Ja hi som :-)

Avui hem ficat la roda a dins del circuit de Fort William, el què serà el recorregut d'aquesta edició del mundial SOLO de 24 hores.

Sortir de l'hotel i anar amb la June al circuit una bona pensada avui, a 3,5°C. No he posat la calefacció de la VW, per mirar d'aclimatar-nos.

Un cop al camp base, comentar les indicacions a seguir per fer em circuit, i minuts després ja rodàvem.

No sense presentacions varies, també entre sotscampiones del món, OMG.

La cursa serà a un circuit de somni, difícil de superar, per tècnic, per revirat, per corrioler, per exigent, per la seva pendent, i en conjunt per tots aquests punts, sensacional. 

Un cop a dins no té respir, hi ha un sol tram d'uns cent metres que és pla, o quasi pla, la resta o puja molt, o baixa molt.

Les passeres de Kilfinane ara a Nevis Range, OMG. Aquest cop amb reixa de galliner  que bé, que bé, que bé.

Els diferents trams del circuit són això, molt diferents entre ells, és un terreny molt agraït, lapa siguent molt rodador, vull dir humit, moll, som a Fort William, però no és lent, en cap cas.

Hi ha pedres, hi ha arrels, hi ha terreny compactat artificialment, grava compactada, paviment d'obra, de tot. I hi ha pluja, vent, i baixes temperatures, ara per ara no hi ha sol, omg, omg, omg. 

El fred aquí però és diferent de casa, més càlid mentre rodem, molt agressiu quan ens aturem, molt agressiu. Aquí prohibit aturar-se per res.

Avui hem rodat de rigorós hivern, per passats els quilòmetres anar perdent gruix. Hem sortit amb tèrmiques d'hivern de màniga llarga, i hem finalitzat la jornada amb tèrmiques sense mànigues. El mateix amb el calçat, hem començat d'hivern, i hem acabat d'estiu, sempre entre 3,5-8°C. Però en marxa no són els 3,5°C de casa de la riera de Caldetes, a on no notes les mans, en cap cas. 

Que emocionant, quins trams, mare meva, literalment sensacional, ets en marxa dins del circuit i vibres d'emoció, tant que l'exigència que presenta passa a segon terme, com sona, com sona.

Uns trams de zones de tanta densitat de vegetació que costa assimilar el què la visió et proposa.

OMG, OMG, OMG.

Hem tardat a venir, sí, però l'espera s'ho valia, i tant, i tant.

Demà anirem al circuit en bike no en la June. Demá segona jornada a Fort William, les Fades del Temps ja manen, hi imposen rodar, rodar i rodar, mtb, mtb, mtb.

Demà a tocar de quarts de nou del matí ja us proposaré compartir un bon cafè, clar que yes! Ara però gaudint d'aquesta breu crònica de la jornada d'avui a Fort William, lluny de SV proper a casa. Les imatges dels trams em venen al cap, el mot? EMOCIÓ :-)

MTB, MTB, MTB.

A res de poder posar el nostre castell a lloc, els indicadors són clars, groc-turquesa colors de casa.

Arribada a la catedral del MTB

Ahir, ahir, les prèvies a l'arribada, sense adjectius que siguin justícia del què el nostres ulls han vist.

Aquí les Fades no són de la nit si no propietàries del temps, les Fades del Temps, OMG.

Crec que no sabrem què ha passat, què hem vist fins d'aquí a mesos. 

Entre Fades del Temps, Fades del Temps. 

Una entrada a entorn Fort William, OMG, OMG, OMG. 

En arribar a Fort William, l'instant indescriptible, coincidim creuant-nos a la carretera amb en Javi, com a Finale, com a Finale, clar que yes!

Participem per tercera vegada a un Mundial 24 hores SOLO, i el primer objectiu aconseguit, ho fem representant oficialment com a país Catalunya, OMG.

Aquesta imatge, aquest texte és publicat a la pàgina oficial de la WEMBO a Scotland. 

Després del primer contacte amb l'organització refem el camí fins al poble, anem a sopar amb en Javi, tenim moltes aventures per explicar-nos, i una d'important per compartir, campionat del  món 24 hores SOLO a Fort William, oh yeaaaaaaah!

Un sopar memorable amb un gegant del món, del MTB, en Javi, quin humà més sorprenent, més càlid, que bé, que bé, que bé, a milers de quilòmetres de casa, sopant a un restaurant, tres humans, tres amics, omg, omg, omg. 

 

I les flors del plat, el color d'aquest?

Molt i molts somriures, rememorant Finale, i les aventures viscudes fins a arribar a Scotland, gran jornada, millor companyia. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara esmorzant, a punt d'equipar-nos per anar al circuit amb en Javi, com sona, com sona. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

5°C:-( una WEMBO propera a graus propers als 0°C:-)

A minuts de rodar a Fort William, preparant el tercer mundial SOLO, una paraula? 

EMOCIÓ!!!

Directes a Fort William

OMG.

Aquesta matinada te anglès black, per ser entre amics dels UK, oh yeaaaaaah!

