Retorn

Al Montseny, ara després d'uns dies de l'anada al Montnegre. El propòsit, fer una pujada per Garolera,  passant però primer per Blanes, i finalitzant la ruta venint de Premià de Mar. Són punts distants entre ells, proposats a una mateixa jornada per mirar de ser propers als 200 quilòmetres, dic propers perque cerquem normalitat rondant aquesta distància, no excepcionalitat. i de fet a aquesta jornada Montseny vàrem ser propers a aquesta distància, sense arribar-hi, però propers.

Una anada a Blanes, amb aturada a Sant Pol per menjar panets i xocolata, bé no fins a Blanes perquè no hi vàrem arribar, decidint pujar el Tordera pel cantó esquerra direcció a Hostalric mirant de poc a poc anar esgarrapant minuts a l'arribada de la nit del què prevèiem el final de l'aventura. Va ser aquesta una bona pensada, sí però eren uns quinze quilòmetres, potser un xic menys entre anar i tornar, però la decisió va ser ràpida, directes a Tordera per una pista nova des de Palafolls. 

De Fogars passant pel magnífic centre històric d'Hostalric, aturada breu al forn per comprar llonguets i xocolata, i prèvia però visita al nostre petit amic. Des d'Hostalric ens vàrem dirigir a Sant Feliu de Buixalleu per la que fa uns anys era una pista de sorra, i que ara és una carretera estreta sensacional per fer amb les nostres futures bicis de carretera, he dit futures per tant indefinides, però tot i ser ara arriscada per a nosaltres, no fem carretera de poder evitar-ho, aquesta nova versió d'aquest vell tram va ser preciosa, OMG quina carretera, ara fa uns deu anys que no hi passàvem. Les converses mentre hi rodàvem de amb qui hi havíem anat, curiós el darrer cop va ser amb un biker australià, dic curiós perquè qui m'anava a dir que passats els anys estaríem disputant una WEMBO a Canberra, i que ara és a on hi tenim també bons amics, omg, omg, omg. De fet sense anar més lluny a la sala d'espera a Fort William a minuts de rebre la Carolina la seva medalla d'or que l'acreditava com la Campiona del Món de les 24 hores SOLO en la categoria Single Speed, amb qui compartíem taula, millor dit tauleta era amb el monstre d'aquesta disciplina també en aquest cas en la categoria  masculina, el biker australià Brett Bellchambers, i de fet un cop tots els primers classificats de la seva corresponent categoria junts al podi aquest mateix biker va enfilar a la Reina al lloc més alt del podi, vull dir a Escòcia a part d'en Javi amb en Brett és amb qui més temps vàrem compartir instants, és normal amb en Brett al circuit permanent de Storm-Lo un any abans ja compartíem Box de costat. 

Després de tants anys i dedicats a pocs temes les coincidències són notables i inoblidables, com el sopar de després de les 24 hores amb en Javi, de Finale a Fort William, gran moment, gran moment, com vàrem riure, OMG. Pel què fa a aquesta crònica del Montseny entre australians, mtb, mtb, mtb. 

Un cop a Sant Feliu després de la foto de rigor, la ruta va ser ja de MTB, exigent tot i ser breu fins arribar a Arbúcies, aquest tram jo el recordava bé, tot i que vaig decidir fer una nova variant tenint en aquesta ocasió sempre a la nostra esquerra la fortalesa del Castell de Montsoriu. 

Em ve al cap ara després de tornar d'un bon dinar, estem a dijous a la tarda, que sobre el tema de les nostres amistats australianes, la capçalera del Blog té dues protagonistes, la Bec i la Betty, omg, omg, omg. Una australiana i una catalana amb els mallots identificatius, molts anys portem amb aquest projecte, i cada segon, hora, dia, mes, any, anys que passen el sentit cada vegada té més i més pes, oh yeaaaaah!

Un cop a Arbúcies cafè a Can Sitre, i aquí es produeix un error, no comprem menjar, i aquest fet implica que la pujada a Santa Fe de 18 Km. per Garolera es transforma amb un escenari difícil de gestionar, per sort a Coll de Te ens aturem al reobert restaurant que ens salva amb un pa amb tomàquet amb fuet, i dues coles per beure, així com també una xocolata que ens fa com a present la mestressa de la casa quan ja marxàvem. 

Mireu si jo anava bé, que en arribar-hi vaig entrar a demanar i uns segon després vaig demanar a la Betty que entrés ella amb mi que jo no aconseguia dir res.

Després d'omplir els dipòsits ja sense aturades fins a Sant Celoni, passant per Santa Fe, Santa Helena, a aquet punt dubtem si fer un Turó de l'Home, ja que hi som, però decidim seguir direcció a Fontmartina, La Costa, Mosqueroles, i un cop a SC tornem a repostar, aquest cop pa amb margarina i sucre, com? sí, sí, crec recordar que per beure, una cola, i el premi rar de la imatge, que dolç, OMG.

El propòsit, sortir direcció Vallromanes, el fet, anem a Vallromanes, aquest tram sense motiu de comentar especialment. A Vallromanes, una taronja el què recordo que vaig menjar, tot i que no ho tinc del tot clar, no passa res, ja amb un Sol en retirada des de la sortida de SC afrontem el darrer tram fins a SV, aquest molt conegut, de fet com el del Baix Montseny, i tant.

