Dies de MTB.
dissabte, de juny 29, 2013
Mirant de
No tocar fons pel què fa a recanvis.
Recanvi de pastilles de fre originals dels R1, i dels XTR.
Pel què fa als 4ti el proper a fer, sense presses, és aconseguir un Kit d'eixos de titani. Que un cop a casa, restaran guardats, però els vull a les estanteries, de costat amb els pedals de recanvi, SL, i dels Shimano XTR. Aquests darrers ja fa mesos que fan de mur de protecció.
Recanvi dels Egg Beater 4ti i SL. Recanvis urgents dels coixinets, retens, i en darrer terme de les molles, ja tinc dos conjunts de pedals SL aturats perquè la molla ja no té la tensió per fixar la cala, i això fa que escalant i baixant a instants crítics tot de cop em descali, va passar fa uns mesos amb els 4ti, a on vaig canviar les molles i oli en un llum. Ara hauré de fer el mateix amb els SL.
Dels 4ti també he agafat una segona parella de recanvi de molles, per garantir què en el futur no ens torni a passar.
També els Kits interns d'aquests pedals venen cap a casa, urgent un, el d'aquests 4ti. Tot i que van ara perfectes, cal no deixar passar dies, canvi de Kit de juntes i coixinets ja, per no quedar aturats pels pedals.
 |
| Recanvis, i varis. |
També he localitzat el valuós líquid per mantenir nets els frens, i els discs. 1,2 l. per a mantenir nets els frens.
Substitució de la manxa de peu, morta fa uns dies a les prèvies de les 24 hores de Finale Ligure. Park Tools la candidata, i la què finalment ve cap a casa. No perquè sigui la millor, si no perquè funciona.
Pel què fa a millores de les bikes, a componets, la F99 de Syntace, la que ve ja cap a casa, aquest cop 120 mm. Un cop a casa ja parlarem dels 120 mm. quan anem tots a potències més curtes, ara 120 mm. ja en parlarem.
A, i 25,4 mm. de fet F99 sempre l'he vist per a 25,4 mm. vull dir què no pot haver-hi confusió.
La confusió és la nostra companya més fidel de ruta, mai ens deixa més d'uns segons, sense ella el tram perdria emoció, i els humans sense aquesta component, la de l'emoció no tenim raó de ser.
M'he deixat de fer venir els discs Shimano XTR CL. De 160 mm. de 180 mm. en tinc, de 160 mm. a punt de quedar a zero, un canvi més i a zero.
Fora de tres graons importants que no puc evitar, si més no avui no sé com fer-ho, pel proper objectiu de bike, vaig a mirar de no fer ni una sola despesa que no sigui 100% necessària, vull dir, detalls tots, costin el què costin els portarem a terme, tots sense excepció, dins de les nostres limitadíssimes possibilitats, però pel què fa a despeses properes a ser considerades a casa com a prescindibles tot i ser molt atractives, aquest cop quedaran totes a la llista de descartades temporalment.
Dies de molt, però de molt de Single Speed.
Anem preparant el dinar?
De casa
Feia dies que la seguia, no aquesta, si no l'oportunitat de veure-la.
MTB, MTB, MTB.
Però és una L, i és molt i molt lluny.
MTB, MTB, MTB.
Però és una L, i és molt i molt lluny.
divendres, de juny 28, 2013
El poder de la natura
Sense cap mena de dubte, gener del 2010, fa ja uns anys, oi que sí?
Veus la imatge, i res ens atura, res.
Dies de Single Speed.
Veus la imatge, i res ens atura, res.
Dies de Single Speed.
Cercava aquesta imatge
Single Speed, específica, i 69?
No oblidem que fa una petita pila d'anys a casa Carver=69er. res més, és el temps que ens ha portat a que els vegi i ja no pensi, millor dit, els veig i penso 69er. però ja no els vaig a buscar, és únicament si llegeixo una referència a ells, si o, ja no la recordo.
Dies de Single Speed.
No oblidem que fa una petita pila d'anys a casa Carver=69er. res més, és el temps que ens ha portat a que els vegi i ja no pensi, millor dit, els veig i penso 69er. però ja no els vaig a buscar, és únicament si llegeixo una referència a ells, si o, ja no la recordo.
Dies de Single Speed.
dijous, de juny 27, 2013
MTB marathon World Champs
Buenas, este sábado en Kirchberg, Austria, son los campeonatos del mundo de mtb distancia marathon, a la que me he apuntado en la distancia ultra (94km y 4400metros) y pinta muy dura sobre todo por el barro en algunas zonas.
De momento tengo que solucionar ese roce de las pastillas con el rotor trasero y también la suspensión delantera, que parece que voy con rígida y no puedo controlarla en esos descensos bacheados y con raices.
De momento tengo que solucionar ese roce de las pastillas con el rotor trasero y también la suspensión delantera, que parece que voy con rígida y no puedo controlarla en esos descensos bacheados y con raices.
Quin terreny
Més exigent.
Des de Finale que la prudència impera més encara a casa pel què fa a sortides de bike.
La sensació que de sortir, no anirà bé, implica prudència, molta.
A dalt de la bike rodo força bé, sempre dins de les meves limitades possibiilitats, això sempre, però he de fer una revisió a fons de la part dels controls nervi-sensitius.
