Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de març 24, 2014

Una jornada que en val per tres

Que sumant la de dissabte és com si haguéssim fet quasi una setmana sencera de MTB.


Dissabte va ser una jornada diferent, pel fet de com ho veiem ara, des de fa unes setmanes, pel fet d'haver aturat totes les aventures de MTB, vull dir les cites de MTB, ara les jornades de MTB properes a casa són les que tenim, en el sentit que aquestes les aventures properes a casa són l'objectiu ara, quan fins ara eren el medi per poder assolir un objectiu que és sempre molt lluny de casa, i ara per si mateixes, aquestes aventures properes a casa  són con us esmento l'únic objectiu.  

De ser, tornar a enfilar Vols fora de les nostres fronteres, els únic que estem disposats a portar a terme, serà sota unes condicions més favorables al local, sobre un horitzó present i proper més consolidat. 

Proposar-te aturar les cites de MTB del 2014, fer-ho de manera decidida, tenir clar, acceptar que les coses canvien i que el què podia ser fa uns mesos ara no pot ser, ens ha portat a un bon lloc, de fet ja parlàvem a casa amb en Josep també, que jo tenia una pressió excessiva pel què fa a mirar de poder afrontar les cites de MTB del 2014.

El 2013 queda enrere, el 2014 hi som ficats certament, i ara una sortida com la de dissabte, com la de diumenge agafa la seva màxima dimensió, podrem dir, però  ja és definitiu que no hi haurà cites de MTB 2014? la resposta avui és clara, avui per avui no hi haurà cites de MTB. El dipòsit de la June segueix amb 30 Km. Ara ja fa quasi cinc anys de la parada a metres de la sortida de Girona a on la June es va aturar per circular distrets, i a on amb 30 km. teòrics d'autonomia, va dir prou, ens vàrem posar a un costat de la sortida, vàrem obrir la porta del darrera i de la nevera en sortiren dues cerveses ben fredes mentre esperàvem l'assistència, després directes a la gasolinera a omplir el dipòsit. Ara res ha canviat, sempre omplim dipòsit, ens ho podem permetre, de fer-ho, de fer-ho, el fet és que ara mirem de no posar en marxa els autos de casa si no és estrictament necessari, la June si no és per haver quedat a un lloc a on no hi possibilitat en primer terme d'anar-hi pedalant, o en segon terme d'anar-hi amb el tren, sí que carrega les bikes, com a Sant Sadurní, però cal pensar que des del 4 d'octubre no visitem una gasolinera amb la VW. És evident però que som a les portes d'omplir un altre cop el dipòsit, d'entrada perquè li cal arrancar per anar de pet al xapista. 

El motiu d'aquestes mesures de contracció són clares, no ens ho podem permetre, si volem navegar definitivament amb la Nau Insígnia.

Per aquests motius, ara les sortides en bike agafen encara més protagonisme, és el què tenim per viure aventures, tot i ser properes les dates de les cites de MTB, tot i haver-les preparat a consciència, la sensació després de decidir aturar-les totes és que ha portat a casa un estadi de tranquil.litat, OMG.


En aquest tram, la sortida de dissabte, agafa una dimensió fora d'escala, i les menudes salamandres en la foscor de la nit tornant cap a casa prenen el to i la dimensió de les reines de la festa del MTB entre la Reina i el genet, i de marca del territori entre els nostres dos Dracs. 

Ganes de pujar definitivament a la Nau Insígnia, moltes ganes. Per aquest motiu val la pena aturar totes les fites de MTB del 2014, i si cal també les del 2015, i tant que sí, i tant que sí.



Ahir seguint en aquesta línia, el Vol començava amb el pronòstic d'un temps de tempesta a partir del mig dia, i faltava poc menys d'una hora pel mig dia quan iniciàvem la ruta, el sol no marcava en cap moment que podria ser un dia com el de dissabte a on les tempestes van ser qui imposaven cada quilòmetre a dalt de la bike. 


Les quasi dues hores d'inici, queden definides per un mot, impecables, pel rodar, pel clima, per un entorn festiu per cada poble per on passàvem. 


El pas per Calella, un pas PRO. Vull dir PRO que jo no entenc res. 


