Crec que no cal dir res, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de maig 16, 2012
Fa una bona estona.
Que tot es mou a casa.
I tant que sí.
D'aquí a un estona us en aniré posant imatges de què està rodant i què no.
I parlant de rodar, ens haurem de tirar, literalment, per aquí a Finale, sí, sí com sona.
MTB, MTB, MTB.
És una imatge que m'ha enviat la Betty i ja en cercaré el link d'on ha sortit, però d'entrada aquí la teniu i és feta per un biker que ja roda pel circuit del Mundial a Finale.
I tant que sí.
D'aquí a un estona us en aniré posant imatges de què està rodant i què no.
 |
| Finale. |
MTB, MTB, MTB.
És una imatge que m'ha enviat la Betty i ja en cercaré el link d'on ha sortit, però d'entrada aquí la teniu i és feta per un biker que ja roda pel circuit del Mundial a Finale.
dimarts, de maig 15, 2012
Demà matí, tancament.
Perquè a la tarda a partir de les tres la feina em tindrà 100% concentrat.
Tenia de dilluns a la tarda fins demà a les tres de la tarda per prepara-ho tot, tinc consell de client demà, i aleshores les bikes passen a darrer terme.
Un cop acabat el consell, aleshores ja sí, passarà la nit, i a primera hora començara la segona part de l'aventura, els preparatius quedaran enrere, i passarem a l'acció.
Una anada lenta, a on propers a la frontera ens ajuntarem amb els dos bikers de Banyoles.
Demà just sortir el sol fins l'hora de dinar inclosa, tindrem preparatius Finale, i serà una festa perquè vindrà l'Oriol, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Com és el món, com és el món, mtb, mtb, mtb.
Avui he pujat a BO, i he vist dues Moots, una MootoX RSL, i una YBB, mare meva.
També he vist les rodes de la YBB, dues joies entre joies, i tant que sí.
He fet els deures a Can BO, càrrega de NoTubes a les rodes de la Longboard, el circuit, la segona part és un niu de punxes, he agafat el tercer llum de recanvi per la Betty, i unes pastilles de fre de R1, per la Longboard, i el carretó, el carretó.
Mentre feia això he arrancat la Waeco, i sorpresa no funciona.
Omplirem dipòsit propers a la frontera, no per res, sí per no haver de fer-ho ja fins que siguem un altre cop a casa.
El que no quedi fet demà abans de les tres de la tarda ja no serà.
MTB, MTB, MTB.
La Betty ha recollit la segona carpa de casa dels Trinxes a Valloromanes, la primera ve de Banyoles.
Demà cercarem les estaques, la cinta ja la tenim, mtb, mtb, mtb. Estaques i cinta per què? calen sempre a casa dels italians, sempre.
Tenia de dilluns a la tarda fins demà a les tres de la tarda per prepara-ho tot, tinc consell de client demà, i aleshores les bikes passen a darrer terme.
Un cop acabat el consell, aleshores ja sí, passarà la nit, i a primera hora començara la segona part de l'aventura, els preparatius quedaran enrere, i passarem a l'acció.
Una anada lenta, a on propers a la frontera ens ajuntarem amb els dos bikers de Banyoles.
Demà just sortir el sol fins l'hora de dinar inclosa, tindrem preparatius Finale, i serà una festa perquè vindrà l'Oriol, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Com és el món, com és el món, mtb, mtb, mtb.
Avui he pujat a BO, i he vist dues Moots, una MootoX RSL, i una YBB, mare meva.
També he vist les rodes de la YBB, dues joies entre joies, i tant que sí.
He fet els deures a Can BO, càrrega de NoTubes a les rodes de la Longboard, el circuit, la segona part és un niu de punxes, he agafat el tercer llum de recanvi per la Betty, i unes pastilles de fre de R1, per la Longboard, i el carretó, el carretó.
Mentre feia això he arrancat la Waeco, i sorpresa no funciona.
Omplirem dipòsit propers a la frontera, no per res, sí per no haver de fer-ho ja fins que siguem un altre cop a casa.
El que no quedi fet demà abans de les tres de la tarda ja no serà.
MTB, MTB, MTB.
La Betty ha recollit la segona carpa de casa dels Trinxes a Valloromanes, la primera ve de Banyoles.
Demà cercarem les estaques, la cinta ja la tenim, mtb, mtb, mtb. Estaques i cinta per què? calen sempre a casa dels italians, sempre.
Mil detalls, i més.
Ara fa una estona venim del Caprabo.
Aigua, un litre i mig cada vint quilòmetres, creiem que anirem com a molt deu voltes, com a molt, jo crec que menys, així que entre els dos quatre pacs d'aigua de 6x1,5l.
Xocolata, dues rajoles grans, grans.
Fruits secs entre d'altres, no masses més.
Llaminadures, poques però també.
La reina de les festes, la Nutella.
Lògica única, si hi ha Nutella hi ha pa Bimbo.
Cafè cafeinat, dos termos plens per les 24 Ore de la cursa, i tant que sí.
I si hi ha cafè hi ha llet.
I quan ja tens el cafè amb llet uns cereals no poden faltar.
La fruita demà us l'exposaré, que encara no l'hem anat a buscar.
Aquestes joies de casa dels pares de la Betty no seran a Finale, ens les haurem cruspit demà segur.
No portarem iogurts, la super Waeco ha fet llufa, com sona Error2 i no tenim els 50 litres de nevera.
MTB, MTB, MTB.
Aigua, un litre i mig cada vint quilòmetres, creiem que anirem com a molt deu voltes, com a molt, jo crec que menys, així que entre els dos quatre pacs d'aigua de 6x1,5l.
Xocolata, dues rajoles grans, grans.
Fruits secs entre d'altres, no masses més.
Llaminadures, poques però també.
La reina de les festes, la Nutella.
Lògica única, si hi ha Nutella hi ha pa Bimbo.
Cafè cafeinat, dos termos plens per les 24 Ore de la cursa, i tant que sí.
I si hi ha cafè hi ha llet.
I quan ja tens el cafè amb llet uns cereals no poden faltar.
La fruita demà us l'exposaré, que encara no l'hem anat a buscar.
Aquestes joies de casa dels pares de la Betty no seran a Finale, ens les haurem cruspit demà segur.
No portarem iogurts, la super Waeco ha fet llufa, com sona Error2 i no tenim els 50 litres de nevera.
MTB, MTB, MTB.
La capçalera del Blog.
Ja esperem a tornar de Finale per canviar la imatge de la capçalera del Blog, i una opció podria ser la de la Betty al mateix lloc però ara a aquesta edició 2012, ara però al Mundial SOLO, no cal esmentar ara per ara 24 Ore, sí quan anem a les de 36 Hours, que hi anirem. I aleshores haurem de diferenciar les unes de les altres, o no.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Més informació.
Perquè ja tinc la mare de tot plegat sí, sí, com sona, sempre n'he volgut tenir una, de fet no tan gran com aquesta, però sí una.
És perquè aquest cop no hauríem de carregar amb tot des d'on és la VW fins al Pit Stop, és que com que la zona és un parc protegit, no hi podem portar els cotxes.
I sincerament a l'anada encara, però després de fer les 24 hores jo no estaré per portar els paquets fins la VW.
MTB, MTB, MTB.
És perquè aquest cop no hauríem de carregar amb tot des d'on és la VW fins al Pit Stop, és que com que la zona és un parc protegit, no hi podem portar els cotxes.
I sincerament a l'anada encara, però després de fer les 24 hores jo no estaré per portar els paquets fins la VW.
MTB, MTB, MTB.
4 dies tocats.
I estarem dins de la cursa.
De fet avui és per a mi el darrer dia, perquè demà tot ha d'estar carregat a dalt de la VW, millor dit avui a darrera hora la major part de coses han d'estar totes ja a dalt de la VW.
El motiu, és senzill, ara encara aconsegueixo pensar què necessitarem, demà ja no.
De fet ahir jo ja no podia fer la relació necessària per a poder participar a les 24 hores.
Tot i que ahir mentre esperaven l'hora amb l'Andreu vàrem anar fent gestions necessàries.
Jo entre d'altres necessito saber si la pastilla efervescent que prenc cada matí des de fa una pila de mesos des de la primera i darrera sinusitis és o no causant de dopatge, el prospecte no ho diu, no indica que en sigui, però si ho és necessitaré un certificat metge a on s'indiqui detalladament la necessitat de prendre-la, tinc la recepta mèdica però no explica res.
També em fa dubtar el tema calçat, amb les Sidi ho he fet tot, amb les Giro, no, que començaré amb les Giro sí, que acabi amb elles, no ho sé.
Tema casc a la nit, no en portarem un segon amb el llum a punt, ens aturarem més estona però portarem sempre el mateix casc.
Tema massatge muscular de gels, serà ho tinc clar, de dos tipus a diferents moments de la cursa, i ja els tenim a punt. Un de molta intensitat, un de menor intensitat.
Tema menjars, tots i cada un per tipus dins del seu taper, res obert, i tota la preparació la farem dissabte al matí.
El segon cafèa l'hora d'esmorzar a l'hotel, impossible, cada cafè a partir del primer te´l cobren a part, això si que no, ens entenem oi?
La carpa, en portarem dues, una com a mínim mirarem de muntar-la dijous a la tarda per poder agafar un bon lloc, la muntarem i seguidament marxarem.
Bé, i la llista és llarga, molt, i miraré d'anar-la posant.
MTB, MTB, MTB.
Termos pel cafè, tres i dels grans, aquest anys no tindrem qui ens faci els cafès amb llet, però mirarem de fer quelcom que ens ho recordi.
Aquest any tampoc tindrem qui ens ajusti els canvis de les bikes, però això ja no serà un problema oi que no?
Aquest any la Nutella serà paradís particular nostre, mtb, mtb, mtb.
A aquesta edició el terra, o aquesta és la intenció, serà de plàstic, no puc amb la gespa del circuit.
Miraré avui de reproduir al detall l'espai que tindrem al Pit Stop.
De fet avui és per a mi el darrer dia, perquè demà tot ha d'estar carregat a dalt de la VW, millor dit avui a darrera hora la major part de coses han d'estar totes ja a dalt de la VW.
El motiu, és senzill, ara encara aconsegueixo pensar què necessitarem, demà ja no.
De fet ahir jo ja no podia fer la relació necessària per a poder participar a les 24 hores.
Tot i que ahir mentre esperaven l'hora amb l'Andreu vàrem anar fent gestions necessàries.
Jo entre d'altres necessito saber si la pastilla efervescent que prenc cada matí des de fa una pila de mesos des de la primera i darrera sinusitis és o no causant de dopatge, el prospecte no ho diu, no indica que en sigui, però si ho és necessitaré un certificat metge a on s'indiqui detalladament la necessitat de prendre-la, tinc la recepta mèdica però no explica res.
