M'impressiona veure tants però tants cotxes aparcats, ahir mateix des de l'estació de tren de Llavaneres fins la darrera platja de Caldetes, i durant tota la riera del poble no hi quedava ni un sol aparcament lliure.
Mentre passava també ahir pel Passeig dels Anglesos un somriure que no podia dissimular de certa perplexitat era el protagonista del moment, al cap hi tinc les pedalades solitàries per aquest mateix Passeig sense quasi ni un sol cotxe durant aquesta tardor, durant aquest hivern, fins i tot durant aquesta darrera primavera.
Avui cap a les deu del matí ben tocades la situació era la mateixa, no hi ha però molta gent, de fet hi ha, i és únicament la meva percepció, més cotxes que persones, segur que no és així, però és la meva sensació, i per tant és com jo ho visc, clar que yes!
Avui a diferència d'ahir la quantitat de bikers pujant cap a Santa Mònica des de Llavaneres era notable, molts bikers, i tots però tots molt cordials i amables. Que bé compartir puntualment corriols propers a casa amb persones afables a dalt de la bike, rares vegades coincidim amb d'altres bikers dins del Drac, de fet quasi mai, diria que aquests darrers anys com a molt cinc o sis cops hi hem coincidit, com a molt, avui dins d'un tram de dos quilòmetres més de vint bikers, per ser prudent i no dir trenta.
Les dues bikes funcionen bé, el BB de l'Inbred no, aquest fa soroll, ara miraré de posar-hi remei, el pneumàtic Maxxis Ikon EXO 3C TR, va molt bé, ara però motivat crec perquè és nou no ca tan bé com el vell Maxxis Monorail LUST, veurem, veurem. Abans d'atacar el BB he verificat els torniols de fixació del plat HBC, les tanques de les rodes CarbonTi, i faltaria fer el mateix amb els pedals Shimano 520, tot i que fa res que vaig posar greix a la rosca d'aquests. Avui com ahir sense menjar, beure, el bidó sencer de 500 ml d'aigua, a una temperatura de 30°C constats entre les nou i les onze del matí, sense càmera de 26", amb manxa, amb eines, amb un mar dormint profundament.
Un instant el del Pas del Destructor memorable, minuts previs a la baixada pel Tintorer Llarg, aquest cop un descens prudent per un sauló molt i molt calurós.
MTB, MTB, MTB.
Ara esperant, el vespre i les sensacions indicaran què fer, de mentre he de decidir si sustitueixo el BB de l'On One, veurem, veurem.
Una nit la que ha separat els dos darrers Vols, plena de somnis intensos, no recordo quins, sí tinc present la sensació, omg, omg, omg, clau de la porta d'entrada als grans Vols?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada