol divertit de venir i marxar cada vegada tenim millors sensacions a dalt de la bike, millors i millors sensacions, passa una bona estona abans no arribem al punt de sortida, i no passa res de res, oi que no?

Reagrupació, SSWC2013.
Aquest escenari existeix, és el propi d'una SSWC2013. Vols ser-hi? és tot, no es necessita més, oi que no?

You are sexy, SSWC2013.
A on tot o quasi tot és possible. Bikers indestructibles amb equipaments que et diuen a on ets, i a on no ets, i que de no entendre-ho, millor seure, aturar-te, i deixar-ho per a una altra ocasió. 

Toronto a la SSWC2013.
Alen, OMG

Estil SSWC2013.
Bikers molt especials, podríem dir únics, diferents, en David Guillot elegància entre elegàncies. Elegant, i molt ràpid a dalt de la bike, amb en Pascal un duo temible a dalt de la bike.

OMG, SSWC2013.
Les esperes les millors sempre, sempre, sempre.

Punt de trobada de la SSWC2013.
Un cop deixades les bikes tornem al punt de partida. Quin festival de color, de bones sensacions, ni un sol biker amb posat tens, ni un biker amb posat seriós.

Somriures SSWC2013.
Nosaltres no ens aturem a veure res, nosaltres no deixem de fixar-nos amb tot, és que a un escenari com aquest tens dues opcions entre moltes, o passar-ho bé, o passar-ho encara més bé. 

Passeig SSWC2013.
El sol marca el ritme definitivament, si més no a aquesta primera hora ben tocada, i aquest fet fa que la sortida, les prèvies a aquesta tot rodi sol, quasi no haurem de pedalar, quasi.

Repetirem trobada Single Speed.
No podem deixar de voler, de desitjar repetir aventura amb tan cordials bikers Single Speed. 

Single Speed SSWC2013.
Aquest grup de bikers no ens va deixar des de que ens vàrem trobar fins que ens vàrem acomiadar, com sona, com sona. De fet des de la SSEC d'aquest any que no ens deixat oi que no?

Les millors alegries Single Speed.
I aquí ningú pedala, Michael i companyia fantàstic instant, certament, certament, respecte al pedalar, no podem parlar per nosaltres, per cap d'ells, quin grup, mtb, mtb, mtb

Red Girl.
Ràpida molt ràpida, i compartint sempre instants Single Speed. 

Queens SSWC2013.
Reines del mtb, mtb, mtb.

Dames d'Aigua SSWC2013.
Eclosió estel·lar de Dames d'Aigua de terres llunyanes a les de casa. 

Bells instants SSWC2013.
Coincidències esperades a on la calidesa compartida no té racons, dies de molt Single Speed. 

Esperit SSWC2013.
Sempre tindrem la SSEC2013  com a punt comú, sempre.

The Best, SSWC2013.
Sheldon, The King. OK, The Attwood King. 

Música en viu, SSWC2013.
Instants inoblidables propis certament d'esdeveniments carregats de dosis Single Speed de molta intensitat, moltíssima intensitat.

Pink, SSWC2013.
I ja no valoro la densitat del color, de la presència de color, de la importància del color.

Continents abraçats, SSWC2013.
Perquè poder adonar-te, poder gaudir del pastís farcit de tants i tants bells colors és el què passats els dies envolta cada pensament de la SSWC2013.

Hormones masculines, SSWC2013.
No sé si tinc cada una de les imatges que hauria de tenir, no ho sé, sí que sé que les tinc reservades totes dins del sac de les aventures memorables. 

Assistència mèdica, SSWC2013.
Gaudint d'instants que repetirem sí, però primer de ser bo, gaudir del present, de l'instant, i aquest va ser un dels bons, certament.

Simpatia sense fronteres, SSWC2013.
Perquè ara mentre sumo més instants que ahir per ser la matinada d'avui quan mirava de finalitzar aquesta part IV, penso, quina aventura, quina aventura.

The Best Time SSWC2013.
La millor imatge per a mi  de la família Single Speed de tota la SSWC2013. 

