dissabte, de juliol 06, 2013
SIDI Drako MTB 2013
Jo no estic preparat per a tantes novetats antigues, vull dir, fa mesos que les miro, i encara ara no sé com llegir-les, de bé, de bé.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
La tarda la protagonista?
Perquè el matí no ho ha sigut en cap cas.
La sortida d'ahir ha determinar les prèvies de l'inici de la jornada d'avui.
Les bikes en perfecte estat. Les dues, de les dues manca augmentar la tensió de la cadena.
Ara caldrà veure quin comportament tenen avui, de ser, vull dir si finalment ens enfilem a dalt de les bikes.
Dies de Single Speed.
Minuts i anem a dinar.
De 5 a 10?
És que passades les 10, no hauríem de ser a dalt de la bike.
Un tema és evident, i podria ser motiu de treuren conclusions, l'afectació de la temperatura elevada mentre pedalo, crec que pot anar agafada de la mà de l'exigència del 32x23, crec.
Demà aquesta podria ser una proposta prudent.
Dies de Single Speed.
divendres, de juliol 05, 2013
Perseguint els 1.600 Km
D'aquest mes.
Dies de MTB.
Ja a casa, dutxa i a descansar, que demà podria tocar un intensiu dels de veritat.
14th Annual 13th BURN 24 Hour Challenge
He vist aquesta imatge, no pel què significa si no perquè és una forquilla que comunica.
Dies de 24 hores.
Anem a sopar?
Dies de 24 hores.
Anem a sopar?
Kirchberg mtb marathon WC (II)
Vaya carrera más dura!
Subidas larguísimas y aburridas y algunas bajadas rápidas y muy técnicas. El loop añadido a la distancia ultra fueron los más aburridos 35km de subida y bajada en pista fácil.
Última bajada a meta de 30 a 40 minutos lo mejor con mucha diferencia. Muy técnica debido a la gran cantidad de raices y barro.
Organización impecable con 7 puntos de avituallamiento para la distancia larga en la que literalmente había de todo y para todos. Fruta y todo tipo de bebidas, pastelitos, sandwiches y barritas y geles de todas clases cortesía de los suizos sponser.
Por mi parte ni la bici ni mis piernas estuvimos a la altura, finalizando el 116 de 165 con 7h 47min y una gran sonrisa en meta.
No encontré un ajuste bueno con la suspensión pero lo peor de todo fue el roce del rotor con las pastillas de freno, que fue a peor hasta que a las 4h de carrera lo pude dejar como a la salida.
Yo desfallecí en la segunda subida por no comer y beber en condicones y ya me fui arrastrando el resto de la carrera hasta el final que me recuperé algo. Pudo quizá ser no llegar con piernas frescas a la salida.
Así que me voy muy contento con la experiencia vivida. Ahora a por la Salzkammergut!
De ser serà
Un cop els cavallers de la llum decideixin retirar-se, no abans.
Fa 24 hores que per a mi és divendres.
Ahir tot el dia va ser divendres, tots els que piquem pedra tenim clar què vol dir, ser divendres.
 |
| Astre Rei. |
El sol des de fa una temporada ja no és sempre amic.
Sempre havia pedalat bé amb temperatures elevades, sempre, i val a dir què puc dir sempre perquè rodar trenta sis anys bé amb sol, crec que em permet poder afirmar que sempre havia rodat bé en condicions de calor intensa.
Puc dir què com vaig fer un salt, a la baixa, pel què fa a rendiment explosiu als 38 anys, a aquella escalada a La Ferradura des de la casa del Montalt, als 48 anys, l'any passat a la zona Nord, vaig fer un segon salt, també a la baixa, pel què fa a rendiment a altes temperatures.
Lentament, deu anys, el sender es va fent més estret, lentament. El proper salt d'aquí a 10 anys més?
Dies de Single Speed.
És que veig aquest pronòstic i penso, jo al mig dia no hi seré, vull dir a dalt de la bike, en cap cas.
Avui, podria, seria interessant, fins i tot crec poder dir, tinc ganes de passar una bona estona de bike amb una transició de Pizza-cervesa a Arenys de Munt, o sense transició, però aventura de bike.
dijous, de juliol 04, 2013
dimecres, de juliol 03, 2013
.jpg)
Quina gana
Quina gana, quina gana.
Amb la Signal jo ja he dinat.
A vint-i-cinc Km. de casa ja anava afamat, m'hauria d'haver aturat a esmorzar, a fer el segon esmorzar, perquè el primer ja l'havia fet a les 5 tocades.
A Teià ja pensava, he d'anar a comprar el pa de nous de Llavaneres, dit i fet. Un error per la distància no pel pa de nous.
Quatre panets petits de nous, mitja porció de xocolata amb avellanes, una dotzena aprox. de caramels italians de fruites.
Vint minuts aturat a Llavaneres devorant aquests magnífics queviures.
Mare meva quina gana, al quilòmetre 25 ja m'havia crospit el primer platan, 5 quilòmetres després el segon i vint-i-cinc Km. després el tema menjar ja era iun festival.
Dies de Single Speed.
A tres quarts de deu ja estava al despatx, de 10/10, i tant que sí, i tant que sí.
Equipat 100% d'estiu.
Amb totes les eines i recanvis, manxa també.
Cap incidència, esperant impacient els components que poden ser una millora del ja de per si bon funcionament de la Vicious.
També intrigat per veure l'aspecte dels equipaments Pearl Izumi que venen de camí cap a casa.
D'aquí a res fem un bon cafè?
.jpg)
Entre xarxes?
Sí, però de protecció.
El cafè, no cafès, fet desde primera hora.
Anem a cercar l'arribada dels cavallers de la llum.
Dies de Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)