Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de desembre 06, 2011

Salt-Olot: "L'arribada de les tropes Single Speed".

L'arribada a Salt vint minuts abans de les set del matí.

No fa fred, o millor dit no el de la jornada amb en Colorado a Aiguafreda, en cap cas.

Decidim anar,  jo de tardor, la Betty d'estiu amb pirates però, manegots i camals, i per jaqueta,  jo la Lite de Campagnolo, i la Betty el Paclite de Gore. Porto els guants d'estiu i una segona tèrmica a les bosses del darrera del mallot Assos. Calçats d'estiu 100%.

Fem un cafè, en David i jo, a casa seva, a Can Bici Oci, i tant, i d'aquí tot són rialles, i millors converses.

Els bikers van arribant a l'església de Salt, lentament cada cop en som més, primeres salutacions de bikers que ja fa uns mesos que coincideixo amb ells.

Passats els minuts iniciem la sortida, no recordo molts detalls d'aquest inici, per l'emoció, certament.

No porto cap aliment, i portem un sol bidó d'aigua de 750 ml.

Rodem molt junts, rodem entre un grup de bikers d'uns trenta molt tocats, d'entre tots, set Single Speed, sí, sí, set, cinc 29ers i dues 26". De totes elles, una sola amb suspensió, la d'en Colorado.

Tres Niners, una Yeti, una GT, aquestes dues de 26", la Vicious, totes aquestes rígides, i la Moots d'en Colorado amb la Fox Terralogic Kashima.

Sé que a primera hora del matí, de nit, el fet de que coincidim  set Single Speed pot semblar una "no notícia", però la realitat és que mai fora de la SSWC a Irlanda he viscut una coincidència similar, en cap cas. I em consta que després, passats els dies en tindrem més de Single Speed, sembla, podria ser,  que dos companys de l'Andreu també podrien decidir-se per una opció SS. Però no sé si coincidirem mai, ja fa molts mesos de la pedalada de dues Single Speed per Banyoles, i tant.

Amb l'arrancada anem seguint al grup fins arribar al punt a on coincidim amb en Narcís, i amb un grup de bikers, que fa que rasquem els quaranta bikers, un més, un menys, en cap cas important.

A aquesta primera hora als primers minuts porto un Buff per protegir-me orelles i rostre, però passats els minuts trec fum, i el guardo amb la tèrmica i els guants d'estiu.

(Iss)
A partir d'aquí comença l'aventura, i tant que sí. Pistes, senders, tant de pujada com de baixada. Un de concret ens porta a creuar el riu, a on les pedres per passar estan molt ben posades, passem tots, un d'ells per dins del riu pedalant o a peu ara no ho recordo, valent i decidit aquest biker que tampoc recordo qui era, tampoc és important.

(IIss)
Mentre pedalem amb en David definim un equipament, important perquè serà únic, commemoratiu de la nostra aventura als 100 Km. Camins de les Guilleries, i anem concretant detalls. La Betty s'incorpora a la conversa, "així tot acabarà amb una peça de roba". Els dos ens quedem glaçats, renoi, renoi, renoi. David si ho fem, al mateix dia, a la mateixa hora, al mateix lloc, mtb, mtb, mtb.


"En Sigfrido estaria orgullós de nosaltres, està orgullós, mateixa èpica, sempre entre Dracs, sempre entre signes localitzats per teixits, mtb, mtb, mtb".


(IIIss)
El ritme del grup és bo, no diré alt, però sí interessant, poques aturades, poquíssimes, i un pas que segueix al riu que per la seva humitat, pels bassals, i que per ser perfectament ciclable genera exclamacions entre els presents d'admiració per la bellesa del lloc per on rodem, i tant que sí.


(IVss)
A aquest punt al ben mig del camí hi ha un torrent amb una branca del diàmetre del meu braç,  de l'amplada del camí, descansant al punt més baix, la passem per sobre a peu, pel temor a lliscar bruscament, en Jordi no, normal, el seu domini a dalt de la bike li permet aquesta llicència, per sorpresa meva fa un trípode de mà i les dues rodes, quina cosa, quina cosa, quina cosa, encara ara em ve la imatge al cap, "si ell també cau, què podem esperar nosaltres?".


(Vss)
Passades les primeres dues hores ben tocades, un dels millors trams,  l'esmorzar, a on un cop tots a taula, també abans, també després, les converses i les rialles són els protagonistes d'un guió únic, "el de compartir una bona jornada de MTB".


