FATS :-)

El tema pes entra a una nova etapa.

Perquè veus les rodes.

El nivell de components d'aquestes.

Com la forquilla.

La proposta de bossa de viatge.

I penses, quina Ventana més guapa que té en Xavi.

MTB, MTB, MTB. 

Cada jornada un repte

Diferent, un repte diferent, OMG.

La pluja si no fa fred sempre ens ha sigut amiga, clar que yes!

Ara esperant, des de diumenge descansant, després de preparar les bikes, això sí, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB. 

Cada instant és una sorpresa

Segur, segur, he vist la proposta i encara estic aturat.

MTB, MTB, MTB. 

I a casa mirant llums per tot el món que funcionin millor, increible. 

Veurem si a la nit fan la llum dels nostres.

MTB, MTB, MTB. 

Perseverants

Segueixen les situacions extraordinàries, OMG. 

Carregar piles el primer que vàrem fer fa dos dies, cuidar-nos, mtb, mtb, mtb.

No sé què volen dir, però com la cremada del canell d'ahir de la Reina que efectivament camina bé avui.

La meva topada, avui és la de la Betty, OMG.

Demà el dia estarà condicionat per mirar d'encarrilar la tercera situació compromesa, d'ahir a avui. 

Avui la intervenció final és OMG, OMG, OMG. 

MTB diferent

Perquè els espais fora del dia a dia d'avui han envaït aquest dia a dia, OMG.

Hem començat amb una aturada breu de la June per una bateria que es resistia a donar pas a una de nova, OMG. Ha tornat a casa, i hem anat per fer el canvi per una de nova. 

Per uns pedals que des de dilluns passat volten per SV, i que avui quasi que tampoc arriben :-(

Per una jornada a on no hi ha hagut Vol, demà seguirem aquesta trajectòria, OMG. 

Tenia necessitat de descansar de bike, clar que yes!

No he fet cap més manteniment a les bikes, a l'hora de dinar els hi fet una neteja bufant-les amb el compressor, pel fet que dissabte les vaig deixar quasi diria que perfectes. El Lynx es manté, i també l'Ignitor, mtb, mtb, mtb. Bé, sí que he fet un manteniment, la Spot Brand ja porta els pedals nous que us comento.

He preparat dos jocs més de rodes un de 29" amb un l'Ikon TR idèntic al que porta la Longboard, i darrera un Crossmark Tubeless, i un joc de rodes de 26" amb els mateixos pneumàtics que l'Inbred, Ignitor i Monorail, davant i darrera respectivament, tots dos Tubeless. 

Des del Mirador del Drac dies ara d'un breu descans Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Dues incidències més, una menor, crec, l'altra espero que també, la Reina s'ha escaldat preparant una cafetera, i té el canell amb un to vermellós que no proposa masses alegries, OMG, ens en sortirem, la segona un dia ja us l'exposaré, no crec que ho faci al Blog, sí en petit comitè, que vindria a ser el mateix, omg, omg, omg, però també ens en sortirem. 

Veurem si demà entrem ja dins de la normalitat, és la idea, també ho era avui :-)

Darreres millores

L'Inbred ja porta els discs nous, i el soroll de l'aranya dels XTR ara amb la dels SLX és inexistent.

És cert que frena poc, ferodes nous darrera, i discs nous no ajuda, han de passar quilòmetres i tot tornarà a la normalitat.

Avui després dels canvis hem tornat a rodar, ahir va ser un breu test de 20 Km. avui propers als 70. La diferència, que jo he sortit fatigat, i aquest fet no em permet de valorar objectivament el funcionament de les dues bikes. Sí però puc dir que la Spot Brand com ja pasava vers la Vicious, la primera és molt més ràpida que l'Inbred, OMG. I aquest fet em fa pensar que el Lynx d'Onza funciona, pujant però dreta la Reina aquest fa un lleuger tremolor, el pneumàtic vull dir, el punt fort, no rellisca en aquestes condicions de pujades extremes i fent el tram dreta en aquest terreny de sauló tan sec. 

Avui equipats 100% d'estiu, sota una sensació de calor notable, a on les sensacions baixant han sigut bones durant un breu tram molt pedregós, i pujant mai, tampoc les definiria com a desastroses, però tampoc bones.

Durant les cinc hores de ruta, una l'hem fet a ritme, i bé, la resta he de pensar que no puc ser definitiu treient conclusions, sí prudents.