També em fa dubtar el tema calçat, amb les Sidi ho he fet tot, amb les Giro, no, que començaré amb les Giro sí, que acabi amb elles, no ho sé.
Tema casc a la nit, no en portarem un segon amb el llum a punt, ens aturarem més estona però portarem sempre el mateix casc.
Tema massatge muscular de gels, serà ho tinc clar, de dos tipus a diferents moments de la cursa, i ja els tenim a punt. Un de molta intensitat, un de menor intensitat.
Tema menjars, tots i cada un per tipus dins del seu taper, res obert, i tota la preparació la farem dissabte al matí.
El segon cafèa l'hora d'esmorzar a l'hotel, impossible, cada cafè a partir del primer te´l cobren a part, això si que no, ens entenem oi?
La carpa, en portarem dues, una com a mínim mirarem de muntar-la dijous a la tarda per poder agafar un bon lloc, la muntarem i seguidament marxarem.
Bé, i la llista és llarga, molt, i miraré d'anar-la posant.
MTB, MTB, MTB.
Termos pel cafè, tres i dels grans, aquest anys no tindrem qui ens faci els cafès amb llet, però mirarem de fer quelcom que ens ho recordi.
Aquest any tampoc tindrem qui ens ajusti els canvis de les bikes, però això ja no serà un problema oi que no?
Aquest any la Nutella serà paradís particular nostre, mtb, mtb, mtb.
A aquesta edició el terra, o aquesta és la intenció, serà de plàstic, no puc amb la gespa del circuit.
Miraré avui de reproduir al detall l'espai que tindrem al Pit Stop.
Després de l'Andreu.
Tot torna al seu lloc.
Muscularment posats a punt.
El canell reparat.
Els gels freds a punt.
Els dipòsits dels avantbraços descarregats.
Fa uns minuts que entrem per la porta de casa.
Molta, molta, i molta emoció, mtb, mtb, mtb.
Muscularment posats a punt.
El canell reparat.
Els gels freds a punt.
Els dipòsits dels avantbraços descarregats.
Fa uns minuts que entrem per la porta de casa.
Molta, molta, i molta emoció, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de maig 14, 2012
Sota la pluja.
També es pedala.
I ahir va ser, una pedregada com Déu mana, i tant que sí.
No ens va enganxar de ple, en cap cas, ni anant ni tornant.
MTB, MTB, MTB.
Ara a la tarda visita a l'Andreu, cal reconduir aquest canell, i tant que sí.
I ahir va ser, una pedregada com Déu mana, i tant que sí.
No ens va enganxar de ple, en cap cas, ni anant ni tornant.
MTB, MTB, MTB.
Ara a la tarda visita a l'Andreu, cal reconduir aquest canell, i tant que sí.
Spot Brand/Belt Drive CT a les 24 Hours World SOLO Championships Finale Ligure Italy 2012. .
És el què serà la presentació de la Spot Brand, vull dir que vaig a aprofitar la preparació per a aquesta cita, per a presentar a la Longboard en societat.
MTB, MTB, MTB.
Preparo la presentació, mtb, mtb, mtb.
Tinc una idea millor, hi poso fil a l'agulla.
MTB, MTB, MTB.
Preparo la presentació, mtb, mtb, mtb.
Tinc una idea millor, hi poso fil a l'agulla.
Eliminant riscos.
Perquè els Crank Brothers Egg Beater 4ti nop podran amb les 24 Ore, els SL sí, no per res, sí per ser més nous.
MTB, MTB, MTB.
"Primera hora de la darrera abans de les 24 hores".
És la sensació avui. Sí ja ho sé sembla que no sigui així, però la sensació avui és d'estar entre les cordes.
Fa dos dies, el dissabte tornant de fer ruta al darrer pujador de darrera de casa, em vaig enganxar la mà dreta amb una reixa que protegeix uns rosés, aquesta reixa estava torçada cap al carrer.
No va ser res, dolorós sí, puntualment.
Ahir la sortida de bike va ser curiosa, per les tempestes, les sensacions a dalt de la bike molt bones però. Sí que ara penso que vaig agafar molt fred a les mans.
A la nit però de cop, després d'una dutxa, el canell dret em va fer una punxada intensa, molt dolorosa. M'hi vaig posar una bossa de gel, i vaig prendre un anti inflamatori.
Avui a primera hora estic pitjor que ahir. Pel cafè del matí a primera hora, un dels dos, no he pogut ni posar el sucre, per favor, a cinc dies tocats del Mundial.
Si no surts no passa res, he de pensar així.
A la tarda d'avui visita urgent al fisió, l'Andreu ens ha de fer una reparació d'urgència.
No m'agradaria haver de fer les 24 hores així, en cap cas, i l'opció de no poder fer-les no hi és, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Mai m'he vist limitat per una lesió a les prèvies a una participació d'una cursa, bé, per aquest motiu aquesta podria ser la primera vegada, cal ser pacient, a veure què en pensa l'Andreu, ell entre moltes d'altres és un especialista a tot el què fa referència a les lesions dels jugador de handbol, i aquesta segur que deu ser de les més freqüents, estarem en bones mans.
Una experiència nova, i tant que sí.
Fa dos dies, el dissabte tornant de fer ruta al darrer pujador de darrera de casa, em vaig enganxar la mà dreta amb una reixa que protegeix uns rosés, aquesta reixa estava torçada cap al carrer.