Sortida SSWC2013.
Jo no vaig notar res, vull dir, si bé és veritat que se'n van fer moltes de trapelleries a la sortida, nosaltres no podem parlar per experiència, sempre les nostres bikes han sigut, crec recordar al mateix lloc a on les hem deixat abans de sortir. I no és que no estiguem disposats a buscar-les, a Irlanda mateix varem estar-les buscant estona, i al final estaven al seu lloc. 

Senders de somni SSWC2013.
Un mallot entre tots, vull dir en tenim uns per davant dels altres, els UK, els dels francesos, el d'Itàlia, i en tindrem més sí, però a aquesta edició a la SSWC2013, el mallot era el seu, el d'Itàlia, el protagonista de la festa del Single Speed.


Somriures belgues, somriures catalans a la SSWC2013.
Quin inici de pedalada, quina proposta de tram, a l'alçada i tant que sí de la millor arrancada que hem fet mai, OMG, OMG, OMG. 

Gaudint de la SSWC2013.
Quin gaudir de cada quilòmetre, i en vàrem fer una pila a dalt de la bike, ja no a aquesta sortida, si no cada dia que vàrem pedalar. 

Amb tantes ganes de passar-ho bé, és difícil no passar-ho bé, Mira de fer-ho bé, i pot fins i tot sortir bé, fins i tot. I aquesta va ser una d'aquestes ocasions, motiu de més per no deixar d'afirmar que val la pena insistir en mirar de fer-ho bé, i no al darrer moment, a casa mai, errors, sempre, sempre hi ha errors, d'aquests sempre s'aprenen, sempre, molts d'ells amb el pas del temps t'adones que no solament n'aprens, si no que t'adones que no ho eren,que no eren errors, si no que van ser encerts vestits d'errors.

Arrancant, SSWC2013.
Crec que feia temps que necessitàvem una aventura com aquesta, agafada de la mà de Finale 2013, ens ha fet entrar al proper tram, i quin tram, i quin tram, OMG, OMG, OMG.

Imatges de somni a la SSWC2013.
La sort que et vinguin des del darrera et que tot són sorpreses inesperades, i aquesta ho va ser des del primer moment de l'arribada al Càmping. I el millor estava encara per arribar, mtb, mtb, mtb.

Salutacions SSWC2013.
Quin trams, quins pensaments mentre gaudíem del recorregut proposat per l'organització. Teníem un xic de temor després de la SSIT a Massa, a la nocturna, a les diferents sortides, el nivell tècnic era molt alt per a nosaltres, fet que va fer que ara a la SSWC2013 penséssim que podia ser que ens tornés a passar el mateix, podria ser. El fet és que no va ser el cas, i sempre vàrem poder gaudir de tots els trams, i el més dur no varen ser les baixades, si no les pujades, però tampoc les puc catalogar de pujades a on vàrem patir, sí, exigents, molt.


Una bike HM a la SSWC2013.
El terreny superava la definició de perfecte, fet que feia que el gaudir a dalt de la bike fos constant, ara sí, ara també, i aquesta de sortida no va ser diferent, a l'inrevés, pel fet què dins del tram SSWC2013 teníem clar que ens ho passaríem d'allò més, aixi pensàvem, i així va ser.

SSWC2013.
Van venint ciclistes Single Speed del darrera, és un no parar, cada cop més espaiats sí, de fet la sensació és que som lluny de tots els altres ciclistes, tant del darrera com del davant, i tot i així no parem de coincidir tot de cop, com si de darrera dels arbres per on passem sortissin bikers Single Speed.

Com? SSWC2013.
Betty aquesta imatge creuarà el món, i després de fer-ho no pararà de donar voltes i més voltes a aquest, una Betty amb una refresc entre les mans, un refresc, un bon refresc.


La veig,  la imatg, i somric, SSWC2013.
El grup belga té un aplom difícil de digerir, difícil de digerir, quin dijous aquell de la SSEC2013, quin sopar, quin sopar, quina celebració, omg, costa no veure'ls,  coincidir amb ells entre somriures, i no deixar anar un altre somriure. 

