Les sortides, les sortides tenen aquest to.
En primer terme i no per ser rellevant, sí positiu, no he de canviar al BB, eren els pedals, faltava greix als pedals, i ara zero sorolls.
Avui compartirem un punt molt interessant per a mi perquè avui de matinada mentre pedalava pujant pel Tintorer Curt m'he adonat que no és la roda, no és el material del quadre, fet aquest que em permet decidir sobre marques prescindint dels materials propis que les defineixen. El motiu d'aquest pas per a mi tan interessant és el fet que el què em permet de fer aquest salt de concepte és la disciplina, és a dir el Single Speed, com? sí, sí, mentre sortia el Sol a dalt de la bike, avui anàvem un quart d'hora passats per haver reparat els pedals causants del molest soroll germà del què podia haver sigut un rodament del BB deteriorat, no seria un problema en tenim de recanvi, i no un, si no molts, però és una reparació que no m'agrada fer pel par desconegut per a mi del BB. Com us esmentava clau la disciplina, com ho sé? perquè mentre pujava pel Tintorer Curt la sensació era boníssima, i mentre en gaudia el pensament ha sigut immediat, van totes les bikes molt bé, totes, dobles, semi-rígides, rígides, de carboni, d'alumini, de titani, de ferro, de roda 24", de roda 26", de 27,5", de roda 29", no és important, sí que la meva disciplina, perquè ara és també meva, la percepció i sempre en termes d'eficiència mana, no en termes d'eficàcia, vull dir no per ser més ràpida en un moment determinat no té cap importància, ni el de la lleugeresa subjectiva, el pes per si mateix no té pes dins de la meva llista de prioritats, sí en té el fet que cap de les característiques de les bikes que he esmentat té la més mínima importància quan parlem de disposar d'una bike funcional Single Speed. Hi ha d'altres aspectes que són decisius per a mi i que no tenen res a veure incialment amb les llistes clàssiques prederteminades quan es tracte de construir la meva propera nova bike Single Speed.
Quan veig com camina el meu pensament un altre cop entre els sempre, els sempre, sempre, sempre diferents trencs d'albes dia sí dia també, ara per ara, ara per ara, la densitat pesa més que la d'un petit planeta, quasi fins i tot més, ja no igual, si no més, i aquest fet em deixa dins una proposta extremàdament atractiva, la dels interrogants constants sobre qüestions per a mi intrínseques del meu pilar. Jo no tenia idea que tingués un eix central en si mateix, com a centre neuràlgic, ara sí, ara sí però.
MTB, MTB, MTB.
Sense incidències, a 24°C a les 6 tocades del matí, a 27°C una hora després, sempre amb gana, i de fet a minuts de casa he menjat una barra de quart de Viena, beure, el bidó de 500 ml. d'aigua, amb eines i manxa, sense càmera, amb un mar simpàtic, vull dir calmat, amic, sense coincidències.
Ara com ahir esperant a veure quan serà el proper Vol, oh yeaaaaaah!