És evident, hi ha un tram de, com són les coses ncara avui jo sóc encara a una caixa fosca, la parella de la imatge sortia d'un autocar-cuina totalment equipat, i varen caminar prop de 800 m. pels carrers de Calella per anar a on eren els qui haurien de gaudir-ne. 


Arribant a Malgrat de Mar, una lleugera pluja, quasi ni això, ens va fer veure que si volíem evitar de quedar com dissabte, és a dir molls, no xops, però molls abans de protegir-nos de la tempesta a sota del pont de l'autopista, aquest cop calia aturar-nos al primer avís, així ho vàrem parlar, i així ho vàrem portar a terme, i si bé és veritat que els llamps eren a 9 Km. també ho és que passats uns minuts la calamarsa feia acte de presència, així com el vent, i la pluja, nosaltres però ho gaudíem havent decidit d'entaular-nos per gaudir d'un magnífic dinar de primavera. 


Quasi dues hores després un sol radiant s'imposava, i nosaltres agafats de la seva mà reiniciàvem ruta direcció a Blanes, era el nostre destí d'arribada, i per tant vàrem enfilar decidits a portar-ho a terme.


OMG, OMG, OMG, quin cel que ens va proposar l'aventura, crec que aquesta aposta pel local, pel què fa a aventures 2014 ens està comportant redescobrir instants, situacions que d'altre manera quedarien al racó dels secrets per descobrir.

Una arribada a Blanes amb categoria de cinc estrelles, pel fet de veure com la tempesta ens rondava sí, però únicament per admirar-la a distància, en cap cas per patir-la.


Mentre tornàvem ens vàrem aturar perquè la visió de la tempesta a una banda i un sol imponent compartien amb nosaltres una explosió de la lluita entre els elements de la natura, i a on nosaltres a dalt dels nostres Dracs portem dos dies essent-ne privilegiats espectadors, pel fet de ser-hi des d'un mirador espectacular. 

Com ho és ser-hi des de dalt dels dos Dracs, amb un horitzó d'explosions de temperament entre una tempesta i un sol en retirada a ponent, però amb diferència més fort que tots els elements de la natura terrestre, ell, el sol ens ho diu clar, rei únicament en sóc jo


Un segon pas per Calella, marca el to d'una bateria que de tantes fotos m'indica que aniré molt just per enregistrar la sortida, una bateria al 9% sembla que em deixarà aturat força abans de tornar a ser a casa. 


MTB, MTB, MTB.


Bikes de cursa, la meva, la meva.

Una tornada, un darrer tram marcat per una digestió densa del sensacional dinar de l'anada, a on el silenci entre genet i Reina s'imposa omg, omg, omg.

Decidim retallar uns cinc quilòmetres l'arribada, un malestar de panxa marca aquesta decisió, tot i que els dos repetiríem dinar, ara per la manca de costum d'entaular-nos seriosament durant les rutes de MTB en patim les conseqüències, lleugeres però de certa intensitat, a on la Reina em recorda l'aventura de La Cerdanya d'ara fa uns anys a aquell cap de setmana memorable amb en Xavi, després del dinar al restaurant argentí, quan a en Xavi i a mi ens va esmicolar una situació de les de veritat, quina pujada aquella, memorable. Aquest  cop però ni de bon tros res de similar, és que aquell any va ser increïble.

Una entrada a casa pausada, sí , emocionant, també, commoguts per les dues jornades de MTB viscudes, a on les imatges encara ara passades les hores fan que el color sigui la nota predominant, i seria millor dir, els contrasts de color de les dues darreres jornades. 


Quines experiències més belles, que bé ser vell, quin tram més dolç em tenia deparat el pas del temps, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 


Una expressió defineix la imatge, oh yeaaaaaaaah!

Preparant-la

La crònica del Vol d'ahir. 


MTB, MTB, MTB.

diumenge, de març 23, 2014

Aquest però, no a sota d'un pont


MTB, MTB, MTB.

A mig camí, com ahir aturats

Com sona, com sona, una calamarsa intensa. 


MTB, MTB, MTB. 

Una jornada per recordar

Un punt va marcar el to de la jornada, el veure que cada quilòmetre la tempesta estava més propera a on nosaltres estàvem.