Un altre cop propers a casa veiem que avui tampoc seria la porta d'entrada dels 200 Km, però l'aventura de passar per Sant Feliu, pel fet de ser una ruta que fa anys que no fem va comportar que assolir aquesta distància passés a segon pla, i en primer pla s'imposés Sant Feliu i la pujada per Garolera. També ajuda molt que les sensacions als darrers quilòmetres abans d'arribar a casa eren molt bones, i per tant tenim clar d'entrada que estem a hores d'entrar a territori MTB200, aquest sentir ens deixa molt tranquils, clar que yes!

Sense incidències, pendent de canviar discs de fre de les dues bikes, de tensar les cadenes, de verificar els ferodes de la Vicious també, fa unes hores a la sortida del migdia de dijous no frenava res, OMG. Amb eines, amb manxa, amb llums funcionan, però no recordo a quin tram van començar a fer feina, després de SC dedueixo per la darrera imatge, equipats de primavera, calçats d'estiu i guants Hirzl, amb el protector de coll i cara en el meu cas de SC a SV, però no ho sé segur, crec que va ser a partir de SC, amb un mar indiferent a tot, he de pensar que per en primer terme per no estar furiós, i perquè nosaltres estàvem pensant en el tram de Sant Feliu a Santa Fe del Montseny, emocionats per arribar-hi, novetats, de Fogars a Hostalric hem triat una nova ruta a on no coincidim amb els cotxes, que bé, que bé, que bé. Beure, uns tres bidons de 500 ml d'aigua.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

El premi un cop a casa sopant, present del Mundial de Fort William.

Vaig a per la crònica de diumenge, un Vol també de tres xifres, i per tant motiu d'estar animats. Entrem ara a territori de quatre dies de bike, si el temps ens és favorable els Vols poden ser interesants, veurem, veurem. De mentre però l'aventura viscuda al Montseny ja no ens la treu ningú, tot això que tenim, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Pendents

Sí, tinc a part del Mundial d'Escòcia de 24 hores SOLO d'aquest darrer 2014, ara tinc pendents quatre cròniques, la protagonista sense dubtes la del Montseny.

Són masses, i massa bones les sensacions per ser breu sobre aquesta crònica les aportacions, i aquesta em té aturat, vindrà he de pensar el moment.

MTB, MTB, MTB. 

4 estacions

I tinc la sensació que anem per la segona. 

Vull dir, vaig de tardor a primavera, i de primavera a tardor, curiós perquè ho exposo al Blog sense haver-me adonat mai abans que ho visc en aquesta seqüència, també comporta que aquesta exposició mai ha sigut motiu d'una conversa. 

Em deixa aturat la transparència d'exposar-ho aquí, a The Great Escape MTB, i no perquè sigui excepcional, sempre ho faig així. A data d'avui mai tinc cap roc a la faixa, mai el tinc, mentre escric a aquest espai, mentre faig en el dia a dia els propòsits exposats són els que miro de portar a terme. Sí, ja ho sé, són pocs, sí, ja ho sé, per això tan atractius des del Mirador del Drac. 

Sense soroll, compartir no és fer soroll, vaig llegir un dia que les persones que més gaudeixen de la vida són les que donen més, les que comparteixen més. El nivell de realització d'aquestes sembla ser que en termes de felicitat són a dalt de tot, i que aquest fer també et fa viure els moments més tristos amb un ànim lligat a aquests instants que mai voldries per ningú, de manera diferent, més sòlida, és a dir més resignada. No, no estic visquen cap tram difícil, i si ho fos que crec que no és el cas, mirant els darrers anys com ho estan passant els nostres entorns, he de fer un silenci, i acceptar que estem a un tram costerut. 

Ho dic també perquè les temperatures han pujat, sí, encara rodem de primavera però ja amb un sol joc de guants, els Hirzl, que no sé si seran els d'estiu. 

Ahir vàrem respectar la jornada de descans, després de setmanes de no fer-ho, i de fer-ho alternativament en lloc de descansar 1 de cada 7 dies, i fer-ho darrerament 2 i 3 dies de casa 7, veurem si ara que tornem a la seqüència 1 de cada 7 amb punt de partida dilluns implica confirmar 6 dies seguits de Vol de cada set.

M'agrada anar de tardor a primavera, i de primavera a tardor, clar que yes!

Avui podria ser un bon dia per compartir les cròniques dels Vols d'aquest cap de setmana, per la qualitat d'aquests, per la quantitat ingent de quilòmetres i desnivell també, encara no estem però amb les xifres que volem. Els 200 quilòmetres per jornada estan a tocar, sí, des de fa setmanes, però som aquí, a tocar. 

MTB, MTB, MTB.

Lentament

Deixo que l'aventura del cap de setmana de dos dies intensos de bike segueixin el seu procés de maduració.

MTB, MTB, MTB.

Do you want a beer ?

Interesting table, how many they had already ...

From Greenville SC, Javi Paricio

Tindrem

Crònica d'ahir.

MTB, MTB, MTB.

Dracs lents

Molt lents, per un dia a dia molt i molt dens, renoi, renoi, renoi.

Hem sortit a tocar de les tres? més o menys, no és important, lluny de l'una, molt lluny.

Equipats de primavera, més encara, el culot pirata F1 d'Assos aquest cop d'estiu, la resta com ahir canvi també els mitjons avui amb els millors amb diferència, lleugers com ahir, molt. Un aire fred ha marcat la sortida, tant que demà de ser l'equipament de gala serà un xic més prudent, crec que anàvem un xic lleugers, veurem, veurem.

Sense manxa, amb eines, sense beure amb aigua, sense menjar, sense incidències ni coincidències, amb llums sense funcionar, a tocar dels 20°C a la riera de Llavaneres, sense veure el mar avui per un Drac menor.