Imatges genuïnes SSWC2013.
Idèntiques a la SSWC2011, però idèntiques, a on si bé no ho veia tot, ara passats els anys, pocs, tampoc veig gaire més,  però el que sí que m'adono és que, són imatges idèntiques a les de la SSWC2011. 

Franco, SSWC2013.
Vàrem fer bona part del recorregut junts, sempre pendents de nosaltres, fins i tot cap al final ens vàrem reagrupar tots en un de sol, un sol grup.

Caçadors de somnis, SSWC2013.
Aquesta imatge va més lluny, molt més lluny del que d'entrada mostra, per això hi som, per això hi som.

Veient l'arribada de la SSWC2013.
I tant, no esperant-la. en cap cas, per a nosaltres el final de les sortides no hi haurien de ser, hauríem de fer sortides sense final, sí, ja ho sé, no pot ser, però hauria de ser, de cercar la sortida perfecte hauria de ser una sortida sense final. El nostre escut, el nostre escut, rodant, volant per Cogne, els nostres Dracs, rodant, volant per Cogne.

Belgues i catalans de festival SSWC2013.
Crec que no estarem mai preparats, i ja m'està bé que sigui així,  fet que sempre de ser així, de no estar preparats ens comportarà viure grans aventures Single Speed, les que ja estem visquen, les que han de venir, una entre elles agafada de la mà de Finale, de Cogne, i demà el nostre darrer dia a aquest país petit, serà la porta d'entrada a una nova aventura Single Speed.

 Instants Bruno, SSWC2013.
Quin biker més gentil, omg, omg, omg, converses de bikes a la SSEC2013, quin compartir bones cerveses, quin sopar el d'aquell dijous a les prèvies a la SSEC2013, a les prèvies de tot plegat, i ara a Cogne, grans jornades, grans jornades de MTB.

Orange, SSWC2013.
Propers  al punt de ser a l'arribada,  proper a l'inici de la propera aventura de la SSWC2013, sense importar quina, aquesta arribada va ser diferent, també ho va ser la de Finale2013, molt, molt, les dues lligades per un mateix origen, el de l'hospitalitat cap a dos bikers Single Speed que tenim un origen, un propòsit, el de poder gaudir de ser d'on som, amb respecte, amb ganes de compartir el nostre origen amb bikers Single Speed d'altres nacionalitats.

Sí ja ho sé, sona a exposicions tipus les que deuen tenir els astronautes entre ells, ho deia fa poc a un cafè en veure l'expressió del meu interlocutor quan a una conversa de, tot va malament, per circumstàncies va quedar a sobre la taula que en hores seria a la Xina, astronautes, certament,  i més si hi serem amb els nostres Dracs, i més representant oficialment al nostre país petit. 

Festa Single Speed SSWC2013.
Però amb instants com el d'aquesta imatge com no hem de gaudir d'un privilegi de poder ser nosaltres, catalans pel món, mtb, mtb, mtb.

Contrast SSWC2013.
Michael, quina presentació més light.


Elegància exquisida SSWC2013.
Fins aquí la part IV d'aquesta crònica de la SSWC2013.
Fins aquest punt, i ja fins la nostra marxa de Cogne conformarà la part V, que miraré que caigui al Blog demà, de no ser, saltarà a la tercera setmana d'octubre, tot i que per la seva importància per a nosaltres no la intercalaré amb l'aventura de l'Orient, vull dir podria anar a novembre de no ser demà.  

Dies de Single Speed.

Passades les dues de la matinada del dijous, avui no hem pedalat, demà crec que serà prudent descansar, si no dormo no pedalo, o no hauria.

Per a vosaltres, bon dia a tots, la part IV de la millor aventura Single Speed.  