No va ser res, dolorós sí, puntualment.
Ahir la sortida de bike va ser curiosa, per les tempestes, les sensacions a dalt de la bike molt bones però. Sí que ara penso que vaig agafar molt fred a les mans.
A la nit però de cop, després d'una dutxa, el canell dret em va fer una punxada intensa, molt dolorosa. M'hi vaig posar una bossa de gel, i vaig prendre un anti inflamatori.
Avui a primera hora estic pitjor que ahir. Pel cafè del matí a primera hora, un dels dos, no he pogut ni posar el sucre, per favor, a cinc dies tocats del Mundial.
Si no surts no passa res, he de pensar així.
A la tarda d'avui visita urgent al fisió, l'Andreu ens ha de fer una reparació d'urgència.
No m'agradaria haver de fer les 24 hores així, en cap cas, i l'opció de no poder fer-les no hi és, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Mai m'he vist limitat per una lesió a les prèvies a una participació d'una cursa, bé, per aquest motiu aquesta podria ser la primera vegada, cal ser pacient, a veure què en pensa l'Andreu, ell entre moltes d'altres és un especialista a tot el què fa referència a les lesions dels jugador de handbol, i aquesta segur que deu ser de les més freqüents, estarem en bones mans.
Una experiència nova, i tant que sí.
diumenge, de maig 13, 2012
Genets de Drac al Mundial Endurance 24 Ore SOLO.
Fent els deures.
Perquè el mínim necessari per a poder anar a les 24 Ore, crec que el tenim clar.
Has de poder enfilar-te a la bike quan normalment no ho fas, a l'hora d'anar a dormir després d'una jornada intensa de treball, a primera hora d'un dissabte sense haver quedat amb d'altres bikers, o quan ja tornes de la sortida amb un grup tornar a començar a fer ruta, quant ja penses que toca descansar, bé perquè ja ho has fet tot aquell dia a dalt de la bike o perquè creus que avui has de descansar, tornar a agafar la bike.
El tema alimentació, per a nosaltres senzill, seguim els canons del què hem de menjar sense pensar massa quan ho hem de menjar, això ara a les prèvies, perquè a la cursa som religiosos amb l'alimentació i l'aigua, ara, uns dies abans de la cursa no, pel fet que mentre rodem descoordinant l'aigua i el menjar fas que les coses a dalt de la bike no funcionin bé, i en aquestes condicions costa pedalar, tampoc molt, però costa, dic tampoc molt pel fet que el nostre ritme és de passeig, 24 hores amb les nostres bikes a un circuit de 18 Km. i un desnivell per sobre dels 500 m. positius no té per a nosaltres cap més possibilitat, és a dir rodar molt i molt i molt lents. Això és exactament el què estem fent, és evident que si anéssim alts de ritme l'alimentació seria cada hora passada la primera hora i mitja, i l'aigua aniria i vindria cada vint minuts, però no és el cas ara, ritme molt lent i trencament de les normes bàsiques.
Les fades de la nit són també amb nosaltres, ho sé, ho noto, jo els hi vaig donar vida amb els cavallers de la llum, totes, tots són nostres, som nosaltres, els Dracs voladors de The Great Escape MTB, són això de The Great Escape MTB, i per aquest motiu, l'arribada de la nit a la jornada del Mundial de 24 Ore SOLO, serà especial, perquè hi entraré amb tots vosaltres, sí, sí, amb tots vosaltres, sense vosaltres aquesta seria segur diferent, sense vosaltres, jo hi seria, i tant, però no seria en cap cas el mateix. Una imatge em ve al cap, una i el cor em fa un cop d'intens sentiment, l'arribada a les 24 Ore de Finale del 2009, a on vàrem ser rebuts com a autèntics genets de Drac, una rebuda inoblidable, gràcies gironins, gràcies bordilencs, i com a Finale, a l'europeu, l'arribada de la darrera volta a on els homes BO, amb en Mateu al front, corrent de costat amb nosaltres ens esperaven per donar-nos la millor de les benvingudes, a tots, a tots vosaltres, a les fades de la nit que m'acompanyaran tota la nit agafades de la mà, de les meves mans, als cavallers de la llum, fins i tot els que han deixat de ser-ho, a tots vosaltres us dedico aquesta edició del Mundial Endurance 24 Ore SOLO, quan esmicolat al ben mig de la foscor, fades us embolcallaré amb la meva mirada, i a vosaltres cavallers de la llum, especialment a en Xavi a South Carolina, que des del seu pati de casa mirarà al cel, veurà els estels, entre ells un passarà, un Drac negre ple de llum, passarà en honor seu, quan això passi jo estaré lluitant per no caure derrotat de cansament, de fatiga, esperant un sol moment, un, el de l'arribada dels cavallers de la llum, a on les fades de la nit els hi cediran el pas i serà sense cap mena de dubte el millor moment, el del pas més extrem, de la nit més càlida i ferotge, a la matinada més freda i prometedora, nit ferotge pel fet de no voler deixar-me anar, freda pel fet de saber-se equivocadament traïda pel genet de Drac, que vol i dol, vol restar a la foscor, i dol per entrar a la llum, entre cavallers de la llum, aquest instant, aquest únic moment, el de la marxa de la foscor i l'arribada de la llum, serà per a tots vosaltres, dedicat a tots vosaltres. L'arribada del dia deixant enrere la nit, és el motor d'aquests dos genets de Drac, cap més, estimem entrar a la nit més fosca amb els nostres dos Dracs diferents i un cop submergits a dins, en gaudirem, per després passades les hores, desitjar entrar als banys profunds i transparents de la llum més intensa, quant això passi, a aquest canvi d'escenari, de la nit al dia, un sol pensament, em queden fer unes Guilleries, que bé, que bé, que encara queden totes unes Guilleries, mtb, mtb, mtb.
