Gaudint d'un segon diumenge

Sí i ha anat de molt poc que avui no hi ha Vol.

Finalment però equipat des que he fet el manteniment de la bike, tres hores ben tocades després he sortit en bike.

Equipat d'hivern, però guants i calçat d'estiu, la tèrmica avui l'Endura de  Merino de màniga curta.  

He fet un primer tram passant pel Pas dels Destructors, fins a dalt de tot dels Tintorers, per d'aquí enfilar direcció a Can Bruguera, sempre a un ritme més que lent, sí, sí, i no sé massa bé perquè.

La premissa avui, no rodaré sense el Sol, i així ha anat.

Crec que és perquè veient que no anava a sortir, com que fer-ho s'ha demorat tant, una prudència notable m'ha indicat què ja que estava pedalant millor fer-ho a ritme lent. I pel fred d'ahir he anat cercant sempre a on era el Sol.

Que bé que anava la Vicious avui, mtb, mtb, mtb. Fa dies que portava la cadena destensada, avui amb la tensió correcte la bike anava finíssima, OMG.

Menjar, un plàtan, beure, ni una gota del bidó de 500 ml. eines, cap, manxa, sí, a 14°C passada l'una del migdia a la riera de Llavaneres, incidència, cap, coincidència, una, sí, sí, una, he coincidit amb un biker del grup dels Trinxacadenes al peu de Santa Mònica, crec que no m'havia passat mai. 

I un cop a Coll de Pollastre que normalment hauria baixat fins la riera de Caldetes per escalar cap al Montalt, en veure que el Sol ja marxava tot seguit, jo tot seguit he fet camí cap a casa. El mar avui no estava enfadat, però com ahir tampoc estava content :-( , jo tampoc estava enfadat però tenia clar que quan caigués el Sol no rodaria avui entre la foscor, castigat ahir pel fred a trenc d'alba, omg, omg, omg. 

Ara descansant, molt, més, em fa falta, crec, i quedo pendent fins demà per veure com reacciono a la matinada. 

MTB, MTB, MTB.

Ara em ve al cap la frase, a Olot no hi ha Viena, i cinc minuts després estàvem sopant al Viena d'Olot. I em ve aquesta aventura, la d'Olot perquè va ser un dia a on vàrem passar també molt fred, molt, de fet molt més que el què vaig passar jo ahir. 

Em costa avui

Decidir la ruta a fer, OMG. 

He fet el manteniment mínim de la bike, dic mínim perquè les pastilles de fre estan al seu tram final, sí, crec que és pel fet de ser orgàniques, a on sota la pluja dels darrers dies han donat el màxim de prestació però també han patit un desgast important, les orgàniques crec són les més estables tèrmicament, i no tenen la variació de rendiment de les sinteritzades mentre no agafen temperatura, però les primeres es gasten més ràpides que les segones, de fet els R1 de la Betty únicament utilitzen les segones, les sinteritzades, no per la duració, si no pel seu bon rendiment passats els primers minuts. 

La cadena de la Vicious, cansada, veurem, ha fet una bona estirada, ara falta com amb les pastilles de fre deixar-la gaudir del seu darrer tram de vida. 

Líquids segellants dels pneumàtics no els he mirat, però el fred és amic de la seva duració, i per Fort William ara fa menys de dos mesos vaig fer la darrera reposició. He de pensar que estan bé, he de pensar.

Avui és un dia Cap de Creus, la June descansa aquest mes a SV des d'ahir, i per tant podria carregar el Drac i fer el Vol per aquesta zona amiga, però el factor local avui pesarà, és veritat que 120€ de gasoil necessaris no ajuden a fer el pas, però d'haver-hi més energia als meus dipòsits aquest, el gasoil no seria una barrera insuperable.

Són dies de MTB per el genet no per la Reina, que necessitarà d'uns dies més per començar a poder pensar en els Vols previs del Festive 500. 

MTB, MTB, MTB.

Sempre necessito una estona d'impàs un cop fet el manteniment i l'inici del Vol. A vegades aquest impàs dura 24 hores :-)

Gaudint d'un segon dissabte

Pel fet d'avui dilluns ser festiu, i ahir diumenge encara seguia disposant d'una jornada més per descansar, quina sensació més bona. 

