En aquest cas per bo un altre cop. Com ahir la pluja la protagonista de la matinada. He de pensar que ahir vaig gaudir d'un trenc d'alba com avui, jo diria que no, però:-)
Avui la pluja, la tempesta no ha vingut a la riera de Llavaneres si no al portal de casa, un primer tro i seguidament el festival del cel ha començat, de fet per posar-me les Lake, ho havia de fer a fora per la sorra que encara portaven de Fort William, ja m'ha costat fer-ho per la persistent pluja. Però després d'iniciar el Vol ja no he notat res, regular els Velcros del nou pantaló de pluja que porto a sobre dels nous Mavic Echappée i el Vol estava servit.
La pluja m'ha fet companyia la primera hora i mitja per després ser intermitent, ho dic sense adonar-me que mentre hi era no he tingut la percepció que la pluja anava agafada de la mà de la sortida, aquesta inexistent sensació ve lligada pel fet que l'equipament per la pluja i pel fred que porto ha fet bé la seva feina.
A 11ºC a les 6 del matí, a 11ºC a les 7 del matí a la riera de Llavaneres amb les botes Lake MX140 mitjons de tardor, no per a fred intens, el culot Mavic Echappée per a 0-12ºC, a sobre d'aquest el pantaló Madison Warterproof, la tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, la Jaqueta Fusion de Gore, els guants Endura Waterproof, el protector pel coll i cara, la gorra Spok, el casc Cratoni Terron, i les ulleres photocromàtiques de Limar, l'equipament d'aquesta matinada, crec que no em deixo cap element per definir, podria haver sortit amb la jaqueta Xenon també de Gore, però la franja d'utilització ara no la recordo, i aquesta matinada he anat a assegurar la partida, no sé si per pluja que també, sí segur per evitar passar fred, com ahir, el fred ara que no és intens, com a l'estiu, podria fer-me recaure d'on estic sortint des de principi de setembre, i ja estem a novembre, OMG.
El pronòstic indicava pluja aquesta matinada, per això important per a mi veure la reacció d'aquesta matinada quan ja saps que quan obris els ulls el temps serà aquest, i de ser el Vol aleshores l'aventura agafa tot el seu significat més dens. L'anterior intervenció just abans de proposar-vos el primer cafè de la jornada indicava la importànica de les dues torres, des d'elles mires l'horitzó, o l'hauria de mirar, i no veig, sóc a les torres i no veig la projecció, he de pensar que descobrir-les ha costat molt, ha costat tant que un cop hi ets no veus res més, mtb, mtb, mtb.
El pas per Llavaneres a les sis tocades, romàntic, pel so inexistent d'un tambor que no sona mai fins ben però ben passat el trenc d'alba, aquest fet lligat en aquesta ocasió com ahir a aquesta pluja avui intensa, m'ha fet pensar i molt, sol, sota la pluja en mig de Llavaneres, direcció a l'infinit solitari, sí ja ho sé, Santa Mònica és finita, però la percepció a la matinada és aquesta, i tant, i tant
Per a mi és per reflexionar-hi, pronòstic de pluja a hores de l'aventura, a la matinada obro els ulls i es confirma que el pronòstic passa a ser una realitat, minuts després sóc, estic rodant sota la pluja, el Vol comença i acaba amb aquest element tan nou per a mi. Nou si el poso al lloc de propostes amigues. No sé si podré classificar la pluja com a entorn agradable, amb fred la sensació podria ser diferent.
Quan no esmento la direcció de la reflexió és senzillament perquè no la sé, el què sí sé és que el què és, és molt, en primer terme emocionant, i en segon terme enormement positiva a nivell personal, indiferentment del to que prengui de repetir-se moment i necessitat de pensar-hi.
Part del Passeig dels Anglesos, sense ser-ho, entre Llavaneres i l'entrada del club naútic estava tallat, pel perill de les ones la jornada anterior. Aquesta matinada però hi he decidit passar, el terra era moll, per la pluja segur, i per les ones també, el mar, el mar :-)
No he rodat bé, he rodat lent, més fins i tot, vull dir, a trams quasi aturat, per el primer tram de Santa Mònica no m'hi veia, ulleres, pluja, nit, una pujada amb un terreny molt deriorat feia que la sensació fos d'inseguretat, i per aquest motiu entre d'altres he rodat amb molta prudència.
El Powerled a màxima potència a una aturada baixant pel Tintorer Llarg, aturada que ve siguent repetitiva a quest cop de segons no de minuts, a on l'indicador de càrrega de bateria del llum indicava que havia de baixar la potència, no m'ha preocupat, ulleres fora i Powerled a mínima potència, fet que ha implicat rodar encara més lent per mirar de cuidar aquest ull en tractament, la parpella, la parpella vull dir. Remarcar que no tinc cap contraindicació mèdica ni per la passada bronquitis, ni pel problema de l'ull, de sortir en bike, rodant lent baixant pel què fa el cas he evitat que la sorra s'acostes a l'ull, la pluja però sí que l'ha banyat, un bany de tardor, OMG, OMG, OMG.
El Passeig dels Anglesos, de Marquesos de Casa Riera metres abans silenciós, la pluja intermitent, el vent, un cel grisos, tapat, i el fet de ser llunys encara de les vuit del matí indicava que la jornada a casa, proper a casa encara estava per començar.
El pas pel Colón un clàssic, no diré entre clàssics, bé sí, un clàssic entre clàssics, no per ell mateix, no en sé l'origen que ens relaciona amb ell, si no per l'indret que sí, tres segles, renoi, renoi, renoi.
Cap coincidència, cap incidència, amb aigua, sense beure a diferència d'ahir, per la pluja, sense menjar, perquè el Drac a una volta no va en mode alimentar-se, sense eines, sense manxa.
Des del Mirador del Drac, pensant en les Falgueres Màgiques, en perquè no em fan efecte, i recordo detall a detall cada pas, cada devorar metre a metre els Vols de Drac, avui bany de tardor, oh yeaaaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