Poc saben, els SSEC que estan en mans de genets de Drac, mtb, mtb, mtb.
Les falgueres màgiques han fet bé la seva feina, amb els genets oblidats de si mateixos, sí, també amb mi, les falgueres màgiques són les meves aliades, com les fades, com els genets de Drac, com els cavallers de la llum, i les falgueres són qui fan que us tingui sempre ben presents, i a on el dia que sortiu del vell laberint sempre podreu entrar a un bell laberint a terra de creadors, a The Great Escape MTB.
De mentre els crits d'entre molts d'en Carles, al cel sigui, a l'arribada de Finale, sempre seran motor d'aventures, a on els crits dels homes BO a l'arribada de l'europeu sempre seran motiu de noves aventures, un mot defineix aquesta propera participació, que tornarem a repetir al 2014 a Escòcia si Deu vol, ganes de passar-ho d'allò més bé.
Al 2013 no anirem al Mundial SOLO, pel fet que toca Transpirenaica, deu anys després de la primera, un mes sencer al 2013 per conquerir pacíficament sense presses els pirineus.
NECESITEM SER-HI, FER-LA.
Per cert, des de fa dues edicions de la Vallromanes-Montserrat, consell Temporal que seguim, no barretes, sí fruits secs, no Gels, sí fruita, molta, no sals, sí aigua.
Una amazona al Mundial SOLO.
La Betty serà un MIG al Mundial de Finales, segur.
El sol, que a la cursa ens fregirà ara l'estem gaudint, ens hi posem a sota i no l'evitem, en cap cas, la lluna, l'esperem mentre rodem a dalt de la bike, ahir mateix vàrem entrar a la nit per pistes oblidades i ni tan sols portàvem llums, perquè això pot passar durant la nit, vull dir que podem esgotar les bateries dels llums i haver de rodar amb una espurna de llum.
Dormir, què és això? ara ho fem més que mai, a la cursa, bé un dia després us ho explicaré.
Com fer unes pujades que no podem fer? senzill a peu, caminarem uns quaranta quilòmetres mínim, així de senzill, així de planer.
Com fer unes baixades que tècnicament no tenim el nivell per fer-les?
No contesto perquè encara no ho sé, dijous i divendres ja us ho podré aclarir.
Amb aquest dos apartats caldria anar calçat amb unes bambes de caminar, sí, amb cales, menys càrregues musculars i més ràpids caminant, però som bikers, fem MTB, si hem de caminar ho farem i tant, perdrem posicions abans que portar material que no sigui específic de bike, ens és igual quedar petats per caminar amb les Shimano i les Giro, fem MTB en primer terme, i si fent MTB ens va bé millor, i si no també.
Assistències, cap.
Fem categoria SOLO, SOLO, és això SOLO.
Què no podrem reparar? Una punxada dels pneumàtics de la Betty, impossible desmuntar els seus pneumàtics, impossible, i res que tingui a veure amb el Belt Drive, impossible, la resta podrem intentar-ho, però aquests dos punt són els nostres dos punts febles.
Per a un repte com aquest, a excepció del dia de la cursa estarem a un hotel que en la vida ens podríem permetre, pagar-lo sí, permetre no, però 24 Ore SOLO, requereix de cuidar-se molt, i per això estarem des del dijous fins passada la cursa al millor entre els millors, mtb, mtb, mtb.
L'aigua ve des de casa tota, no bevem aigua si podem evitar-ho que no sigui la nostra, el cafè amb o sense llet, el mateix, la fruita, el mateix, el menjar a la cursa, el mateix.
Equipaments, dos per cap, per no utilitzar-ne un, sí, sí, com sona. Vull dir que a aquesta edició la intenció és rodar sempre amb el mateix equipament.
Dutxa, una de 20 litres sempre a punt. Que no utilitzarem.
Massatges, un de gel sempre a punt. Que no utilitzarem.
Cadires 24 Ore, dues, i tant, per seure uns minuts, pocs, per res més.
Carpa, dues, una amb laterals, i una sense.
Neveres, dues de grans de gel. I una de gran a la VW carregada sempre fins els topalls a 0º C.
Taules una.
Llums, els de la cursa.
Recanvis i eines els que us vaig presentar.
Ara fent temps, sortir a primera hora era massa fàcil, esperem a que ens costi més, i quan ja pensem, avui ja millor que no sortim, aleshores sortirem.
Un únic objectiu, que no té res a veure amb la posició en cursa, fer un paper digne, i podrem dir, home això va lligat al resultat, sí i no, en el nostre cas no, perquè no tenim ritme de cursa, digne vol dir per a nosaltres, que abans, mentre i després pensem sempre, QUE BÉ QUE ENS HO ESTEM PASSANT, mtb, mtb, mtb.
A l'arribada d'aquest Mundial 24 Ore SOLO, un pensament, la dels somriures a la nostra darrera participació a aquest lloc, sense cap mena de dubte, seria impossible que això fos d'altra manera.