La bike avui semblava una desconeguda, crec que l'Ignitor és el què em provoca aquesta sensació. Uns cops secs rodant que em desanimen força sobre la preparació feta dissabte. Dolor muscular amb el canvi de 16 a 21 podria afirmar, però no, crec que he de descansar per poder opinar sobre aquest aspecte, per si de cas avui no faig cap millora segons les sensacions d'ahir.

Ara passada la nit, a la matinada de dilluns penso el mateix, els dos Dracs ja estan a punt, molt emocionant aquest conjunt de millores, també és veritat que totes elles, pedals, pneumàtics, discs, i ferodes venen motivades pel desgast, únicament els cogs són una millora tècnica, i ni això, seria més un canvi motivat per una programació específica de la nostra preparació física, clar que yes!

No puc evitar d'exposar pel fet de ser el darrer test exigent, que em ve al cap la Ruta del Cister a on l'Inbred va anar molt i molt bé pel què fa a comportament. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, equipats 100% d'estiu, portàvem manegots i armilla a les bosses del mallot, sense incidències, sense coincidències, amb llums sense funcionar, menjar, una croqueta, galetes salades, xocolata, per beure, 500 ml. d'aigua amb un tall de llimona, una cola i mitja més, eines, totes, recanvis, tots, crec recordar a 24°C a la riera de Llavaneres a tocar del migdia, sense veure el mar. 

MTB, MTB, MTB. 

Bikes a punt i test

Ahir va ser un dia absolut, pel fet que des del matí fins al vespre vaig estar totalment concentrat en els dos Dracs.

De la Spot Brand, ferodes nous del davant, els seminous del davant al darrera, per cert sempre venent com bruts els nous, per això us en poso la imatge, el pneumàtic del darrera el Canis ha donat pas al Lynx de la mateixa casa d'Onza. Aquest és un pneumàtic sorprenent, germà de l'Ardent de Maxxis, polivalent, i en el cas del Lynx amb un pes prudent, uns 750 g. la carcassa és de 120 tpi, més lleuger que el de 60, crec que a casa mai hem tingut el privilegi de rodar amb aquesta densitat de pneumàtic, i no recordo si el nous Ikon davanters de la Vicious :-( i de la Longboard són també d'aquesta densitat. El canvi ha vingut produït pel desgast central del Canis durant tot aquest darrer any.

Més coses, els pedals, els XTR descansen als UK, i els 540 que porta ara la Betty ahir vaig detectar que de la famella de plàstic que rosca l'eix al cos del pedal hi falta una part, això provoca que tingui joc, fet que va implicar de fer un canvi provisional pels XTR de la Yeti ASR-SL. Estem esperant dels UK també l'arribada d'un pedals nous, uns 520, però des del dilluns que el transportista corra per SV i Llavaneres i no hem aconseguit que ens els deixi definitivament a casa, he de pensar que dilluns els tindrem. De fet els XTR de la Yeti són de Shimano els millors fins avui, agafats de la mà dels XT, és la generació 2005 aprox. anteriors als 990 crec recordar, els de l'ASR de 350 grams, sí més pesats, però  fa anys que roden i no tenen ni una gota de joc :-) ho dic perquè la generació posterior de XTR, de 325 g. els eixos agafen joc passats pocs quilòmetres, dels de casa que ara sóns als UK hauré de canviar les eixos dels meus. A Catalunya els distribuidor de la marca diu que ja no hi ha recanvi d'aquest model, té dos o tres anys, a fora de les nostres fronteres hi ha recanvi, i per 60 € disposes de la possibilitat de canviar els dos eixos, o un i prou, en el meu cas hauran de ser els dos, crec. Ja ho valoraré perquè jo vull passar a Time, em frenen les carcasses de plàstic per a MTB.

La 29" torna a 24, com? sí, sí, torna al cog que tant bons resultats ens ha donat, HBC el protagonista.

La cadena una HG 71 crec recordar, amb una pinta molt robusta, fa temps que no venen components d'aquest nivell a casa pel què fa a cadenes.

No he tocat, BB, direcció, i tija, per prudència, no vindrà ara de 300 Km. 

De l'Inbred, el Monorail davanter passa darrera, i davant ara torna l'Ignitor, que dens que es veu, un 2.35 UST, OMG.

Ferodes nous del darrera, i canvis del BB, ara del XT que per cert era el causant del soroll, giraven els rodaments encara però a punt de gripar, passem al XTR hererat de la Vicious, i ara giren perfectes les Race Face, OMG.