Reiniciem ruta, amb una mica més de vi dolç del que caldria per assolir les properes pendents, les magnífiques pendents que conquerim. A aquest punt ja anem  totalment a mínims pel que fa a rodar abrigats, i a cada minut que passa fa millor dia, diria fins i tot que podríem haver rodat equipats 100% d'estiu, i les sensacions seguirien sent perfectes. Una aturada pausada a mitja pujada coincidint a una cruïlla, marca el que hauria de ser uns de les tres escalades de la jornada, i a on coincideixo més estona amb el nucli dur del grup, el de les Single Speed, diria que amb totes, i a on no val a badar per l'exigència del primer tram, pedregós i més pedregós, i per les exigents pendents també pedregoses del segon, a on una tònica marca el tram, la seva duració, els dos de llarga durada.


No deixem d'escalar per zones de somni, de llegenda, a on els colors d'aquesta estació em recorden que com tot,  el pas del temps és, i que a cada sospir deixem quelcom enrere, i vivim en directe quelcom en present, pel què fa al futur res està escrit, per tant tot està per escriure, mtb, mtb, mtb.




Una pujada, dues baixades, tres pujades, i més i més i més, que diu en Puyal, a on a cada hora que passa gaudim més i millor de cada tram, un sol radiant ajuda a que això sigui així, i tant que sí.


Converses de la Betty, amb la Cristina, amb la Mònica, de les sensacions a dalt de les 29er, de la propera arribada de la Spot Brand Single Speed amb el Belt Drive.


Per cert en Miguelon no va venir, va venir en Miquel Àngel, en Miguelon era a les carreres, i al seu lloc va venir ell, en Miquel Àngel.


Per a mi l'excursió va de més a molt més, fent referència a la qualitat dels trams, abans de l'esmorzar, i penso i el què em passa pel cap és, "quin gaudir rodant", després d'esmorzar en rememorar la ruta el sentir és, "com pedalen i per on pedalen aquests bikers", i un cop arribats a Olot la seqüència és, "que bé que m'ho he passat i que bé que ara tindrem un bon dinar de germanor".


Escalem, i tant que sí.


I no sempre a dalt de la bike, fem MTB.


Color, calidesa, bones converses, les millors, temps de mtb, mtb, mtb.


(VIss)
Arribem a Santa Pau, previ pas per un sender entre prats verds que tardaré temps a oblidar com també el pas entre estores i estores de fulles torrades, durant bona part de la sortida  a on penses, "jo no vull anar a cap més lloc, a cap més".


Caiguda darrera?


El mite descansant.


D'aquí passem sempre entre masos a on l'època feudal encara hi resta com a presència dels instants més importants d'aquests, que nosaltres hem de fer reviure amb el temps que calgui per fer-ho, per no oblidar que temps passats, són això, passats,  i què els que han de venir sempre poden tenir oportunitat de ser millors, no és d'obligat compliment certament, però no hauria de no ser així.




(VIIss)
El ritme sempre és més aviat animat, divertit, a on les sensacions bones donen pas a sensacions encara millors, i a on a hi ha sempre instants de pausa entre Single Speed, mtb, mtb, mtb.


No hi ha una sola nota negativa en tota la sortida, amabilitat, amabilitat, i més amabilitat és la clau de tot plegat, i que marca el to de la jornada.


Un fet a remarcar, el dolor del genoll d'en Gibrat, que implica que ha de passar intermitentment algunes estones a peu, un aspecte a cuidar certament, però que no té la categoria d'incidència perquè ell assumeix aquest dolor com una situació transitòria, i pedala silenciosament fins arribar a Olot.


Mentre pedalem, mentre gaudim de l'entorn per on rodem, pels colors, per les fulles caigudes, pel color del cel, pel to d'aquest, pel fet de poder gaudir-ne a sobre de la bike, per tot plegat, les sensacions són les protagonistes de la jornada, no puc dir pensaments, ara no els recordo, sí el què us dic, "les millors sensacions", mtb, mtb, mtb.


Quan el guia torna amb  el ramat extraviat tot són somriures.

A cada sortida que fem, a cada quilòmetre assolit, baixo millor, no sé si són les fades de la nit de la Garrotxa, segur que sí, però com a la Tramunbike,  a cada quilòmetre superat,  m'impulsa al proper tram en millors condicions pel què fa a la tècnica baixant, per tant quilòmetre darrera quilòmetre la sensació de passar-ho d'allò més bé, va en augment.