És la fita més exigent que ens proposat mai de fer, participar al Munidal Endurance 24Ore SOLO, amb dues bikes de cromo, rígides, 29ers, Single Speed, sense cap assistència, el que no sap ningú, és que tenim el millor aliat que es pot tenir, el de tenir present, molt present la nostra darrera presència a aquest camp, tenim la memòria al nostra favor, i això amics meus és el motor perquè no defallim.
Això i un hotel de somni que ara mateix descansant penso, que bé, que bé , que bé.
MTB, MTB, MTB.
Anys de tot plegat, res passa, tot queda enrere, aquest cop un bon cop, un Mundial Endurance 24 Ore SOLO, en el nostre cas fem el què fem ara en Single Speed, si fem podi, si la Betty o jo mateix ens enfilem al podi, el nostre pensament serà en primer terme per qui ens ha deixat, pels que ens han deixat als darrers mesos, rendir homentage sempre als que han deixat, sempre, però sempre, serà motiu de sever i sentit present a aquest espai, i tant que sí, per després pensar amb vosaltres, genets, fades, cavallers, i de més protagonistes d'aquest espai, mtb, mtb, mtb.
Cal que les falgueres màgiques ens ajudin perquè tot torni al seu lloc, oi que sí?
I si no fem-ho veure, fem veure que han fet la seva feina, ens veiem a Finale, al Mundial Endurance 24 Ore SOLO.
Perquè el mínim necessari per a poder anar a les 24 Ore, crec que el tenim clar.
Has de poder enfilar-te a la bike quan normalment no ho fas, a l'hora d'anar a dormir després d'una jornada intensa de treball, a primera hora d'un dissabte sense haver quedat amb d'altres bikers, o quan ja tornes de la sortida amb un grup tornar a començar a fer ruta, quant ja penses que toca descansar, bé perquè ja ho has fet tot aquell dia a dalt de la bike o perquè creus que avui has de descansar, tornar a agafar la bike.
El tema alimentació, per a nosaltres senzill, seguim els canons del què hem de menjar sense pensar massa quan ho hem de menjar, això ara a les prèvies, perquè a la cursa som religiosos amb l'alimentació i l'aigua, ara, uns dies abans de la cursa no, pel fet que mentre rodem descoordinant l'aigua i el menjar fas que les coses a dalt de la bike no funcionin bé, i en aquestes condicions costa pedalar, tampoc molt, però costa, dic tampoc molt pel fet que el nostre ritme és de passeig, 24 hores amb les nostres bikes a un circuit de 18 Km. i un desnivell per sobre dels 500 m. positius no té per a nosaltres cap més possibilitat, és a dir rodar molt i molt i molt lents. Això és exactament el què estem fent, és evident que si anéssim alts de ritme l'alimentació seria cada hora passada la primera hora i mitja, i l'aigua aniria i vindria cada vint minuts, però no és el cas ara, ritme molt lent i trencament de les normes bàsiques.
Les fades de la nit són també amb nosaltres, ho sé, ho noto, jo els hi vaig donar vida amb els cavallers de la llum, totes, tots són nostres, som nosaltres, els Dracs voladors de The Great Escape MTB, són això de The Great Escape MTB, i per aquest motiu, l'arribada de la nit a la jornada del Mundial de 24 Ore SOLO, serà especial, perquè hi entraré amb tots vosaltres, sí, sí, amb tots vosaltres, sense vosaltres aquesta seria segur diferent, sense vosaltres, jo hi seria, i tant, però no seria en cap cas el mateix. Una imatge em ve al cap, una i el cor em fa un cop d'intens sentiment, l'arribada a les 24 Ore de Finale del 2009, a on vàrem ser rebuts com a autèntics genets de Drac, una rebuda inoblidable, gràcies gironins, gràcies bordilencs, i com a Finale, a l'europeu, l'arribada de la darrera volta a on els homes BO, amb en Mateu al front, corrent de costat amb nosaltres ens esperaven per donar-nos la millor de les benvingudes, a tots, a tots vosaltres, a les fades de la nit que m'acompanyaran tota la nit agafades de la mà, de les meves mans, als cavallers de la llum, fins i tot els que han deixat de ser-ho, a tots vosaltres us dedico aquesta edició del Mundial Endurance 24 Ore SOLO, quan esmicolat al ben mig de la foscor, fades us embolcallaré amb la meva mirada, i a vosaltres cavallers de la llum, especialment a en Xavi a South Carolina, que des del seu pati de casa mirarà al cel, veurà els estels, entre ells un passarà, un Drac negre ple de llum, passarà en honor seu, quan això passi jo estaré lluitant per no caure derrotat de cansament, de fatiga, esperant un sol moment, un, el de l'arribada dels cavallers de la llum, a on les fades de la nit els hi cediran el pas i serà sense cap mena de dubte el millor moment, el del pas més extrem, de la nit més càlida i ferotge, a la matinada més freda i prometedora, nit ferotge pel fet de no voler deixar-me anar, freda pel fet de saber-se equivocadament traïda pel genet de Drac, que vol i dol, vol restar a la foscor, i dol per entrar a la llum, entre cavallers de la llum, aquest instant, aquest únic moment, el de la marxa de la foscor i l'arribada de la llum, serà per a tots vosaltres, dedicat a tots vosaltres. L'arribada del dia deixant enrere la nit, és el motor d'aquests dos genets de Drac, cap més, estimem entrar a la nit més fosca amb els nostres dos Dracs diferents i un cop submergits a dins, en gaudirem, per després passades les hores, desitjar entrar als banys profunds i transparents de la llum més intensa, quant això passi, a aquest canvi d'escenari, de la nit al dia, un sol pensament, em queden fer unes Guilleries, que bé, que bé, que encara queden totes unes Guilleries, mtb, mtb, mtb.