No hem rodat bé, difícil, però hem rodat, sí, la resta de detalls del Vol no els recordo, les Falgueres Màgiques dobles del darrer dia ajuden i molt a que això pugui ser, clar que yes!

Una setmana llarguíssima que ha passat volant gràcies als Vols de Drac, també pels plans d'aventura de les properes jornades, OMG.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed perfectes, ideals, necessaris per gestionar el dia a dia segur, segur.

Un dinar sensacional complement de somni avui, certament, certament, per la calidesa de les seves formes :-)

MTB, MTB, MTB.

Les dues bikes, tant la Vicious com la Spot Brand van perfectes, més encara, coincidents amb el dinar que havia de venir, les dues bikes amb un comportament de somni. 

NAHBS 2015: Moonmen :-)

Curiós, novedós per a mi, sí.

http://www.idyllic.bike/index.html

MTB, MTB, MTB.

http://oldglorymtb.com/2015-nahbs-moonmen-steel-29-rigid-mountain-bike/

Aniré preparant la crònica del Vol d'aquest migdia, clar que yes!

Zona de trànsit

Sí, pel fet de no cercar rendiment a dalt de la bike, sí passar un dia més a dalt d'ella. 

Una anada a Mataró previ pas per la baixada de Milans, Caldetes, SV, Llavaneres a peu de mar, una tornada per Cinc Sènies, que no sé ni com, ni quan l'hem fet, com sona, com sona, i una vegada un altre cop a Llavaneres repetim tornada per Milans, ara de pujada, que com a les Cinc Sènies tampoc no tinc ni idea de com ni quan l'hem fet, molt distrets, molt.

Com van de bé les dues bikes, OMG. Ajustat el fre del darrera de la Spot Brand, silenciat el soroll de la cadena de la Vicious, les dues bikes diria que ronden la perfecció, no hi són, cert, però van molt bé. Hi rodem còmodes, hi rodem segurs, amb una velocitat de creuer més alta ara amb els 20-21, demà veurem el pla, veurem, i un cop el portem a terme, el pla, de ser, el Drac a veure quines sensacions tenim als Tintorers, he de pensar que fins i tot aquestes bones sensacions poden ser millors que les d'avui.

Equipats de primavera, avui calçat amb les Giro Privateer, mitjons fins de Storm-Lo, culot pirata Assos F1, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore, jaqueta Xenon AS, guants Hirzl, i gorra Spok. Un equipament ideal pel dia d'avui, fins i tot a la baixada per Milans un lleuger vent era no diré fred, sí refrescant, molt, hem anat bé , molt, un pas doble per les Falgueres Màgiques, una anada de baixada prudent, i una tornada de pujada lenta, per a prendre un altra cop la Poció Màgica de les Falgueres, omg, omg, omg, doble ració sí, necessària per a poder mantenir la distància prudent de tot.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Sense incidències ni coincidències, amb eines, sense beure amb el bidó ple, sense menjar,  amb llums sense funcionar, amb un mar inquiet.

MTB, MTB, MTB.

Cafè a les prèvies

De ser el proper Vol, el Sol torna a ser el protagonista.

L'anada a la capital del VO breu, sí, però a les darreres tres hores he vist una fila llarga de ciclistes rodant. 

A la carretera de Mata sense parar pel meu pas a peu no han parat de passar. La imatge és d'un vespre de la setmana passada, però ara entenc l'ús que tindria, oi que sí?

Després de la volta de cada dia amb el cafè de rigor inclòs, el dia a dia marcarà el tram, i el Vol del migdia, de ser, el to. 

MTB, MTB, MTB. 

Inspiració

La proposta, quina genialitat. Les miro i tot seguit penso en l'ofici, en les persones que amb el seu ofici poden crear, poden transformar les coses.

http://poppygall.com/blog/category/bicycles-motorcycles-mopeds/vintage-bicycle-bicycles-motorcycles-mopeds/

Sonen fa uns minuts les 6 del matí al campanar de Sant Vicenç, a fora no plou, de fet ahir a la nit ja no ho feia, un vent lleuger, fresc proposa que la llum entri tímidament, podria ser una bona proposta de Vol, sí, però de ser serà de cara al migdia, ara per ara limitat a avui no serà, les matinades però a dalt de la bike són a tocar, i tant, i tant.

Els dubtes, l'exigència d'aquestes, perquè pel fet d'estar sortint al migdia ara fer-ho a quarts de sis del matí ha quedat per a millors ocasions, ara per ara.

Veig la imatge i les meves Bont em venen al cap, per sort les vaig guardar bé, ben amagades vull dir, perquè avui serien les protagonistes, tot seguit penso en la darrera sortida amb elles a on em feien tan mal els peus de la duresa d'aquestes joies a on crec recordar que era a una sortida per sobre dels 100 Km, i únicament mentre pedalava a dalt de la bike em venia una frase, quin error les Bont, que maques que són però quin error haver-me decidit a fer-les venir cap a casa, seguidament em vaig fer un propòsit, que cada vegada que em passes pel cap donar una nova oportunitat a les Bont, no ho faci, que no ho faci. 

És a on sóc ara, amb ganes de fer-les sortir de la seva caixa, muntar les cales Shimano de les Sidi, i tornar-hi a rodar, omg, omg, omg.

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac esperant que la jornada agafi el ritme de creuer, avui la capital del Vallès Oriental en serà la peça principal de la jornada, curiós, aquesta ciutat, Granollers segueix sent un eix de prioritats del Mirador, de fet té la seva lògica, pel fet de ser originari d'ella, i per tant lligats històricament a aquest indret. 