El millor to.

Al darrer tram però uns pedals que es neguen a calar, crec que des del calvari de les Bont Commuter que he quedat una mica atemorit, pels cops rebuts a les cames amb el pedals al no aconseguir calar-me amb les Bont. Un aspecte a revisar urgent, perquè de seguir així no caminaré, avui passades les hores, rodant pel Montalt des dels dit gros al turmell,  el pedal m'ha produït com una cremada intensa, feta aquesta per sobre del teixit de la Sidi, i el dolor ha estat d'una intensitat propera a deixar anar una llàgrima, i tant que sí.


El millor somriure.


Un temps sensacional que implica una jornada sensacional, o si més no que ajuda a que això sigui així, mtb, mtb, mtb. 




Entre pedres de llegenda.

L'arribada a Olot, per un darrer corriol que comença amb un tram exempt de sol, fred, amb un terreny lliscós, arriscat, a on penses, "mare meva que just que m'ha anat", i que passats els primers metres lentament pel fet d'encarar-nos a ponent, el sol torra el terreny i això fa que aquest en progressió ens ajudi a baixar cada cop més segurs.


Un guia de dos.


Temps per a tot, mtb, mtb, mtb.


Un cop a Olot, dutxa ràpida i després de deixar la bossa i la bike a bon lloc, directes a dinar, i d'aquí de pet cap a Salt de la mà d'en Xitu, que molt amablement ens porta amb una furgo d'un munt de places, i tant que sí, la bossa va a la VW d'en Moli i la Isa, i les bikes al camió de la Cristina, sí, sí, renoi quina enginyeria logística més eficient, i ho és encara més perquè l'arribada a Salt de tots aquests i d'en David de BO, és  dins d'una ajustada franja de menys d'un quart d'hora, gràcies a tots, a en Narcís, i a tots els assistents per les seves ganes de compartir una bona jornada a dalt de la bike.

MTB, MTB, MTB.

Quilòmetres, just per sobre de cinquanta, desnivell just a mil cinc-cents metres positius.

Aigua, 1 litre. Menjar, l'esmorzar. Combustible líquid, vi, gasosa, vi dolç, i dos cafès.


Eines, les de sempre, no diré res de l'esprai d'escuma.

Dies de MTB, del millor MTB, mtb, mtb, mtb. 

Punt i seguit: "Un secret, una estora de vols de Drac".

Avui mentre quasi tinc enllestida la segona part de la crònica de la Salt-Olot, és que ahir ja era la mitja nit ben passada quan va deixar de sonar la música per a poder  finalitzar-la, he de confiar que la sortida d'aquest matí reiniciarà el millor vol d'aquesta, segur que sí.

Sortim amb "el Pressi", com sona, tinc les dues Single preparades, a manca d'una passada d'oli i secat a les cadenes. Avui rodarem pel que ha de ser el nostra secret, vull dir el circuit secret. Seguint amb el projecte de poder sortir de darrera de casa a fer-lo.


Ahir aprofitant que varem coincidir a casa amb "el Pressi", dues hores tocades dibuixant les diferents possibilitats, entre elles a on esmorzarem avui, mtb, mtb, mtb.

Paper que quedarà arxivat, i tant que sí. Un secret, una estora de vols de Drac.

I diràs, "però de què estem parlant?", parlem d'un projecte que va començar al 2004, sí, sí al 2004, i que ara passats aquests anys sembla que el tindrem definitivament no es pot dir mai, sí temporalment definit, i que culminarà a la primavera, amb el mateix instant en que el dia s'allargui començarà aquesta aventura somiada "darrera de casa", i podré tenir moltes cases, podré, però a cada una d'elles, com molt bé em va sentenciar en Colorado, "una casa no és la casa, si no pots sortir a pedalar des d'ella", així que el tema està "zanjat", la casa,  la que té el sender a fer des de la mateixa, mtb, mtb, mtb.

MTB, MTB, MTB.

Amb "el Pressi" no coincidim pedalant des del 2005-2006, perquè és un home del poble, l'home entre homes del poble, vull dir que, i no és una broma, és un prohome, una satifacció poder  sortir demà a pedalar amb una institució del poble com ell, mtb, mtb, mtb.