Una arrancada densa amiga, no freda, si silenciosa, entre Fades de la foscor sempre, clar que yes!

Als UK una hora menys.

Ara a pel segon cafè del dia, 2a aturada, que bé, que bé, qye bé. 

Des de la nit més nit que una lleugera pluja molt amiga ens acarona, la June brilla entre grisos, i nosaltres amb ella. 

Fem un cafè camí de Scotland?

MTB, MTB, MTB. 

Quatre hores i serem a la catedral del MTB. 

Aturada sorpresa

Un dia us ho explicaré, un dia ho compartirem, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

Hi ha instants com el de divendres a Barcelona entre Fades de la nit, avui entre reis del MTB, com demà que serem a la catedral del MTB. 

Ferry Calais-Dover

Hi ha tres companyies, tres preus difents, de dreta a esquerra cada una un 25% més cara, per què algú deu pagar més diners per anar en metro? 

A trenc d'alba, després d'ell, vigilant la June. 

MTB, MTB, MTB.

emoció-emoció-emoció.

Un esmorzar anglès a dalt de la travessa del Canal que ens porta a Scotland. 

La millor proposta per a Fades i cavallers,  un bon cafè a un Vol de somni, a dalt d'un transportador de transportadores de Dracs. 

OMG, OMG, OMG. 

Esperant

I aquest cop qui espera no desespera, emoció és el mot, OMG.

Deixem enrere la França revolucionaria.

Hauríem d'haver arribat als UK via l'eurotúnel, però la prudència va dir, si no saps quan hi arribaràs, 1.300 Km. crec que no els havíem fet mai amb la June, el primer cop va ser fa dues setmanes a Verona, i eren 1.200 Km. millor t'esperes a ser-hi proper per concretar l'hora i poder fer la reserva. Per aquest motiu vàrem pensar,  pagarem més però podrem anar tranquils, no sigui que tirem curt, o llarg, hi ha penalització econòmica en els dos casos, però d'on som nosaltres, penalitzar és entre un 2 i un 5%, no un 280%, Josep, molt educats, res més, res més. Via el ferry penalitzem vers a ell un 30%, sobre uns xifra molt modesta, és a dir uns 25 euros més del què hauria costat reservar el ferry des de casa. 

Ara som a una cua de tres vehicles, és diumenge, aquí sembla no haver-hi activitat propers a tres quarts de nou. 

MTB, MTB, MTB. 

La propera intervenció ja des de dalt del ferry, oh yeaaaaaaah!

Serà Ferry

Per poder evitar un increment de tarifa, i mantenir el pressupost, toca ferry no eurotúnel. El preu una hora més de durada de viatge, la reducció de tarifa 2,8 vegades més baix. 

La Reina i el seu Drac estan inquiets, l'aigua freda no eks motiva, OMG. 

Des d'un improbable nou Mirador, esperant, falten dues hores per embarcar, i tot resta en silenci, no hi ha persones, hi som quasi sols, cinc, sis en alguns instants. 

Ara un cafè calent a una terra d'entrada freda, distant, això és bo. 

Dover punt de destí als UK, Les 12 del mig dia l'hora prevista de posar peu als UK. 

MTB, MTB, MTB. 

Transportadora de Junes?

L'anem a cercar, i tant, veurem si hem de restar aturats un dia més. 

MTB, MTB, MTB. 

Ahir 1.300 Km. marquen el ritme de la primera jornada, anem a per la segona, frenats des d'ahir a ka nit, matinada d'avui per un increment de 2,8 vegades el preu del transport als UK. 

Mitja nit, OMG

A 40 Km de Calais, de l'eurotúnel, OMG, OMG, OMG.

Fa dues hores.

La june Vola, nosaltres amb ella, oh yeaaaah!

Depredadors, de quilòmetres, de res més. 

He de repetir, OMG, OMG, OMG. 

A tocar de les 8 del matí

Únicament ens falta determinar la roba de carrer, la de bike portem el 100% de tots els nostres equipaments, estiu, tardor, hivern, i primavera, de cap a peus.

De peus, recanvi de calçat d'estiu, de cap, casc de recanvi. 

He deixat una de les parelles de pneumàtics, és a dir tindrem un sol recanvi de parelles de pneumàtics, literalment la June va bé però fora de la bossa de viatge i nosaltres dos, estem al límit de capacitat funcional, no de carga en cap cas,  lluny a la baixa de la tara màxima de la transportadora de Dracs. 

Sonen tres quarts de vuit del matí, mentre carregava la June he gaudit d'un trenc d'alba molt silenciós, OMG, he d'entendre que la logística VW és de tres hores. 

Des del Mirador del Drac, a minuts d'iniciar el Vol a Scotland, Fort William ens espera, omg, omg, omg.

MTB, MTB, MTB. 

Porta al Vols

Entre un vell continent i una petita illa. 

MTB, MTB, MTB.

Ahir va ser una nit memorable, avui a tocar de minuts de les cinc del matí comença la gran aventura.