Ahir una sortida per sobre de les cinc hores a dalt de la bike, en total deuen ser quasi sis. A on el fred entre corriols de pam han sigut durant dues hores el rei, tot i marcar 8°C a la riera de Llavaneres a quarts de set del matí. Però a la banda de Dosrius a quarts de nou el fred era d'estar per sota dels 4°C, jo diria que a la riera proper a glaçar fins i tot, d'aquí els nombrosos pous de glaç de la zona :-)

Això sí a aquesta zona hi tenen el fred més intens, però també hi tenen els millors corriols, tot no pot ser, a SV hi tenim les temperatures templades però no hi tenim els seus corriols. Em quedo però amb el nostre clima, i visites puntuals als seus corriols.

Ahir per una lluna immensa el ser entre Fades va ser molt i molt emotiu, i això va comportar que l'entrada de la llum després del trenc d'alba tingués un marcat contrast.

També és veritat que el fred intens per a mi, ha vingut durant quasi dues hores en aquest espai tan misteriós, com ho és  l'abans, el mentre i l'estona de després del trenc d'alba, i jo hi era, OMG. 

Després cada tram ha sigut millor fins a fer-ne el que ahir se'n porta la definició de the best, que en dos trams durant uns quasi cinc quatre quilòmetres cada  un d'ells m'ha deixat a les portes d'anar tornant cap a casa ja per zones conegudes. 

Tot i així aquesta darrera part del Vol ahir pel fet de disposar de més temps l'he aprofitat per enllaçar les darreres zones una a una cada cop millors, omg, omg, omg.

Equipat 100% d'hivern, anava amb la tèrmica Merino de Rapha sense mànigues i crec que hauria d'haver-me decidit per l'Endura Merino de màniga curta. La darrera hora amb guants d'estiu.

Sense incidències, sense coincidències remarcables, sense eines, amb aigua, mig bidó de 500 ml. he begut, menjar, 150 g. de llaminadures repartides durant la ruta. Amb llums, Cateye-Powerled, aquest darrer sempre en funcionament per temor a una topada desafortunada amb els caçadors. 

Des del Mirador del Drac ara esperant, he de fer manteniment de la Vicious abans de decidir si Vol per avui, i de ser, de valorar tipus i durada d'aquest. Això sí mirant de rodar de dia, per evitar coincidir amb el moment de la baixada de les temperatures. 

MTB, MTB, MTB.

Diumenge, i m'he llevat d'hora

MTB, MTB, MTB. 

El meu somriure per la xocolata desfeta i el cafè protagonistes de l'inici de la jornada.

Oh yeaaaaah!

Les llaminadures també, però per la ruta a fer, que encara no he decidit quina serà. 

Turons

Cap el migdia sense més m'he ficat dins del l'equipament de gala, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer d'estiu, punteres Mavic, culot Mavic Echappée, tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, jaqueta Xenon AS de Gore, protector de cara i coll, i guants Hirzl d'estiu llargs, els Alp-X de canell curt a la bossa del darrera de la Xenon. He de dir que per les més de tres hores de bike, entre 10 i 15°C sempre l'equipament era això, de gala. 

Curiós no haver-me decidit per les Lake MX140, segur que també era una bona elecció, però les Giro amb les punteres Mavic han funcionat molt bé. Cal pensar que mentre jo rodava amb aquest mix 100% hivern, i guants-calçat d'estiu, m'he creuat amb bikers amb culot curt, vull dir jo sóc sentidament fredolic, he d'entendre, mtb, mtb, mtb. 

Hagués pogut decidir-me per les botes Lake MX140,  i també hauria anat bé, l'elecció però també molt bé les Giro per  lleugeres, i l'únic patiment que he tingut ha sigut caminant per mirar de no trencar la goma inferior de les punteres Mavic. En aquest sentit molt millor hauria fet de decidir-me per les MX. 

Les ulleres photocromàtiques Limar fent equip amb el protector de coll i cara tenen masses ganes d'entelar-se, ja fa dies que van agafades del casc, veurem, veurem.

Una visió preciosa, única per a mi, no vaig normalment cap a la Ferradura des de dalt de tot dels Tintorers fent el Drac de cada dia, i no el faig per evitar les seves magnífiques pendents verticals. 

Normalment no hi he de posar peu fent la Ferradura, avui no ha sigut un dia normal.

Sóc un genet content de poder gaudir del pastís de colors que cada dia em fan com a present els llocs per on volo. 

