The Great Escape

dilluns, de juliol 29, 2013

Part de la llista

Han de venir tres Ardent, estem rodant amb el darrers.

Ha de venir dos Crossmark, en tinc un i prou.

Han de venir tres cadenes Shimano de 7-8 velocitats.

Han de venir els 2 pinyons per Canberra, les relacions d'ara d'entrada no són.

Hem de redefinir els pedals, una altre cop, un altre cop.

Han de venir quatre jocs de pastilles de fre, dos de R1, i dos de Shimano XTR.

Han de venir tres discs de fre Shimano XTR CL 160 mm.

Ha de venir un nucli nou per les rodes XT 29er.

Han de venir els recanvis nous per a Powerled, quatre.

Han de venir dues Y per connectar dues bateries a un Powerled, una XL i una normal.

Ha de venir una bateria del Sigma, una segona XL.

Ha de venir una bossa per portar la bike.

Ha de venir el primer casc.

Han de venir quatre Pacs de piles per fer funcionar els Powerleds sense bateria.

Ha de venir el seient SDG nou que haurà d'anar amb la tija de titani.

Han de venir quatre jocs de cales pels Egg Beater.

Han de venir els nous bidons d'aigua.

La llista és més llarga, molt més llarga, i cal sumar-hi la llista dels equipaments ciclistes.

MTB, MTB, MTB.

Tot és important, interessant, i el més emocionant, demà hem de tornar a agafar la bike, més d'hora que avui, per tant més emocionant encara.

Ara però i des del matí, semàfor vermell.

Dies de molt Single Speed.

Una arrancada de pensaments bells

Costava avui pedalar. Calia però costava.

El sol d'ahir, l'exposició al sol d'ahir, l'arribada a casa a la matinada de dissabte després de la nocturna amb els Trinxes, són dos punts d'inflexió puntuals, dissabte no vàrem sortir, i avui ens està costant.

No deixo de preguntar-me, sempre escaladors sota el sol de l'estiu, i ara no ens hi podem acostar?

Hi ha èpoques per a tot, ja tindrem temps de repetir aventures sota el sol. Ara però a perseguir els quilòmetres de juliol.

Avui ja portem un juliol just per sota del 1.700 Km. ara a mirar d'arribar als 1.800. No per res, sí per diversió.

Ara em ve la meva imatge d'ahir quan portàvem 60 Km. amb el cap a sota la font, mirant de fer baixar la sensació de forn encès.

Aquesta tarda està per veure si he de gaudir d'una sessió Spa.

Ara el què sembla, el què indica tot plegat és que de bike avui no en tindré més, veurem demà, veurem demà. Ahir el bany a la piscina a SC, em va anar més que bé, podria dir fins i tot sensacional.

El que no va anar tan bé, van ser els 3 gelats de xocolata, de després del bany, i que ara després de pedalar aquest matí, passades les hores, estan siguent motiu de moltes corredises.

Avui equipat 100% d'estiu, una tempesta d'estiu ha fet de pantalla de cinema la finestra del dormitori, impressionant, aquesta ha marcat les temperatures de la matinada d'avui, 21.5ºC. a minuts de tres quarts de sis del matí des de Llavaneres, 23°C. a Mataró a les sis poc tocades, a dos quarts de set a la riera d'Argentona, 19,5°C. Eines totes, menjar cap, aigua, menys d'una tercera part del bidó de 750 ml. crec que no he begut per la descompensació tèrmica que arrossego d'ahir.

Ara però en petites quantitats, ara sí, ara també prenent aigua. Cal reposar-la tota.

Cada dia deixant de banda la què normalment bec mentre pedalo, estic beguen uns tres litres d'aigua, 750 ml. sempre a l'hora de dinar, i 2,3 litres durant tot el dia. Un litre i mig sempre des de que vinc de pedalar fins l'hora de dinar, i 750 ml. més des de després de dinar fins ben tocada la mitja nit.

Dies de MTB.

Avui ens ha arribat, per en Josep, un Powerled EVO PRO. Ja us en posaré un mini reportatge. Ara primer el test per part seva. D'entrada us puc dir, què és molt gran per estar pensat inicialment per anar al casc. Crec que fins i tot has de ressentir-te muscularment de les cervicals amb un pes com aquest, però caldrà esperar al test d'en Josep.

Dies de molt de Single Speed.

Moments ... in Moab (4)

Driving towards Moab ...

The Courthouse, when you arrive to Arches, this is the first stop on the road to the park, is when you realize it's going to be amazing, a different world !!!!

All done by the wind and water ...

From SC, Xavi Paricio

diumenge, de juliol 28, 2013

Torrats i contents

Avui Spa a mig camí. Piscina, AA, TV, cervesa, cola, gelats, què més podem demanar? què descansem bé avui, per demà a la matinada tornar a pedalar.

Ara fa uns minuts que som a casa. Fa una estona estàvem a SC, descansant, ben fet, ben fet.

Avui ens hem ficat dins d'un túnel esgarrifós pel què fa a calor, mare meva, mare meva.

Finalment 105 Km. no són 120, és cert.

Una jornada densa de MTB.

Equipats 100% d'estiu, eines totes, Cateye-Powerled, coincidències, cap, incidències, cap, beure, 2 bidons de 750 ml. 2 BKas, 4 Coles, una cervesa, menjar, una amanida d'anous, 4 gelats, un d'aigua.

Hem fet una pila infinita de pistes a ple sol, mirant de no fer desnivell, i sí sumar quilòmetres, ara sí, ara també.

Fins la caiguda definitiva del sol.

Ara sí, fins demà passem a semàfor vermell. Per doble motiu, perquè estem ja a casa descansant, i perquè portem una bona passada pel forn de la jornada de bike d'avui.