El primer cafè ja ha caigut, vaig a pel segon que un cop fet marcarà ja el so dels motors en marxa aquest inici del dia, a on les Falgueres Màgiques haurien de fer el seu encanteri al genet, ja no a trenc d'alba però si d'aquí a unes hores, oh yeaaaaah!

NAHBS 2015: BCB

Parlàvem fa poc a entorns propers del Blog sobre colors de quadres de bikes. 

Costa decidir-se per un color quan estàs convençut de fer venir a casa una HM. No ho dic per les dues bikes de casa, en cap cas, sí per les diferents decisions que no hem portat finalment a terme per la impossibilitat de disposar de l'opció de color que volíem. 

De fet la Reina amb les seves dues Yetis, l'ARC, i l'ASR, sí que va tenir els colors que volia. Jo volia una Superlight taronja :-( i mira si era important el color que vaig decidir-me per una Ibis Mojo Carbon d'aquest color, era la bike que tenien amb aquesta opció de color. 

L'origen va ser una Moots YBB 26" i transmissió integrada, és a dir pel què fa al quadre, el no color. D'haver pogut ser aquesta darrera opció no sé pas si avui no seguiríem sense això, sense color, amb una softail, geared, amb una Fox RLC. No ho sabrem mai, també està bé si tot acaba bé, i pel què fa a bikes el tram a on som ara és senzillament únic, i amb el pas dels anys quan aquesta aventura doni pas a un nou tram, quan hi pensem, quan pensem en l'etapa Vicious-Spot Brand el mot que definirà el tram serà, memorable. No dic irrepetible perquè del 2012 al 2014 el moment de bike Single Speed a SV ha fet una evolució que ni en somnis podríem haver considerat com a possible. 

MTB, MTB, MTB. 

http://blackcatbicycles.com

NAHBS 2015: GPB

Bikes alternatives, per l'energia, per l'energia.

MTB, MTB, MTB.

http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2015/03/greenpea-bikes-nahbs-new-builder-201501.jpg

Descans sense deixar de fer

Sí, sí, ja fa uns dies que les aturades no són les programades, concretament els dilluns, ara rodem el dilluns, curiosament després no rodem altres dies que teníem programats.

No passa res, un vent i una pluja imposen les nostres oportunitats, ara per ara per restar a casa aturats :-)

Avui la pluja no ha vingut, sí el vent, i tant, i un Sol sense fer una presència massiva ha comportat de rodar anant amb el vent darrera, i tornant a l'inrevés, per tant una anada ràpida, i una tornada lenta.

Equipats de primavera, de dalt a baix, únicament les meves Sidi sense les punteres per ser les pròpies de l'estiu.

Sense incidències remarcables, coincidències cap, la Vicious un cop neta, amb la cadena impecable ja no fa soroll, o sigui una cadena seca el motiu del soroll, sense uitilitzar els llums, amb les meves eines, també amb la manxa, sense menjar, sense beure portan el bidó ple, amb un mar molt mogut reclamant els territoris.

Ara a esperar a demà, tenim una petita sorpresa, que segurament per un pronòstic de Sol, vent i tempesta no sé com caminarà.

Des del Mirador del Drac, dies de Sinle Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Santuari del Corredor, Olzinelles, i Montnegre

Són les tres rutes de tornada que hem fet les tres darreres setmanes. De les tres he de dir que la més impressionant pel què fa a sensacions amb diferència la del Montnegre.

La ruta va començar abans, darrerament ens costa pedalar el cap de setmana abans de les nou del matí, no va ser aquesta l'ocasió i les vuit va marcar l'inici de l'aventura directes a Vallromanes, a on un bon esmorzar, quatre panets de Viena amb formatge, botifarra blanca, i pernil salat, protagonistes d'aquest instant, una cola, i un cafè descafeinat amb un bon tros de coca va marcar el final d'aquest. Una hora després reiniciàvem el Vol ara direcció al Baix Montseny, el dia des de primera hora era gris, sense Sol, anàvem equipats amb un mix primavera-hivern, calçat d'estiu Giro Privateer amb punteres Mavic, mitjons Inverse HM tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS de Gore, als primers quilòmetres a 13ºC a la riera de Llavaneres amb els guants Alp-X de canell curt de Gore, i el protector de cara i coll, per després canviar als Hirzl i rodar sense el protector de cara i coll. El protector de coll i cara va tornar des de Golinons fins a casa.

De SV a Teià amb vent a favor, un cop a Vallromanes el vent era inexistent, després direcció a Sant Celoni el vent ja va tornar, i la sensació era d'haver de treballar més a dalt de la bike, bé no era un sensació era un realitat per un vent a la contra persistent. Volíem anar a Santa Margarida però ho vàrem deixar per una altra ocasió, anant directes a dinar, a on un pa amb tomàquet amb pernil salat, galetes, una cola i una cafetera sencera descafeinada van ser els reis del moment. 

El pla des de SC era anar a Blanes, no va ser, no va ser. 

Va ser una decisió de darrer instant, sí, però era una proposta de la setmana passada mentre ens dirigíem a SV des del Baix Montseny, perseguint no tornar per Blanes i fer-ho ja aquest mes de març augmentant un xic el desnivell. 

El Montnegre estava literalment banyat d'aigua, tanta que la muntanya sencera transpirava a cada racó dolls d'aigua, OMG. Quan torno al Montnegre sempre em quedo aturat, quin espai natural, omg, omg, omg. 