Però en finalitzar la sortida aniré per a tancar la crònica de la Salt-Olot, després pensaré en com posar fil a l'agulla a la crònica de la sortida d'avui, i tant que sí.

dilluns, de desembre 05, 2011

Salt-Olot: Crònica d'1 de 7 Single Speed. Part I.

"Perquè els dies no són infinits, i quan ens n'adonem que no ho són ja no ens veurem des de fa temps, i enrere no podrem anar".


Dies de sensacions, moltes, noves elles, somiades totes, a on penses, "això és un déjà vu". Ho dic perquè el divendres passat, cinc 29ers, quatre de rígides, dues Single Speed, el pas pel casc antic de Girona,  marca el què fa uns anys ja va ser la recerca de l'espai, un lloc de somni per a iniciar una nova ruta, veníem d'una aventura de molts anys i en necessitaven la que avui des des ja fa una pila d'anys,  és.


És un fet, que ara quan passo per aquests carrers estrets, darrera meu hi ha un munt d'anades i vingudes a Girona, i a on ara amb en Narcís, amb en David i bons amics seus, vaig, em van, posant noms als llocs, Sant Domenec, Vall de Sant Daniel, Almogàvers aquests la millor armada de tota la nostra llarga història.


Per favor, com no he de pensar i pensar, amb les dues mans no tenim prous dits per a tots els segles de la nostra història, com poder oblidar a qui tant ens va donar i d'aquí tant tenim.


Res del què podem llegir es refereix a la realitat, no som, perquè nosaltres som ells, ells som nosaltres, la millor tropa d'èlit dels darrers deu segles, i tota la sorra que ha caigut mirant d'enterrar la realitat, com és que era una tropa temuda, respectada, res podrà esborrar què tenim clar qui som i d'on venim.

Dies els darrers de pas per la nostra història, de tota ella, a on les converses amb el pare, al cel sigui, fan acte de presència ara sí ara també, "els almogàvers van ser la millor tropa d'Europa, i per això l'història sempre els ha enterrat i definit com a,  bandolers? bandolers conqueridors de Grècia? Marçal som ells, ells som nosaltres".

Aquest diumenge, i no és perquè sí que sigui a aquestes dates, en Narcís em deia fa uns dies, "podem fer-la abans, però  la tradició marca a primers de desembre", i així ho hem fet.

I aquest mateix dijous, com cada dijous des del febrer, i que no vaig portar la bossa amb les mudes per poder anar nets i polits al dinar de després de la ruta,  a Olot. Així que divendres va ser un "repe" de dijous, però la sortida no, aquesta va ser "antològica", i a on dijous,  en Narcís va entrar de ple al riu per a posar les pedres al seu lloc, perquè poguessim passar tots,  ell es va submergir al riu, com sona, encara ara el veig a l'hora de dinar amb la humitat al cos, tot i haver passat per una bona dutxa calenta, Narcís gràcies.

Després d'una tarda antològica, el retorn cap a casa, esperant l'inici de la jornada de diumenge. Mentre mil converses Colorado, "que jo no vaig a portar la bossa a Girona des de Barcelona!!!", gràcies David per tota la muda proporcionada al Colorado.

Després de llargues converses amb l'Oriol a on una frase marca la diferència, "i per què no hauria jo de venir a la Salt-Olot? i tant que vinc, què he de fer per venir?", la posterior portada de bossa per part de l'Oriol dissabte a Bici Oci, el retorn, el dinar junts a Arenys de Munt, fins arribar a la nit, a on aquesta va marcar ja les darreres hores del què havia de venir, i a on les dues bikes requerien encara d'una laboriosa neteja després de dies i dies de sortir.


La matinada de diumenge a quarts de cinc del matí, amb les bikes carregades la nit anterior, i a on tot seguit iniciàvem la ruta direcció cap a Salt, els WZPS ja anaven i tornaven entre en Colorado i nosaltres, entre nosaltres i l'Oriol, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Part II, "L'arribada de les tropes Single Speed", coming soon.

Bici Oci-Tomi Cog: Art entre Dracs.

És el qué és aquest conjunt.


Els primers per la seva dedicació, que ha imprès a aquestes bieles quelcom més que una brillantor, que amb voluntat i perseverança hem salvat esculls, i tant, fins aconseguir "les bieles BO". Hi ha més que una simple transformació d'aquest component, és el significat de què és i el què pot ser tot plegat, mtb, mtb, mtb.