Cal dir que la part V la reservo, per això parlo de bé avui o bé a l'octubre o novembre el moment de trabucar la crònica de la SSWC2013 part V, pel fet que a casa té un significat de molt de pes, de molta profunditat. En Marco i la Cora ens va obrir les portes de la seva Vall, dels racons del seus secrets, i per aquest motiu la part V, ha de ser via una entrada triomfal a The Great Escape MTB, cal valorar en la seva justa mesura, sí, en el cas d'en Marco i la Cora sempre pots tirar alt sense temor a crear-te falses expectatives, perquè com a la SSEC2013, a dalt de l'escenari, com a Osta, com a Cogne, com a Barcelona, sempre han avalat sense necessitat de fer-ho, la seva impecable solvència. 

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, d’octubre 02, 2013

Gestionant amb intensitat

L'arribada de les parts IV i V de la SSWC.

Una jornada intensa, molt, a hores de marxar cap a la Xina, en primer terme, i la Betty i en Josep dins d'una jornada de cada dia, cercar espais, instants per a poder fer camí pel què fa a aventura Single Speed requereix d'una organització a mesos vista, d'u a programació acurada, mtb, mtb, mtb.

Però abans del gran vol , han de caure les dues cròniques restants de la SSWC2013, perquè cal de poder ser seguir un cert ordre cronològic.

De poder ser, perquè hi ha moltes aportacions per fer, sí, totes per a mi molt interessants, totes, però la SSWC de les més properes, és la N1, sense cap mena de dubte.


Equipats d'estiu, 100% d'estiu per una temperatura a la nit de 27ºC a la riera de Llavaneres, eines totes, aigua menys de mig bidó, menjar, fruits secs, coincidències, cap, incidències, cap.


Sensacions, bones, no les millors, venim d'una setmana a on seguir el sender establert es fa costerudament fantàstic, certament, certament.

Escalem bé, baixem prudentment pel fet que de dia sense objectius ja som lents, bé, ara baixant de nit a hores de marxar a les antípodes a pedalar la prudència ho mana tot.

Big day, Big Day, Big day.

OMG



MTB, MTB, MTB.

Color per anar a dinar, instants previs al gran Vol.

dimarts, d’octubre 01, 2013

SSWC2013: Crònica de la millor aventura Single Speed, part III

La segona nit al Càmping, emocionant, certament, i millor encara perquè si bé us he exposat que vàrem canviar la carpa de lloc, hauré de puntualitzar que no va ser aquella nit si no vint-i-quatre hores després que vàrem haver de fer aquest canvi, crec recordar ara.

Quan ets a un lloc que dins del teu dia a dia no el tens encara codificat, tot és novetat, els sorolls, les persones, el menjar, les olors d'aquests, del lloc, passats els dies totes aquestes novetats agafen el to més proper a la normalitat, certament però jo en cinc dies aquest procés no tinc temps d'encarrilar-lo, i per tant l'aventura és sempre una constant.


Un matí a les prèvies de la pedalada del mig dia amb el grup d'en Mauro i en Franco, intens, en primer terme obrir els ulls i unes vistes desconegudes per a nosaltres per la seva extrema bellesa ja ens diuen tot de cop que som al paradís, passats uns segons pel fet que els esmorzars van lligats a un ritual particular, cada biker té el seu ritme, un és comú per a un nombrós grup, venir a fer el cafè a casa. Per aquest motiu, i pel fet que el grup dels belgues ens proposa d'anar-hi a esmorzar, nosaltres anem compartint amb tots la possibilitat de compartir sortida al mig dia, això ho anem proposant des de quarts de vuit del matí fins.

OMG.
Finalment som una filera de bikers ja des del mateix Càmping, però un fila ben llarga, ens dirigim cap a al plaça del poble a Cogne per carretera, i un cop arribats a lloc, cada grup es dispersa, entre diferents propostes, cerveses, gelats, entrepans, i entre els expositors de diferents propostes del sector de la bike. La Betty aprofita per tastar la propera  bike?

I Love.
L'estona va passant, i al mig dia puntuals arriba el grup d'italians, la proposta és, tenim gana, i seguidament marxen a comprar menjar. Tot el grup de belgues resta atònit, és l'hora convinguda per començar la sortida, i els motors de la proposta, nosaltres que els mirem, i el italians que mengen, és per a ells, pels belgues una instant diferent.