Mentre pujàvem des de Sant Celoni els primers metres vaig anar veient la notable diferència del nostre estat de forma a dalt de la bike, seria més concret dir com vaig veure clarament quan feia que no fèiem un Montnegre, massa temps, i que hem fet molts quilòmetres, molts des de la darrera anada a aquest espai de somni. Si bé és veritat que és una ascenció important, també ho és que hem vist un Montnegre diferent, molt, el motiu és clar anàvem més sencers pujant, i per tant podíem gaudir molt més del sensacional entorn que ens envoltava. Fins i tot la Reina que durant tota la sortida d'ahir no va tenir mai bones sensacions, a aquest tram va gaudir del pas per aquest indret que tant significat té per a nosaltres. Ja fa anys de les pujades de la Betty al Montnegre amb la lleugera K2 de l'Home del Montseny size XL, i tant, i així ho recordava ella mateixa ahir, concretament estem parlant del 2003, han passat els anys i ara ho torna a fer com amb la K2 amb una bike rígida de pesos idèntics, per sota dels 9 Kg. curiós, curiósa l'evolució a casa a dalt de les bikes. Hi ha petits detalls que no coincideixen entre la K2 i la Spot Brand, com els frens, ara de disc, com les rodes, ara 29", canvis remarcables cap més. 

Des del Santuari del Montnegre vàrem fer una nova variant, no seria a l'inici de la ruta aquest mot el més encertat, sí que fa anys que no fèiem aquesta ruta, com és anar d'aquest punt fins a Calella. 

Gràcies a aquesta decisió sí que ens va caure un magnífic present perquè si bé la ruta va ser exigent, molt, també va tenir sorpreses de trams ara sí nous per a nosaltres, i que de ben segur seran tornats a visitar en les variants per anar a Sant Pol i a Canet de Mar. Una ruta la d'aquest darrer tram que ens va deixar finalment a la rotonda de l'entrada de Calella venint de Sant Pol de Mar.

D'aquí sense tocar la carretera fins a Caldetes, la carretera general a quarts de nou estava quasi deserta, excepcionalment hi circulaven alguns cotxes, nosaltres amb un vent favorable directes a posar punt i final a aquesta aventura que sense cap mena de dubte té com a protagonista únic el Montnegre, ho pensava així ahir mentre hi érem, i ho penso ara mentre escric la crònica.

Sense beure aigua en tota la sortida, he de pensar que no és preocupant, i que ve motivat per la presència d'aquest vent fred, sense coincidències. 

Amb una incidència, a les costerudes pujades direcció a Calella per Golinons, pel Corredor de les Guilles la Vicious cada tres girs de plat fa un soroll, lleuger però sonor, sembla la cadena oberta, he de fer una bona neteja de les dues bikes i mirar si és el BB, o la cadena, d'aquesta última podria ser per una dia entre molts bassals que estés massa seca tot i haver-la netejat abans de començar la sortida. Amb llums baixant direcció a Calella ja abans de Golinons, amb un mar a la nit més enfadat que durant el matí, OMG.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, a dos mesos de la que hauria de ser la propera cita.

MTB, MTB, MTB.

Vol sense pluja

Ho valoro ara després de desaprofitar la jornada anterior, en el sentit que per un dia a dia intens ahir el Vol va quedar per, no dic per quan perquè ahir a la nit ja vàrem anular el compromís de Vol pel Baix Montseny previst per avui pel pronòstic que hi havia de pluja, o sigui que de seguir com ara el dia avui serà una tercera ocasió per descansar, de la que ha sigut una setmana eterna, OMG. 

Han passat les hores, sí, i una pluja insistent agafada de la mà d'aquest vent que porta uns dies siguent un dels grans protagonistes del mes no ens motiva proposar sortir a fer un Vol, clar que si fa vent els equipaments funcionen millor quan hi ha aquesta pluja que siguent intensa també es presenta en format de certa intermitència.

Fa dos dies, ara som dissabte matí, un Vol clàssic del migdia, un Drac amb els dos Dracs, sense cap més canvi que el limitat per l'aigua que no ens deixa arribar a l'Hispània, i un final de Drac a on endurim el darrer tram afegint més desnivell a la sortida. En xifres no és molt, cert, però en sensacions de sacrifici a l'hora de decidir seguir pujant aquestes unitats de desnivell de més siguent poques pesen molt més que moltes majories. 

Ara sí, com de bé anaven les dues bikes, van puc dir, van, quina sensació de formar genet i Drac un sol conjunt integrat, OMG.

Els equipaments de primavera també de 10/10, vull dir ni fred ni calor, que bé, sense protector de cara i coll, guants Hirzl, culot pirata Assos F1, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, jaqueta Xenon AS, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, mitjons Endura d'hivern, per 19°C a la riera de Llavaneres a tocar de les dues del migdia, semblarà un equipament excesiu sí, però aquest vent fred el justifica sobradament.

Un inici de jornada silenciós pel què fa a cap tipus d'activitat, però amb un fons constant de tremolor de les parets del Mirador provocat per un vent que sembla no voler fatigar. Dic sembla per mirar d'animar-me, avui amb aquest temps seria una jornada molt especial rodant per Cap de Creus, oh yeaaaaaah!

Les bikes, les bikes que bé que van aquestes dues bikes, omg, omg, omg, la nova relació més exigent implica d'haver assolit un ritme diferent a dalt de la bike, jo diria que força diferent, i baixant pels canvis pel què fa referència a pneumàtics ens han aportat més seguretat i més comoditat.

Avui de ser el Vol, que no ho crec, de ser serà sota el paraigua Gore Tex, les ganes però que tenim no indiquen Vol.

Demà el pronòstic sense ser bo, no indica pluja i aquest ja és un bon escenari per rodar ara sí ara també. 