I més vermell, el què estic menjant ara.

MTB, MTB, MTB.

Pedalant sota el sol

És a on som.

Ens hem aturat propers al quilòmetre 60.

Mirant de centrar la ruta.

Dies de Single Speed.

La nocturna

Va implicar d'un dissabte de descans. El primer en setmanes.

Ara són quarts de vuit del matí, mtb, mtb, mtb, de diumenge.

Avui hem de recuperar els quilòmetres d'ahir més els d'avui.

Com anar a conquerir 120 Km. de MTB serà una altra història.

La nocturna amb els trinxes com sempre, farcida d'anècdotes simpàtiques.

Ara sona el campanar de SV, ja són tres quarts de vuit, avui tindrem la segona exposició al sol intensa d'aquest mes, d'aquest any, crec.

El pla era SV-Blanes-SC-afurada fins el vespre-SC-SV

Veurem, veurem.

El divendres a la nocturna, equipats d'estiu, 100% d'estiu, eines totes, menjar, sopar, una torrada de pernil salat, beure, un bidó de 750 ml. una clara de 500 ml. una cola, i un cafè.

Incidències cap, dues punxades de la roda del darrera, d'una 29 amb invent, i d'una 26 UST, de fet la 26" portava la vàlvula malmesa, no va ser una punxada, vàries caigudes escalant, caigudes Trinxes, coincidències cap.

Dies de molt de MTB.

Ara, a diumenge, al darrer diumenge de juliol, moltes imatges al cap, totes unides, coincidents per un mot, GENIALS, dels USA, d'Austràlia, d'Àustria.

OMG, OMG, OMG.

Moments ... in Colorado (4)

Great decoration for a house wall :)

401 Trail is the one putt Crested Butte in the map of MTB ... now I know why

Amazing views everywhere in Crested Butte, this from Gothic road

From SC, Xavi Paricio

What a difference a week makes!

Venturing out on the bikes last weekend required careful planning in terms of merino wool layering and waterproof shell from the boots up. The temperature didn't get over 8 degrees centigrade, the wind made it feel sub-zero, and the rain and hail were persistent companions.

This week, the forecast was for 15 degrees, light winds and sun. So we pulled out the mountain bikes and set off via the dirt back roads for a lap of the World 24 Course at Stromlo.

Sun at our backs, warming up fast.

Cruising up through Canberra's Arboretum, en route to Stromlo.

The view of Stromlo Forest Mountain Bike Park, from the edge of the old forest next to the Arboretum.

By time we had pedalled the first 15km we were so warm that we were stripping back layers and riding in short sleeves. Sensational Canberran winter day!

The tracks at Stromlo had held up well to the wet weather of the week before and provided endless fun and a tough climb over the back of the mountain.

The view of the Brindabella Mountains from the base of the climb on the western side of Stromlo.

The fire trail climb up from this point is a serious challenge on a single speed. We were discussing tactics for October and both agreed that an easy gearing (32:22 rather than the 32:20 and 32:19 we were running today) and some strategic walking would be the way to go over 24 hours.

Once at the top again, the course descends down a technical set of switchbacks before launching into smooth glowing downhill, followed be some of the sweetest berms I have ridden.

Phil coming in at the end of our lap.

En route to lunch - Happy but hungry, with our beautiful bush city in the background.

By now it was time for serious refuelling, so we headed across town to a reliable bar.

Pints of great Australian Beer: MSB Limited Release and Coopers Black and Tan.

50km down, 30km to go via two more nature reserves and plenty more dirt.

Coming out of the single track at Bruce, 5km from home.

As the sun started to dip it was time to pull out the merino again, but we had enjoyed many hours of sunny warmth. 80km in five hours, and well over half of it on dirt in the middle of our city!

Now it was time for a quick shower, layer up and head out on our wonderful bike paths to find some dinner. 20km each way, with over 15km of bike paths free of cars...just had to watch out for the kangaroos eating grass by the side of the track, saw about 50 of them.

End of the day: 120km with 1600m of climbing.

What will today hold? Something more modest I'm thinking.

dissabte, de juliol 27, 2013

Salzkammergut mtb marathon

El 13 Julio participé en la Salzkammergut mtb en Bad Goisern, upper Austria. Organización exelente, buen tiempo y 4000 participantes en 7 distancias (incluyendo la ya famosa de 210km y + 7000m de subida con límite 16 horas), unicycle downhill, junior trophy etc...
El circuito que hice consiste en 120km y 3800 de subida con tramos a travès de túneles excavados en roca y el largo y bello recorrido por el lago. Estas maratones pecan de no tener mucho singletrack ni ser muy técnicas, con subidas y bajadas larguísimas, aunque las vistas, el paisaje y el reto personal de la competición compensan con creces.
Salí bien con buen ritmo y sensaciones. Tuve algún calambre que solucioné bebiendo más aún!
Unos minutos de terminar la última subida, a 25km de meta, me salí a la hierba alta en una bajada rápida con gravilla. La rueda pegó con algo escondido (piedra o agujero) y me fui de cabeza al suelo en vez de volar por encima al estilo Indiana Jones porque el cuadro de carboo, ya debilitado de 1000 batallas y con las horas contadas, se partió por 2 sitios distintos.
Estaba fastidiado porque estaba muy contento de cómo iba en la carrera cuando en realidad debería estar respirando de que salí nada más que con 4 puntos y magulladuras en la cara. La gente venía a echar fotos a la bici con la sangre y el cuadro reventado...increíble!
Ahora van a ser casi 3 semanas esperando piezas para la Lynskey, a ver a ver si está lista para antes de acabar el mes...