Avui hi mirem de posar remei urgent, per demà mateix. Perquè amb repòs i prou no n'hi haurà prou, avui ha quedat clar.
Em costa molt sentir-me bé amb el comportament lògic de la bike, tant amb la 26", com amb la 69er, i el mateix amb la 29er.
Escalant, rodant pel pla, bé, dins de la normalitat venint de la carniceria de Finale, baixant pel què fa a seguretat, justet però bé, altra cosa les sensacions dels cops secs que noto al cos a cada tram, i aquesta sensació va començar a Finale després de la cinquena hora, i no ha marxat.
De fet avui tornant cap a casa, a partir de la cinquena hora, ha sigut repetitiva la percepció al meu cos de cada detall del terreny superat per la bike.
Ja us ho exposaré, o millor dit us ho aniré exposant amb calma, ara però a concretar visita a l'Andreu, per a la reconstrucció d'aquest control nervi-sensitiu, hem de "ressetejar-los" tots urgentment.
Dies de Single Speed.
Ja fa una estona
Que tot ha tornat a la normalitat.
Una aventura que des de les 6 del matí fins fa una breu estona ha sigut això, una aventura.
A la barrera dels 65 Km, a la barrera dels 1.700 m. +.
Dos corriols nous, el primer proper a Argentona, el segon proper a Llavaneres.
Gran jornada de MTB.
Equipat d'estiu, a la matinada amb la Lite.
Una anada a partir de la segona hora a dalt de la bike un xic marcada per les presses, una tornada marcada pel gaudir del què havia de ser, una magnífica arribada.
Dies de Single Speed.
En minuts hora d'anar a dinar, oi que sí?
Passejant a Miss Daisy
És que és una petita joia.
Dies de Single Speed.
Minuts i reinici retorn cap a SV.
Una mini aventura de MTB, no pels Km. que seran considerables, sí per les hores, des de les 6 del matí.
MTB, MTB, MTB.
O triple?
Perquè som propers a les dues de la matinada, i la bike d'en Josep ja està personalitzada, com sona.
Ara sí és la seva bike Single Speed.
Dies de MTB.
Dutxa i a dormir que demà toca aventura de bike, dies de molt de MTB.
dimecres, de juny 26, 2013
Aventura per partida doble?
Perquè 26-16ºC per demà, no són graus d'entrada. 
I és un pas que hem de fer, la penúltima ASR-SL ja descansa dins de la seva caixa, a la foscor, i ja en van tres, les tres dins dels seus espais de la foscor.
Aquesta la què té més història de totes les Yetis de casa, de les cinc estrelles de casa.
Dies de SOLO.
HERO Part II
Dies de MTB.
Esperant notícies, esperant.
Ja les tenim les notícies d'en Javi:
Hola a todos.
El pasado sábado 22 Junio participé por segunda vez en la durísima Sellaronda hero mtb www.sellarondahero.com en los dolomitas italianos. Llegué 6 dìas antes para preparala en condiciones. Allí me encontré en la víspera a J.P. Trujillo del Wild Wolf Pro Trek racing team y con 4 navarros de mi tierra que había visto registrados en la web. Coincidencias!!
Son 2 distancias (63km y 3300metros o 84km 4300metros) que dan la vuelta a los magníficos dolomitas, saliendo en Selva di Galvardena y pasando por el paso Pordoi y el Sella entre otros.
Sin competir desde Octubre me encontraba un poco nervioso y muy motivado.
A las 7:50am ahí arrancábamos con buen tiempo y 84km por delante. Mi tiempo del 2012 fue de 7h 57min. y quería bajar de las 7h 30min.
Son 4 puertos a más de 2000 metros, pero la subida más tenebrosa es al Sourassas (o Porta Vescovo) pues toca empujar la bici durante 15-30 minutos del desnivel tan brutal y no se libra ni la élite de ello jeje.
Mítica es la rapidísima y técnica bajada del Pordoi, unos 800 metros desnivel, que esta vez sí la pude hacer entera sin tocar suelo :-)
Después de 7h y 28minutos cruzé la línea de meta con tal sonrisa que incluso me entrevistaron ahí mismo. No está nada mal acabar el 368 de 1087 con licencia en una prueba de tal calibre.
La suerte me acompañó con el tiempo; 30 minutos después cayó una fuerte tormenta y hubo gente cortada en el último puerto, alguno con hipotermia. Cierto es que 3 semanas antes me saqué la licencia de corredor, con lo cuál evité salir 1h más tarde con la categoría hobby.
Por si fuera poco, el domingo cierran todos los puertos al tráfico para llenarse de bicicletas de todo tipo y poder disfrutar de un entorno increible.
La organización del evento es perfecta, no tengo quejas. Y lo mejor de todo es la entrega de premios, a las 9pm y no cuando está casi todo el mundo rodando aún. Ganadores absolutos Sally Bigham (UK) y repitiendo Héctor Leonardo Páez León (col) entraron en el recinto en un lujoso Jaguar descapotable que les presté.
Esta prueba se ha convertido para mí en algo especial y haré todo lo posible por volver y buscar un tiempo por debajo de las 7h. Tal vez necesite una 29er? En asfalto, llano y ligera subida era donde todo el mundo me pasaba.
O no, entrenar más y listo!
Ahora estoy en Kirchberg para los campeonatos del mundo marathon mtb. A ver qué el tiempo hace aguas.
Saludos!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)