Una arrancada lenta, fent el primer tram del Drac, fins al punt més alt d'aquest, per dirigir-nos cap al Baix Montseny, passant propers al Santuari del Corredor. Una temperatura de primavera al Maresme, una temperatura d'estiu al peu de Pedra Gentil, seguint la riera de Vallgorguina la sensació de ser al paradís del MTB va marcar el ritme de les sensacions.


Un dinar a la carta, a on unes gotes granada de mà van insinuar què vindria a la tarda després d'aquest breu dinar, que va donar pas a un inici de ruta direcció a Blanes.

Propòsit que passats els primers deu quilòmetres de reiniciar la ruta va acabar a sota d'un pont de l'autopista de la Jonquera, una aturada calculada, la tempesta ens venia pel darrera, passats els sis quilòmetres de sobte era a sobre nostra, i en menys d'un minut una calamarsa ens va dirigir a protegir-nos sota d'un dels ponts-túnel de l'autopista.


Un minut i prou va ser prou per deixar-nos molls, no xops, i mentre l'espera durava una hora, el vent, els llamps, la pluja, i finalment el plou i fa sol va seguir una seqüència pròpia de la més clàssica primavera, omg, omg, omg.


Després de la tempesta, fem els primers metres direcció a Blanes, previ pas per Hostalric, però els llamps ens indiquen que avui no som ben rebuts a la fortalesa, i per aquest motiu, humits decidim refer el camí fet fins a casa. Així ho decidim i així ho fem.


El temps ens fa un present amb una tornada de somni, amb una formidable aventura de MTB, a on tot i ser envoltats pel to de les tempestes, aquestes no ens proposen de ser-hi a sota seu. Les veiem però no les toquem, les fins i tot olorem, però no les compartim.


Un Montseny mític, anant i tornant, a on les visions són totes fora d'escala, obligant-nos fins i tot a aturar-nos per admirar la seva bellesa.


Ser propers a escalar direcció al Santuari aquest cop en sentit invers, des de propers a Hostalric ho vèiem costerut, ara entre senders ho vèiem emicionant.


Una boira densa, molt densa, de nit no recordem haver-la viscut, ens marca l'instant. 


Uns diminuts éssers ens obren de bat a bat la porta de les vibracions dels nostres cors, quins instants, quins moments, coincidir amb aquests menuts em fa deixar de banda que érem perseguits per un grup de gossos del Truy. 


Un moment que queda per sempre imprès a les nostres retines, OMG.


Tornant del Corredor direcció a la Creu de Rupit coincidim amb un grup d'uns deu bikers equipats amb llums en direcció contrària,  és negra nit i els seus somriures i les seves converses fan que encara tinguem més ganes de gaudir de la nostra aventura.


Sempre per sobre dels 10°C, veient fins i tot temperatures properes als 20°C.


Amanida, pa, gelat de xoco, mitja cola, mitja cervesa, llaminadures, la dieta del dia, equipats de primavera, passem fredor al pont de l'autopista, llums a mínima a partir del corriol del torrent de Vallgorguina.


Des del Mirador del Drac, preparant la propera aventura, 25% de possibilitat de pluja no pesen prou per evitar de deixar-nos portar per un sol radiant que impera ara mateix a casa, oh yeaaaaaaaaah!

Magnífica

Jornada de MTB.


Aniré a per proposar la crònica de l'aventura d'avui.

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de març 22, 2014

2012, no era ahir

Però la proposta avui per a mi més que una visió d'interès, mtb, mtb, mtb.


http://www.bikemag.com/pavedmag/house-of-the-handmade-nahbs-2012-retrospective/attachment/nahbs-2012-9832/

Carbon Disc

Ja va ser motiu de publicació al Blog.


MTB, MTB, MTB.  

http://www.velocipedesalon.com/forum/f2/nahbs-pics-31728-4.html

Rigid SS

Per estudiar-la amb calma.


Single Speed HM.

http://oldglorymtb.com/2014-north-american-handmade-bicycle-show-roundup-3/

divendres, de març 21, 2014

Bontrager Evoke

De no ser Trek seria un calçat SV.


MTB, MTB, MTB.

Bontrager RL MTB

Un fabricant que ho fa bé.


MTB, MTB, MTB.