Sense les meves eines, amb manxa, sense incidències ni coincidències, sense beure portant aigua, sense menjar, amb un mar mogut, però encara sense estar enfadat. 

Des del Mirador del Drac mirant de programar ordenadament una filera llarga de conceptes que han de ser el precursors per poder definir les possibilitats reals dels propers reptes.

MTB, MTB, MTB.

I tant, i tant

MTB, MTB, MTB.

Gran dia

El de descans a la capital.

MTB, MTB, MTB.

Sí ja ho sé va ser dimecres, pel món ja és passat, pel Mirador del Drac no, és tan intens com si estéssim just a segons de gaudir-ne, OMG.

St. Patrick's Day

Ara ja fa anys de la primera anada a les dues Irlandes, Belfast, Kilfinane, OMG. 

Darrerament acabem el Drac de forma més exigent, per un desnivell un xic superior, el fet en si mateix no és la diferència numèrica d'aquest desnivell si no la voluntat de canviar el darrer tram del Drac, i no seguir la ruta de sempre directes al Mirador del Drac, a aquest instant ara ens exigim seguir escalant, oh yeaaaaah!

Equipats de primavera, calçat amb les restaurades Sidi Dragon 2 blanques, mitjons Endura d'hivern, pirates Assos d'hivern, tèrmica de màniga curta sintètica de Gore, jaqueta Xenon AS de Gore, guants Hirzl, protector de cara i coll, i gorra Spok.

Sense passar fred, a 15ºC a la riera de LLavaneres, sembla que fins i tot hauríem de passar calor equipats de primavera a aquestes temperatures que són més per la jaqueta Intermediate que per la Xenon AS,  doncs no, doncs no, un vent fred, fred, ha marcat el to de l'aventura, nosaltres avui anàvem a per un Drac Major, i no ha sigut, per aquesta sensació extranya que no ens proposa de rodar més estona.

De fet la setmana passada ja ens va passar, un vent fred sota un Sol que promou la calidesa però no fins al punt de seguir fent ruta, diumenge mateix per menys de quatre quilòmetres no conqueríem els 100 Km. però és que no teníem ganes d'aguantar ni un minut més aquest vent fred. Fa uns anys fer 100 Km era quelcom excepcional, encara ho és, sí, sempre serà una distància notable, però també és cert que des del 2013 és un quilometratge freqüent a casa, de fet ens queda molt camí per fer perquè aquesta tardor i aquest hivern sempre ens hem quedat a les portes del vuitè quart dels 200 Km, i no necessàriament per fatiga que també, si no per manca de velocitat de creuer durant tota la sortida que implica de voler superar els 200 Km, d'acabar les sortides passada la mitja nit. No ens acompanya l'estació és cert, dies curts, fred de matinada, amb la caiguda del Sol, molt vent, i per part nostra molta precaució de mirar de no agafar un cop intens de fred per mirar d'arribar al maig sense passar per un refredat de proporcions bíbliques com el del 2014. 

Les bikes van molt bé, jo diria que millor que mai, OMG. La Vicious té les eternes millores pendents, però uns pressupostos 2015 de temes de bikes cada dia que passa més, i més cenyits a les prioritats, a on a cada mes que cau d'aquest 2015 em diu que les millores de la part baixa de la llista quedaran per una millor ocasió, veurem, veurem.

Mentre escric aquesta crònica penso en el Vol d'avui, mtb, mtb, mtb, de fet em porta estona separar  les sensacions de dimarts vers les d'avui dijous, molt, properes sí, distants únicament per un dia de descans entre els dos Vols. 

De fet sensacions germanes perquè després de rodar planer dilluns, sense desnivell, dimarts volàvem a sobre dels nostres Dracs, com avui dijous després d'una jornada de descans com la de dimecres a la capital. 

La sensació si no passo fred, bona, i aquest fet el de no passar fred ajuda i molt a gaudir d'una bona sortida. Confiats que el que queda de març i abril faran saltar la banca, no sé si fins i tot de les dobles èpiques, sí de les distàncies per sobre dels cent quilòmetres. 

Els equipaments nous d'estiu comprats aquest hivern esperen el seu torn, ara però de mantenir-se les temperatures és temps de culots pirates, no dels curts, de les diferents opcions de tèrmiques sense mallot amb la jaqueta Xenon AS, així com de calçat ja d'estiu amb o sense punteres, els guants, aquest punt sí que els segons jocs ja entraran a l'aventura, per mirar d'evitar el desgast prematur fruit de no alternar-los, i ara per ara els protagonistes des de fa tres anys, i a casa ja físicament des d'aquest hivern, els Hirzl fins avui que bé que ens van aquests guants, com ja us esmentava fa uns dies hem de veure les seves prestacions sota una calor intensa, vull dir si seran o no massa calorosos. 

Amb eines, amb manxa, amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències ni coincidències, amb llums sense utilitzar-los, amb un mar que ara sí el veig més enfadat. 

Des del Mirador del Drac, un genet pausat pel pas per les Falgueres Màgiques properes a Milans dia sí dia també. 

MTB, MTB, MTB. 

Descans

El què va ser ahir l'estada a la capital.

MTB, MTB, MTB.

He de preparar la crònica de dimarts. Dimecres, ahir però va ser un bon dia de recuperació.

Waterfalls ...

Waterfalls

Last Sunday was a perfect day to ride, sunny and warm, ready for St. Patrick's Day ... the Ireland guys were everywhere, most of them having some beers, I decided to drive to DuPont Forest in NC.

Love the roads in the NC mountains

Dupont Forest is an interesting place, it's been on the MTB magazines different times as one of the top destinations on the SE, located in the western NC mountains, close to Ashville NC and Greenville SC can attract people from both states, but also some northern guys looking for warm weather at the end of their winters.