Famílies senceres comparteixen aventura amb genet i Drac.

OMG.

OMG. 

OMG.

Quines aturades per la necessitat de no deixar passar l'instant. 

Funciona, el Cateye funciona, com sona, em costa canviar, oi que sí?

Cada dia elements nous, fa anys que passo pel costat i mai l'havia vist, Aigua Roja quin nom, quin nom.

Corriols i més corriols, de fet avui ha sigut el seu dia, pocs quilòmetres en total, sí, però la majoria tots de pocs pams. Quina invasió de petis protagonistes.

A cada racó, i no tan racó una amics compartien amb mi la ruta, diferents a cada tram, idèntics, clar que yes! 

OMG, OMG, OMG, catifes de gala posades per les Fades de la Foscor per el genet i el seu Drac.

Les possibilitats de gaudir d'una llarga vida, d'una sensacional experiència hi són, per difícil que sigui el tram, segur, segur. 

Una visió excepcional per un tram el d'aquest genet per a mi de referència. 

Que bé que m'ho he passat. 

Quina tempesta que queia a metres d'on era jo, quin soroll, quin tremolor del meu entorn en manifestar-se aquesta, i jo a la frontera, a on aquesta era tan prima com l'amplada del corriol de la imatge, a l'esquerra la tempesta, a la meva dreta un sol acaronador de Dracs. 

Quina fresa que feia la tempesta, omg. 

Gran jornada de MTB, sense incidències, ni coincidències, o quasi, ni eines, ni beure, amb bidó d'aigua, sense menjar, amb llums, sense funcionar, a 14°C a quarts d'una. 

Des del Mirador del Drac, pensant en la possible ruta de demà, a on de ser serà també breu però segur que com avui amb les millors sensacions, lligades en el meu cas aquestes a molt i molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Highland Trail race 550

Bueno, va a sewr super difícil participar.

With all the race reports on the web now, no one has any excuse for not knowing about the severity of the route including the 3-4 hour hike out of Glen Canisp, the intimidating river crossing in Fisherfield and the brutal rocky carry up to the last bealach in Torridon...

http://bearbonesbikepacking.co.uk/phpBB3/viewtopic.php?f=7&t=4689

De pronòstics i sensacions

Els pronòstics indiquen que avui toca matinar, sí, perquè a la tarda les pluges poden ocupar part de la jornada, sí, però a la tarda tinc xocolatada, i per tant ho vaig a Vol de matí o no hi ha Vol. 

El què tenia en ment era un SV-SC, són unes vuit hores, sis de Vol i dues de compartir el cor amb la Reina de SC. 

Aquest és un bon pla, n'hi ha un d'alternatiu crec, les dues Reines, les dues, refredades, la de casa sinusitis i set dies d'antibiòtic la conseqüència, és a dir un patí clàssic, clàssic d'aquesta tardor tan càlida que gira com a cada tardor cap al fred, i per aquestes inicials temperatures altes els refredats crec que s'han aprofitat de la nostra desorientació a l'hora d'equipar-nos. 

Avui, aquesta nit hem descansat un xic millor, això ja és un bon indicador, a SC la Reina passa el tràmit del refredat, sense tractaments ara per ara. 

El resultat, vaig a seguir descansant, és que sense estar cansat avui m'he despertat bé sí, però el pensament em diu dia d'estar per casa, i de ser el Vol serà si m'agafa la dèria de sortir, si no avui ser a casa serà el pla A i el Vol un possible pla B, oh yeaaaaaah!

Des del Mirador del Drac avui no aniré a cercar les Fades, són molts els Vols cercant-les, i amb els cavallers, i amb els cavallers, i hi haurà moltes més oportunitats, oi que sí?

Ahir va ser una tarda diferent, a on el fet de mourens amb el mateix to de ser a dalt del pont de la Nau Insígnia, tot i no ser-hi encara, va marcar un vespre diferent, a on tot van ser atencions i més atencions. 

Són jornades les que venen molt singulars, molt càlides, molt, i ara noto les primeres escalfors abans de, i la sensació és molt bona. 

MTB, MTB, MTB.

Hora del cafè, fem un cafè?

Mentre el fem el meu pensament és al Vol d'ahir a la matinada, omg, omg, omg.