La 26" passa a 21, del 16 d'on vinc és un bon canvi, i tant, fer aquest pas sembla anar enrere, res més lluny de la realitat, a l'inreves, ara les parets verticals semblen lleugeres pujades, no és exactament així, però us ho esposo amb aquest to per mirar de transmetre la percepció rodant ahir a la nit amb tots aquests canvis.

Rodant a fer la pizza a Arenys de Munt, la cadena de la Longboard escalant dreta feia un xic de soroll, tornant ja no, però és per un centrat erroni del pinyó, avui hi posaré remei, ha de desplaçar-se dos o tres milímetres cap a l'exterior del nucli. Un dia us exposaré el tema d'aquest cog de HBC amb l'aranya independent del pinyó.

L'Inbred un sol punt a millorar, els discs de fre, com els pedals de la mateixa marca, defectuosos, ara les aranyes d'aquest també XTR que agafen joc respecte del disc de frenada fent un soroll molt lleig quan frenes, avui canvi pels SLX i crec que estarà ja a punt.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

El ritual ja està fet, OMG, OMG, OMG. Clau de pas als Grans Vols, oh yeaaaaah! 

MTB, MTB, MTB. 

Part dels recanvis :-)

Prou bé, ara ja falten únicament els pedals, i decidir què faig amb el tema pneumàtics de l'Inbred. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara per ara crec que tornarà l'Ignitor, i el Monorail passarà darrera. Crec que com la Spot Brand amb l'Ikon necessito un pneumàtic que m'ajudi amb el tema comoditat, demà decidiré, o avui a la nit.

De la Spot Brand, renovació ferodes R1 Kool Stop sinteritzades, i de les dues bikes pinyons a munt i cadenes noves, oh yeaaaaah!!! :-) 

Matinades a 18ºC

Matinades que a tocar de les sis del matí, i de les cinc, les temperatures ronden sempre els 18ºC, i a on les anades són ara equipats 100% d'estiu però amb manegots. 

La gana impera passada la primera hora, sí, el primer dia per sortir sense haver esmorzat, avui dins de la segona, de la segona hora tot i haver esmorzat a les cinc del matí, noranta minuts després tenia una mica de gana. Que bona l'aigua amb un tall petit de llimona natural dins del bidó. 

Emocionant ser a dalt de la bike ara de matinada a diferència de fa res que cada dia que hi havia Vol era al migdia, però fins avui la calor que ha arribat els darrers dies ens ha proposat de ser entre Vols de matinada, i nosaltres ara mirant d'evitar ara ja sí cap fatiga, rodar sí, i tant, intensitat des de dilluns a mínims, mtb, mtb, mtb.

L'Inbred ahir va demanar un canvi de pneumàtic del darrera, he fos literalment el del darrera, segueixo amb els Monorail de Maxxis, LUST, sí, sí, encara 100% Tubeless, però en el futur proper passaré a TR de Maxxis. 

Aquest cap de setmana ja tornarem a rodar amb la protecció de pinyons més grans, OMG. M'ha costat adaptar-me al 16, ara però seguiré amb ell aquesta proper estiu, segur, podria ser que fes venir un 17, un 18, i un 19, per la Betty, no per res, però tenim 16, 20, 21, 22, 23, 24, per tant ens faltarien aquests tres, que més o menys tinc clar de quina casa seran, en principi d'acer, veurem, veurem. Dic de fer venir aquest tres pinyons perquè jo passaria a 18, i la Betty baixaria primer al 20, i possiblement al 19 després.

No tinc clar si passaré el Monorail darrera, i muntaré un Ignitor 2.35 davant, hi estic pensant, de fet ja duia aquesta combinació, i la vaig canviar per lenta :-)

La cinta Brooks del manillar, nova la de l'Inbred, i la de la Spot Brand retensada.

Líquids segellants, 120 ml. cada roda de 29" de la Longboard, i 90 ml. cada roda de 26". 

Cadenes, d'entrada les dues noves, si arriba el recanvi, si no nova la de la Betty i la meva, únicament allargant l'actual.

Frens, els discs són nous de la 29", falta d'aquesta passar les pastilles del davant al darrera i posar-ne unes de noves davant, però les noves estan venint amb la mateixa comanda de la cadena, veurem, veurem. Revisar també les pastilles de fre de l'Inbred perquè si bé les pastilles són noves cal revisar en quin estat estan, i si cal fer el canvi per unes de noves.

