dimarts, de juny 25, 2013
dilluns, de juny 24, 2013
KENTARO'S 650B MOUNTAIN BIKE
Un color a casa que dóna pau.
Dies de MTB.
La volia guardar pel 30 de juny, de fet la tenia per aquesta data a dos quarts de tres de la matinada, millor dia, i millor começament, però avui és Sant Joan, i a la tarda, pausadament aquesta proposta entre un bon cafè entrarà amb molta calidesa, oi que sí?
Sona de fons a casa, la música de la WEMBO 2012, són quasi les dotze del mig dia, avui, ara per ara, com ahir, no hi ha jornada de bike, sí de MTB, sí de Single Speed, no però enfilats a dalt de la bike.
Dies de MTB.
La volia guardar pel 30 de juny, de fet la tenia per aquesta data a dos quarts de tres de la matinada, millor dia, i millor começament, però avui és Sant Joan, i a la tarda, pausadament aquesta proposta entre un bon cafè entrarà amb molta calidesa, oi que sí?
Sona de fons a casa, la música de la WEMBO 2012, són quasi les dotze del mig dia, avui, ara per ara, com ahir, no hi ha jornada de bike, sí de MTB, sí de Single Speed, no però enfilats a dalt de la bike.
Detalls que marquen diferències
I que de fer sense entendre el perquè ho fas, mentre ets a unes 24 hores, resten.
De fer-ho entenen què fas, et porten a molts somriures en cursa.
Petits detalls biomecànics, mtb, mtb, mtb.
Dies de Single Speed.
Formula R1 Racing Disc
Versió interessant, molt.
Dies de MTB.
Existeix eficiència en frens, sí, sense cap mena de dubte.
Dies de MTB.
Existeix eficiència en frens, sí, sense cap mena de dubte.
Easton XC One SingleSpeed Disc
Una proposta ja presentada al Blog fa un cert temps, però és que Single Speed específic i de fàbrica, bé, per a mi sensacional.
Dies de Single Speed.
Dies de Single Speed.
diumenge, de juny 23, 2013
Dies de moltes propostes
Dies de Single Speed.
El tema de la Jeff Jones ha marcat la jornada.
Quin dia, quin dia, quin dia.
Plou
I els pensaments volen, ara sí, ara també.
Avui estava comprant una Jeff Jones, sí, sí, com sona, però per una confusió no serà, segurament.
Bé, una confusió com moltes vegades a on qui hi perdria bous i esquelles som nosaltres.
Ahir va ser un dia excepcional, des de l'època de JFP que no treballava un dissabte al vespre, aquest cop al despatx, ahir va ser un dia d'aquests.
Ara avui, preparant les bikes, detalls, petits detalls que fa que tot tingui el seu més sonor sentit. Entre tots els camps, una visió, una de sola, des del darrera, OMG, OMG, OMG.
Nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional, hi ha excepcions, hi ha hagut excepcions, ara passats els anys, tornem a ser a on érem, nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional.
La Trinxacadenes, un any serà, però mentre, la gaudim entre Trinxes passats els dies.
Unes dates molt importants a casa, Sant Joan, Sant Marçal, Sant Pere, per favor, per favor, per favor.
Una lleugera pluja banya les parets de casa, aquests murs que durant centenars d'anys han vist com hem anat passant, generacions darrera generacions, i a on ara mirem que quan aquests mirin enrere, d'aquí a uns anys, quan nosaltres canviem a components de la taula periòdica, pensin, bona feina, bona feina, i esperant què qui vingui darrera nostra pugui gaudir d'un bon entorn.
Una lleugera pluja, que fa que les ganes de compartir idees, projectes de MTB, ara de Single Speed tingui una component melancòlica.
Els meus cinquanta anys són a tocar, els del meu pare al cel sigui els vàrem celebrar a Fontmartina, van ser entranyables, OMG, OMG, OMG. Sembla que fos ahir, i aquesta sensació, sé, pels avis, pels pares, que és un tram que cada any que passa s'imposarà un xic més, fins que el dia a dia deixarà de ser, i únicament tindré el què hauré viscut. Aleshores les converses ja no seran, i quedaran els pensaments únicament, aquest dia no tindrà un trenc d'alba més.
La meva Vicious té plans per a mi, bons plans.
La jornada d'ahir, increïble, com podem estar tres setmanes fent el mínim manteniment pel què fa a rodar en bike, i ahir de sobte reiniciar els vols de Drac sense més?
La proposta de l'Home del Montseny fa que la sortida comenci des de SV, que passi per Sant Celoni, ataqui Montseny, i torni tot seguit cap a terres de sauló, a on som a casa, som a casa.