El segon, Can Tomi Cog, que únicament amb una consulta de si podia fer-me el plat, ja el va fabricar, com sona, estil BO a l'altra punta del món. Per això, perquè coincideix amb la manera de fer de BO, he muntat, bé en Narcís, aquest plat dens signat per en Tomi, a aquestes bieles BO.


La visió rodant de 10/10.

MTB, MTB, MTB.

Podem pensar moltes coses, i està més que bé, i tant, aquesta, aquesta pensada, és de les millors que he tingut entre les moltes, les passades i les que estan per venir, perquè vindran, moltes, més encara, mtb, mtb, mtb.

Campió.

La bike d'un campió del MTB.


Esperem que la teva recuperació sigui ràpida, molt ràpida, mtb, mtb, mtb.

NoTubes Crest: Spot Brand Longboard.

Perquè aquests són els "aros" que dijous passat varem demanar amb en Narcís de BO, i tant que sí. El divendres 24 hores després ja estaven a Can BO.


http://www.notubes.com/ZTR-Crest-29-32-Hole-Black-P344.aspx#

El segon joc de tres,  no, perquè aquest segon el tinc tramitant per un problema d'ara ja fa dos anys a DB, i amb l'Eliseu estem mirant de desencallar, i per fer-ho cal agafar perspectiva, sense ella, no veig jo, mtb, mtb. El tercer però,  serà BO també.

Però ara les rodes de la Longboard, aquestes han de fer el seu camí, i tant que sí.

Aros de 380 g. per a 29er. volíem els Race,  de menys de 330 g. però NoTubes els volen per a ells, així que els Crest i a rodar, rodem?

Un cop BO tingui les boixes, demanarem els radis Sapim, i després ja serà cosa d'hores, poques, més, moltes, no és important, sí que les mans siguin les de BO.

MTB, MTB, MTB.

Boixes DT 240 Single Speed CL: Spot Brand Longboard.

Són les que avui, fa uns minuts que ja estan demanades perquè a Can BO puguin equipar amb els radis Sapim i els aros NoTubes Crest.


http://www.dtswiss.com/Products/Components/Hubs/240s/240s-center-lock-single-speed-bolt-on.aspx

El conjunt no ha de superar els 1.450 g. transformades a Tubeless.

MTB, MTB, MTB.

Avui, avui miraré de tancar el tema Belt Drive. Anem ja a per la tercera setmana, no vull anar a per la quarta, vull que la bola rodi, i un cop rodi, tot agafarà el millot to, mtb, mtb, mtb.

Perquè per llei qui ha de construir aquestes rodes ha de ser Bici Oci, qui ha treballat de manera impecable les bieles Shimano XTR 960, per a transformar-les en la joia del meu Drac, són en Narcís i en David, i no hi ha més camí que el fer-lo cada dia a cada centímetre a centímetre, per això som a on som, oi que sí?

Preparant la crònica d'ahir, la Salt-Olot, mtb, mtb, mtb.

"Pintonas".

Perquè són una de les candidates a venir cap a casa, i tant que sí.


http://www.bike-components.de/products/info/p29864_SH-M162-MTB-Schuh-Modell-2012-.html

La protecció lateral, ja era hora, si són còmodes com les 315 per a mi definitivament  unes bones candidates. Ara aquestes de costat amb les Lake MX330C.

El pes d'aquestes Shimano però,  el seu punt feble. I podrem dir, "el pes?", sí, sí, un aspecte important un cop ja són còmodes, que no ho sé, cal tenir present els pes, i aquestes són denses, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Mountain Bike V Snowboard

diumenge, de desembre 04, 2011

Bici Oci: Salt-Olot.

Crònica d'una aventura.

Set Single Speed. mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

Saltant: SSCXWC Women.


2011 SSCross World Champs Women's Start from Stephen Federico on Vimeo.

http://crossfix.tumblr.com/post/13219811416/cyclocosm-and-then-theres-this

Una disciplina que té cada dia més punts a casa, que no implica que sigui, és veritat.

MTB, MTB, MTB.

Ballyhoura.


Ballyhoura MTB Trails from Brian Cribbin on Vimeo.

Hem de fer una estada a aquest lloc, a on hi va haver la SSWC, el perquè ho tinc ficat al cap és pel fet de que si hi rodem una setmana, serà com fer set dies seguits de  Tramunbike, és a dir tornarem siguen millors bikers, més tècnics baixant.