Un cop el grup d'en Franco i en Mauro ja ha satisfet la seva gana, en Mauro, em diu, bé i quina ruta fem? Jo quedo col.lapçat, hi ha cinquanta bikers esperant, no sé, o quaranta, o seixanta, no ho sé, amb aquestes que veig en Marco i li dic, Marco una ruta marcada per anar a pedalar? em mira, mira la plaça infestada de bikers pendents de sortir, i em diu, ja vinc jo. Hi ha dies que van agafats de la mà de la perseverança, aquest entre molts en va ser un.

Passen els minuts mentre esperem a la plaça i seguim aturats, li pregunto a en Marco que estem esperant, i em diu què,  a que en Marcello es canvii. Estem amb ell i la Fulvia, les ganes de tots van augmentant i en Marcello no arriba. Una espera agraïda, sí, també emocionant, quants bikers, quins instants més imponents.

Single Speed Dreams.
Finalment en Marcello desembarca a la plaça, i iniciem la ruta, la filera de bikers m'impressiona, molt, som molts i tots amb moltes ganes de ser-hi, de ser-hi, quina sensació, OMG, OMG, OMG. De fet ho penso, hi penso, normal per això venim, ho escric, hi penso, normal, normal, per això venim, sí, ja ho sé, però tot hi tenir-ho clar ho exposo al Blog, a la crònica, ara sí, ara també. 

Una arrancada des del paradís, quin lloc, quin espai per concentrar-hi bikers Single Speed de tot el planeta.

Three Girls.
Amb nosaltres venen també l'Annachiara  i el seu home amb dues Fat Bikes. Aquestes dues com ells dos, i els seus respectius equipaments són una alegria continua per la vista, semblen d'un altre planeta, perquè pel nivell i per lo diferents dels seus equipaments, per la selecció de components de les dues bikes, per les dues bikes, el conjunt d'ells, dels equipaments, i de les bikes conformen una proposta fora d'escala, de fet com ells cap més en tota la SSWC.

 Two Girls.
Bé sí, en un altre disciplina, la del XC més radical també però Single Speed, en David Guillot, però per a nosaltres no és una sorpresa que ostenti el títol del més elegant de les cites de Single Speed, i agafat de la mà d'en Dave,també en la faceta més XC i la seva Retrotec. 

Belt Club.
no vull dir que les Fat Bike no siguin XC, que no ho sé, si no del conjunt més Trail de la proposta de la parella d'italians amb les seves dues Fat Bikes.


I Love Stones.
Una sortida divertida, per  la ruta, sí, pel grup en primer terme, pedalem, pedalem, i pedalem, amb moltes aturades, més el grup més ràpid que nosaltres, sempre a la cua de la sortida, el tram ens és conegut, a vegades, en d'altres no.

Single Speed Family.
Anem enllaçant els diferents recorreguts el Marco ho té clar, així que nosaltres també, hi ha un moment que passem propers al Càmping, però nosaltres decidim  tornar fins a Cogne amb el grup.

Best Moments.
Un cop a Cogne, a la plaça hem de refer el camí cap al Càmping, primer hem de   concretar que a la sis cal tornar a ser al poble equipats 100% de bike per després fer la cursa de mini bikes i després del sopar, teníem aventura nocturna, pel que no tindríem temps de pujar al Càmping a canviar-nos després de sopar per fer la nocturna.

 UK Family.
Però amb tots aquest plans, nosaltres encara teníem intenció d'allargar i molt el festival entre bikers Single Speed. 

Happiness.

perquè no un petit premi a tan sensacional pedalada, i a una jornada sense haver dinat.


Betty.
Fem una tornada exigent cap a la VW. 

 Thanks.
Però una tronada exigent sí, i que té premi un cop dutxats i canviats per la festa de gala

The Best Glass.
Un cop al Càmping, bé, com a cada hora, un festival, aquest cop amb tots i més, més el grup dels francesos, OMG, OMG, OMG. 