Poc saben, els SSEC que estan en mans de genets de Drac, mtb, mtb, mtb.
Les falgueres màgiques han fet bé la seva feina, amb els genets oblidats de si mateixos, sí, també amb mi, les falgueres màgiques són les meves aliades, com les fades, com els genets de Drac, com els cavallers de la llum, i les falgueres són qui fan que us tingui sempre ben presents, i a on el dia que sortiu del vell laberint sempre podreu entrar a un bell laberint a terra de creadors, a The Great Escape MTB.
De mentre els crits d'entre molts d'en Carles, al cel sigui, a l'arribada de Finale, sempre seran motor d'aventures, a on els crits dels homes BO a l'arribada de l'europeu sempre seran motiu de noves aventures, un mot defineix aquesta propera participació, que tornarem a repetir al 2014 a Escòcia si Deu vol, ganes de passar-ho d'allò més bé.
Al 2013 no anirem al Mundial SOLO, pel fet que toca Transpirenaica, deu anys després de la primera, un mes sencer al 2013 per conquerir pacíficament sense presses els pirineus.
NECESITEM SER-HI, FER-LA.
Per cert, des de fa dues edicions de la Vallromanes-Montserrat, consell Temporal que seguim, no barretes, sí fruits secs, no Gels, sí fruita, molta, no sals, sí aigua.
Una amazona al Mundial SOLO.
La Betty serà un MIG al Mundial de Finales, segur.
 |
| Fent els deures pel proper SOLO. |
Dormir, què és això? ara ho fem més que mai, a la cursa, bé un dia després us ho explicaré.
Com fer unes pujades que no podem fer? senzill a peu, caminarem uns quaranta quilòmetres mínim, així de senzill, així de planer.
Com fer unes baixades que tècnicament no tenim el nivell per fer-les?
No contesto perquè encara no ho sé, dijous i divendres ja us ho podré aclarir.
Amb aquest dos apartats caldria anar calçat amb unes bambes de caminar, sí, amb cales, menys càrregues musculars i més ràpids caminant, però som bikers, fem MTB, si hem de caminar ho farem i tant, perdrem posicions abans que portar material que no sigui específic de bike, ens és igual quedar petats per caminar amb les Shimano i les Giro, fem MTB en primer terme, i si fent MTB ens va bé millor, i si no també.
Assistències, cap.
Fem categoria SOLO, SOLO, és això SOLO.
Què no podrem reparar? Una punxada dels pneumàtics de la Betty, impossible desmuntar els seus pneumàtics, impossible, i res que tingui a veure amb el Belt Drive, impossible, la resta podrem intentar-ho, però aquests dos punt són els nostres dos punts febles.
Per a un repte com aquest, a excepció del dia de la cursa estarem a un hotel que en la vida ens podríem permetre, pagar-lo sí, permetre no, però 24 Ore SOLO, requereix de cuidar-se molt, i per això estarem des del dijous fins passada la cursa al millor entre els millors, mtb, mtb, mtb.
L'aigua ve des de casa tota, no bevem aigua si podem evitar-ho que no sigui la nostra, el cafè amb o sense llet, el mateix, la fruita, el mateix, el menjar a la cursa, el mateix.
Equipaments, dos per cap, per no utilitzar-ne un, sí, sí, com sona. Vull dir que a aquesta edició la intenció és rodar sempre amb el mateix equipament.
Dutxa, una de 20 litres sempre a punt. Que no utilitzarem.
Massatges, un de gel sempre a punt. Que no utilitzarem.
Cadires 24 Ore, dues, i tant, per seure uns minuts, pocs, per res més.
Carpa, dues, una amb laterals, i una sense.
Neveres, dues de grans de gel. I una de gran a la VW carregada sempre fins els topalls a 0º C.
Taules una.
Llums, els de la cursa.
Recanvis i eines els que us vaig presentar.
Ara fent temps, sortir a primera hora era massa fàcil, esperem a que ens costi més, i quan ja pensem, avui ja millor que no sortim, aleshores sortirem.
Un únic objectiu, que no té res a veure amb la posició en cursa, fer un paper digne, i podrem dir, home això va lligat al resultat, sí i no, en el nostre cas no, perquè no tenim ritme de cursa, digne vol dir per a nosaltres, que abans, mentre i després pensem sempre, QUE BÉ QUE ENS HO ESTEM PASSANT, mtb, mtb, mtb.
A l'arribada d'aquest Mundial 24 Ore SOLO, un pensament, la dels somriures a la nostra darrera participació a aquest lloc, sense cap mena de dubte, seria impossible que això fos d'altra manera.
És la fita més exigent que ens proposat mai de fer, participar al Munidal Endurance 24Ore SOLO, amb dues bikes de cromo, rígides, 29ers, Single Speed, sense cap assistència, el que no sap ningú, és que tenim el millor aliat que es pot tenir, el de tenir present, molt present la nostra darrera presència a aquest camp, tenim la memòria al nostra favor, i això amics meus és el motor perquè no defallim.
Això i un hotel de somni que ara mateix descansant penso, que bé, que bé , que bé.
MTB, MTB, MTB.