Pedals, venen uns segons Shimano de la serie 520 que faran equip amb els 520 que ja tenim, avui al vespre els tindré, perquè els pedals Shimano XTR es van quedar oblidats als UK muntats a les dues bikes, i de ser un altre cop que si quedin, compensa una experiència com la viscuda deixar-hi el què sigui per tenir l'excusa d0haver de tornar :-) 

He de canviar el BB de l'Inbred, crec que fa soroll, he engreixinat pedals, recollat la corona HBC, repassat eixos, direcció, frens, tija, i segueix fent un soroll, faltarà recollar pinyó i discs CL.

He de canviar les piles dels dos llums del darrera de les dues bikes, i muntar els Uy Ap davanters a la Spot Brand, i també la bateria corresponent a sobre de la potència, a sota hi va la Sigma. 

Està clar la tornada ha anat farcida de pensaments del manteniments de les bikes, OMG.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, amb llums en funcionament les primeres dues hores, amb aigua, mig bidó de 500 ml. sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb manxa, amb eines, amb un mar mogudet ja a les 8 del matí, i tant que sí. 

MTB, MTB, MTB.

La Ruta del Cister

Una aventura entre trinxes comporta de riure molt, jo diria que més encara que riure molt, perquè sortint de Poblet quasi no podíem pedalar de la invasió de somriures que estàvem compartint.

Una ruta que va començar per a mi a dos quarts de quatre de la matinada per poder ser a Vallromanes a dos quarts de sis del matí. 

D'aquí cotxe fins a Santes Creus, i era a aquest punt de destí a on vàrem iniciar la ruta que també posaria punt i final a la segona part dels tres trams de la jornada per a mi. De fet per la sensacional aventura viscuda podria dir que la Ruta del Cister va ser tan emocionant que el primer tram i el darrer fins a casa no tenen raó de ser comentats a aquesta intervenció, fora de les hores que van tenir inici els dos, i final el darrer,  el primer va començar la matinada del dissabte a quarts de quatre, i el darrer que començava a les onze de la nit i va finalitzar a l'una tocada ja del diumenge.

La Ruta del Cister per a mi ha sigut una sensacional experiència, per tot, per la camaraderia dins de la sortida, pel ritme, amb aturades sí, però amb un grup de cinc bikers que no paraven de pedalar, per l'aturada a Poblet al Monastir, amb la conversa que vàrem mantindre amb un dels membres de la comunitat, una conversa planera, tant que no la vaig pas digerir, ni ara passats els dies, i jo que em creia planer, OMG. 

Ara a dimecres, després d'una pedalada de matinada, molt de matinada, la jornada ha començat a les cinc del matí per a mi, per la Reina a les quatre, i que es reiniciarà aquest vespre, ara penso en l'aventura de dissabte i tot roda, tot roda, que bé, que bé, que bé. Durant els més de 100 Km. de la Ruta, durant els més de 170 Km. de ruta que va conformar el total de l'aventura de bike per a mi, ni una incidència mecànica a cap de les bikes, desajustos sí, necessitat de reparar en cap ocasió, ajustar sí, això sí, fet que va ajudar molt a poder fer tota la sortida podent gaudir d'una aturada a Poblet per sobre de les tres hores ben bones, hi tornarem, hi tornarem, clar que yes! i de ben segur que hi vindran bikers de tot el món de la mà de la Betty i en Bob, segur, segur, guiats això sí pel guia, pel fet de ser el protagonista d'aquesta aventura.

Al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, ens vàrem refrescar a la seva font de vuit brocs, amb uns companys singulars, cinc tombes en forma de sarcòfegs a la paret exterior del monestir exposats a la mateixa plaça. 

Dins de la Ruta fins i tot instants que van semblar democràtics es van viure així però sempre decidits amb determinació pel guia, i jo penso que això ha de ser sempre així, sempre, per aquest motiu, i més encara en aquesta ocasió, pel resultat tan satisfactori va quedar clar que decidint sempre ell va ser un èxit d'aventura, mtb, mtb, mtb. Els companys de ruta amb GPS opinaven, està bé que opinin, el guia però era qui deicidia, encara està més bé, oi que sí?