 Belgium Bar.
Els belgues sempre van ben equipats.


+ família Single Speed.
Les sentades abans de i després de al voltant d'una bona taula, OMG, OMG, OMG. 

Entre ells, entre els francesos el campió de la SSEC2013 de Sant Gregori, en Gregori, senzillament de 10/10. 


  Trobada esperada.
I després fem camí tots cap a Cogne, perquè de fet a cada instant de somni, en ve un de millor encara, de més intensitat, si és que això pot ser, que no ho sé.


SSWC2015 Japan?
Les primeres imatges trencadores. 


Esperit Single Speed.
Mare meva, mare meva, mare meva.

Passió Single Speed.
La cursa de mini bikes

Technical Discussion.
Molt i molt competitiva aquesta cursa mixta. 

Somriure de victòria.
també entre bastidors es lluita per aconseguir el triomf final. 


 The Boss.
Color, moltes, i moltes ganes de compartir, bikes Single Speed, un entorn natural de somni, j una bona organització, elements clau per a gaudir del que havia transcorregut de jornada. 

Poder exposar-ho, mirar d'exposar-ho ara passats els dies, la crònica, la part III estava aturada per aquest motiu, perquè mots que defineixin aquest gaudir en augment hi ha un moment que no els tinc, no sé quins mots definirien aquesta magnífica experiència, val a dir que jo no estaria proposant aquesta tercera part, però la Betty mana molt, i l'ordre ha sigut clara, atenció, part III, ja!!!, i així ho he fet.

Ara un cop dins la crònica els mots van sortint un darrera de l'altre sense atura-se, si més no fins aquí.

Spirit Single Speed.
Un trio de somni, entre una festa de somni, entre una família Single Speed de somni. Claudio, gràcies, Silvio el nostre N1 de la SSEC de Sant Gregori, OMG, OMG, OMG.

El nostre protegit.
Una entrada entre instants plens de visions úniques. Simen us seguíem, us seguíem. 



La imatge té una part fosca, ja està bé que sigui la de la imatge i cap més. Però aquests instants, tot i la baixa qualitat de la toma, han de ser a la crònica. Quins moments més entranyables, més inoblidables.


Mentre esperem per entrar a sopar la celebració no s'atura en cap moment, com no ho fan les pedalades, perquè sí, sí soparem, certament, però després pedalarem, que bé, que bé, que bé.


Un cop a dins, bé si a fora ja anàvem volant entre amabilitat, un cop a dins, sense masses opcions de proposar com va ser, anem primer a per dues cerveses, i som convidats per Bikecafe a la primera ronda, quedant que compartirem converses després, no va coincidir el moment, aquest any no podrà ser al Roc, al nacional italià per què no? ho tenim pendent, sí senyor. 

Seiem seguidament entre aquesta càlida família de Single Speeds, ara mentre reescric part de la crònica quedo aturat, em venen al cap les imatges del sopar, i res puc proposar, o quasi res que doni resposta a la realitat viscuda. 

Bona companyia, bon sopar, molt bon sopar.  Quan no recordes res,  passats els dies d'un sopar, i no recordes res més que les bones sensacions mentre el comparties, és que era un molt bon sopar.

Itàlia!!!
les guindes, els diferents detalls per menjar dels italians que porten per a compartir a la taula. 

Somriures.
Nosaltres comencem a notar pessigolles a la panxa, és evident el què passa, tenim ganes de sortir a pedalar un altre cop.

I Love This Moment.
Però el sopar fa el seu camí, ell marca el tempo de tot plegat nosaltres en gaudim, i per tant ens deixem portar.,

Els bikers s'apleguen lentament, molt lentament, en som una bona pila, com sempre, i nosaltres hi som entre ells. 


 Nits de Fades.
No tinc imatges de la nocturna, de la magnitud d'aquesta vull dir, no sempre estic per la labor, la nit porta agafada de la mà el pensament, jo de nit pedalant a ritme pausat tinc moltes i diferents pensades. Aquest va ser el cas. 