Shimano SH-XC61L XC


MTB, MTB, MTB.

Shimano sempre m'ha agradat com a marca de calçat de MTB, vaig començar amb elles, vull dir amb Shimano.

No és exactament així, l'època de les cales, no l'anterior, en cap cas, a on tot calçat esportiu ens anava bé.

Més que interessants

I tant, i tant, una proposta de les de casa.


MTB, MTB, MTB.

Imponents?

Com les anteriors, de ser tindrem conversa a SV.


MTB, MTB, MTB.

Com agrada a casa aquesta marca, oh yeaaaaaaah!


http://singletrackworld.com/2013/09/interbike-2013-pearl-izumi-hit-the-trail-in-14/

Existeixen?

Segur, segur, i de ser, tindran camí a casa.


MTB, MTB, MTB.

http://singletrackworld.com/2013/08/pearl-izumis-x-project-lives-stiff-but-flexible-shoes-for-pedaling-and-pushing/

Segona aventura?

De la primavera?


MTB, MTB, MTB. 

Sí, de la primavera, la primera

Una sortida a on tot a girat sobre cada tram del Drac, sobre cada escata d'ell, a on poc a poc vaig perfilant les diferents millores de la bike. 


He pujat la pressió del Canis, per mirar de millorar el comportament als girs, per mirar que flexi menys el lateral, que no és que sigui un problema, té un bon comportament, però crec que el puc millorar.

A punt de decidir-me a muntar els segon Canis darrera, per rodar amb la parella.

El fre del darrera, sembla faltat de líquid d'oli, pel fet que les pastilles de fre estan al seu primer quart de desgast, i la maneta té un recorregut proper a tocar el manillar, hi afegiré oli, no és que tinguin aire, crec, d'afegir-hi oli i seguir amb aquest recorrregut de maneta, aleshores hauré de purgar, però el comportament no és d'haver agafat aire.

Els punys de pell, la cinta de manillar Brooks demana un canvi urgent, crec que desvestiré un Sant per vestir-ne un altre, crec, el negre podria ser el color, o no, o no. Tinc més turquesa, tinc cafè amb llet carregadet, veurem, veurem.

Tinc pendent saltar dels Shimano XTR, dels pedals, als Shimano, els 520, no és urgent però sí necessari.

He de corregir la tensio de la cadena.

Bé, són quasi tots els temes que estic mirant de millorar de la Vicious.


Una sortida interessant, a un ritme interessant, sense pilot automàtic, equipat rar, pirates d'estiu, mitjons d'hivern, com les botes, i els guants, la resta, mallot, manegots, i gorra, d'estiu, com la tèrmica sense mànigues. La sensació era de calor després dels primers vint minuts a dalt de la bike, 11ºC a les set del matí a la riera de Llavaneres, coincidències, dues bikeres, incidències, cap, eines, totes, Cateye-Powerled sempre, per ser visibles, no per veure-hi.

Tinc pendent la presentació de la darrera arribada de recanvis, components, i equipaments, un ja us el puc anticipar, fa uns dies que rodo amb les noves ulleres, porto aquests darrers dies rodant amb elles, ja us les presentaré properament com cal.

La primera sortida d'aquesta primavera ha tingut un to concret, rigor, molt de rigor, per això, per aquest to les cites del 2014 estan aturades, no la preparació d'aquestes, aquesta segueix el seu curs detall a detall, clar que yes.


Des del Mirador del Drac, mirant d'entendre aquesta nova situació a les matinades a on entre Falgueres intueixo la complexitat entre el Destructor Independent i la Fada Reina, ho escric, i noto la mirada intensa del meu Drac, omg, omg, omg.


Segueixo amb el test del forn i els seus panets, ara per ara el tram serà de no continuar el test, ara per ara.

La primera de primavera?

Veurem, veurem, puja el cafè, aniré a pel primer, i després veurem, si entre el primer i el segon les sensacions són de Vol, o de repetir descans.


Crec però que tindré aventura de MTB.

El silenci del proper tram de cites de MTB, per la seva aturada deixa un so proper a això, el silenci absolut, omg, omg, omg


A minuts d'iniciar la propera aventura amb el meu Drac, a on de ser, miraré de no rodar en pilot automàtic.