Ell ens hi volia portar, ell ho va organitzar, ell ens hi va transportar, ell ens va guiar durant tota la Ruta del Cister, va decidir les aturades, els temps, els ritmes, els llocs de menjar, de fer la cervesa, i va anar tan bé que feia anys que no gaudíem de tan bona conducció dins d'una ruta, oi que no? similar va ser, però més breu la sortida del Lluçanès amb el memorable dinar a Can Sala, i tant, la ruta també, i tant que sí, però i el dinar? OMG.

També va ajudar que quan anàvem tres i quatre hores passats d'horari els bikers continuaven volen fer tota la Ruta sencera :-)

Aquesta va començar rodadora, passat el primer tram de tres, va continuar un xic més corriolera, poc però un xic més, durant el segon tram les pujades, i les baixades van agafar un to més èpic, per finalment un tercer i darrer tram especialment memorable, feia temps que no recordava tanta exigència de pujada, com de baixada dins d'un risc important és veritat, gaudint tant a dalt de la bike, omg, omg, omg. Una mica Xavi com la baixada des de Sant Marçal a Les Illes, i posteriorment després d'aquell dinar del "no volem pollastre que anem justos de temps" a Coll Formic fins a Sant Celoni per la baixada per  les piscines, quin dia, quin dia aquell, OMG. Doncs aquest cop a la Ruta del Cister.

Amb jornades de MTB com aquesta repetir aventures ara sí ara també incorporen una component molt intensa del compartir el Vol pel fet aquest, el de compartir el Vol, OMG.

Que difícil és pujar amb tantes pedres rodones com a terreny de pas per la bike, increible sensació que fins i tot s'incrementa encara més a les baixades força verticals que vàrem fer decidides cada cop pel guia sense masses contemplacions, millor dit sense cap, i que ara mirat en perspectiva es confirma com en el moment de ser-hi que van ser amb diferència el punt de més llum de la volta.

I menjar? jo vaig menjar tant que dels dos entrepans que portava un va passar a fer la seva feina a la sortida del diumenge amb l'Home de Montseny, quina primera aturada al forn de pa, quins panets més bons i més grans, quin dinar, mare meva, quins macarrons, i quina crema catalana amb galetes Maria, i més premis, i més premis. Com a dinar germà de la penúltima aventura trinxa. 

Després el tram ens va ajudar a fer un digestió ben complerta de tot el què haviem menjat, especialment jo amb dues cremes catalanes de la casa memorables, però memorables. Va ser aquest un tram molt i molt exigent per a mi, quines parets més verticals, i quines baixades més impressionants, especialment importants aquestes darreres, costava deixar-se anar tot i veure sempre el pas a molts metres de distància, però era imponent fer-les, i notables les sensacions després de fer-les.

Un terreny vermellós, pedregós, fabulós. 

El protagonista d'una jornada memorable.

A aquest punt encara teníem els millors trams de pujada i de baixada per fer. 

Una arribada ja dins del tram de l'arribada de la nit, ràpida, per la proposta de ser rodadora, en conjunt força baixadora que va fer que els darrers quilòmetres fossin això rodadors, i jo ara amb el 16 puc seguir de lluny però seguir els grups tot i ser pla i baixada.  

Un punt i final al Cister amb una proposta de refresc a la fresca :-) passant abans per la plaça Bernat Calvó presidida pel Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. 

Equipat d'estiu, amb manegots, camals i armilla de matinada i de nit, durant el primer i tercer tram, amb eines, totes, amb manxa, amb recanvis, tots, beure, quatre bidons de 750 ml. d'aigua amb un tall de llimona, una cervesa, mitja cola, un cafè, per menjar, un dels dos entrepans que portava de gall d'indi, formatge i tomàquet, mitja bossa de fruits secs, dos panets de Viena, els macarrons per dinar, i les dues cremes catalanes per postres amb les galetes Maria. Sense incidències remarcables, sense coincidències, sense mar, sense una calor extrema, en cap cas, amb llums sempre, en marxa el primer tram, també el tercer i darrer, curiós que com més bé vaig rodar, vull dir amb les millors sensacions va ser als darrers quaranta quilòmetres de la Ruta del Cister, i a la tornada cap a casa durant les dues hores de duració d'aquesta. 

Ara des del Mirador del Drac descansant, i no és una metàfora, recuperant energies pel Vol d'aquest vespre.

MTB, MTB, MTB. 

Blau cel :-)

Joies sobre rodes.