Veus el teu propi sender i penses que has de fer molt, però en tot cas el què és una sort és que pels lloc per on passem passin grans coses, grans instants, grans moments, i això és senzillament commovedor.
Finale va ser allò que sempre podria voler pel què fa a participar a una aventura de Single Speed.
Teníem un pla, vàrem portar a terme un pla, i com al 2009, i com al 2012, va funcionar, i aquest cop vàrem mantenir totes les posicions al seu lloc, Hotel, sopars, dinars, zona SOLO, gelats, alimentació en cursa, llums, BOX, bossa d'aigua 25l. cada punt al seu punt. Ara passats els dies les imatges passen pel meu cap, ara sí, ara també.
Quin pensament, i la pell se'm posa de gallina, anar a dinar a on s'ha de dinar, com al 2009, com al 2012, com al 2013, l'emoció per mirar de seguir un sender estret sense pensar en deixar-lo, per ser-hi i pensar, que bé, que bé, que bé.
Passaran els dies, cauran les jornades, vindran noves aventures, però Finale, les 24 Hours de Finale Ligure 2013 seran un turó entre turons èpics, i que sense cap mena de dubte marca, marcarà la diferència entre mirar de fer-ho bé, i fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.
Dies de Single Speed.
Avui estava comprant una Jeff Jones, sí, sí, com sona, però per una confusió no serà, segurament.
Bé, una confusió com moltes vegades a on qui hi perdria bous i esquelles som nosaltres.
Ahir va ser un dia excepcional, des de l'època de JFP que no treballava un dissabte al vespre, aquest cop al despatx, ahir va ser un dia d'aquests.
Ara avui, preparant les bikes, detalls, petits detalls que fa que tot tingui el seu més sonor sentit. Entre tots els camps, una visió, una de sola, des del darrera, OMG, OMG, OMG.
Nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional, hi ha excepcions, hi ha hagut excepcions, ara passats els anys, tornem a ser a on érem, nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional.
La Trinxacadenes, un any serà, però mentre, la gaudim entre Trinxes passats els dies.
Unes dates molt importants a casa, Sant Joan, Sant Marçal, Sant Pere, per favor, per favor, per favor.
Una lleugera pluja banya les parets de casa, aquests murs que durant centenars d'anys han vist com hem anat passant, generacions darrera generacions, i a on ara mirem que quan aquests mirin enrere, d'aquí a uns anys, quan nosaltres canviem a components de la taula periòdica, pensin, bona feina, bona feina, i esperant què qui vingui darrera nostra pugui gaudir d'un bon entorn.
Una lleugera pluja, que fa que les ganes de compartir idees, projectes de MTB, ara de Single Speed tingui una component melancòlica.
Els meus cinquanta anys són a tocar, els del meu pare al cel sigui els vàrem celebrar a Fontmartina, van ser entranyables, OMG, OMG, OMG. Sembla que fos ahir, i aquesta sensació, sé, pels avis, pels pares, que és un tram que cada any que passa s'imposarà un xic més, fins que el dia a dia deixarà de ser, i únicament tindré el què hauré viscut. Aleshores les converses ja no seran, i quedaran els pensaments únicament, aquest dia no tindrà un trenc d'alba més.
La meva Vicious té plans per a mi, bons plans.
La jornada d'ahir, increïble, com podem estar tres setmanes fent el mínim manteniment pel què fa a rodar en bike, i ahir de sobte reiniciar els vols de Drac sense més?
La proposta de l'Home del Montseny fa que la sortida comenci des de SV, que passi per Sant Celoni, ataqui Montseny, i torni tot seguit cap a terres de sauló, a on som a casa, som a casa.
Veus el teu propi sender i penses que has de fer molt, però en tot cas el què és una sort és que pels lloc per on passem passin grans coses, grans instants, grans moments, i això és senzillament commovedor.
Finale va ser allò que sempre podria voler pel què fa a participar a una aventura de Single Speed.
 |
| 24 Hours Finale Ligure 2013. 25h38'. |
Quin pensament, i la pell se'm posa de gallina, anar a dinar a on s'ha de dinar, com al 2009, com al 2012, com al 2013, l'emoció per mirar de seguir un sender estret sense pensar en deixar-lo, per ser-hi i pensar, que bé, que bé, que bé.
Passaran els dies, cauran les jornades, vindran noves aventures, però Finale, les 24 Hours de Finale Ligure 2013 seran un turó entre turons èpics, i que sense cap mena de dubte marca, marcarà la diferència entre mirar de fer-ho bé, i fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.
Dies de Single Speed.
11
A quasi 200 euros mai, just per sota dels 100, tampoc, pero sí per als molts curiosos, perquè el concepte és interessant.
Dies de MTB.
Dies de MTB.
dissabte, de juny 22, 2013
Som una família petita
Inclús podria dir molt petita.