In DuPont Forest you can find a mix of hikers, runners, MTBikers and also just families looking for some fresh water and a nice wild space. Sometimes it's crowded, but worth a visit. If you're just curious about click the attached website http://www.dupontforest.com.

Bridal Veil Falls

I arrived there around 11am, parking lot was pretty full, but I was able to find a spot. On my left side a car with some German guys living in Aiken SC, on the back a minivan with 6 people from Ontario (Canada). Was interesting to see the different set-ups, the young German guys with their enduro double suspension (Pivot, Trek, Trek, Trek, ...) wide pants and T-shirts, ready for jumps. The Canadiens were all about racing, fast and light carbon fiber bikes, top of the art components (Specialized, Scott, Cannondale,...) all them with bib shorts and racing apparel, I later discover they were from the Ontario racing team.

I was there too, the crazy Catalan with a FatBike, no fork, aluminum frame, and my new Castelli equipment...funny though nobody was asking about their bikes, or frames, but all of them came to ask me about my El Gordo ... I love it, it was clearly the singularity there.

I started my ride on the parking that has access to Covered Bridge trail, this is a wide gravel road that gets you closer to High Falls, an spectacular waterfall it's been captured in numerous videos and pictures. From that point I moved towards the south of the park, to arrive to Bridal Veil falls, another spot it's worth a visit, both pictured in the movie The Last of the Mohicans https://en.wikipedia.org/wiki/The_Last_of_the_Mohicans_(1992_film)#Locations.

Covered Bridge

 El Gordo in Bridal Veil Falls

 

Once you leave Bridal Veil, there is not a lot of options as you have to ride back some of the same trial, but one facing west is especially nice, a tight and cornering one called Corn Mill Shoals that later turn into Barn Trail, a mix of forest and finally open area once you arrive to the barn.

 

Corn Mill Shoals



Barn Trail

From Barn Trail you basically have to go east to look again for the main gravel road "Conservation Road", then north to look again for some nice trails, before you arrive to Three Lakes Trail, you cross the bridge over Little River, once this is done the trail is on your left with a very narrow entrance that clearly tells you this is going to be fun.

 

The trail is similar to all others in DuPont, tree roots, some big stones and basically a 3 feet wide trail with twist, corners and some wavy areas ... perfect place to have fun. When I was there the Canadian crew came on the opposite direction, I stop to allow them to pass, they were really fast and clean, no dirt jumps.

Little River

 

Lake Julia view from the Three Lakes Trail

Lake Dense

Three Lakes melts into Pitch Pine Trail, and this one goes back to the main gravel road close to Covered Bridge, true there is plenty of other options, but I have to explore the forest deeply to feel comfortable to go alone far away of the main areas.

 

When you arrive to the main gravel road, there is a need to visit the main falls, the ones are widely famous, High and Triple Falls. These two spots deserve you leave the bike on the side and try to walk to the base, I have been there plenty of times hiking with the family, and the overwhelming feeling of being in front of a nature beauty it's always on my mind. As I said these where locations used on "The Last of the Mohicans" movie, but also other movies, like recently "The Hunger Games" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Hunger_Games_(film)#Filming.

 

This section is a small loop but it's where you will find the stiffest ramps, this is not a small trail, maybe a 10 feet wide mini gravel road, mainly used to access the falls by lots of people on the weekends, but something looks easy walking gets some times complicated on the bike, especially with a 1x10 with a 32 in the front, thanks good I have the x10 on the rear derailleur, not sure how I will be doing on a SS.

High Falls  

The Scorpion is back ... new Castelli bibs

Triple Falls ... just amazing !!!!

The climb from Triple Falls is a good test for where I'm physically, but also how the bike feels, and to be honest, I like the rigid feeling, it's the same I got on the past with my F3000 when I was able to completely block my lefty fork and get this rigid position, no energy is lost on suspension systems, no extra weight it's carried, it's a great feeling, and I like this so far. My Ibis is asking my why I don't love her anymore, why I change my mind ... tough times for the Mojo, but maybe my son will pick her up again.

From Greenville SC, looking to the north ... Waterfalls !!!!

Rodant les idees

I tant, i tant, a on moltes pensades van en la direcció que volem, d'altres no, d'altres no ho sé però esperant sempre veus quines coincideixen i quines no, no és important el temps d'espera en si mateix, però d'esperar massa et pot passar una bona part de la vida, certament, certament.

Si tens la capacitat de fer ja tens molt de guanyat, molt, per aconseguir arribar bé a port una única norma, gaudir de saber que tens aquesta capacitat de portar coses a terme i prou, res de posar-les en marxa, en cap cas, en cap cas, OMG. La millor pensada amb diferència dels meu cinquanta anys d'existència. Si sona la porta, si no para de sonar la porta, garantint-me sempre primer tot el tram qui la pica constantment aleshores sí que puc fer, si no, que bé que s'està a casa, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Ahir una jornada de relax a dalt de la bike, tocava descans però tocarà finalment demà, clar que yes, no és important, avui dimarts ja no, perquè el Vol ja ha sigut, i ara com aquesta crònica que és la del Vol de dilluns, també caurà la corresponent crònica de l'aventura d'avui. 

Equipats de primavera, Sidi Dragon 2 blanques, mitjons d'hivern, culot pirata Assos d'estiu, tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS, guants Hirzl, un protector de cara i coll, i la gorra Spok.