MTB, MTB, MTB.

http://www.engincycles.com/bicycles/all-road-bicycles#pic-18

Casa

Els Vols dels dos darrers dies, prudents pel fet de seguir preparant la cita que no serà, crec. Però no és important, sí que l'hem preparat a consciència, molt, i per tant ara atacant les darreres setmanes d'aquesta preparació tan acurada. 

De les tres setmanes intenses, les hem canviat per una a casa d'intensa, i una més que exigent aventura als UK, per aquesta tercera rodar, únicament rodar.

Avui, ahir, sense Drac, abans de la Nocita hem de baixar el ritme, jo perquè estic un xic lent, la Betty perquè ha de pedalar al llindar de passar de costat per aquest estat alèrgic. És emocionant preparar una aventura de MTB durant un any, veure que per dates, també perquè no ens ho podem permetre, i seguir detall a detall cada punt de la preparació, oh yeaaaaaah!

Dos dies de calma, pel què fa a bike, pel què fa a bike :-)

Amb eines, amb llums, amb recanvis, com si estéssim ja dins de la cursa, la Reina rodant els dos culots nous Pearl Izumi, jo com a nota a esmentar amb les Bont, el dimoni fet calçat de MTB, que no seran en cap cas protagonistes de la No-aventura, però és ara a les sortides breus que puc sortir i esgotar aquestes ganes de carboni, clar que yes! i mira que les vaig amagar bé. Sense incidències, sense coincidències, amb un mar que ens proposava un bon bany, que no ha sigut, que no ha sigut, beure mig bidó d'aigua amb llimona natural,  a cada Vol, sense menjar el primer dia, avui dos panets del Condis, ja a minuts de casa.  

Des del Mirador del Drac, esperant, perseverant en la preparació per si agenda, i possibiliats fan un petit gir més favorable, sempre pot passar, va passar a Canberra, va passar a Fort William, mtb, mtb, mtb.

Els Vols segueixen

Les cròniques dels UK trails van madurant, clar que yes.

Sembla que va ser fa dies de la nostra aventura fora de les fronteres de casa, jo però encara hi sóc, OMG. Per aquest motiu he decidit de serguir publicant el Vols posteriors als UK, perquè no vull quedar aturat esperant el moment de proposar-ne les cròniques.

Des de la nostra tornada la Reina fins avui no ha reinicat el dia a dia de bike, una mena d'alèrgia encara avui mira d'imposar una aturada més llarga. Per la meva part vaig sortir crec recordar que dissabte i diumenge. Els dos dies acceptan sensacionals propostes d'aventures de MTB. La primera la ruta del Cister, la segona al Montseny. 

Ara únicament les esmento, no vull fer passar el carro davant del bous, en cap cas, en cap cas.

Una cosa sí que la podem compartir ara, que bé que va la meva 26", sense demèrit de la resta de propostes de rodes, i tant que no, però és que la roda de 26" és molt i molt divertida, jo crec que aquesta nova roda triomfarà, més nerviosa, amb menys inèrcies, més lleugera, més rígida, podria ser un nou model de roda de bike, bikes amb rodes de 26" :-) 

Volia sortir dissabte amb les Bont, i tant, no va ser, la por va imperar, i sort que va ser així, perquè una jornada per sobre dels 150 Km. indicava que havia d'actuar amb prudència, el Vol del Cister va començar dissabte a dos quarts de quatre de la matinada i va acabar a l'una de la matinada de diumenge. Avui dilluns a una sortida breu sí que han sortit les Bont, i no ha sigut molt dramàtic.

Des del Mirador del Drac dies de Single  Speed, mtb, mtb, mtb.

The chronicles of UK trails, coming soon.

El nostre món single speed va explosionar amb l'anada a Kilfinane sols que nosaltres no ho sabíem. Un dia podria ser motiu d'una breu crònica, o perquè no d'una llarga crònica, pel fet de veure ara Kilfinane des d'una perspectiva diferent.

La meva propera bike té un nom que va lligat a l'esdeveniment de la SSWC crec recordar que del 2011 a Kilfinane. No hi ha un sol nom, no, n'hi ha de diferents, certament, Jeff Jones, Caletti, Nicolai, Moots, i més marques, com Black Sheep, moltes, potser les que més, rodar amb els ells, amb els constructors memorable, conversar amb ells, testar les seves bikes, va ser una experiència notable, notabilíssima crec que puc afirmar, clar que yes, Bec, clar que yes. Les portes van quedar obertes, i ja s'han quedat així des del dia que vàrem anar a buscar la The Motivator el 2011, OMG.