Des del Mirador del Drac ara a segons de fer el primer cafè, sonen les cinc del matí al campanar de SV, compartim un bon cafè?

La June, el Castell de les Fades de la Foscor, tots dos dofins de la Nau Insígnia, quin moment, quin instant, OMG, OMG, OMG. Directes a Scotland, directes a Fort William, omh yeaaaah!

Una jornada molt intensa

Interessant, programada, constant, en part emocionant, sí, sí fins i tot emocionant.

Els USA de nit protagonistes, quin sopar, omg, quin sopar. 

Ja tenim castell, per ser la base de campanya de la Nau Insígnia ens hem decidit per la millor, un bon pilar ho és quasi tot.

La June ja és a casa, a tocar de la mitja nit la recollíem, omg, omg, omg. 

Hem posposat la logística d'armar-la per d'aquí a unes poques hores. 

MTB, MTB, MTB. 

Test VII, Bec&Betty light

Veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB. 

Estaria bé poder fer encara que breu un test dels llums de la Bec també de la Betty. 

I en el pla dels Dracs, estaria bé abans del trenc d'alba tornar a ser entre Fades de la foscor, OMG, i ja no et dic res de poder ser entre elles i els cavallers de la llum, en el precís instant de la marxa de les primeres, i de l'entrada del protectors de la llum, omg, omg, omg. 

De mentre fem un cafè, el primer dels previsibles tres de la jornada?

Des del Mirador del Drac, amb moltes ganes de fer-ho bé, no de fer, en cap cas, en cap cas, mtb, mtb, mtb.

Un dia

Sense Vols, omg, sense logística WEMBO, tot aturat, i una proposta alternativa de com poder seguir amb aquest tram, tot no pot ser, i el dia a dia, les oportunitats de decidir rutes diferents de la Nau Insígnia tenen com a objectiu que el futur per sobre de la nostra longevitat tingui una hemeroteca a on referir-se, és per tant d'obligat compliment per genet i Reina sempre fer seguint aquest mandat, no ho oblidem, cap dels dos, és un mandat, i per tant d'obligat compliment.

Una aventura, d'entre molt poques, totes fora de les fronteres del Nord, totes, a on el com, a on, i representant a qui, ho marca quasi tot, per sort, per sort.

Avui, tot resta aturat, inscripcions en primer terme, que segueixen el seu curs, hotels, aturats, eurotúnel, aturat, castell, aturat, June, aturada, no tinc arguments suficients que justifiquin aquests fets dins d'aquest marc de paràlisi, el segell l'únic que camina, i perquè ara matix no depen de nosaltres, però no l'he anat a recollir, de ser tot plegat serà demà a la tarda, de ser, de ser. 

Per diferents motius, la programació va un pas després, de fet dos, un primer excepcional va provocar no iniciar el Vol aquest proper divendres, com ho és tenir uns convidats dels USA en origen a aquesta mateixa data, tenim una festa gran al vespre, i per tant justificat demorar 24 hores el Vol, i un segon de donar-se demà com avui les mateixes circumstàncies. 

Des del Mirador del Drac aturats, aquest triumvirat té un to diferent, som tres anys més grans, un més vell, la Reina més bella, i la nostra visió de la Nau Insígnia no ha canviat, segueix sent la què és, dins dels canvis lògics dins del pas del temps a on hi som de ple dret/privilegi, però no en som els únics, vull dir dins d'aquesta Nau, i per tant com el mandat, per ser aquest també és obligat el consens, de ser possible, i sense saber el marc d'abast d'aquests mots, els de ser possible. 

Bé, una via, la de la prudència a obert el pas per un pont, que de voler podem canviar de lloc demà, avui ens portaria a dimarts, demà però mirarem de portar-lo a dissabte, és a dir dins de la programació original. 

Ara però a tocar de la mitja nit, toca descansar i esperar a la propera matinada, la cinquena dins de l'espera, i que de ser germana de les anteriors, anirà vestida no de Vol, si no de descans.

MTB, MTB, MTB. 

L'alimentació SOLO

Cada un d'ells clau per a cada tram de les 24 hores.

Sembla que no pugui ser, però el què hi ha la imatge més la fruita del temps a lloc d'origen que coincideixi amb els nostres gustos dins de cursa, que no són els què tenim en el dia a dia, o sí, o sí, és l'energia que necessitem per a disputar, que no participar, a unes 24 hores SOLO. 

Ara toca castell, toca hotel, i toca redefinir tot el pressupost del Vol, com sona, com sona.

Les inscripcions fa dos dies que es van tancar, com sona, com sona, mtb, mtb, mtb. I com molt bé em va esmentar en Javi, nosaltres no hi estem inscrits, us vaig exposar el perquè, i també el com ho estem gestionant.

Ara des del Mirador del Drac, el colapse és entre nosaltres? tot ajuda a que aquest sigui l'estat d'ànim, sí, però i sempre hi ha un però, jo sóc especialista amb el tema dels impossibles portats a terme, o no, o no. És evident qui escriu, no pedala, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.