MTB, MTB, MTB.
divendres, d’octubre 10, 2014
Repeat
Cal restar una hora, és a dir les 10.
Un inici de jornada de cada dia des de diumenge fins avui, a on no canviar s'imposa.
Esmorzar idèntic cada dia, i tant, i tant.
Un matí de gestions logístiques que s'han de fer i que costen de posar en marxa, certament, pel fet que requereixen de temps, i el temps el voldríem passar a dalt de la bike, peró no som professionals, i per tant ens toca fer-ho, i contents de poder-ho fer:-)
Una anada al circuit amb la June, no en bike. Esperant la pluja que no ha vingut.
Avui hem rodat sols, és el tercer dia, i avui per primera vegada volàvem genet i Reina sols.
Un circuit de somni, per a una aventura de somni.
Zones difícils per a nosaltres.
Però que caldrà superar entre demà i demà passat, OMG.
Les zones tant les què fem com les de fons d'aquestes ens fan sentir molt petits.
Som a Fort William i aquí dins del bosc es respira un to diferent del què es respira a Kilfinane o a Belfast, tot és vertical, crec que aquest seria el mot.
Avui equipats 100% d'estiu i al darrer gir amb la Xenon de Gore tots dos, amb manegots això sí, i al tram inicial amb armilla, que ha aguantat deu minuts.
Com puja aquest primer tram, omg. Ahir em va costar menys.
Hem arrancat per sota de 8°C i hem acabat per sota de 10°C, incidència, una la roda descentrada de la Longboard, coincidències una.
Ara ja tenim definit l'equipament, la distribució d'aquest a les bosses del mallot, l'alimentació també, aquesta nit l'hem arrodonit encara no fa dues hores.
Una caiguda ràpida del sol, avui no ha comportat anar directes a descansar. Havíem de completar l'alimentació de cursa, i avui era per a mi el darrer dia.
Anàvem a comprar amb aaquesta imatge de fons, i tornàvem amb la inferior a aquestes lletres,
MTB, MTB, MTB
El programa de semà és esmorzar com cada dia, anar al circuit, rodar una o dues hores pel circuit, i seguidament muntar el castell.
Un cop fet tot, tornar a descansar, i esperar ja l'arribada del mig dia de dissabte, omg, omg, omg
dimecres, d’octubre 08, 2014
Descansats?
Sí, sí, però avui a les quatre de la matinada m'he despertat de cop, i m'he adonat no sé perquè ni com que no portava l'eina per treure el conjunt Belt Drive, omg.
Organitzar com fer-ho un model logístic dels UK, hem visitat tres tallers, el primer, ajudant de mecànic, seguint les meves instruccions mètode cordill-brida ha aconseguit retirar el pinyó CT de Belt Drive de la boixa DT240 SS.
El segon aquest ja sí un mecànic professional, ha aconseguir treure les bieles amb facilitat.
I el tercer, un venedor no mecànic, en aquesta ocasió ens ha proporcionat els pantalons i els guants waterproof, ell ha dit que no en tenia, nosaltres els hem agafat dels penjadors, és veritat que tot estava canviat de lloc, però :-(, també el bidó tèrmic per mirar de matenir la temperatura calenta de l'aigua. També he agafat tres jocs més de piles.
Les mans, cul i peus secs clau per afrontar aquesta WEMBO de Fort William.
Tot això iniciant la jornada amb un bon esmorzar, germà del d'ahir a les vuit tocades, ahir entre les set i les vuit ja érem al llit, fatigats de la tensió de rodar amb fred.
Avui no tenim la fatiga d'ahir, en cap cas, però a tocar de les vuit ja fa una hora que som al llit, OMG. Hem de descansar molt, i ha de ser un descans de molta qualitat, això intentem:-)
Després de poder retirar el Belt Drive, he seguit des de la casa a on estem dormint, un lloc apartat però a res del circuit, muntant la cadena convencional, aquesta vegada ha anat tot rodat.
Per què avui i no demà?
Pel sol, pel pronòstic de sol d'avui, i de pluja de demà, avui ho he pogut fer tot per sota dels 10°C per un sol que ajudava a fer, i les meves mans ho han agraït. Normalment si he de fer reparacions llargues, després de fer-les no tinc ganes de sortir en bike, avui ha sigut una excepció, que bé, que bé, que bé.
Un cop la Spot Brand muntada i ajustada amb cadena convencional, ens hem canviat sense presses, i seguidament hem marxat al circuit en bike no en la June. En res ja érem dins d'un dels trams d'aquest.
Sense sol, aquest a les quatre ja no brillava, i a tocar de les cinc semblava que fossin les vuit del vespre. La inatge és de les quatre sortint direcció al circuit.
L'entorn per si mateix és majestuós, d'una dimensió que rodes com aturat de pensament mentre hi ets.
OMG, OMG, OMG.
Dins del recorregut, un cop rodant suaument les sensacions molt bones, no com a Finale a aquesta darrera edició, a on a les previes em sentia pesat i lent a dalt de la bike.
Avui equipats no d'hivern si no d'estiu-tardor, guants, mallot, calçat, d'estiu, armilla, manegots, mitjons, i culot pirates, de tardor. Baixant a darrera hora tornant cap a l'hotel amb la Lite la Betty, i jo amb la Xenon de Gore, i els dos amb guants d'hivern.
Demà tenim previst rodar d'estiu, i com que el pronòstic és de pluja segurament de donar-se el cas, mirarem de provar els pantalons i els guants waterproof , la caçadora serà de ser intermitent la pluja, la Xenon, i de ser constant i densa, la Reina portarà la jaqueta Gore Tex, i jo no, jo l'AS Fusion de Gore. El procés és curiós, t'equipes 100% d'estiu, mitjons d'hivern únicament, i de ploure et poses a sobre del culot que ja portes, el pantaló waterproof, canvies calçat, et poses les botes d'hivern, i els guants waterproof, com sona, com sona. I a seguir conquerint voltes, oh yeaaaaaaaah!