Una baixada per Milans fins a Caldetes, una anada a Mataró seguint la línia de costa, i un cop rodat per Mataró, una tornada a casa per les Cinc Sènies, per després enfilar directes al Condis de SV a cercar el dinar. Quin fred que feia mentre custodiava les bikes a la porta del Condis, omg.

Les bikes amb un funcionament impecable, les dues. Sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb un mar mogut sense estar enfadat. Una temperatura de15ºC al migdia interessant però amb un vent fred que no ens deixava indiferents. Sense beure, sense menjar.

Esperant, esperant, atents, molt, pel fet de tenir clar que aquesta és ara per ara la posició prudent, i així poden passar segons, minuts, hores, dies, setmanes, anys, dècades fins i tot. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, oh yeaaaaah!

Comarques

Vallès Oriental i Maresme, les dues de casa, molt de casa, queden properes, per a properes ocasions també, La Selva, Gironès, Baix i Alt Empordà, per ser llocs per on hi hem rodat molt, i per una estada llarga a Palamós que sempre serà referència de calidesa per a mi, omg, omg, omg. Va ser un a estada de dos anys, on primer l'escalfor d'aquesta població em va envoltar, per després als darrers mesos gaudir de la fredor dels seus dies breus d'hivern intens, renoi, renoi, quasi ja no ho recordava.

El Vol de diumenge va ser dels viscuts aquest hivern, encara, encara, a punt d'entrar a la primavera, però encara rodem dins de l'hivern, clar que yes, el més propi de l'estació, sensació de calor, trams rodant amb una pluja lleugera intermitent, amb un vent present que portava amb ell el fred del Montseny nevat, condicions totes lligades a l'hivern sí, també a l'entrada de la propera estació, la millor pel què fa a temperatures per rodar en bike per a mi, per a mi, l'entrada i prou, després la primavera porta amb ella el pol.len i aquest ja no és amic nostre des de fa unes primaveres, les darreres cinc concretament.

Un primer pas per Vallromanes venint de SV, passant per Mataró, per Premià, per Teià, va tenir premi, tres entrepans, formatge, pernil salat i botifarra blanca (catalana pels vallromanins), i un cafè llarg descafeïnat, una dormida de minuts al sofà, per després reiniciar la ruta, com? sí, sí vaig dormir uns minuts com un tronc, de fet de SV a Vallromanes no tenia en cap cas sensació d'un rodar rodó, després d'aquest breu descans en dirigir-nos a la capital del Baix Montseny la sensació ja va ser la de sempre, bona.

En aquest punt nosaltres anàvem equipats de primavera, pirates Assos, mitjons de Merino prims de Storm-Lo, calçat amb les restaurades Sidi Dragon 2 blanques, que bé, que bé, que bé, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, jaqueta Xenon AS que és amb diferència la jaqueta perfecta per a dies de pluja intermitent, i si és amb vent encara millor, com va ser el cas d'aquest diumenge, a on des de Vallromanes fins a Sant Celoni el temps va anar empitjorant a cada quilòmetre que consumíem direcció al Baix Montseny, a Llinars del Vallès un lleuger plugim intermitent va anar demostrant que les Xenon AS són unes molt bones companyes de Vol per aquesta exigent estació. 

Un cop a Sant Celoni el Sol va decidir obrir un munt de clarianes al cel més proper, i la seva escalfor agafada de la mà d'aquest plugim intermitent va fer que el pas pel Pont Trencat fos un moment més transcendent que el d'altres ocasions, una llum intensa puntual que no vaig poder reflectir a la foto, un altre dia, un altre dia.

Una arribada a Sant Celoni amb el Montseny de fons recordant pel seu respirar fred que encara som a l'hivern, i que aquest hi té molt a dir encara, ho escric pensant que no, que no, que la realitat és de ser propers al punt i final d'aquesta estació freda.

Teníem dos propòsits en sortir de SV, el primer tornar a casa passant per Blanes, el segon anar a SV passant pel Santuari del Corredor, després de menjar a SC un sensacional pa amb tomàquet amb pernil salat, mitja caixa de bombons, per beure mitja cervesa, i mitja cola, tot ho vàrem veure diferent, què vull dir? un cop a l'entrada del camí per o bé dirigir-nos al Santuari, Blanes va quedar descartat per l'hora, les sis de la tarda, vàrem decidir fer camí cap a Olzinelles, no puc definir res més, queda la imatge capturada del pas per aquest indret de somni, i com els somnis, oblidats un cop obres els ulls, un cop deixes el paradís d'Olzinelles enrere t'oblides que existeix, i per aquest motiu es manté, Olzinelles, Olzinelles, Olzinelles, omg, omg, omg. 

Una anada des de Sant Celoni per Olzinelles, amb les llums ja en marxa, Collsacreu, Arenys de Munt, a 8ºC, Arenys de Mar a 7ºC a les vuit tocades del vespre, i a on després d'aquesta baixada vàrem decidir aturar-nos a la barrera dels 100 Km, un xic per sota, i no perseguir-los, el fred agafat a la baixada ens va fer aturar els propòsits secundaris, i assegurar els primaris, cuidar-nos, cuidar-nos. Una pujada des de Caldetes clàssica per Milans, i directes cap a casa.

Sense incidències, amb coincidències, amb els nostres convidats a Mataró, tots en bike, més o menys, amb les meves eines, amb manxa, amb un mar amic però gens tranquil, com nosaltres, com nosaltres.

Esperant a la nit, després d'un bon sopar amb l'arribada a casa, la jornada de dilluns que va ser ahir, per veure si el Vol seria o no, i que ara ja puc dir que va ser, i que per tant també tindrà crònica a The Great Escape MTB.

MTB, MTB, MTB.