Anys de tot plegat, res passa, tot queda enrere, aquest cop un bon cop, un Mundial Endurance 24 Ore SOLO, en el nostre cas fem el què fem ara en Single Speed, si fem podi, si la Betty o jo mateix ens enfilem al podi, el nostre pensament serà en primer terme per qui ens ha deixat, pels que ens han deixat als darrers mesos, rendir homentage sempre als que han deixat, sempre, però sempre, serà motiu de sever i sentit present a aquest espai, i tant que sí, per després pensar amb vosaltres, genets, fades, cavallers, i de més protagonistes d'aquest espai, mtb, mtb, mtb.
Cal que les falgueres màgiques ens ajudin perquè tot torni al seu lloc, oi que sí?
I si no fem-ho veure, fem veure que han fet la seva feina, ens veiem a Finale, al Mundial Endurance 24 Ore SOLO.
dissabte, de maig 12, 2012
WEMBO: Què està passant?
Si som avui SSEC2013.
Si avui tot just som SSEC2012.
Falta quelcom, hi pensaré.
Totes les eines dins de la bossa, millor dit quasi totes.
Tema llums, important sempre. Detall del cargador de quatre piles, cal per si la liem amb les bateries, que sempre passa, oi que sí Betty?
Un pel manillar de 80 m. un pel casc de 30 m. i dos del darrera.
Escalant a mínima potència sempre, un i prou, o els dos, però a mínima potència. Baixant sempre a màxima.
Els del casc a mínima escalant, a màxima fent equip amb el del manillar.
No es veu massa bé, no passa res, gruixos per centrar les pinces, cales de recanvi, cadena, un tros. i recanvis varis dins de la caixa negra.
I tot guardat dins de la caixa, herència de la Cagiva 900i d'en Xavier.
Per un cop tot agrupat per tipus, fer-se companyia tots dins d'una única caixa.
Els protector pel fang, perquè si plou molt i molt serà el nostre gran dia, i tant que sí.
I la bossa de dutxa perquè passades les hores ens hem de cuidar, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Si avui tot just som SSEC2012.
Falta quelcom, hi pensaré.
Totes les eines dins de la bossa, millor dit quasi totes.
Tema llums, important sempre. Detall del cargador de quatre piles, cal per si la liem amb les bateries, que sempre passa, oi que sí Betty?
Un pel manillar de 80 m. un pel casc de 30 m. i dos del darrera.
Escalant a mínima potència sempre, un i prou, o els dos, però a mínima potència. Baixant sempre a màxima.
Els del casc a mínima escalant, a màxima fent equip amb el del manillar.
No es veu massa bé, no passa res, gruixos per centrar les pinces, cales de recanvi, cadena, un tros. i recanvis varis dins de la caixa negra.
I tot guardat dins de la caixa, herència de la Cagiva 900i d'en Xavier.
Per un cop tot agrupat per tipus, fer-se companyia tots dins d'una única caixa.
Els protector pel fang, perquè si plou molt i molt serà el nostre gran dia, i tant que sí.
I la bossa de dutxa perquè passades les hores ens hem de cuidar, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Un quart de vuit del matí.
D'aquí a una estona rodarem quatre Singles, mtb, mtb, mtb.
Vicious continua, sí, sí segueix fabricant, i tant que sí.
Nosaltres mirarem de rodar ara a primera hora una estoneta més, i tant.
MTB, MTB, MTB.
 |
| SSWC2011. |
Vicious continua, sí, sí segueix fabricant, i tant que sí.
Nosaltres mirarem de rodar ara a primera hora una estoneta més, i tant.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de maig 11, 2012
SSEC2012: SS Queen.
Entenem el què entenem, però la nostra representant femenina és la millor representant que podíem tenir per a la SSEC2012, sense cap mena de dubte.
Per la fiabilitat dels seus resultats, per la manera d'assolir els resultats, per la manera de digerir-los.
Respectuosa, voluntariosa, ferma en els seus propòsits, i silenciosa amb els seus èxits.
Moltes. i moltes felicitats Betty.
MTB, MTB, MTB.
Gràcies Narcís per aquesta magnífica imatge, de 10/10.
WEMBO: Mundial 24 Ore SOLO.
Ja està, ja està fet.
World 24 Ore SOLO.
"Què passa amb la Betty?".
Ara ja no hi ha marxa enrere.
MTB, MTB, MTB.
Pel què fa a nosaltres, amb les rígides i Single Speed.
Una setmana, una setmana i tot haurà passat.
I després de la WC la Tramun, sí senyor, mtb, mtb, mtb.
World 24 Ore SOLO.
"Què passa amb la Betty?".
Ara ja no hi ha marxa enrere.
MTB, MTB, MTB.
Pel què fa a nosaltres, amb les rígides i Single Speed.
Una setmana, una setmana i tot haurà passat.
I després de la WC la Tramun, sí senyor, mtb, mtb, mtb.
SSEC2012: The queen of hearts
Ni més ni menys amb les Retrotec, agafades de la mà d'aquestes.
I la veus i diries, està bé.
I la mires i penses, renoi, renoi, renoi.
Però quan més t'adones que aquesta és una joia entre joies, és quan hi rodes.
Una de les millors sorpreses de la SSEC2012, MTB, MTB, MTB.
I la veus i diries, està bé.
I la mires i penses, renoi, renoi, renoi.
Però quan més t'adones que aquesta és una joia entre joies, és quan hi rodes.
Una de les millors sorpreses de la SSEC2012, MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)