Mentre rodàvem hem coincidit amb els italians amb qui ja vàrem compartir aventura a Canberra, amables, i molt competitius, amb en Davide a la WEMBO 2012 vàrem rodar quatre voltes junts de nit, és a dir quasi 80 Km. junts, això, aquestes agonies junts uneixen molt.
Als darrers minuts hem coincidit amb l'Andrew i la seva companya, amb ell hem coincidit a dues edicions de la WEMBO, Finale i Canberra, ara de ser, a Fort William serà la tercera WEMBO, ell roda sempre amb Yeti :-) Amb ell i els italians hem coincidit a d'altres edicions a Finale també, la darrera a l'europeu de 24 hores SOLO.
Una tornada marcada per un sol en retirada urgent, a on des de l'arribada a Fort William les Fades del Temps marquen el nostre ritme.
MTB, MTB, MTB.
Són dos quarts de nou i la Reina dorm, jo miraré de fer-ho, però l'emoció marca el tempo no la meva fatiga d'una jornada que ja caminava puntualment a les quatre de la matinada i que s'ha tornat a activar cap a les vuit del matí.
Posar a punt la Longboard, laboriós, és un Drac exigent, sí, agraït, també, perquè després dels canvis ha funcionat com un rellotge.
Ara ja fins demà, molt intrigat per la pluja, vull dir, tenim un equip de pluja, l'utilitzem demà per rodar, molt bé, i estarà a punt per dissabte a les dotze? sí ja ho sé estem a dimecres, demà tot just dijous, però la llista de tasques a fer cada hora és llarga, i cada interrogant com el d'aquesta matinada del com retitrar ek Belt Drive requereix d'una resposta clara i eficient, com la donada avui. Demà la jornada demanarà seny i perseverança per a ser-hi pedalant tot i la pluja que marca el pronòstic, hem de rodar ja sota ella, omg, omg, omg.
Quines ganes que tinc que ja sigui demà, de rodar, i rodar, i rodar, sota aquestes condicions tan adverses, no sé perquè però porto dues setmanes així, més i tot, mtb, mtb, mtb.
Avui hem rodat amb tot, a excepció de les meves eines, portàvem per menjar, un platan, per beure, l'aigua, i tot de 10/10, rodant a uns 8°C aprox, sense cap incidència, esperant impacient ara a que la jornada a Fort William torni a començar, clar que yes!
dimarts, d’octubre 07, 2014
Ja hi som :-)
Avui hem ficat la roda a dins del circuit de Fort William, el què serà el recorregut d'aquesta edició del mundial SOLO de 24 hores.
Sortir de l'hotel i anar amb la June al circuit una bona pensada avui, a 3,5°C. No he posat la calefacció de la VW, per mirar d'aclimatar-nos.
Un cop al camp base, comentar les indicacions a seguir per fer em circuit, i minuts després ja rodàvem.
No sense presentacions varies, també entre sotscampiones del món, OMG.
La cursa serà a un circuit de somni, difícil de superar, per tècnic, per revirat, per corrioler, per exigent, per la seva pendent, i en conjunt per tots aquests punts, sensacional.
Un cop a dins no té respir, hi ha un sol tram d'uns cent metres que és pla, o quasi pla, la resta o puja molt, o baixa molt.
Les passeres de Kilfinane ara a Nevis Range, OMG. Aquest cop amb reixa de galliner que bé, que bé, que bé.
Els diferents trams del circuit són això, molt diferents entre ells, és un terreny molt agraït, lapa siguent molt rodador, vull dir humit, moll, som a Fort William, però no és lent, en cap cas.
Hi ha pedres, hi ha arrels, hi ha terreny compactat artificialment, grava compactada, paviment d'obra, de tot. I hi ha pluja, vent, i baixes temperatures, ara per ara no hi ha sol, omg, omg, omg.
El fred aquí però és diferent de casa, més càlid mentre rodem, molt agressiu quan ens aturem, molt agressiu. Aquí prohibit aturar-se per res.
Avui hem rodat de rigorós hivern, per passats els quilòmetres anar perdent gruix. Hem sortit amb tèrmiques d'hivern de màniga llarga, i hem finalitzat la jornada amb tèrmiques sense mànigues. El mateix amb el calçat, hem començat d'hivern, i hem acabat d'estiu, sempre entre 3,5-8°C. Però en marxa no són els 3,5°C de casa de la riera de Caldetes, a on no notes les mans, en cap cas.
Que emocionant, quins trams, mare meva, literalment sensacional, ets en marxa dins del circuit i vibres d'emoció, tant que l'exigència que presenta passa a segon terme, com sona, com sona.
Uns trams de zones de tanta densitat de vegetació que costa assimilar el què la visió et proposa.
OMG, OMG, OMG.
Hem tardat a venir, sí, però l'espera s'ho valia, i tant, i tant.
Demà anirem al circuit en bike no en la June. Demá segona jornada a Fort William, les Fades del Temps ja manen, hi imposen rodar, rodar i rodar, mtb, mtb, mtb.
Demà a tocar de quarts de nou del matí ja us proposaré compartir un bon cafè, clar que yes! Ara però gaudint d'aquesta breu crònica de la jornada d'avui a Fort William, lluny de SV proper a casa. Les imatges dels trams em venen al cap, el mot? EMOCIÓ :-)
MTB, MTB, MTB.
A res de poder posar el nostre castell a lloc, els indicadors són clars, groc-turquesa colors de casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)