El mar avui

I un lleuger vent són els  protagonistes d'aquesta matinada. Pel fet que avui el Drac no ha sigut, si més no en la seva totalitat, perquè he decidit evitar-me haver de superar la zona de les obres a peu d'ahir, i per aquest motiu Mataró ha sigut el destí triat.

Una anada molt ràpida, certament, per un pas per la riera de Llavaneres a minuts de tres quarts de sis a 9ºC, de fet sempre o quasi he rodat amb aquesta temperatura, perquè a Mataró indicava la mateixa, anant i tornant, i excepte per tornar a SV des del Colon la resta de la ruta sempre rodant quasi a peu de mar, únicament ha condicionat la sensació de fred, el vent. 

El mar avui estava contrariat, no sé si perquè avui fa bon temps, i ell no en volia, o perquè el lleuger vent no venia per on ell esperava, el fet és que no feia mala mar, però tampoc puc dir que estés tranquil.

El vent avui anant a Mataró no ajudava a pedalar, he de pensar que la sensació de fer més fred que aquests 9ºC ve de rodar amb vent.

Sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxa, amb els llums Cateye-Powerled sempre en marxa, aquest darrer a mínims, m'he deixat el bidó d'aigua al portal de casa, com sona, com sona, dins d'un ritual nou que estic posant en pràctica d'arrancada dels Vols, i un dels resultats és clar, m'he deixat el bidó, menjar, cap. 

La Vicious un 10, millor dit dos 10, millor dit tres 10 :-)

Tornant de Mataró la millor sensació, de voler ser a dins del Vol, és que ahir baixant una part del Tintorer lllarg no sé perquè però durant uns breus instants vaig pensar,  que no sé si podria seguir repetint Dracs, no ho sé, després al Passeig dels Anglesos tot va tornar al seu lloc, aquesta matinada sempre he tingut aquesta bona sensació, i mai la primera, descansar bé a la nit hi fa molt, clar que yes!

Un cop a la riera de Caldetes, després com ahir anant fins a la darrera platja per mirar d'arribar fins l'Hispània i tornar a mig camí sense poder-ho aconseguir, pel fet d'estar tallat aquest pas per l'aigua de les darreres pluges, i finalment  tornar cap a SV pujant per Milans, i un cop al poble he passat pel un dels llocs on venen pa, que no pel forn de pa, aquest estava tancat, dels tres punts de venda a on ho tinc bé per agafar pa l'únic que tenia obert a dos quarts de vuit tocats del matí, a aquest darrer he agafat una barra de pa, no hi havia res més, i directament cap a casa.

Va que exposo més rituals; arribar a casa, equipat passo un drap humit per les botes lake MX140, també per tot el culot Mavic Echappée, i finalment per la part baixa del darrera de la jaqueta Xenon AS de Gore, tot això sense treure'm aquest equipament, ho faig amb tot posat. En segon terme hauria d'haver netejat exteriorment el bidó d'aigua, però com que aquest avui ha fet festa, no ha calgut. Entrar i posar els peus a la safata de plàstic que tinc específica per les botes, que ja deixo a l'entrada quan m'equipo per iniciar la ruta, treure'm les botes sense mourem de sobre de la safata, i posar-me les sabatilles de casa, casc fora, al seu lloc, guants fora, al seu lloc al costat del casc, i també el segon joc de guants de darrera de la bossa de la Xenon, també al costat del casc, a sobre del casc avui no hi ha descansat la gorra Spok, anava de pet a la rentadora, la manxa i les ulleres Limar photocromàtiques al mateix espai, no el del casc i guants, si no al seu específic, la jaqueta amb el bidó, la primera estesa darrera amb el seu penjador, i el bidó a la nevera molt i molt freda. Guardar la bike al seu lloc, al Mirador del Drac, i aturar el Strava un cop fets tots aquests passos, idear un títol per la sortida Strava, i guardar l'exercici, d'aquí de pet a la dutxa :-)

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. Quines imatges d'aquesta matinada. 

MTB, MTB, MTB.

Pronòstic fet realitat?

Perquè no plou, fa un xic de vent i els terres del carrer semblen un xic secs fins i tot, per tant el Vol podria ser a minuts, molts perquè encara no he fet el primer cafè :-)

Sona un quart de sis al campanar de SV.

 

Equipat com ahir però avui amb la tèrmica Merino d'Endura de màniga curta, sento el vent com crispa els ametllers. 

MTB, MTB, MTB.