Les sensacions per muntanya, la d'un cos esmicolat, sensación que des de Finale, no ha marxat, millorat sí, això sí.
Un dia perfecte per pedalar, una pluja nocturna ha deixat un terreny perfecte per pedalar, per volar en bike entre senders.
El fill de l'home del Montseny qui és? està clar, un princep, i aquest ens ha portat per noves rutes de velles zones, sembla que no pugui ser, però nosaltres no teníem idea de l'existència dels corriols per on hem tornat d'Arbúcies a Sant Celoni.
Una tornada entre propostes de corriols amb un nom que defineix la iniciativa del princep, creatius.
Quan coincidim, no pots afirmar mai què passarà, com avui, com avui.
Les bikes, els equipaments, tot de 10/10.
La meva Single Speed 69er, ara 26" ens mans d'en Josep un altre cop, les nostres dues 29er, amb un comportament que les defineix, impecables.
Les converses esmorzant, de MTB, més MTB, i més MTB.
Les d'abans d'esmorzar, de MTB, més MTB, i més MTB.
Les de després d'esmorzar, quasi totes de MTB, més MTB, i més MTB.
Un pensament per sobre de tots en el tram Sant Celoni-SV, l'aventura de Finale, de les 24 Hours Finale Ligure 2013.
Un darrer tram exigent de carretera, mai massa, però exigent, tot i que als darrers quilòmetres les bones sensacions han tornat a ser. Que bé, que bé, que bé.
Dies de Single Speed.
Molts projectes, entre molts, molts 2014, 2014.
Quina jornada, quina aventura més divertida de MTB.
D'ajudar-nos, entre nosaltres sempre. Fora ja és una altra història, la de ser-hi gaudint, això sí.
Avui els quilòmetres han anat caient de deu en deu, i tant que sí, fins a superar la barrera dels cent, just per sota dels 110.
Les sensacions per muntanya, la d'un cos esmicolat, sensación que des de Finale, no ha marxat, millorat sí, això sí.
Un dia perfecte per pedalar, una pluja nocturna ha deixat un terreny perfecte per pedalar, per volar en bike entre senders.
El fill de l'home del Montseny qui és? està clar, un princep, i aquest ens ha portat per noves rutes de velles zones, sembla que no pugui ser, però nosaltres no teníem idea de l'existència dels corriols per on hem tornat d'Arbúcies a Sant Celoni.
Una tornada entre propostes de corriols amb un nom que defineix la iniciativa del princep, creatius.
Quan coincidim, no pots afirmar mai què passarà, com avui, com avui.
Les bikes, els equipaments, tot de 10/10.
La meva Single Speed 69er, ara 26" ens mans d'en Josep un altre cop, les nostres dues 29er, amb un comportament que les defineix, impecables.
Les converses esmorzant, de MTB, més MTB, i més MTB.
Les d'abans d'esmorzar, de MTB, més MTB, i més MTB.
Les de després d'esmorzar, quasi totes de MTB, més MTB, i més MTB.
Un pensament per sobre de tots en el tram Sant Celoni-SV, l'aventura de Finale, de les 24 Hours Finale Ligure 2013.
Un darrer tram exigent de carretera, mai massa, però exigent, tot i que als darrers quilòmetres les bones sensacions han tornat a ser. Que bé, que bé, que bé.
Dies de Single Speed.
Molts projectes, entre molts, molts 2014, 2014.
Quina jornada, quina aventura més divertida de MTB.
Avui prepararé crònica
De la jornada de MTB, d'avui.
Fa uns minuts que som a casa. Encara no tocaven les set de la tarda al campanar de SV.
Està més que bé, de sis tocades de matí a un xic per sota de les set de la tarda.
Dies de Single Speed.
Dos quarts de 6
I aquí tot camina des de fa una hora.
Poc hi puc fer, i menys si les Fades de la nit tenen intenció de cercar als cavallers de la llum. És trenc d'alba, la nit queda a on ha de ser, i la llum fa la seva millor entrada, com ha de ser, com ha sigut sempre, mtb, mtb, mtb.
Una aventura entre aventures, a on sense cap mena de dubte els genets de Drac en són avui els protagonistes.
No anem a pels 3.000, ni tampoc a pels 100, sí a per les bones sensacions a dalt de la bike.
Dies de Single Speed.
Tres, les que rodaran aquest cap de setmana, tres Single Speed.
divendres, de juny 21, 2013
Encara més bé
I més bé. i més bé. i més bé.
Dies de Belt Drive?
I el què us esmentava, ja ni parla de fons, de la possibilitat de 69er, 29er, 650b i 26.
Dies de Belt Drive?
I el què us esmentava, ja ni parla de fons, de la possibilitat de 69er, 29er, 650b i 26.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)