 Cercant la foscor.
En Marco va portant el grup, aquest per l'elevat nombre de bikers que formen la comitiva, en alguns trams queda seccionat, i cal fer per reagrupar-lo. 

La ruta consisteix en enfilar riu a munt direcció al Càmping, per deixar-l'ho enrere, i seguir ruta en direcció contraria al sentit del riu. 

La tornada segueix el mateix patró, però més divertit encara, fa baixada, i seguim un corriol, a on arribant al poble encara es torna més emocionant, i així fins a ser entre les cases. 

Musical Single Speed.
Anem directes al concert, hi arribem molt tard, i aquest tot i ser de molta qualitat ja està al seu punt i final. Tenim però el privilegi de veure la versió del Marcello més melòdic, mtb, mtb, mtb

Plou de manera intermitent, mentre estem al concert, finalment iniciem el retorn cap al Càmping, sota un pluja perseverant. Anem molt ben equipats de cos, dues Gores ens fan la feina. Quan som al ben mig del poble, pedalant sota la pluja, un grup de bikers, la família USA, ens crida com si disputéssim el Tour, ens resistim, plou força, fem uns primers metres seguint el nostre camí, però passat uns segons girem qua i anem amb ells a fer una cervesa. A aquest mateix lloc coincidim amb el grup d'en Mauro, i amb el gentil biker del Bikecafe. 

Després d'una estona llarga, després d'abraçar-nos amb l'Andy que no sé d'on ve, però arriba, marxem ara sí definitivament cap al Càmping. Plou, cada vegada més, però sota la pluja únicament dos melodies captivadores, la de les gotes d'aquesta lliscant per les nostres Gore, i lligades a elles les dels nostres somriures, és un ball únic, pluja i somriures, poc sabíem nosaltres que era aquesta unió un preludi del què estava per venir. 

Arribem a la tenda, a la vella tenda de la Transpirinenca del 2003, ara sí, ara sí, traslladem la tenda a sota de la carpa, i de pet a dormir, uns rostres somrients de tantes i tantes hores de festa biker Single Speed. Què més puc demanar?

Que traboqui al Blog la part IV, és veritat, és veritat. 

Ara però a les properes hores vaig a gaudir d'aquesta part III. 

Dies de molt Single Speed. 

Ara a per la part IV que caminarà en aquesta direcció. 


Dies de molt de MTB. 

Repetim, per favor, per favor, per favor

 Rob english built this beast for custom bag maker black rainbow project, whose owner plans to attempt the great divide mountain bike race:

MTB, MTB, MTB.

Tinc quasi a punt la part III


Són l'una tocades de la matinada, quasi la tinc finalitzada, la part III.


Vaig un xic passat d'horari, certament, la pedalada d'aquesta nit hi té a veure molt.


Dies de MTB.

I demà per l'hora d'aquesta aportació caldrà mirar de repetir sortida, no se si idèntica, sí germana. 

MTB, MTB, MTB. 

D'avui, de la sortida, bon ritme, controlat, de menys  a més, equipats d'estiu, la Betty amb manegots, menjar, cap, beure, 250 ml. d'aigua,  eines, totes, llums, tots, incidències, cap, coincidències, cap.

Es pot rodar a 25ºC a una nit del dia trenta de setembre a l'u d'octubre del 2013? 

I no ho dic perquè no es rodi bé de nit a 25°C però és que hauríem de preparar-nos per fer-ho entre 2 i 6 °C. Sí, sí entre casa i el nostre proper destí, a la nit, no de dia, hi ha una diferència de temperatura considerable. 

Moltes converses de MTB, de les nostres bikes, de la Xina, i tant, de la Bec i en Phil, bé ara el caudal diria que va per sobre del màxim permès, segur, segur. 

Demà crec que puc trabucar la part III de la crònica de la SSWC2013. 

Dies de Single Speed. 

Que bé fer aquesta aturada d'una setmana, que bé que ens ha anat, mtb, mtb, mtb.