MTB, MTB, MTB.

Aventura a Salt.

Demà inici d'una nova aventura per a nosaltres. Participarem a la Salt-Olot organitzada per Bici Oci, i tant que sí.

Avui però amb l'Oriol amb moltes, però moltes, més encara converses de bikes.


Tenim l'emoció com a sensació més present.

Tenim els diferents equipaments a punt, per a 4-14 ºC, no sé si l'encertarem, però aquesta és la intenció.

Entre diferents opcions d'equipaments, el pirata Assos F1 per culot, i la tèrmica sense mànigues Rapha, amb el mallot Assos Intermediate de màniga llarga, un Lite de Campagnolo paravent per jaqueta per iniciar la ruta a les set tocades, i uns primers guants d'hivern, no pel fred més extrem, i mitjons d'estiu amb les Lake d'hivern, serà la primera línia de foc establerta.

A l'esmorzar, canvi de guants pels d'estiu, i canvi de la tèrmica per una de seca, això si la primera està humida, per mirar d'evitar d'agafar fred, aquesta darrera sintètica, la primera Rapha, de llana Merino.

I d'aquí cap més canvi fins a Olot.

Les bikes de 10/10, demà estrena de les bieles BO, i del plat de Tomi Cog.

La Betty amb l'ARC, perquè encara queda per poder fer-ho amb la Spot Brand de 29er.

Tenim dos convidats de gala, l'Oriol des de Vallromanes i l'incombustible  Colorado des de la capital, aquest darrer vindrà de fer seixanta quilòmetres dels durs avui, ell,  és així com m'agrada a mi.


La segona tèrmica sense mànigues i els guants d'estiu els porto a dins d'una bossa per a congelats.

Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.

Menjar, per decidir, aigua, un bidó de 750 ml. Oriol no agafaré el segon, no ens cal.

Serà qüestió de dormir, perquè hem de matinar, a les cinc comença l'aventura.

MTB, MTB, MTB.

La crònica serà després, i demà entre quaranta i cinquanta bikers cercaran ser a Olot a les dues del mig dia, mtb, mtb, mtb.

D'entrada però donar les gràcies a en Narcís, el bany al riu aquesta darrera setmana requereix del meu més sonor aplaudiment, i a en David, que cedirà la seva Niner a l'Oriol, que serà com amb en Michael al seu dia, el seu primer contacte amb una 29er.


A en Jordi també per les prèvies amb en Narcís a fer la ruta, jo no vaig poder ser-hi, al proper any miraré de poder, i tant que sí.


Menció especial per en Caixas, que cal que es recuperi de la seva darrera caiguda, desafortunada certament, ànims i esperem coincidir a la propera edició. De mentre el tren groc ens espera.


MTB, MTB, MTB.

dissabte, de desembre 03, 2011

Mountain Bike Ireland

Just ride

Baixant.

És el què ha estat avui, una sortida a on les millors sensacions les he tingut baixant.

Poder rodar amb un reduït grup de bikers com els de BO, poder perseguir les seves rodes, d'allò més divertit i emocionant, i tant.


Pas proper a la Catedral, i directes a la Vall de Sant Daniel, pistes, corriols, pistes i més corriols.


Molt bones sensacions, i tant, de les millors.

Un dia a on encara es podia rodar d'estiu, tot i que jo portava equipament de tardor, i tant que sí.


Tenim nervis a casa, perquè diumenge fem la Salt-Olot, i tant que sí.

Però avui l'aventura era entre els bikers que hi érem, i tant. Cinc bikes, i estiguem atents, quatre rígides i una semirígida, dues Single Speed, dues 2x10 i una 3x10. Ja no esmento les rodes, a BO únicament hi ha una roda.


Quina jornada, quin baixar per pujar, quin pujar per baixar, quin plaer rodar pel casc antic de Girona, un privilegi acaronar Sant Domènec, mtb, mtb, mtb.


No sé quilòmetres, ni desnivell, no portava el Polar.

Eines totes, menys l'esprai d'escuma.

La bike de 12/10, avui amb sorpresa, millor dit, novetat.

MTB, MTB, MTB.

David seguiré al detall les instruccions que m'has donat avui, perquè encara tinc més ganes de les moltes ganes de fer que ja tinc, i perquè si vull millorar a Guilleries 2013 he de millorar significativament baixant, i tant que sí.

dijous, de desembre 01, 2011