Tenir amics no té preu, i els que tenim arreu del món són un bé tan preuat que ni les Falgueres Màgiques podran aturar amb la seva Poció aquest sentiment d'agraïment permanent del privilegi de gaudir de les seves atencions vers a nosaltres. Poder compartir aquesta passió sobre els nostres Dracs m'ha definit, m'ha perfilat, i això si Déu vol tot just ha començat, omg, omg, omg. 

Hi haurà canvis importants per perpetuar aquest estadi permanent de bones sensacions, canvis que no seran res més que l'evolució lògica del pas dels dies, de molts, segur, però en definitiva amb el resultat natural de l'evolució en aquesta direcció, que no és cap més que el de gaudir de la companyia d'apassionats per una disciplina que compartim oh yeaaaaaah!

Les emocions, les il.lusions, són les creadores dels Dracs, dels Destructors de Murs, del donar nom al  Pas del Destructor, del Mirador del Drac, sense elles no hi hauria Vols pel planeta, sense elles no hauríem gaudit del flow a les antípodes amb els nostres amics, quins cafès, OMG, sense els Dracs singulars les voltes pel planeta podrien ser, sí, però amb ells són, OMG, sense elles Fort William la WEMBO no hauria sigut, i per tant aquesta darrera estada als UK no hauria arribat, perdres compartir amb aquests magnífics anfitrions dels UK una Dyfi  Enduro, un Vol per el Forest of Dean, saber-ne d'ella i saber que no serà seria ara que ja ho hem compartit seria un tram difícil d'acceptar, OMG.  

MTB, MTB, MTB.

Yellow

Com les flors, com les flors dels camps per on hem rodat el darrer dia als UK.

MTB, MTB, MTB.

http://www.englishcycles.com

Costa decidir-se per una bike, venint de la Vicious The Motivator no veig amb bons ulls l'arribada d'una nova bike. 

Rodar aquests dies amb la Jeff Jones dia sí dia també m'ha deixat a un turó a on veig l'horitzó, sí, però no veig les distàncies més properes, les distàncies curtes, i a mi m'agrada veure-les pel fet que cada pas a fer és un tram breu, el lloc de destí crec que el tenim clar, dic crec perquè és prudent sense deixar d'afirmar que els dubtes són bons que hi siguin, sempre són bons. Un vida sense ells, sense els dubtes, sense interrogats deu ser planera, segur, amb ells també ho és de planera però amb interrogants, amb molts dubtes sempre estem dins del Vol, dins del flow, i com molt definia la Bec, a la capçalera del blog:

The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

Liquid gold: Essència de MTB

MTB, MTB, MTB. 

Sense jornades com les viscudes aquests darrers dies res tindria el to dels grans dies de MTB :-)

Voltem pel món, omg, i quant aprenem, omg, i quant compartim, omg, som afortunats, mtb, mtb, mtb. 

Quina imatge, oh yeaaaaah!

UK trails II

Ara des del Mirador del Drac la percepció d'aquesta aventura als UK trails em deixa un sabor de calidesa. És que si un mot defineix aquests dies pedalant fora de casa és precisament aquest, calidesa.

Fins i tot al darrer dia cada instant ha vingut marcat per les atencions constants que hem rebut, no puc  valorar ara com podrem proposar des de casa, com podrem correspondre a tantes mostres d'apreci, omg, omg, omg.

Són moltes les novetats a exposar, mai masses, sí però inèdites algunes, per exemple les rodes de 27,5 +, sí ja ho sé, 29+ ja fa un temps que corren, però per a mi, veure en directe unes rodes de 27,5 + és tota una novetat, fa res llegia la seva presentació, de fet per a mi sempre seran 650b :-) 

Des del Mirador del Drac descansant, gaudint de les bones sensacions d'aquesta aventura als UK trails, i a on lentament amb el pas de les hores aniran caient la crònica de cada Vol.

MTB, MTB, MTB. 

Es veu que no :-)

No ha sigut la darrera sortida. 

Sense Falgueres Màgiques per tant sense la Poció Mágica de les Falgueres els Destructors, les Fades de la Foscor imposen el seu domini, omg, omg, omg. 

Des dels UK dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Life in the rain :-)

Crec que aquesta serà la darrera sortida d'aquests dies als UK :-)

MTB, MTB, MTB.